Gener núm. 95

" No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure-hi i treballar per aconseguir-la"

Eleanor Roosevelt (Estats Units, 1884 -1962). Casada amb Franklin D. Roosevelt, va tenir una filla i cinc fills. Descendent d'immigrants i de família influent, va quedar òrfena amb 10 anys. Les seves tasques de voluntariat van ser una constant en la seva vida. Després de ser primera dama dels Estats Units (1933-1945), va ser nomenada delegada de Nacions Unides (1946-1952) per Harry S. Truman, va liderar l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Designada per John F. Kennedy, va presidir una comissió per analitzar l'estatus de la dona al seu país (1961-1962). Va defensar els drets dels afroamericans i de les dones, va ser diplomàtica, pacifista i escriptora.Ella va dir en una ocasió que: "és més intel·ligent tenir esperança que no tenir-la, tractar de fer les coses que no intentar-ho". Estava convençuda que "el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis".

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

El Centre Dolors Piera ha elaborat un planning de l'any 2012 per obsequiar les festes de Nadal i fer, alhora, difusió interna i externa de la Unitat d'Igualtat d'Oportunitats de la Universitat de Lleida, així com sensibilitzar sobre les efemèrides assenyalades per a les dones. Aquesta acció de sensibilització i de projecció del Centre Dolors Piera dóna resposta a les mesures previstes en el I Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones de la Universitat de Lleida per sensibilitzar la comunitat universitària en matèria d'igualtat i implicar la UdL en les celebracions de les jornades més representatives de la lluita per l'equitat de gènere.

Algunes de les dates assenyalades en el planning són el 22 de febrer, que enguany se celebra per primer cop en nombrar-se l'any passat com a Dia Internacional per a la Igualtat Salarial; el 8 de març, Dia Internacional de les Dones; el 28 de maig, Dia Internacional per l'Acció de la Salut de les Dones; el 15 d'octubre, Dia Internacional de les Dones Rurals, entre d'altres. El primer número de la publicació de la Col·lecció Genuïnes del Centre Dolors Piera titulat Del passat al futur de les dones va tractar, justament, les efemèrides més representatives de la lluita per la igualtat de gènere.

Descarregueu-vos el Planning 2012 del centre Dolors Piera!

Activitats a Lleida  

CURS FORMATIU EN GÈNERE "DIAGNÒSTIC, ACCIONS I LLENGUATGE PER A ENTITATS"

CURS DE MÀRKETING DIGITAL PER A "DONES EMPRESÀRIES, DIRECTIVES I PROFESSIONALS"

XERRADA SOBRE "ELS DRETS DE LES DONES ESTRANGERES"

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

SEMINARI ¿LA INTERSECCIONALIDAD ES UNA PANACEA? UN DEBATE ENTRE TEORÍA Y POLÍTICA

CONVOCATÒRIA DE COMUNICACIÓ "SEMINARI INNOVACIONS CIENTÍFIQUES I PERSPECTIVA DE GÈNERE"

Sessió 1: Perspectiva de gènere en medicina i biotecnologia, coordinada per la Dra. María Teresa ruiz Cantero.
Sessió 2: Perspectiva de gènere en l'arquitectura i l'urbanisme, coordinada per la Dra. Inés Sánchez de Madariaga.
Sessió 3: Perspectiva de gènere en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), coordinada per la Dra. Cecilia Castaño.

CURS SOBRE "PERFILS DE DONA EN ÈPOCA MODERNA" DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL "LA TRANSFORMACIÓ D'ORDRES DE GÈNERE: LES INTERSECCIONS DE L'ATENCIÓ, LA FAMÍLIA I LA MIGRACIÓ"

CONFERÈNCIA " LA DONA A L'ÍNDIA. EL SEU ROL EN LA FAMÍLIA I LA SOCIETAT"

CONFERÈNCIA "SEXUALITAT I PERSONALITAT: UNA QUESTIÓ DE RELACIÓ AMB UN MATEIX I AMB L'ALTRE"

IX CONGRESO IBEROAMERICANO DE CIENCIA, TECNOLOGÍA Y GÉNERO

Premis, beques i ajuts

V PREMI MILA DE PERIODISME PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE A LLEIDA

VII BECA DE RECERCA CRISTINA DE PIZÁN

Va EDICIÓ DEL PREMI "ÁNGELES DURÁN DE INNOVACIÓN CIENTÍFICA EN EL ESTUDIO DE LAS MUJERES Y DEL GÉNERO"

AJUDES PER A PROJECTES I ACTUACIONS EN L'ÀMBIT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LES COMUNICACIONS I LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN EL MARC DE L'ESTRATÈGIA DEL PLA AVANZA2

Subprograma Avança Ciutadania Digital. Podran ser objecte d'ajuda els projectes i accions dirigits a impulsar la utilització dels serveis digitals que responguin a algun dels tipus següents: 1. «TIC per la igualtat»: Experiències pilot o demostradores sobre igualtat de gènere en la societat de la informació, dirigides a fomentar i millorar l'ocupació, l'autoocupació i l'esperit empresarial de les dones, utilitzant serveis digitals disponibles a la xarxa i capaços de rèplica en l'àmbit nacional sense recórrer a ajudes públiques.

Bases reguladores publicades al Butlletí Oficial de l'Estat.

Altres activitats

XERRADA: "LA NOVA VENTAFOCS, LA PRINCESA QUE NO VOLIA SER-HO"

DEBAT PARTICIPATIU "LES DONES ALIMENTEN EL MÓN"

TAULA DE DIÀLEG: QUINA ÉS LA PROBLEMÀTICA REAL A l'AFGANISTAN? "DRETS DE LES DONES"

DEBAT I PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL: NO S'ACCEPTEN PROPINES "CICLES DE DEBAT SOBRE FEMINISMES"

CICLE D'ENTREVISTES "VEU DE DONA: ENTREVISTA DONES SIGNIFICADES DE CATALUNYA EN DIVERSOS ÀMBITS"

Notícies

CAMPANYA CONTRA EL SEXISME A LES JOGUINES

FONT: Dones en xarxa

La campanya La violència no és un joc posada en marxa per l’Institut Andalús de la Dona (IAM, les sigles en castellà) sotmetrà a examen fins al pròxim mes de gener a tots els anuncis de joguines i jocs que s’emetin a la televisió per determinar si passen el filtre de la igualtat. L’anàlisi estarà a càrrec de l’Observatori Andalús de la Publicitat, que al costat del IAM vetllaran perquè es compleixi el punt número 8 del decàleg de l’Estatut de la Dona de l’IAM, un punt que fa referència a la necessitat d’eliminar i evitar joguines i jocs sexistes.

Des que l’Observatori Andalús de la Publicitat comencés a analitzar el novembre els anuncis televisius, han confirmat que molts reclams incompleixen el decàleg de bones pràctiques publicitàries, segons va anunciar ahir la coordinadora del IAM, Ana Belén Palomares. A falta de dades oficials d’aquest any (que no es coneixeran fins al gener o febrer), la coordinadora del IAM va fer referència durant la presentació de la campanya a les dades del passat any, en què "el 85% de la publicitat era sexista perquè consolidava models fixats per endavant per a dones i homes ". La coordinadora va fer referència també a altres dades com que el 16% dels anuncis incompleixen el punt un de l’decàleg perquè fixen els models de bellesa en la dona com a model d’èxit.

A més, el 39% dels anuncis analitzats són jocs orientats a establir estereotips com cuines i nines per a nenes. En aquests anuncis "s’usen colors sexistes com el rosa o el color pastís" va denunciar la coordinadora del IAM. Per Ana Belén Palomares les dades de l’Observatori Andalús de la Publicitat revelen que les cuinetes de joguina i els nadons Nenuco són les joguines més sexistes. En el pol oposat, les joguines menys sexistes són el Cruedo i la Muralla Xina. Dins de les joguines no sexistes, el 100% dels jocs educatius, que representen el 5% del total de les joguines, són un "exemple de bones pràctiques per als més petits", segons va revelar ahir la responsable de l’Institut Andalús de la Dona .

La campanya pretén aconseguir hàbits més sensats enfront del consum d’aquest tipus de jocs i joguines, i crear una postura crítica enfront dels anuncis sexistes, mantenint el principi d’igualtat i no violència. Per aconseguir una major difusió de la campanya l’IAM distribuirà 30.000 cartells, 50.000 calendaris i 100.000 senyaladors de llibres, on es podrà llegir el lema La violència no és un joc.

Aquest material es repartirà als centres provincials i municipals de l’IAM, centres educatius, biblioteques o en la pròpia web de l’Institut Andalús de la Dona. Per adaptar-se a les noves tecnologies s’utilitzaran com a suport de difusió les xarxes socials Facebook, Tuenti i Youtube. En Tuenti la campanya ja suma més de 52.000 seguidors.

"PARA TODOS LA 2" DE TVE I LA VISIÓ DE GÈNERE DE LA XARXA INTERNACIONAL DE PERIODISTES AMB VISIÓ DE GÈNERE

Escrit per Redacció La Independent

FONT: http://www.laindependent.cat

Us presentem dos programes realitzats per la periodista Dolors Elies, que va viatjar a Fes del 21 al 23 d'octubre de 2011, per fer entrevistes i reportatges a les periodistes de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Génere que varen assitir a la IV Trobada Internacional celebrada en aquesta ciutat del Marroc.

El primer programa, elaborat a FES (RIPVG), de Para todos la 2 de TVE fou emés l'11 de novembre a las 13h 15m per La2 :

"Dones periodistes en països en conflicte"

El programa de TVE "Per a tots la 2" ha entrevistat a Barcelona a la periodista mexicana Sara Lovera (de SEMLac i responsable de relacions institucionals internacionals de la Independent) en el context de la IV Trobada Internacional de la XIPVG a Fes, al Marroc. Dolors Elías i un càmera del programa es van desplaçar a Fes per fer el seguiment de la IV Trobada Internacional de la XIPVG i entrevistes a diverses companyes gràcies a la col·laboració d'Ajuda en Acció amb la XIDPIC.CAT. En aquest cas són les periodistes Lucía Lagunes (Directora de CIMAC, Mèxic) i la reconeguda periodista de Colombia, Fabiola Calvo. Totes elles parlen de la situació de violència als seus països i de com afecta d'una manera especial a les dones, a periodistes i a comunicadores i defensores de Drets Humans.

El segon programa, elaborat a FES (RIPVG), de Para todos la 2 de TVE fou emés el 16 de desembre a las 13h 15m per La2:

"El paper de les dones als mitjans de Comunicació"

"El programa Per a tots la 2  va emetre aquest passat 16 de desembre el reportatge sobre la IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG). El reportatge fa una reflexió sobre els mals hàbits periodístics i sobre com estan representades les dones de forma desigual. El reportatge recull diferents testimonis de les periodistes de la RIPVG reunides a Fes amb l'objectiu de treballar unides per aconseguir que els mitjans de comunicació no informin exclusivament des de la visió masculina i reivindicar que les dones tenim els mateixos drets que els homes però no som iguals i que això cal reflectir-ho ". Entre les periodistes entrevistades: Jenny Rönngren de Suècia, Tona Gusi de Catalunya i Liliana Hendel d'Argentina.

LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL: UNA PRESÓ INVISIBLE

Escrit per Teresa Mollá , Ontinyent. País Valencià

FONT: http://www.laindependent.cat

El divendres al matí vaig estar en un institut de secundària explicant el terrible tema de la violència de gènere a un grup de noies i nois de primer i segon de batxillerat. Vaig preparar una intervenció participativa perquè fossin elles i ells qui a través de les seves pròpies paraules poguessin anar desmuntant els mites que segueixen justificant aquest fenomen tan monstruós.

Vaig preparar deu estereotips perquè els fossin desmuntant. Crec que el que més els va costar d’entendre va ser el que diu que "si una dona és maltractada contínuament, la culpa és seva per continuar convivint amb el seu maltractador". I crec que els va costar d’entendre perquè no tenien en compte un factor tan decisiu en aquest tema com ho és la dependència emocional.

Els parlem del cicle de la violència i de les seves tres fases i de la dependència emocional, aquesta potent eina que si no es controla adequadament i es va frenant poc a poc a partir del seu reconeixement, pot causar grans estralls.

L’agressor pot començar a aïllar la dona del seu entorn, de la seva família i, a més a naturalitzar aquest tipus d’amor possessiu i exclusiu que, si no es reconeix a temps per part de la víctima com a conseqüència de l’enamorament o d’altres factors externs, pot causar un perjudici extremadament dolorós.

Això va a redundar en una autoestima cada vegada més baixa i sustentada bàsicament en la necessitat d’afecte per part de l’agressor que, al seu torn necessitarà controlar cada vegada més, fent creure que sense ell, la vida d'ella no té sentit.

És molt complicat sortir d’aquesta situació i fer el pas de separar o de denunciar al teu agressor quan a més t’han fet creure que sense ell tens poques possibilitats de ser o d’existir com a persona.

La llibertat de la víctima deixa d’existir i és freqüent que es culpin de les reaccions hostils que reben, donant lloc a inversions constants de la responsabilitat respecte del malestar. Així mateix, demanen allò no els és donat espontàniament i que se suposa que han d’estar en les bases d’un vincle estable (atenció, afecte, cura), els dependents solen lliurar aquests components de manera maximitzada, per això també aquests vincles no tenen simetria.

M’he permès recordar aquests factors per poder exigir socialment que no se segueixi victimitzant a les víctimes d’aquest tipus de terrorisme, culpant-les de mantenir-se al costat dels seus agressors i de seguir rebent agressions, perquè la dependència emocional és una cosa de la que ningú, cap persona, estem exempts quan hi ha llaços afectius o s’està en la fase de l’enamorament.

Estic molt farta de comentaris d’alguns professionals del sector sociosanitari en aquest mateix sentit.

A les víctimes se les ha d’ajudar, escoltar i no qüestionar les seves paraules. A les víctimes se’ls ha d’oferir amb delicadesa tot el suport institucional. Se’ls ha d’ajudar a reconèixer la seva situació i reforçar-les perquè s’allunyin d’aquesta realitat perniciosa en què viuen. A les víctimes se les ha de saber entendre entre línies per saber que de vegades diuen bastant més del que estem escoltant. Cal reconèixer quan demanen ajuda, de vegades des del propi silenci.

Crec que ja està bé de culpabilitzar-les de la seva pròpia situació de la qual són només víctimes i no culpables. Hi ha de donar la volta als missatges neomatxistes que busquen amb aquests estereotips culpabilitats entre les actuacions dels qui les pateixen.

Cal desmuntar aquestes trampes fàcils en què en nom d’una llibertat inexistent en aquestes situacions, se’ls exigeix ??que actuïn com si realment ho fossin.

Les presons no són només les dels barrots. Hi ha un altre tipus de presons que són invisibles, però que existeixen i són molt més repressives que les que es gestionen institucionalment. I si l’estat de dret busca la integració de les persones privades de llibertat temporalment pels seus errors, per què no actuem de la mateixa manera amb les dones que ja són víctimes d’una situació de privació de llibertat dins de la seva pròpia situació de parella ?, per què seguim negant-los la condició de víctima d’una difícil situació i els prestem tota l’ajuda que necessiten?

Les trampes del patriarcat, la seva immensa capacitat de transformar i adaptar-se als nou temps per subsistir tenen molt a veure en això.

Però les trampes es poden desmuntar i en això som moltes les persones compromeses. Potser tantes o més de les que es puguin imaginar. I per tant seguirem denunciant aquestes situacions i intentant desmuntar-les.

LES EMPRESES AMB ÀNIMA I GESTIÓ DE LES DONES "SÓN EL MOTOR DE LA NOVA ECONOMIA COMPETITIVA"

Escrit per Julia López

FONT: http://www.laindependent.cat

La jornada «Empreses amb ànima: Reconstruint els valors de les empreses » ha aprofundit en els valors claus que han de tenir les organitzacions i les empreses per recuperar la confiança i tenir èxit a llarg termini, i per ser el motor d'una economia productiva i d'una societat feliç i capdavantera. En definitiva, es vol un model d'empresa en el que les dones per la seva experiència, com s'ha demostrat, saben desenvolupar i portar endavant una economia al servei de les persones i del benestar col·lectiu.

En la jornada realitzada a CaixaForum, organitzada sota el lideratge d'Anna Mercadé, i de l'Observatori de la Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona que ella coordina, amb l'ajuda de la Cambra de Comerç i el patrocini de l'Obra Social de "La Caixa, s'ha valorat l'aportació del talent i del capital humà de les persones i en concret de les dones a fi que les empreses i les organitzacions vagin endavant.

"Ara més que mai - va comentar Mercadé - necessitem creure i tenir confiança en el projecte comú, en els nostres líders i en el futur per sortir de la crisi. La por, la inseguretat i la decepció s'ha instaurat en les organitzacions i això bloqueja i paralitza el pensament, la creativitat i l'acció. Cal re-dissenyar una nova empresa amb clau de futur i com a motor de canvi. Cal reconstruir l'essència o l'ànima de les organitzacions i de les empreses per sortir de la crisi".

La majoria dels i de les ponents han estat d'acord de que ja no es pot parlar de "Conciliació" perquè es una paraula que recau en les dones. "Si mes no s'ha de parlar de "co- responsabilitat social" –tal com va fer notar Isabella Lenarduzzi , directora de JUMP, en la segona part que es preguntava: "Com retenir i potenciar el talent femení?". Segons ella per a la reconstrucció de l'ordre econòmic és necessita nous enfocaments. "el rendiment de les organitzacions, te que veure am el benestar de les persones i de les famílies. No aconseguirem un altres tipus de societat mentre no es reparteixen les responsabilitats bàsiques de tota societat de la cura de les persones. Clau fonamental per equilibrar la societat, l'energia, i l'ecosistema, doncs les dones som cuidadores de la Terra de les persones i del futur dels fills i de les generacions futures".

SOBRE EL PROJECTAT TANCAMENT DE LA BIBLIOTECA I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA DONA DE VALÈNCIA O LA DEMAGÒGIA DE LA FALSA IGUALTAT

Escrit per Macu Gimeno. Coordinadora Àrea de la Dona Intersindical Valenciana

FONT: http://www.laindependent.cat

El desinterès i la desídia del Govern Valencià per les polítiques d'igualtat és fàcil de demostrar. Per exemple, amb la falta de recursos econòmics per a prevenció i assistència de violència masclista, el tancament de l'emblemàtic Centre Reina Sofia per a l'Estudi de la Violència o la proliferació descarada de dones i nenes explotades sexualment i la permissivitat que manté l'executiu valencià amb aquesta esclavitud, que a més s'anuncia en ciutats, carreteres i fins i tot en transport de concessió pública.

Aquests dies a més estem assistint a l'intent de tancament de la Biblioteca i Centre de Documentació de la Dona per part de la Conselleria de Benestar Social. Una biblioteca especialitzada en temàtica de dona i gènere i que porta funcionant 25 anys amb independència dels canvis polítics operats i que és un centre documental de referència amb una orientació general i pluralista, oberta a qualsevol persona o institució i amb una base documental important en temes de dona i gènere.

La Biblioteca –amb més d'onze mil volums que arrepleguen quasi totes les publicaciones realitzades sobre dona i gènere des dels anys 80 fins al 2010- ha contribuit a visibilitzar l'aportació de les dones a la literatura i la història, base per a la implantació i desenvolupament de les polítiques d'igualtat en totes les administracions públiques.

Professorat i alumnat universitari de totes les universitats, professorat d'infantil, primària i secundària i personal particular han acudit al llarg dels anys a la biblioteca, els fons de la qual han servit per a informes o tesis, per a ensenyar en coeducació, tot constituint-se en una referència també per a personal professional dels àmbits jurídic, sanitari o assistencial que treballen en la lluita contra el maltractament i violència contra les dones. Referent també per a organitzacions diferents i agents socials: sindicats, ajuntaments, fundacions, ONGs o mitjans de comunicació.

La política del Partit Popular sempre ha estat el deteriorament dels serveis públics per a poder després privatitzar-los amb l'excusa del seu mal funcionament, de la seua falta de rendibilitat (com si un servei públic hagués de ser rendible). Així ho ha fet amb el Reina Sofia, el personal del qual duia mesos sense cobrar i treballant de forma altruista. El centre ha funcionat sense cap assignació pressupostària durant gairebé un any. Fa uns mesos es va tancar per no ser operatiu. Cap altre centre, ni a nivell autonòmic ni estatal, suplirà la valuosa tasca que realitzaba.

Ara li ha tocat el torn a la biblioteca. Si a Castelló es va amortitzar la plaça de bibliotecària el 2008, fa poc li ha tocat a la de València. La Direcció general de Família i Dona amortitza la plaça i comunica a la persona que l'està ocupant des de fa cinc anys que el 31 de desembre finalitza el seu contracte. El malestar del moviment feminista valencià i de diverses branques professionals és enorme i es mobilitzat ràpidament per crear una xarxa per a recollida de signatures de suport, escrits, comunicats i actes diversos que provoquen una reacció de la Directora General -Celia Ortega- desmentint el projectat tancament de la biblioteca.

Malgrat aquestes declaracions, el moviment de suport continua amb les accions. El dimarts 13 de desembre es convoca a una acció en els locals de la Biblioteca, on gairebé dues-centes persones fan cua pacientment mentre esperen ser ateses per a fer-se sòcies o treure algun llibre. En suma, per a fer veure la necessitat que continue amb les seues portes obertes. Celia Ortega acudeix i davant aquest públic manifesta que “L'actual encarregada serà substituïda per una professional amb dedicació exclusiva, documentalista acreditada i no es donarà ni un pas enrere”. Al·legar a no donar passos enrere és -com a mínim- una forma demagoga de copiar les reivindicacions feministes en uns moments en què el Partit Popular arreu del territori de l'Estat Espanyol està desmantellant els serveis públics assitencials per a les dones i carregant-se les polítiques d'igualtat.

Però a més, el que no explica la senyora Ortega és perquè se substituïx una persona que ja és documentalista acreditada, ni com es pot contractar una bibliotecària si la plaça ja està amortitzada.

Moltes preguntes que li fem i que arreplega el Manifest conjunt que llegirem en la propera concentració a les portes de la biblioteca. Que, per cert, ha tancat des del dia 21 de desembre fins al 15 de gener, i ha deixat sense servei a totes les persones usuàries. Què passarà a partir d'eixe dia de reapertura és un misteri. Però el que està clar és que el moviment feminista continuarà defensant que la Biblioteca funcione amb la mateixa qualitat que fins ara, la qual cosa comporta que puga ser atesa pel suficient personal qualificat.

Nosaltres les dones

Betty Williams, Irlanda, (1943) 

Nascuda d'una família humil, va impulsar al costat de Mairead Corrigan-Maguire un important moviment a favor de la pacificació d'Irlanda del Nord. A ambdues se'ls va concedir, el 1976, el premi Nobel de la Pau. Ha estat distingida amb nombrosos premis en diversos països. És doctora honoris causa per la Universitat de Yale, als Estats Units. Va ser candidata laborista a les eleccions generals de 1997. L'any 2006 va fundar "Nobel Women 's Initiative", al costat de les altres dones vives Premi Nobel de la Pau, en defensa dels drets de les dones a tot el món.

A l'estiu del 1976, el conflicte nord-irlandès ja s'havia cobrat més de 1.700 víctimes en vuit anys. L'opinió pública britànica començava a estar tristament acostumada a notícies com aquella, la intensitat de la violència que es vivia llavors a Irlanda del Nord feia presagiar que tot seria més o menys igual dies després.

Betty Williams anava a visitar la seva mare quan va sentir el fort impacte contra la tanca. Una cosa dramàtica havia succeït més enllà del carrer, va arrencar a córrer fins arribar a l'escena de la tragèdia, poc va poder fer més enllà de presenciar la cruesa d'aquell desastre. Ella junt amb Mairead Corrigan, aquest mateix dia, es van reunir amb el periodista Ciaran McKeown i els tres van fundar The Northern Ireland Peace Movement (Moviment per la Pau a Irlanda del Nord), posteriorment conegut com The Peace People (Gent de Pau). En les seves pròpies paraules: "El millor record que podem donar com a homenatge als que han mort és construir la pau a Irlanda del Nord".

En pocs dies van aconseguir reunir als carrers de la ciutat de Belfast a 10.000 dones catòliques i protestants en una marxa pacífica que l'IRA va intentar fer callar adduint que estava promoguda en l'ombra pel Govern britànic. Però la veu dels ciutadans es va tornar a sentir nítida dies després amb més de 35.000 persones demanant una solució pacífica al conflicte. Les marxes pacífiques van arribar també a altres ciutats com Londres, on la cantant i activista Joan Baez va acompanyar a una multitud esperançada a Trafalgar Square.

Malgrat aquest i de molts altres esforços, la conclusió del procés de pau per a Irlanda del Nord no va arribar fins a la signatura de l'Acord de Divendres Sant del 10 d'abril de 1998, gairebé vint i dos anys després. En aquells dies més de 3.500 víctimes havien perdut la seva vida en el conflicte.

En una ocasió va dir: "Hem de crear un món en què no hi hagi desconeguts, estrangers hostils en l'altre extrem. Serà un treball molt dur. L'única força que pot trencar les barreres és la força de l'amor, la força de la veritat, la força d'ànima ".