Glossari

Imprimeix

TermeDefinició
Androcentrisme

L'enfocament d'un estudi, anàlisi o investigació des de la perspectiva masculina únicament, i la posterior utilització dels resultats com a vàlids per a la generalitat dels individus, homes i dones.

Autoritat

Paraula que prové del llatí augere, que significa "créixer, fer créixer". Segons Lia Cigarini, és una figura de l'intercanvi, una figura simbòlica i, en tant que tal, no s'exerceix ni pot encarnar-se en una dona concreta, sinó que dóna sentit a les relacions.

L'autoritat és reconeguda lliurement i remet a la confiança. El sentit de l'autoritat en la pràctica de la diferència consisteix en reconèixer la superioritat d'una altra dona, recolzant-s'hi com en una palanca per a l'alliberament dels propis desigs.

Diferència sexual

El problema que el pensament de la diferència sexual proposa és que el fet de ser dona no troba lloc a l'ordre patriarcal, si no és reduint-se a la funció que el propi ordre decreta.

Una de les creadores del pensament de la diferència femenina Luce Irigaray (Speculum, Espéculo del otro que es mujer, París, 1974) critica el dret exclusiu de l'ús, de canvi, de representació d'un sexe per l'altre i assenyala que el cos femení ja no és objecte del discurs dels homes, sinó que esdevé objecte de subjectivitat femenina que s'experimenta i s'identifica a si mateixa.

En la recerca històrica, la diferencia de ser dona és una clau que permet descobrir en el passat la presència femenina, massa sovint amagada per l'ús del llenguatge neutre, pretesament universal, així com recuperar i significar les experiències viscudes per les dones en un determinat context social, més enllà dels aspectes relacionals entre ambdós gèneres, atorgant un especial interès a les dones en la seva individualitat i als grups de dones poc hegemònics.

Genealogia

Concepte que serveix per marcar, socialment i simbòlica, el gènere femení. Establir un vincle entre dones esdevé la clau per llegir la realitat i l'experiència. La delimitació de genealogies femenines, anul·lades en la societat patriarcal, es presenta com una necessitat d'ordre simbòlic i social.

Per a Irigaray el mite de Demèter il·lustra l'esdevenir de les relacions mare-filla, alhora que parla de la interrupció de la genealogia femenina, violentament cancel·lada per l'ordre patriarcal. I insisteix en que, per tal que es pugui constituir una identitat sexuada, cal establir una relació genealògica amb el propi gènere, una relació que requereix l'existència de figures que permetin donar cos i nom a la subjectivitat femenina.

Gènere

És la delimitació cultural del comportament que es defineix com apropiat a cada sexe dins d'una societat determinada i en un moment determinat. El gènere com organitzador social no opera d'una manera neutra i no dóna pas, per tant, a dues societats paral·leles, sinó que actua directament vinculat a un principi jerarquitzador.

Joan Scott dóna una definició de gènere, que és el resultat de dues proposicions interrelacionades: el gènere és un element constitutiu de les relacions socials basades en les diferències que distingeixen els sexes i el gènere és una forma primària de relacions significants de poder. És a dir, el gènere és el camp primari -no l'únic camp- a través del qual s'articula el poder.

El models de gènere canvien al llarg del temps i d'unes societats a altres. A més, a cada societat no n'existeix un únic model -encara que tots els de cada gènere presenten trets comuns-, en estar en relació amb d'altres factors, com la classe social o l'ètnia.

Matricidi

Les nostres societats provenen de dues genealogies: mares-filles i pares-fills. Però el poder patriarcal es va organitzar a través de la submissió d'una genealogia, la femenina, a l'altra. Així, la pèrdua de la potència simbòlica materna, de la potència femenina, s'ha d'inscriure en la destrucció de la parella mare-filla, de la relació dona-dona, causada per la intromissió violenta de l'ordre masculí.

La forma d'accés a l'ordre cultural, s'organitza ja a l'interior d'una sola línia de filiació masculina, mentre que la relació d'una dona amb la seva mare està mancada de símbols. Les relacions mares-filles a les societats patrilinials queden subordinades a les relacions entre homes. Per això es fa necessari restaurar aquest pilar absent a la nostra cultura, la qual cosa requereix una modificació dels codis simbòlics, en particular del llenguatge i del dret.

Querella de les dones

La Querella de les Dones fou una pràctica política que va néixer a Europa en les darreres dècades del segle XIV i va perdurar fins a la Revolució Francesa, és a dir, fins a les acaballes del segle XVIII. Va consistir en un debat literari d'homes i de dones cultes per a posar en paraules les relacions dels sexes i entre els sexes nascudes de la crisi del feudalisme.

Ordre simbòlic femení

Per tal que pugui existir un ordre simbòlic femení, la pensadora Luce Irigaray assenyala la necessitat de l'existència de dos eixos: un vertical –el reconeixement d'autoritat femenina- i l'altre horitzontal –un "entre dones"-. Si la relació horitzontal entre dones permet significar la comuna pertinença de gènere, el reconeixement d'autoritat femenina, que fa palesa la disparitat entre las dones, remetria a la relació materna, la relació de l'origen.

Ordre simbòlic patriarcal

Organització social del patriarcat que privilegia la mediació paterna com a sistema únic i excloent de relació, imposant la llei del pare. En els seus orígens se situaria el matricidi o cancel·lació de la genealogia materna i el contracte sexual, essent aquest una de les seves institucions bàsiques juntament amb l'heterosexualitat obligatòria.

Patriarcat

La presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, l'agent ocasional de la qual va ser d'ordre biològic, encara que va ser elevat a categoria política i econòmica. Una presa de poder que passa pel sotmetiment de les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i l'apropiació de la força de treball total del grup dominat, el primer producte del qual, encara que no l'únic, són els fills.

Així, el patriarcat esdevé un sistema familiar i social, ideològic i polític a través del qual els homes determinen quin és el paper que les dones han d'ocupar per tal que estiguin sempre en una situació de submissió. Un sistema que s'estructura a partir de la força, els ritus, la tradició, el llenguatge, l'educació, les lleis, la divisió del treball…

Sexisme

Conjunt de tots i cadascun dels mètodes emprats al si del patriarcat per poder mantenir en situació d'inferioritat, subordinació i explotació al sexe dominat: el femení. El sexisme abasta tots els àmbits de la vida i les relacions humanes, de manera que és impossible fer-ne una relació exhaustiva ni tampoc aproximada de les seves formes d'expressió i punts d'incidència.

Violència

L'abús de la força o energia desplegada impetuosament contra una persona amb el propòsit de ferir, abusar, humiliar, dominar, torturar o destruir-la.

La violència pot manifestar-se de diferents formes. Existeix una violència verbal (aquella en què s'empra el llenguatge oral per ofendre directament a la persona, ferint la seva dignitat), física (aquelles accions en què s'utilitza l'ús de la força física per aconseguir una finalitat) o psicològica (una violència que pot manifestar-se de forma subtil i que s'adreça a minar la confiança, la seguretat o l'autoestima de les dones), entre d'altres.