Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL


Notícies

Recursos i enllaços

12-11-10

A continuació, trobareu diferents recursos de prevenció, d'atenció i assessorament en violència masclista així com un llistat d'entitats, institucions i documents en aquest àmbit:

Recursos i serveis a la Universitat de Lleida

Serveis a la ciutat de Lleida

Protocols i directoris de recursos

Serveis telefònics

Normativa

Altres recursos, programes, entitats i institucions

Altres documents (recerques, fulletons informatius, etc.)

Recursos i serveis a la Universitat de Lleida

Reglament d’actuació en cas de violència de gènere a la UdL

El Reglament d’actuació en cas de violència de Gènere a la UdL, aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de Lleida (acord núm. 57/2013 del Consell de Govern de 28 de febrer de 2013) es va dissenyar per donar compliment a al Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre Homes i Dones a la Universitat de Lleida (2008-2011) i a la Declaració institucional de la Universitat de Lleida de tolerància zero envers la violència i l'assetjament per raó de gènere, aprovada al 2010. El Reglament guia la resposta de la Universitat de Lleida en casos d'assetjament i altres manifestacions de la violència de gènere en l’àmbit laboral i acadèmic des d'una perspectiva global, en incloure sensibilització, formació, prevenció, detecció i atenció dels casos en tots els col·lectius universitaris: personal docent i no docent i estudiantat.

La Universitat de Lleida, amb l'acord número 172/2018 del Consell de Govern de 19 de juny de 2018, pel qual s’aprova l'actualització del Reglament d'actuació en cas de violència de gènere a la UdL, adapta el reglament a les darreres novetats legislatives que s'han produït en l'àmbit autonòmic, concretament a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes i passa a anomenar-se Reglament d'actuació davant supòsits de violència de gènere, per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere a la Universitat de Lleida.

El Reglament es deriva de la Declaració institucional de la Universitat de Lleida de tolerància zero envers la violència i l'assetjament per raó de gènere.

Consulteu la Guia d'aplicació del Reglament d'actuació davant supòsits de violència de gènere, per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere a la Universitat de Lleida.

Pla d’Igualtat entre Dones i Homes (2016-2019)

El II Pla d’Igualtat de la UdL preveu una línia per a la creació d’una cultura de tolerància zero cap a qualsevol forma de violència de gènere, per tal de sensibilitzar en la detecció i la prevenció de la violència de gènere, facilitar eines i recursos d’atenció i assessorament en matèria de violència de gènere i donar compliment al compromís de la UdL en aquest àmbit.

Serveis de la UdL

Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones
El Centre Dolors Piera és un servei especialitzat de la UdL que s’ocupa de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes.
C/ Jaume II, 71 (Edifici Polivalent, campus de Cappont)
Telèfons: 973 70 27 57, 973 70 33 96 i 973 70 66 23,
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
www.cdp.udl.cat

En matèria de violència masclista i no discriminació, t’oferim:

• Informació
• Formació
• Sensibilització
• Prevenció
• Detecció
• Atenció

Si et trobes en una situació de violència masclista, a la unitat d’atenció del Centre Dolors Piera t’escoltem i t’ajudem de forma gratuïta i confidencial. Si t’estimes més escriure’ns que venir-nos a veure, potsomplir el formulari en línia de caràcter anònim que trobaràs a la nostra pàgina web.

Publicacions del Centre Dolors Piera per a la prevenció de la violència de gènere disponibles en línia:

Convenis

Conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència i el Departament d’Empresa i Coneixement, i les universitats catalanes per a la implantació d’un procediment excepcional de canvi d’estudis universitaris oficials de grau aplicable a estudiants que acreditin la condició de víctima de violència de gèneremitjançant el Departament de la Presidència i el Departament d’Empresa i Coneixement, i les universitats catalanes per a la implantació d’un procediment excepcional de canvi d’estudis universitaris oficials de grau aplicable a estudiants que acreditin la condició de víctima de violència de gènere

Conveni de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant l'Institut Català de les Dones, el Departament d'Empresa i Coneixement, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i les universitats catalanes per a la implantació d'un procediment excepcional de canvi d'estudis universitaris oficials de grau aplicable a l'alumnat víctima d'assetjament sexual, per raó de sexe, per raó de l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere

Serveis a la ciutat de Lleida

  • Casal de la Dona de l'Ajuntament de Lleida
    Centre Municipal d’Informació i Atenció a les Dones (CIAD)
    Plaça Fanalets de Sant Jaume, 1
    25002 Lleida
    973 70 04 61
    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
    Recurs d'accés directe i gratuït que facilita informació, orientació i assessorament a les dones del municipi de Lleida, mitjançant atenció individual, grupal i comunitària, amb l'objectiu de fomentar-ne l'apoderament. Compta amb un servei especialitzat d'orientació jurídica i psicològica i atén qualsevol consulta, en especial les relacionades amb l'associacionisme, els serveis socials, la salut de les dones, els drets de les dones i les situacions de crisi familiar i de violència masclista.

  • Consell Comarcal del Segrià
    Servei d’Informació i Atenció a les Dones
    Carrer del Canyeret, 25007 Lleida (Segrià)
    973054800
    El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) ofereix informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones. Treballa en la prevenció, atenció i detecció de la violència masclista i es coordina amb els serveis d’atenció especialitzada. Ofereix orientació i assessorament jurídic i d'atenció psicològica de forma gratuïta sobre qualsevol situació que afecti a les dones.

  • Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Lleida.
    Rambla de Ferran, 43 baixos.
    25007 Lleida.
    973 24 65 07.
    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
    Ofereix informació, atenció i recuperació a les dones que han estat o estan en processos de violència masclista, així com els seus fills i filles a càrrec i potenciar els programes específics i integrals de prevenció, assistència i reparació.
  • Institut Català de les Dones (Lleida)
    Carrer Lluís Companys, 1
    25003 Lleida
    973 70 35 00
    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
    Servei presencial i gratuït d'assessorament jurídic i d'atenció psicològica per orientar i assessorar les dones que ho necessitin, i, de manera especial, les que passen per situacions de violència. Aquest servei s'ofereix com a resposta puntual i d'orientació cap a d'altres recursos, si és necessari.
  • Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte
    Administració de Justícia de Catalunya
    Carrer Canyeret, 21-23 
    25004 Lleida
    973 72 55 05
    Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
    Les OAVD són serveis que actua dins l’àmbit i el procés judicial i que ofereixen gratuïtament atenció, suport i orientació a les víctimes del delicte i a les víctimes de violència masclista , i són el punt de coordinació de les ordres de protecció en violència domèstica.

  • Grup d’Atenció a la Víctima (GAV)
    Comissaria Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra a Lleida
    C/ Sant Hilari, 38
    25008 Lleida
    Tel. 973 70 00 50 / 112 / 088
    Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) són les unitats dels Mossos d'Esquadra, que tenen la funció d'atendre i tramitar els casos de violència masclista. Atenen: informen, escolten les dones i les assessoren sobre els drets que tenen i les accions que poden emprendre, i sobre els organismes a on poden acudir per exercir
    aquests drets. 

  • Unitat contra la violència sobre la dona (Subdelegació del govern a Lleida)
    Plaça de la Pau, 1
    25007 Lleida
    973 959 000
    Funcions de suport a la protecció integral de les dones en situació de violència de gènere, identificant els recursos destinats a la protecció i als perfils de major vulnerabilitat. Seguiment individualitzat de les situacions de violència de gènere, especialment en les qualificades de major risc.

          Avinguda Tortosa, 2
          25005 Lleida
          Tel.: 973 700 457
          Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
          Horari d'atenció: dimecres de 10 a 14h, fora d'aquest horari cal cita prèvia (https://tramits.paeria.cat/Ciutadania/DetallTramit.aspx?IdTema=50&IdTramit=1921)

          Consulteu la Guia pràctica per a la xarxa SAI LGBTI de Catalunya: gestió de denúncies

  • Colors de Ponent
    C. Bobalà, 1 bis Altell A
     25004 Lleida
    688 96 28 06
    L’Associació Colors de Ponent és una agrupació de persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer, de familiars i persones afins, sense cap afany de lucre, amb els fins d’oferir espais de socialització, visibilització, reivindicació, acolliment, informació, entre d'altres.

Protocols i directoris de recursos

Ajuntament de Lleida (Casal de la Dona)

Consell Comarcal del Segrià (SIAD)

Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Dones)

Govern de l'estat

Serveis telefònics

112  900900120  016

 

Normativa

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista

Legislació i documentació relacionada:

Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere

Legislació i documentació relacionada:

Lesgislació de la Unió Europea sobre Violència de gènere

Cercador de normativa en matèria de gènere

Altres recursos, programes, entitats i institucions


Altres documents (recerques, fulletons informatius, etc.)

Preguntes freqüents

12-11-10

Violència laboral

  1. Quins són alguns exemples d’assetjament en el lloc de treball?
  2. Quina diferència hi ha entre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe?
  3. Tota mena d’assetjament en el lloc de treball és il·legal?
  4. L’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe ha de passar a la feina per a que sigui il·legal?
  5. Els homes poden patir assetjament sexual o assetjament per raó de gènere? Estan protegits igual que les dones?
  6. Es considera assetjament sexual si algú amb qui tenia relació afectiva no em deixa en pau a la feina?

Violència en l’àmbit de la parella

  1. La meva parella em pot denunciar per abandonament de la llar, si marxo de casa ja que pateixo maltractament?
  2. Quines conseqüències jurídiques pot tenir un canvi de lloc de residència en un procés de separació o violència de gènere?
  3. Què he de fer per aconseguir un/a advocat/da d’ofici?
  4. Es pot canviar un pany de porta per evitar que el agressor pugui accedir a la llar?
  5. Què és víctima de violència de gènere?
  6. Quins drets es té si s’està treballant i es pateix violència de gènere?
  7. Per què es dóna aquest tipus de violència? Quines són les causes?
  8. L’agressor es pot curar?
  9. Les persones maltractadores estan malaltes?
  10. Quines conseqüències pot tenir per a una dona patir maltractaments?
  11. Què puc fer per a prevenir aquesta situació?
  12. Hi ha algun perfil de maltractadors? Quins homes poden veure’s impulsats a generar violència de gènere?

Violència laboral

  1. Quins són alguns exemples d’assetjament en el lloc de treball?
    L’assetjament al lloc de treball involucra conductes inapropiades i ofensives basades en la raça, sexe, ideologia, discapacitat o edat d’una o més persones . Els exemples d'assetjament sexual inclouen acudits ofensius o despectius, calúmnies racials o ètniques, pressions per aconseguir cites o favors sexuals, comentaris inapropiats sobre la religió o les vestimentes religioses d'una persona, o dibuixos, caricatures o fotos ofensives.
  2. Quina diferència hi ha entre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe?
    La diferència principal és que l’assetjament sexual té un component sexual i l’assetjament per raó de sexe té a veure amb discriminacions relacionades amb el fet de ser dona, sense que hi hagi un component sexual.
  3. Tota mena d’assetjament en el lloc de treball és il·legal?
    No, no tot l’assetjament a la feina és il·legal. Les lleis no prohibeixen les bromes simples, els comentaris o els incidents aïllats. Perquè l’assetjament a la feina sigui il·legal, la conducta ha de ser greu i/o generalitzada (és a dir, que ocorre amb freqüència). Una única instància de conducta assetjadora en general no és suficient, llevat que sigui molt greu, tal com un atac físic. Si creus que estàs sent assetjat/da a la feina, has de denunciar la conducta, fins i tot si va ocórrer una sola vegada o no sembla ser molt greu.
  4. L’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe ha de passar a la feina per a que sigui il·legal?
    No. Les lleis et protegeixen contra la discriminació i l’assetjament a la feina, tant si la situació ocorre dins de l’espai físic com fora del mateix, sempre que les persones implicades es trobin per raons laborals. Per exemple, pots tenir un potencial reclam per assetjament sexual si una persona et pressiona per aconseguir una cita mentre estan en una conferència o reunió de feina.
  5. Els homes poden patir assetjament sexual o assetjament per raó de gènere? Estan protegits igual que les dones?
    Sí. Tant homes com dones estan protegits/des contra l’assetjament en el lloc de treball pel sexe.
  6. Es considera assetjament sexual si algú amb qui tenia relació afectiva no em deixa en pau a la feina?
    Pot ser, si deixes en clar a la persona amb qui solies sortir i a l'empresa que ja no t'interessa la relació. Si la persona insisteix a continuar la relació o et fa propostes sexuals o comentaris, pots tenir un potencial reclam per assetjament sexual.

Violència en l’àmbit de la parella

  1. La meva parella em pot denunciar per abandonament de la llar, si marxo de casa ja que pateixo maltractament?
    El delicte d’abandonament de la llar no existeix. Solament existeix el delicte d’abandonament de família. Això vol dir que la persona que ha patit el maltractament es pot anar del domicili sempre i quan no deixi desprotegits als fills/es o familiars al seu càrrec i sempre i quan en un termini màxim de 30 presenti la demanda de separació al Jutjat de Primera Instància del municipi habitual.
  2. Quines conseqüències jurídiques pot tenir un canvi de lloc de residència en un procés de separació o violència de gènere?
    Pots marxar del teu domicili sempre que tu així ho decideixis. Fa falta que facilitis la nova adreça al Jutjat que porta el procediment de separació o la instrucció del procés penal per violència de gènere.

Si el motiu del canvi és per ocultar el teu lloc d'estada fa falta que ho comuniquis al Jutjat Instructor del teu procediment a efectes oportuns.
  3. Què he de fer per aconseguir un/a advocat/da d’ofici?
    Quan sol·licitis un advocat del torn d'ofici, només es tenen en compte els propis ingressos per establir el dret o no a Justícia Gratuïta.

Per demanar l'assignació de lletrat d'ofici fa falta que et presentis a les oficines del Jutjat del teu municipi.

Si has decidit realitzar denúncia per violència de gènere fa falta que tinguis en compte que la Policia Municipal et facilitarà un lletrat d'ofici que farà la primera assistència de forma gratuïta i t'assessorarà legalment.
  4. Es pot canviar un pany de porta per evitar que el agressor pugui accedir a la llar?
    Legalment no està permès el canvi del pany de la porta sense que el Jutge adopti unes mesures que atribueixin l'ús del domicili familiar a la persona que ha patit el maltractament. Si et trobes en una situació de perill demana una mesura cautelar de prohibició d'acostament amb la major brevetat possible.
  5. Què és víctima de violència de gènere?
    És víctima de violència de gènere: La dona que és o ha estat objecte d'actes de violència física o psicològica, agressions a la llibertat sexual, amenaces, coacció o privació de llibertat exercida pel seu cònjuge, excònjuge o persona que hi estigui o hi hagi estat lligat a ella per una relació similar d'afectivitat, encara que no haguessin conviscut.
  6. Quins drets es té si s’està treballant i es pateix violència de gènere?
    Si hi ha una sentència judicial o informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis que està sent objecte de violència de gènere es pot sol·licitar:
    • La suspensió temporal de la relació laboral:
      Es pot sol·licitar la suspensió temporal de la relació laboral per un període inicial de 6 mesos prorrogables fins a 18 mesos, sempre que l'autoritat judicial acrediti la necessitat de mantenir la suspensió per garantir la seguretat de la víctima.
Aquesta pèrdua d'ocupació temporal es considera com a desocupació involuntària i es permet el cobrament de la prestació o subsidi per insuficiència de cotització sempre que es reuneixin les condicions necessàries.
El període de suspensió es compta com a període cotitzat per a la jubilació, incapacitat permanent, mort o supervivència, maternitat i desocupació.
    • L'extinció definitiva de la relació laboral:
      Aquesta extinció es considera com a situació de desocupació involuntària, permetent a la persona que ha patit el maltractament sol·licitar la prestació o subsidi de desocupació sempre que reuneixi els requisits.
Ambdós supòsits de suspensió o extinció de la relació laboral, i a efectes de la quantia de la seva prestació, s'incrementen les bases de cotització si en el seu moment van ser afectades per la reducció de jornada derivada de la seva condició de víctima de violència de gènere.
  7. Per què es dóna aquest tipus de violència? Quines són les causes?
    Hi ha diverses teories; una de les més esteses i acceptades defensa que la causa de la violència de gènere és la desigualtat entre homes i dones. Els homes consideren legítim imposar la seva autoritat sobre la dona, fins i tot mitjançant la violència, ja que tenen molt arrelada la idea de la superioritat masculina.
  8. L’agressor es pot curar?
    És complicat, les teories i teràpies no es fiquen d’acord. Hi han estudis que demostren que el 20% dels maltractadors que fan teràpia, recauen durant el primer any i el 60 % ho fan en la primera dècada.
    No obstant, tal i com comenta Miguel Lorente, Delegat del Govern per a la Violència de Gènere (2010), “s’ha de treballar d’alguna manera amb els maltractadors, per tant, el tractament de l’agressor es podrà plantejar de manera individualitzada després d’analitzar les circumstàncies específiques de cada cas i les particularitats de cada agressor i sempre com a mesura complementària a la pena durant el seu internament a la presó, si procedeix, o després del mateix. El tractament ha de ser capaç de modificar els patrons masculins de l’home, i ha de fer veure a l’agressor que la conducta violenta exercida es mereixedora de la pena imposada i que la víctima no es responsable de lo que ha passat, sinó la persona que ha exercit l’agressió”.
  9. Les persones maltractadores estan malaltes?
    En absolut. Un maltractador no és un malalt, a priori, encara que pot tenir alguna infermetat com qualsevol altra persona. Només n'hi ha una sèries de trastorns que d'alguna manera modifiquen el contacte del subjecte amb la realitat i que poguessin ser incapacitants a l'hora de considerar el control de l'individu sobre la seva conducta. Aquests trastorns són a la franja, des d'un punt vista mental, de les psicosis o dels traumatismes cranoencefàlics que debiliten el cervell per exercir el control. En termes de percentatge aquestes malalties no passen del 3%, més o menys, de prevalença en la població.
    Per tant, un maltractador és una persona que vol imposar la seva voluntat, que sap perfectament el que fa i que pot decidir maltractar o no.
  10. Quines conseqüències pot tenir per a una dona patir maltractaments?
    A més del dany físic (que pot portar a ocasionar fins i tot la mort), les dones maltractades sofreixen problemes psicològics, com angoixa, malsons, baixa autoestima, constant estat d'alerta, por, culpa, anulació de la pròpia persona...
  11. Què puc fer per a prevenir aquesta situació?
    S’ha de detectar la situació violenta i no s’ha de culpabilitzar a la persona que la sofreix.
    S’ha d’informar a la persona i a la societat en general dels drets que tenen i dels recursos que hi ha per a aquestes situacions.
    S’han de denunciar les situacions violentes i donar o buscar recolzament en les entitats que treballen la violència de gènere o en les persones de confiança del nostre entorn.
  12. Hi ha algun perfil de maltractadors? Quins homes poden veure’s impulsats a generar violència de gènere?
    No hi ha cap característica comuna a tots els maltractadors, a excepció de que estan convençuts de la seva superioritat masculina, i de la necessitat de controlar la seva parella, encara que això impliqui utilitzar la violència.

Glossari

12-11-10

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

A

Assetjament ambiental: es produeix quan el comportament sexual impropi o un determinat comportament adreçat a una persona per raó del seu sexe crea un ambient intimidador, hostil, ofensiu: comentaris de naturalesa sexual, bromes (normalment requereix insistència i repetició de les accions, en funció de la gravetat del comportament).

Assetjament d’intercanvi (o quid pro quo): es produeix quan es força la persona assetjada a escollir entre sotmetre’s als requeriments sexuals o perdre certs beneficis o condicions en el treball (incorpora el xantatge sexual). La negativa de la persona a una conducta de naturalesa sexual s’utilitza per negar-li l’accés a la formació, a l’ocupació, la promoció, el salari o qualsevol altra decisió sobre l’ocupació.

Assetjament horitzontal: pressió exercida per una persona treballadora, un o una membre de l’alumnat o per un grup de persones treballadores, alumnes o sobre un company o companya.

Assetjament per raó de sexe: Situació on es produeix un comportament no desitjat, relacionat amb el sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’aquesta persona i de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Assetjament sexual: Situació en la qual es produeix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment quan es crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Assetjament vertical ascendent: pressió exercida per un/a treballador/a alumne/a o un grup de treballadors/ores o alumnes/as sobre una persona amb superioritat jeràrquica.

Assetjament vertical descendent: pressió exercida per una persona amb superioritat jeràrquica sobre una o més persones treballadores i/o alumnat.

Atenció: Conjunt d’accions destinades a una persona per a que pugui superar les situacions i conseqüències generades per l’abús en els àmbits personal, familiar i social, garantint la seva seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i procediments per a que pugui resoldre la situació.

D

Detecció: Posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant si apareix de manera precoç com de manera estable, i que permetin també conèixer les situacions en les que s’hauria de intervenir, per a evitar el seu desenvolupament i cronicitat.

Discriminació directa: Situació en què es troba una persona que sigui, hagi estat o pugui ser tractada, atenent el seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable.

Discriminació indirecta: Situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa persones d’un sexe en desavantatge particular respecte a persones de l’altre sexe, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica es puguin justificar objectivament atenent una finalitat legítima i que els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin necessaris i adequats.

Discriminació per embaràs o maternitat: Qualsevol tracte desfavorable a les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat.

P

Prevenció: Conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista a través de la reducció dels factors de risc, i impedir així la seva normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania, especialment a les dones, en el sentit de que cap forma de violència és justificable ni tolerable.

R

Recuperació: Etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en que es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.

Reparació: Conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars adoptades pels diferents organismes i agents responsables de la intervenció en el àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.

S

Sensibilització: Conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en el imaginari social que permetin avançar cap a la eradicació de la violència masclista.

V

Victimització secundària o revictimització: Maltractament addicional exercit vers les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits –quantitatius i qualitatius– de les intervencions portades a terme pels organismes responsables, així com per les actuacions no encertades provinents d’altres agents implicats.

Violència econòmica: Privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una persona i, si s’escau, de llurs filles o fills, així com la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits l’àmbit de parella.

Violència en la parella: Violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida sobre les dones i realitzada per part de l’home que és o ha estat el seu cònjuge o persona lligada per relacions similars d’afectivitat.

Violència física: Qualsevol acció no accidental que provoqui danys físics o malalties.

Violència laboral: Violència física, sexual o psicològica que es pot produir tant en el centre de treball i durant la jornada de treball, com fora del centre i de les hores de treball, sempre que tinguin relació amb la feina.

Violència masclista: Violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

Violència psicològica: Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una persona desvaloració o patiment, mitjançant amenaces, humiliació, vexacions, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, conductes de restricció, conductes destructives (referides a objectes de valor econòmic o afectiu per a la víctima i el maltractament d’animals domèstics), culpabilització de la dona en les conductes violentes de l’home o qualsevol altre limitació del seu àmbit de llibertat.

Violència sexual i abusos sexuals: Qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les persones, inclosa l’exhibició, l’observació, la imposició -mitjançant violència, intimidació, prevalença o manipulació emocional- de relacions sexuals, per part de la persona que té una relació conjugal, de parella o afectiva amb la dona que pateix aquesta situació.

Sabies que...?

12-11-10

Entre un 30% y un 60 % de les dones del món són objectes de maltractament. Cada quinze segons una dona és maltractada. El maltractament és la major causa de lesions en la dona; preval sobre la delinqüència, robatoris i accidents de trànsit.

El 35 % de les dones que ingressen en urgències a l’estat espanyol ho fan per temes relacionats amb la violència de gènere.

El 20% dels maltractadors que fan teràpia, recauen durant el primer any i el 60 % ho fan en la primera dècada.
Molts autors identifiquen com a causes de la violència en l'àmbit de la parella, la organització masclista de les societats.

L’alcohol i les drogues no són la causa dels maltractaments

(Fonts: “Fundación Mujeres” i “Estudio de las tipologias de agresores de pareja en centros penitenciarios”, Ismael Loinaz 2010).

La violència de gènere, és un problema social que afecta a dones de diferents edats, classes socials, cultures o nivells acadèmics i supera els estereotips respecte a qui la sofreix, per qui i on es produeix.

Segons un estudi del realitzat per l’Instituto de la Mujer, 1 de cada 10 treballadores ha patit alguna forma d’assetjament sexual a la feina en l’any previ a l’estudi. El 2.1 % de les dones que ho van patir l’han afrontat de manera molt greu (petons no desitjats per exemple) i el 3.6% de manera greu (peticions sexuals i insinuacions per exemple). De l’estudi es desprèn també que de les empreses enquestades no han actuat per a resoldre aquestes situacions i que les dones que han patit l’assetjament oculten els fets

Segons un altre estudi realitzat per CCOO l’any 2000, el 18.3 % de les dones treballadores espanyoles ha viscut alguna situació d’assetjament sexual al llarg de la seva vida professional.

Segons un estudi sobre “Violències de gènere en l’àmbit universitari? Realitats, formes i superació” realitzat per AGAUR en l’àmbit universitari català el 14% de les noies enquestades han contestat que sí coneixen alguna situació de violència de gènere que hagi succeït a la universitat o entre persones de l’àmbit universitari. Per altra banda quan se’ls pregunta per situacions concretes el 44 % afirma haver patit o conèixer situacions de violència, assetjament i discriminació per sexe. D’aquesta manera l’inicial 14% acaba convertint-se en 58%.

Indicadors

09-03-10

Alguna vegada has patit alguna d’aquestes situacions?
Respon en privat i intenta ser honesta amb tu mateixa.

  1. Són comuns al teu entorn laboral o d’estudi els comentaris hostils, degradants o humiliants envers les dones?
    • Sí
    • No
  2. Alguna vegada algú ha fet burla tot al·ludint al teu cos o a alguna part del mateix?
    • Sí
    • No
  3. T’has sentit humiliada per alguna persona del teu entorn laboral o acadèmic o sents que s’emeten judicis sobre la teva feina de forma diferent pel fet de ser dona?
    • Sí
    • No
  4. Són comuns a la teva feina o al centre d’estudis les insinuacions d’índole sexual?
    • Sí
    • No
  5. T’han pessigat, donat abraçades, tocaments o petons sense que tu donis el teu consentiment?
    • Sí
    • No
  6. Reps trucades, missatges... d’una forma continuada sol·licitant cites o favors d’algun tipus?
    • Sí
    • No
  7. T’han pressionat sexualment a canvi d’alguna millora laboral o acadèmica?
    • Sí
    • No
  8. Has rebut amenaces de comiat o estancament de la teva carrera professional si no accedies a mantenir relacions sexuals?
    • Sí
    • No

Si has respost afirmativament a qualsevol d’aquestes preguntes, no dubtis que estàs patint assetjament sexual.

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto