28 de maig, Dia Internacional de l'Acció per la Salut de les Dones
divendres, 21 de maig de 2010 07:53
El Dia 28 de maig, Dia Internacional per a l'Acció de la Salut de les Dones, es podrà veure en el hall de tots els campus de la UdL (Rectorat, Ciències de la Salut, ETSEA, Cappont) un vídeo sobre la salut de les dones realitzat per la doctora Carme Valls-Llobet, metgessa i Directora del programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS, Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris, on es destaquen dades com ara:
Les dones han estat invisibles per la Medicina, en no estar representades en les cohorts de recerca. Actualment només un 30% del treballs de recerca inclouen dones com a subjecte d'estudi.
Les dones viuen de mitjana uns vuit anys més que els homes a Catalunya, però els anys viscuts amb bona qualitat de vida són iguals per homes i dones. Els últims anys de la vida de les dones tenen pitjor qualitat de vida.
Els homes tenen més problemes de salut aguts i les dones més problemes de salut crònics. La Ciència Mèdica està molt preparada per atendre els problemes aguts i molt poc preparada per atendre els problemes crònics.
Les dones estan rebent el 85% dels psicofàrmacs administrats a Catalunya.
Entrevista-xat a Carme Valls-Llobet
Publicacions de Carme Valls-Llobet:
- Mujeres, salud y poder (2009)
- Mujeres invisibles (2006)
- Davant una edat difícil: psicologia i biologia de l'adolescent (1992)
- Dones i homes: salut i diferències (1994)
- Exercici i salut: com mantenir-se en forma amb l'exercici físic (1997)
Articles de Carme Valls-Llobet:
Desigualdades de género en la salud pública
La menstruación: de la invisibilidad a la abolición
Morbilidad invisible y cooperación
28 de maig Dia Internacional de l'Acció per la Salut de les Dones
Aquesta commemoració es va instituir en 1988 amb motiu d’una reunió, a la ciutat de Costa Rica, de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius (RMMDR). La preocupació sobre la salut de les dones i, especialment, per la seva capacitat per a decidir sobre la seva maternitat és més recent que la lluita per les condicions laborals i pel dret al sufragi.
La Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona , CEDAW, va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides en 1979, tot constituint-se des de llavors en el tractat més ampli i integral de drets humans de les dones, que reconeix el dret a la salut com un dret humà i també el dret de les dones a decidir lliurement el nombre de fills o filles que volen tenir, quan tenir-los o no ternirlos, i a disposar de la informació i dels mitjans per a poder exercir aquests drets.
No obstant, quinze anys després, el 1994, a la III Conferència sobre Població i Desenvolupament de Nacions Unides, que va tenir lloc a El Caire (Egipte), el moviment internacional de salut de les dones va haver de tornar a exigir que es reconeguessin els drets reproductius com a drets humans. El Programa d’Acció , anomenat també Consens de El Caire , que va ser aprovat per 179 països, va incloure el compromís d’adoptar polítiques pel seu compliment en els estats signants.
La celebració del 28 de maig pretén mobilitzar la població femenina, les i els joves i qualsevol altre moviment social preocupat pel deteriorament de la situació de la salut de les dones arreu i per la vetlla del compliment dels compromisos polítics internacionals en relació als drets reproductius.
Antecedents
Data emblemàtica, indubtablement, perquè va ser el 28 de maig de 1984 quan 70 activistes d’Amèrica Llatina i el Carib es van reunir a Tenza (Colòmbia) per a participar en la I Reunió Regional Dona i Salut on, a més, van acordar crear la Xarxa de Salut de les Dones d’Amèrica Llatina i el Carib . Al finalitzar la V Trobada d’aquesta xarxa llatinoamericana, la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius va convocar una jornada de treball on un nombrós grup d’activistes d’Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica, Europa i Estats Units va reprendre una idea de la Xarxa de Salut i va acordar crear el Dia d’Acció Internacional per la Salut de la Dona, i vertebrar la seva agenda política en la defensa de la salut de les dones com a part dels drets humans –especialment, els seus drets sexuals i reproductius–, així com en la promoció de l’exercici ciutadà en salut, entès com la capacitat de les persones –en aquest cas, les dones– d’apropiar-se dels drets que les assisteixen en aquest àmbit, de reclamar-los i d’exigir-los.
Extret Del Passat al futur de les Dones, col·lecció Genuïnes del Centre Dolors Piera.
