Octubre núm. 92

"Si penses que l'educació és un cost, imagina't la ignorància" 

 Christiana Thorpe (Serra Lleona, 1949). És Doctora en Filosofia y Màster en educació y Administració (Honoris Causa). Va ser nomenada Ministra d'Educació al 1994 i és Presidenta de la Comissió Electoral Nacional de Serra Lleona des de 2005.

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

JORNADA: DONES I IGUALTAT DE TRACTE AL MÓN RURAL

PER QUÈ NO PUC FER-HO? Jornada de presentació dels estudis universitaris sense estereotips de gènere                              (adreçada a alumnat de 4t d'ESO)

Activitats a Lleida

EXPOSICIÓ "DONES DE VIDA ALEGRE?" I CICLE DE CINEFÒRUM DINS DEL PROJECTE "LA TRATA ESCLAVITZA. LA LLIBERTAT ÉS UN DRET. TRACTA DE VEURE-HO"

Exposició

Sessions de cinema debat

Projecció del curmetratge “Escúchame” (Dir. Mabel Lozano) i la intervenció de Francesc Domingo, pediatra, Carme Piqué, treballora social, Carme Tello, psicòloga, i Teresa Vallmanya, pediatra.

Projecció del documental seX slaves” (Dir. Ric Esther Bienstock) i la intervenció d'Ana Sebastián, vicepresidenta d’ACIM i representant a Espanya d’EPCAT (Xarxa Internacional d’Organitzacions contra l’Explotació Sexual Infantil)

EXPOSICIÓ "ET CORRESPON. ENS CORRESPON"

CURS "POTENCIAR LES EMOCIONS I LES RELACIONS"

VISITES GUIADES "CIUTAT DONES"

Visites guiades per la ciutat i els seus equipaments socials i culturals amb la mirada posada en la presència i el protagonisme de les dones al llarg de la història.

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

CONGRÉS IBEROAMERICÀ "MASCULINIDADES  Y EQUIDAD: INVESTIGACIÓN Y ACTIVISMO"

CONGRÉS D'EMPRENEDORIA EN CLAU FEMENINA

CILCE DE COFERÈNCIES "LES DONES, ELS MITES I EL PODER"

La primera de les sessions, porta el títol ‘El cos invadit, efectes del poder en la medicina, en la indústria farmacèutica i la publicitat’, i anirà a càrrec de Carme Valls, metgessa, i Graciela Traba, psicoanalista.

III TROBADES "DONES I ARQUEOLOGIA"

2a. EDICIÓ DEL CURS VIRTUAL "INTERVENCIÓ AMB HOMES EN VIOLENCIA DE GÈNERE"

Premis, beques i ajuts

7a EDICIÓ PREMIS "25 DE NOVEMBRE"

V PREMI DONA I ESPORT “MIREIA TAPIADOR”

IV PREMI D'INVESTIGACIÓ SOBRE VIOLÈNCIA DE GÉNERE DE LA UIB

Altres activitats

PRESENTACIÓ DELS INFORMES "LIBRO BLANCO SOBRE LA SITUACIÓN DE LAS MUJERES EN LA CIENCIA ESPAÑOLA" Y CAMBIO ESTRUCTURAL EN LAS INSTITUCIONES CIENTÍFICAS. EXCELENCIA, IGUALDAD Y EFICIENCIA EN LA INVESTIGACIÓN Y LA INNOVACIÓN"

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA "DonesenART" DEDICAT INTEGRAMENT A DONES

MANIFESTACIÓ DE LLEUITA TRANSEXUAL, TRANSGÈNERE I INTERSEX

Notícies

Per què no puc fer-ho? Jornada de presentació dels estudis de la UdL sense estereotips de gènere a l'alumnat de secundària

El proper 28 d'octubre la Universitat de Lleida acollirà la segona edició de la jornada Per què no puc fer-ho?, una activitat que presenta els estudis de la Universitat de Lleida sense estereotips de gènere. Enguany, es presenen els estudis de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) a les noies, i els de la Facultat d’infermeria, als nois, amb l'objectiu d'esperonar l'alumnat femení i masculí en l’elecció d’aquestes titulacions en què un dels dos sexes està menys representat.

En aquesta edició participaran 7 centres escolars de la demarcació de Lleida: INS Aubenç (Oliana), INS Samuel Gili i Gaya (Lleida), INS Alcarràs (Alcarràs), INS Guindàvols i l'Escola Maristes; un total de 333 alumnes, 171 noies i  162 nois.

Les activitats previstes inclouen una presentació dels estudis, així com les seves sortides professionals, visites guiades i tallers pràctics, a diversos laboratoris d'investigació de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i a diferents aules d'ensenyament de la titulació d'Infermeria, de la Facultat d’Infermeria. Durant la jornada, l’estudiantat assistent tindrà l’oportunitat de conèixer de primera mà dones i homes que ocupen llocs rellevants
en el món acadèmic i professional. Això farà possible que noies i nois puguin tenir models de referència alternatius als que habitualment es visualitzen i, en última instància, permetrà promoure la paritat de sexes en els respectius àmbits professionals. A més, l'alumnat podrà participar en el bloc que s'ha creat per la jornada per comentar la seva experiència: http://perquenopucferho.blogspot.com/

Aquesta jornada contribueix al paper que la universitat, més enllà de ser transmissora de coneixements, realitza en la promoció de valors com la igualtat d’oportunitats i l’equitat de gènere, tal com es recull en la declaració inicial dels Estatuts de la Universitat de Lleida , aprovats pel Claustre en la sessió de 7 d’abril i 10 de juliol de 2003. En aquest sentit, una jornada com aquesta contribueix al treball de la universitat per la consecució de la igualtat d’oportunitats, tot superant les xifres que mostren els desequilibris entre l’alumnat, segons els estudis. Per exemple, a les Enginyeries Forestals, les dones representen només el 27,16% de l’alumnat i els homes el 72,84%. En canvi, les dones representen el 84,67% a les titulacions d’Infermeria i els homes el 15,33%. Per què no puc fer-ho? posa sobre la taula la incidència dels estereotips de gènere en l’elecció dels estudis universitaris i, en un futur, la segregació en el món laboral.

Antecedents

Aquesta jornada és una adaptació dels projectes europeus Girl’s Day i Boy’s Day. El Girl’s Day (’El dia de les noies’) i e l Boy’s Day (’El dia dels nois’, Jung’s Tag, en alemany) van nàixer el 2001 i el 2005 a Alemanya, respectivament. Actualment, el Girl’s Day es celebra a Luxemburg, Àustria, Suïssa, Espanya, Pol·lònia i Kosovo. A Espanya, s’han realitzat 4 edicions: a Saragossa, l’11 de novembre de 2008 i el 28 d’octubre de 2009, a Gijón, el 16 de desembre de 2009 i a Lleida, el 5 de novembre de 2010. El projecte per als nois s’ha presentat també a Àustria i a Suïssa. La Universitat de Lleida celebra les dues iniciatives en una de sola: Per què no puc fer-ho?

80 anys del sufragi femení

L'1 d'octubre de 1931 es va aprovar a les Corts l'article constitucional que va consagrar el dret al vot femení. Amb una esquerra dividida va guanyar el sí per 161 vots davant de 121. De les 3 dones que hi havia a les Corts, dues d'elles , Clara Campoamor i Victòria Kent, van protagonitzar les postures contraposades.

Fou Campoamor qui, en contra de la postura del seu partit (Radical), defensa els dret de les dones per "pura ètica". Kent opinava que abans les dones havien d'alliberar la seva consciència, alienada per la maca d'educació i l'esglesia.

Secció Flaixos
La independent

Conveni entre Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Tàrrega per difondre la campanya "Desmuntant rumors"

En la difusió del conveni i de la jornada que l'ha envoltat, no s'ha precisat si s' inclou transversalment el tractament de la migració des de la visió de gènere.

Els estereotips comuns a les poblacions de persones migrades,  encara es veuen més reforçats en el cas de les dones migrants, ja que sovint se'ls hi atribueix tòpics sexistes relacionats amb la submissió, la ignorància, manca de capacitats i habilitats socials, o  "certes actituds sexuals" depenent del col·lectiu.

La signatura del conveni s'ha realitzat aquest 27 de setembre  durant la  la jornada “La gestió dels rumors vinculats a la immigració”, organitzada per la Direcció General per a la Immigració amb la col·laboració de la Diputació de Lleida.

L’objectiu del seminari, el primer que es fa després d’una sessió a Barcelona el mes de juliol, és difondre bones pràctiques d’entitats i ens locals en l’àmbit de la gestió de tòpics i estereotips vinculats a la immigració.

El conveni l'han signat Xavier Bosch, director general per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família, i Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega. Es treballarà en dues línies d’actuació : accions de sensibilització adreçades a l’alumnat de 1r a 4t d’ESO, a través del concurs “Desmuntant rumors”, i actuacions obertes al conjunt de la ciutadania com l’exposició dels treballs del concurs  i d’altres materials didàctics i informatius editats en diversos formats

Escrit per L.I
La independent

Accedir a l’avortament a la sanitat pública segueix sent “una carrera d’obstacles“ malgrat la Llei

Prop d'un any i mig després de l'entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs, diverses associacions de la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït asseguren que l'accés a mètodes anticonceptius i a l'avortament dins la sanitat pública està lluny de ser una realitat, així com la transversalització de l'educació sexual a l'ensenyament. Tot i que el Departament de Salut ha anunciat la implantació d'un nou circuit a partir de l'octubre perquè les dones que avortin no hagin de seguir avançant el pagament a les clíniques privades (com han hagut de fer 6.800 dones durant l'últim any), des de la Campanya afirmen que tant professionals com usuàries tenen una gran incertesa sobre quins centres facilitaran aquesta prestació.

El 27 de setembre, la Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït, que compta amb l'adhesió de 127 entitats, va fer un acte de valoració de l'aplicació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs del 2010. Al Centre de Cultura de la Dona Francesca Bonnemaison de Barcelona van realitzar-se dues taules rodones on van participar representants de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), l'Associació Catalana de Llevadores, l'Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (ACAI), l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona, de Centres d'Atenció Primària de la Costa de Ponent i el grup de Dones i Educació de Ca la Dona.

Les ponents van explicar que tot i que la Llei estableix l'accés a l'avortament, anticonceptius, programes i serveis de salut sexual i reproductiva a la sanitat pública, regula l'objecció de consciència a la sanitat pública de forma que es garanteixi l'avortament com una prestació sanitària normalitzada, i estableix que l'educació sexual ha de transversalitzar-se a tot el currículum escolar, aquestes disposicions estan lluny de complir-se, tant al territori català com a la resta de l'Estat. Segons Maria Ferreiro, presidenta de l'APFCIB, "la majoria de mitjans anticonceptius estan fora de la cobertura sanitària, s'han prioritzat els hormonals perquè els governs han assumit la pressió dels laboratoris" i alguns dels mètodes quirúrgics que tenen cobertura "estan trigant molt per les retallades sanitàries". A més, hi ha "pocs recursos per als programes d'atenció en salut sexual i reproductiva".

Incertesa sobre la xarxa de cobertura pública de l'avortament

Eva Vela, presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores, va explicar que el Departament de Salut "ha acabat la primera fase d'aplicació de l'avortament farmacològic" als deu Centres i Punts d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva que el Departament de Salut ha acreditat per facilitar aquesta prestació.

La nova Llei regula l'avortament pel sistema de terminis: fins les 14 setmanes d'embaràs per lliure decisió de la dona o causa mèdica; fins les 22 per causa materna o fetal i a partir de les 22 per malformació fetal, anomalia del fetus incompatible amb la vida o malaltia extremadament greu certificada per un comitè d'experts que ho avalua. Segons Vela, "el 45% de les dones que volen avortar estan de menys de 6 setmanes. Les que vénen més tard solen ser les que tenen més dificultats, hi poden coincidir circumstàncies molt dures". La Llei estableix tres dies de reflexió abans de la intervenció i les dones poden triar l'avortament farmacològic o quirúrgic. El Departament de Salut afirma que vol prioritzar el sistema d'avortament farmacològic en els embarassos de menys de set setmanes. Però, segons Carme Catalan de la Xarxa de Dones per la Salut, "a l'octubre comença la segona fase d'aplicació de l'avortament farmacològic i no tenim informació sobre quins seran els centres pilots per fer-ho. Seguim sense tenir un mapa de recursos d'aquests centres i de les clíniques on es practicarà l'avortament quirúrgic". L'abril passat, el Departament de Salut va fer un concurs per concertar l'assistència dels avortaments quirúrgics amb les 12 clíniques acreditades de Catalunya i només el van superar dos. Raquel Novo, membre d'ACAI, assegura que "les bases del concurs eren molt difícils, impossibles de presentar en deu dies. Només ens vam presentar dues clíniques de Barcelona i fins el dia d'avui no sabem quin serà el procediment per a la concertació, ens sembla irrealitzable amb les condicions que Salut està posant". Salut va anunciar que el nou model evitaria el rescabalament (que les dones avancessin els diners per pagar un avortament a una clínica privada i després demanessin a la sanitat pública el retorn de l'import, com ha passat fins ara), però, segons Catalan, "amb aquest sistema no sabem si això serà possible".

L'avortament, lluny de ser una prestació normalitzada

Segons Sílvia Aldavert, de l'APFCIB, "el Departament ha de fer que els hospitals assumeixin els avortaments, així facilitaria que les dones no hagin de venir a Barcelona a avortar, ja que hi ha un problema de distribució territorial; però, a dia d'avui, això no passa". Aldavert recorda que "l'avortament no és una prestació sanitària normalitzada, sinó una carrera d'obstacles i, com més dificultats tenen les dones per avortar i accedir al circuit públic amb garanties, més desigualtat es crea" . L'objecció de consciència del personal sanitari davant la demanda d'avortaments a la sanitat pública segueix sent un d'aquests obstacles. Neus Prat, directora d'atenció primària de la Costa de Ponent, va explicar que tant la Llei com el Comitè de Bioètica de Catalunya estableixen un protocol segons el qual "només pot objectar el personal directament afectat en la intervenció i ho ha de manifestar abans. En el cas de l'avortament farmacològic, només podran objectar els que prescriuen el medicament, no qui atén la dona d'entrada". Però, segons Prat "de vegades, als equips hi ha gent objectora que no està implicada en la intervenció i es posicionen en contra, castiguen la dona, informen malament".

Educació sexual, assignatura pendent

Maria Honrubia, membre de l'APFCIB i de l' Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona, explica que, tot i que la llei parla de la importància de l'educació afectivo-sexual i contempla la formació dels professionals en educació sexual, "no hi ha formació de grau en sexualitat. Hi ha postgraus i màsters de formació en sexualitat des de l'any 1975, però no hi havia llicenciatures i això s'ha mantingut. La creació de la Càtedra de Psicologia de la Sexualitat a la Universitat de Salamanca va donar molt pes als treballs de recerca. A la UAB i UB, Lleida i Tarragona cada cop imparteixen més formació, però és de segon cicle". Segons Honrubia, "ha d'haver-hi formació competent i reglada des de totes les etapes de formació de les persones. No hem tingut una bona educació sexual ni formació dels professionals, d'aquí el malestar, el patiment i la ignorància sobre la sexualitat". Per la seva banda, Montse Roset, del grup de Dones i Educació de Ca la Dona, va presentar un recurs web d' educació afectiva i sexual que han dissenyat des del seu grup davant la "necessitat d'introduir de forma continuada i sòlida l'educació sexual". Segons Roset, "el sistema educatiu és poc permeable, molt estructurat i vertebrat entorn les disposicions acadèmiques. Per exemple, els informe PISA només avaluen la qualitat en funció de les assignatures de matemàtiques i llenguatge, no si l'alumnat és capaçde dirimir conflictes sense violència, gestionar les emocions o els sentiments". I els programes que s'apliquen és perquè part del professorat" ha agafat la responsabilitat de crear un programa, amb introducció d'ensenyaments externs, normalment a través de la salut, comunitats extracurriculars però amb discontinuïtat i poca generalització".

Escrit per CLIMAC/La Independent
La independent

Hana Edwar, activista iraquiana per l'equitat i la pau al seu país, guanya el Premi Sean MacBride de la Pau 2011

El butlletí social Watch informa que Hana Edwar rebrà el 29 d'octubre a Potsdam, Alemanya, el Premi Sean MacBride de la Pau 2011. Les seves paraules en saber la notícia han estat: "He de seguir pel poble iraquià. Continuem lluitant per la pau, l'equitat i la democràcia ".

Edwar cofundadora i actual secretària general de l'Associació Al-Amal (punt focal de Social Watch en aquest país) i de la Xarxa Iraquiana de Dones que integren 80 organitzacions de la societat civil.

En una entrevista recent per al web de la fundació feminista sueca Kvinna till Kvinna, afirmava “La situació dels drets femenins s'ha deteriorat a l'Iraq des de la invasió de 2003, i cal "enfortir les organitzacions de dones i pressionar els polítics perquè puguin participar activament en les negociacions per pau i seguretat" (...) "La vida quotidiana de les dones pobres de l'Iraq és molt difícil. No tenen ingressos i de seguretat social i són víctimes d'abús. A la manca d'aigua i electricitat d'hi sumen les d'atenció mèdica i educació " (...) "Des de 2003 s'ha construït a l'Iraq un sistema de crisi crònica, alhora que el dret de família s'ha debilitat amb el predomini de la interpretació dels líders religiosos", va explicar.

Pel que fa a l'associació que lidera diu un recent informe de l'agència de notícies IPS: " L'Associació Al-Amal és un grapat d'organitzacions femenines que lluita a l'Iraq per equitat de gènere en el matrimoni i en el divorci i que s'oposa a un codi penal que encoratja l'abús domèstic i els 'assassinats per honor'". IPS també cita en el seu informe estadístiques de l'ONU segons les quals almenys una de cada cinc dones d'entre 15 i 49 anys han patit violència física a mans dels seus cònjuges.

Nascuda a Bàssora el 1946 i afiliada a la Lliga de les Dones de l'Iraq quan encara era estudiant, Hana Edwar fou arrestada poc després del cop d'Estat de 1963. Fugí de la presó i va viure exiliada a Alemanya, Líban i Síria, on continua el seu activisme en l'oposició contra el règim de Saddam Hussein. Durant tres anys va participar en la resistència civil al Kurdistan. De nou exiliada a Damasc, va fundar l'Associació Al-Amal, que va traslladar la seva seu el 1996 a la ciutat kurdistana d'Erbil i, després de la invasió de 2003, a Bagdad.

Hana Edwar és una activista extraordinària, cèlebre a tot l'Iraq per les seves contundents opinions sobre la lentitud dels polítics. És valenta, i amb la seva vida constanment sota amenaça, no tempera cap de les seves posicions ni refrena la seva missió ", va afirmar a Ginebra Tomas Magnusson, copresident del Buró Internacional per la Pau (IPB), l'organització que assigna el Premi Sean MacBride; "Decidida i enèrgica, mereix el premi per la seva impressionant historial d'activitats per enfortir els drets humans i la democràcia, per desenvolupar la societat civil i per defensar els drets femenins. Ha representat un incansable i franc desafiament per als partits polítics dominats per homes ", va afegir Magnusson.

El director executiu de la Xarxa Àrab d'Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ANND, integrant de la xarxa mundial de Social Watch), Ziad Abdel Samad, va referir-se Edwar; com "una pionera en la lluita pels drets femenins i l'equitat de gènere" i explicá que: "La Xarxa de Dones Iraquianes, de la qual ella és fundadora, s'ha resistit als intents de reforma constitucional en perjudici dels drets femenins. El Premi Sean MacBride de la Pau, així anomenat pel governant irlandès que va guanyar el Premi Nobel en aquesta mateixa categoria el 1974 per les seves accions a favor de la pau i els drets humans, ha estat lliurat a personalitats com l'escriptora i activista pel desarmament Binalakshmi Nepram (Índia), la pedagoga nord-americana Betty Reardon i el diplomàtic de Sri Lanka Jayantha Dhanapala. Hana Edwar el compartirà aquest any amb l'advocat alemany i activista antinuclear Peter Becker.

Escrit per CLIMAC/La Independent
La independent

Nosaltres les dones

Shreen Abdul Saroor, Sri Lanka (1969)

Co-fundadora de la Fundació Per al Desenvolupament de les Dones de Mannar (MWDF) en 1998. Fundadora de Dones de Mannar pels Drets Humans i la Democracisa al 2006. La seva tasca ha sigut reconegudaamb el Premi Women Peace Maker (dones creadores de pau) 2004 del Joan B. Kork Institute for Perace and Justice i el Premi Voices of Courage al 2008, de la Comissió de Dones per als Refugiats.