ROSA SENSAT (1873-1961)
Rosa Sensat va néixer en una època de grans canvis polítics (1873-74). Era una dona menuda, amb uns ulls negres molt vius, un caràcter dolç i un desig immens d’aprendre coses, que va tenir l’empenta i el coratge d’introduir canvis fonamentals en la pedagogia catalana i en les aules en les primeres dècades del segle XX. Va dirigir durant molts anys l’Escola de Bosc de Montjuïc, la primera escola activa i pública catalana, que va arribar a tenir prestigi internacional.
Nascuda al Masnou en una família treballadora, va ser la gran de dues germanes. La mare, Josepa Vila, era brodadora i feia puntes de coixí. El pare, Jaume Sensat, es passava llargues temporades fora de casa, embarcat en els velers de la marina mercant que comerciaven amb les colònies espanyoles d’Amèrica.
La infantesa de Rosa Sensat va estar marcada, doncs, per les absències perllongades del pare, que es van tornar definitives quan va morir el 1882. Va ser llavors que la Rosa va començar a rebre classes particulars a casa seva, després d’haver anat un temps a l’escola del poble. Quan tenia 12 anys la van enviar a estudiar per mestra a Barcelona, i després a Madrid.
Llegeix més:Desembre número 164
RAGNA NIELSEN (1845-1924)
Ragna Wilhelmine Nielsen(1845-1924) va ser una pedagoga noruega, així com una activista política bolcada en la causa de les dones. De casta li venia, doncs la seva mare Wilhelmine Ulmann (1816—1915) professora i directora d'un asil de nens, va ser una precursora del que avui coneixem com a guarderies infantils. Així mateix la senyora Ulmann va participar en els debats periodístics de la seva època mostrant els seus ideals radicals i democràtics i veient en el feminisme la consecució d'una societat més humana, justa i feliç. Aquests ideals serien també defensats pel seu fill Viggo Ullmann, besavi de l'actriu Liv Ullmann.
De petita Ragna va assistir a l'escola de la seva mare i posteriorment a l'Hartvig Nissen, escola privada per a nenes, fins a 1860. Amb tot just 17 anys i després de la separació dels seus pares exercirà com a mestra en aquesta escola i posteriorment en altres del país, arribant a ser la primera directora d'un institut de secundària a Noruega.
Llegeix més:Novembre número 163
Comencem un nou curs, i durant aquests mesos en els butlletins us anirem presentant diferents Dones importants i significatives per al món de l'educació i la pedagogia. Així doncs, la primera dona que us volem presentar és:
MARIA DE MAEZTU (1881-1948)
María de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria el 18 de juliol de 1881. Els seus pares eren Manuel de Maeztu Rodríguez i Juana Whitney. Ell d'origen cubanoespanyol, ella filla d'un diplomàtic anglès, es van conèixer a París i se'n van anar a viure junts a Vitòria. La parella tindria cinc fills, Ramiro, Ángela, Miguel, María i Gustavo.
Juana Whitney va decidir llavors traslladar-se a Bilbao on va fundar una residència de senyoretes, un centre cultural en el qual les dones que volguessin podien estudiar. Mentrestant, la seva filla María va cursar els seus estudis de Magisteri i Dret i va col·laborar amb la seva mare en l'organització de la residència.
Llegeix més:Octubre número 162
Per concloure el curs acadèmic, en aquest últim butlletí, i trencant la dinàmica d’aquests darrers mesos, us portem la biografia d’una metgessa més internacional de les que hem donat a conèixer fins ara.
La neuròloga Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí, el 22 d’abril de 1909, en una família d’origen sefardita, filla d’un enginyer i una pintora. En aquells temps, la seva condició de dona i jueva no li posaren les coses gens fàcil per poder dedicar-se a la ciència, però com que ella tenia ben clar què volia ser, va dedicar tots els seus esforços en aconseguir-ho.
El primer repte va ser aconseguir els estalvis suficients per poder-se permetre la matrícula de la carrera. Tot i la seva al·lèrgia als llevats, va entrar a treballar a una panaderia fins que, als vint anys, amb els estalvis necessaris es va matricular a l’Escola de Medicina de Turín on va finalitzar, amb qualificació de cum laude, els seus estudis de medicina i cirurgia el 1936.
Llegeix més:Juny número 161
Belén Martínez - Herrero. La doctora Martínez - Herrero és pediatra especialitzada en lactància materana. Belén va estudiar Medicina, a finals dels anys 70, a la Universitat de Zaragoza i posteriorment es va formar com a pediatra en l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, on va començar a endinsar-se, però molt superficialment, en el món de la lactància i l'alletament. D'aquesta etapa com a resident de pediatria, va concloure que la lactància materna era el millor aliment pels lactants i que amés, afavoria el vicle matern.
Després de 5 anys exercint com a pediatra, la doctora Martínez - Herrero va ser mare, i va tindre la seva primera experiència com a mare lactant i va ser llavors, quan va prendre més consciència de la importància d'aquest període tant en la vida de la mare com del lactant, i sobretot, va ser conscient de l'escàs coneixement que tenia ella com a pediatra sobre aquest tema, i tots els pediatres del seu entorn, incloent-hi el seu marit. Sentia que tothom la volia ajudar, però no comptaven amb els coneixements necessaris per fer-ho de forma idònia.
Llegeix més:Maig número 160
Carme Valls. Metgessa catalana nascuda el 1945 a Barcelona. L'any 1962 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant el seu periode estudiantil va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona que va portar a terme l'acte conegut com la Caputxinada. Acabats els estudis, quan va començar a exercir la medicina, es va especialitzar en endocrinologia. A més, es va introduir en el món de la política i més endavant es convertiria en secretària i diputada del Parlament de Catalunya durant dues legislatures.
La seva tasca com a metgessa ha anat molt més enllà de la pràctica clinica estricta, ja que ha engegat nombrosos projectes, la majoria d'ells, enfocats a visibilitzar les diferències en mortalitat i mobilitat entre homes i dones, fet que no es té en compte a l'hora de fer investigacions mèiques i els seus respectius assaigs clínics. Com a professional ha treballat molt en el camp de la medicina amb perspectiva de gènere, dirigeix el programa "Dona, Salut i Qualitat de Vida" en el Centre d'Alàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) ONG de la què és membre des del 1983 i actualment vicepresidenta. Aquesta organització té com a objectiu investigar i posar en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris, i proporcionar a les dones un accés adequat a la informació per poder millorar la qualitat de vida.
Llegeix més:Abril número 159
Ginko Ogino Va néixer en 1851 a la província de Musashi, antiga província japonesa, actual Kumagaya, en la prefectura de Saitama. Va ser la primera dona metgessa de la medicina occidental al Japó. Va pertànyer a una poderosa família camperola i des de petita va ser una àvida lectora.
Es va casar als setze anys, per un matrimoni concertat. Prompte es va divorciar, després de contraure gonorrea del seu marit. En aquella època la malaltia era incurable i el nou govern Meiji que s'havia instal·lat al Japó (1868-1912), recorria als coneixements científics del món occidental: en medicina, es van abandonar els remeis a base d 'herbes, a favor de la medicina occidental. Ginko va haver d'acudir a metges barons, en un hospital de Tòkio, i va sofrir tal vergonya i humiliació, que va decidir ser ella mateixa metgessa per ajudar a altres dones en similar situació.
Amb perseverança i determinació es va matricular en 1875 a l'Escola Normal Superior Femenina de Tòkio (avui en dia Universitat Femenina de Ochanomizú), i es va graduar amb honors el 1879. Va ingressar a l'Escola de Medicina de Juntendo, una institució privada, amb només estudiants barons.
Llegeix més:Març número 158
Francesca Fontova i Rosell. Nascuda a Lleida el 31 d'octubre de 1877, segons dades del Registre Civil; però segons la partida de baptisme, l'1 de novembre. Acabà el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota d’ excel·lent. A l'expedient de batxillerat tenia 6 excel·lents, 6 notables i 4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de Medicina a Barcelona entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de 1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de càncer de la mama.
Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel núm. 52, i la mare, Francesca Rosell i Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.
En el seu expedient hi ha un document prou interessant, que reflecteix el que passava amb les dificultats per estudiar les noies. És un escrit llarg del pare, de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial predilección" [...]"hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda [...] admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza [el batxillerat] a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.
Llegeix més:Febrer número 157
Trinitat Sais i Plaja. Va néixer a La Bisbal d'Empordà el 22 de juliol de 1878. Va estudiar magisteri, i va aconseguir aquest títol a Barcelona l'any 1893. Féu el batxillerat a l'Institut de Figueres, graduant-se amb Premi Extraordinari de batxillerat el 1896. Féu els estudis de Medicina a Barcelona, entre els anys 1896 i 1903, en que es llicencià. L'examen de grau el va fer el 5 de febrer de 1904, amb qualificació d'aprovat.
Va tenir una activitat professional important, es va dedicar principalment a medicina general i malalties de nens, en el seu consultori del carrer de Pelai núm. 10 de Barcelona, fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1933, quan només tenia 55 anys.
Va tenir una intervenció activa en l'organització dels Congressos de la Tuberculosi de 1910, d’Higiene Escolar de 1913, i va fer la conferència inaugural de curs de l'any 1914, del Col·legi de Metges de Barcelona, la primera que feia una metgessa. Va tenir activitat en organitzacions de caràcter assistencial i social vinculades a la Lliga i el Centre Catalanista Doctor Robert.
Llegeix més:Gener número 156
