Juny.núm.111

"Tinc una gran fe en la justícia internacional, la impunitat ja no serà una opció per als poderosos"

Carla del Ponte (Suïssa, 1947). Va estudiar Dret i va començar a treballar en un buffet matrimonialista. Posteriorment va exercir com a magistrada, va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Va ser nomenada, per la ONU, cap fiscal del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i de l'Àntiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir als criminals de guerra. El seu primer treball va ser com advocada matrimonialista, li agradava buscar la veritat, tanmateix no es trobava molt còmoda, i va passar a ser fiscal, aquí va trobar la seva vocació. Des d'aquest càrrec, va combatir el blanqueig de diners del crim organitzat i de la delinqüència en els bancs suïsos. A més, tenia un objectiu clar: atrapar als responsable de les operacions terribles de neteja ètnica, a més, estava molt compromesa amb la justícia i les víctimes. Durant la seva trajectòria al Tribunal Penal Internacional, va arrestar a molts fugitius, i va condemnar a molts d'aquests, tanmateix encara no està del tot satisfeta. Actualment és embaixadora de Suïssa a Argentina.

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

PREMI DE FOTOGRAFIA 2013 DONES RURALS

Activitats a Lleida 

DONES I SALUT: ELS NOSTRES DRETS EN MATÈRIA SEXUAL I REPRODUCTIVA

EXPOSICIÓ: LA DIMENSIÓ RECONEGUDA

PRESENTACIÓ LLIBRE: DIBUIXANT EL GÈNERE

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

CURS: VIOLÈNCIA MASCLISTA EN L'ÀMBIT COMUNITARI: TRÀFIC AMB EXPLOTACIÓ SEXUAL, MUTILACIONS GENITALS FEMENINES I MATRIMONIS FORÇATS

CONVOCATÒRIA DE COMUNICACIONS DEL I CONGRÉS INTERNACIONAL: GÈNERE I CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT

CURS ONLINE: COMUNICACIÓN EN LENGUA DE SIGNOS ESPAÑOLA APLICADA A LOS SERVICIOS SOCIALES CON PERSPECTIVA DE GÉNERO

CURS: MIRADES DE GÈNERE A LA CIÈNCIA, LA TECNOLOGIA I LA INNOVACIÓ

I CONGRÉS: NAVEGANT CAP A L'AGENDA DE GÈNERE 2020

Premis, beques i ajuts

PREMI DE FOTOGRAFIA 2013 DONES RURALS

Altres activitats

FESTIVAL ESCALA HI-FI: VALS UN POTOSÍ!

21ª MOSTRA INTERNACIONAL FILMS DE DONES

TAULA RODONA: LA DONA I LA GUERRA CIVIL

XXI COL·LOQUI INTERNACIONAL:  SIMONE DE BEAUVOIR SOCIETY. PRESÈNCIES PLURALS DE SIMONE BEAUVOIR, CINC ANYS DESPRÉS DE LES CELEBRACIONS DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT. BALANÇA, REPTES I PROSPECCIONS DE LA CRÍTICA

CURS D'ESTIU: DESDE LA CREACIÓN A LA REPRESENTACIÓN. LAS MUJERES COMO PROFESIONALES DEL ARTE

CURS D'ESTIU: COMUNICACIÓN Y GÉNERO. MUJERES INFORMADORAS E INFORMACIÓN SOBRE MUJERES

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta una de les noves adquisicions:

Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral, Subdirecció General de Programes d'Igualtat entre Dones i Homes en el Treball (2010) 10 perquès per a una salut i seguretat laboral amb perspectiva de gènere

3 Aquest s'emmarca en l'Estratègia catalana de seguretat i salut laboral 2009-2012, aprovada pel Govern català, que també estableix la perspectiva de gènere com a objectiu. El present document és el resultat d'un procés de treball i d'aportacions realitzades per un grup multidisciplinari de persones expertes amb una àmplia trajectòria professional i acadèmica en l'àmbit de la salut laboral, la prevenció de riscos laborals i la perspectiva de gènere. A més. aquest pretén ser una eina bàsica perquè les persones coneguin els motius pels quals és necessària la transversalització de gènere per implementar mesures preventives i actuacions en l'àmbit de la seguretat i salut laboral eficients i eficaces.

Font de la ressenya i/o sinopsi: pàgina web 


logoCEDD sied_interdisciplinari

 

Carrer Jaume II, 69
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont
Sala 1.1

Notícies

"BENESTAR, ESTAR BÉ". Nº22

Escoltem al nostre cos? I a la nostra societat? Advertim les senyals que ens envia, per alertar-nos sobre les raons que obstaculitza el desenvolupament d'una vida saludable, o sobre aquelles que nos impedeixen aconseguir els nostres objectius? Quin paper juga a l'auto-consciència i la creativitat en els processos de salut personal i social? En el número 22 de la revista Con la A segur que trobés respostes que et permetin reflexionar sobre quins elements pots posar en joc, per aconseguir el benestar i sentir-se bé amb si mateix i amb l'entorn.

Font: Revista Con la A          Escrit per: Redacció de la revista Con la A

LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA COMPTA AMB UN NOU MODEL D'INTERVENCIÓ PER ATENDRE A LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

S'ha aprovat el Protocol per a l'abordatge de la violència masclista a la demarcació de Lleida. Aquest document defineix el model d'intervenció i atenció a les dones que travessen situacions de violència masclista i concreta les competències de cada institució i servei, tot donant compliment a la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. En concret, el Protocol estableix la xarxa de coordinació interprofessional, l'itinerari territorial d'atenció, els estàndards de serveis que determinen els criteris d'actuació que s'han d'aplicar en qualsevol intervenció i la relació de serveis implicats.

Circuits territorials

Cada circuit territorial per a l'abordatge de la violència masclista desenvolupa els seus propis itineraris d'atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i nacional. En la seva elaboració participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en l'abordatge de la violència masclista de cada territori. Els circuits organitzen un veritable treball en xarxa que ha de servir per evitar la revictimització de les dones que viuen situacions de violència masclista.

Existeixen circuits a l'Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Camp de Tarragona, comarques de Lleida i les Terres de l'Ebre. Cada circuit compta amb una Taula institucional (màxim òrgan de representació i decisió), una Comissió tècnica (òrgan gestor), Equips tècnics referents (comarcals) i plenaris (comarcals).

Font: Institut Català de les Dones   Escrit per: Redacció de l'Institut Català de les Dones

"LA MALETA DE LA MARTA" 

"A Europa, tot i les bones lleis existents, el lloc més perillós per una dona, segons un estudi de l'ONU el 2011, és la seva pròpia casa". Amb aquesta afirmació el director Gunter Schwaiger ha presentat en el marc del festival de Drets Humans a Barcelona (del 16 al 26 de maig al cinema Girona), el seu documental "La maleta de Marta", que enfronta el tema de la violència de gènere.

A la primera part del documental Marta Anguita, una dona de Sevilla que va sobreviure de miracle a l'intent d'assassinat per part de l'exmarit, explica, evidenciant la "normalitat" de la situació que va viure a casa, sense patir violència física, sense problemes econòmics, però entrant sense voler-ho en una teranyina, fins que un dia el marit la va agredir amb un ganivet ferint-la de gravetat. En els 11 anys que va passar a la presó, l'home no es va penedir, i va rebutjar qualsevol tipus de teràpia, al contrari, va seguir amenaçant amb acabar l'obra algun dia, o sigui arribar a assassinar-la. Per això Marta va haver de prendre la seva maleta, i anar-se'n a viure lluny, en parador desconegut, ja que ha estat rebutjada la seva comanda que l'home porti un braçalet per ser ubicat on sigui.

La segona part del documental es desenvolupa en el "Centre de Protecció contra la Violència" de Salzburg, la ciutat de Mozart, una plàcida i elegant ciutat d'Àustria, plena de jardins, parcs i brolladors. Què uneix la calenta Sevilla, la ciutat d'on va haver de sortir Marta, i l'ordenada i freda ciutat austríaca? Que en proporció al nombre d'habitants, a Àustria s'han matat el 2012 el doble de dones que a Espanya. Per això val la pena investigar les arrels de la violència en l'home i en la parella, quines són les creences errònies en què es fonamenta, i com trobar els arguments que previnguin les actituds violentes.
És el que es proposa el prestigiós psiquiatre Harald Burgauner, terapeuta del consultori per a homes "Manner Welten", on van els que senten que perden sovint els estreps. Els homes no estan acostumats a reconèixer i expressar les emocions, afirma el terapeuta: aquest és un gran problema que deriva de l'educació rebuda. Per això, quan s'acumulen frustracions, ira i dolor, i potser s'agrega una dosi d'alcohol, la metxa pot ser explosiva.
Però hi ha també un excés d'expectatives cap a la parella, que ha de ser perfecta i proporcionar felicitat a cada instant. No obstant això la sopa pot resultar destemperada, o la dona menys apassionada del que un voldria. Comencen les queixes. "Tu m'has provocat", diu l'home, després del primer cop, perquè no vas endreçar l'habitació o no vas fer el sopar que em vas prometre, en fi, qualsevol cosa. Si la dona comença a sentir-se culpable i no adequada, és pitjor.
Comença el procés d' "acte negació" de la dona, que tracta de salvar la parella adaptant-se al màxim als seus gustos i desitjos. Potser, si ho faig millor, si em desvisc per ell, ell m'apreciarà. Però això farà que home se senti l'amo de la situació. Quan la convivència és basada sobre el domini del marit, la violència és només el seu segell, afirma al documental una activista d'Amnistia Internacional.

En aquests dies, la crònica italiana reporta el cas d'una noia de 21 anys, originària d'una ciutat del sud, que va perdre la melsa apallissada pel seu promés. "Ella em va provocar", ha declarat el nuvi, "retant-me". O sigui, sempre hi ha un bon motiu colpejar a una persona fins fer-li perdre la seva integritat física .... Però realment il ·luminador és la declaració de la noia des de l'hospital: "Ell no sabia el que es feia, jo el perdono i vull viure amb ell" (amb el mateix que ja l'havia colpejada amb anterioritat ". Heus aquí l'anyell sacrifical, a punt per a les pròximes i pitjors pallisses).

Quan l'auto desvalorització de la dona com a persona es troba amb la violència no reconeguda de l'home, les sirenes de les policies són ja a la cantonada. Aquestes són yambé les conclusions del Centre de Protecció contra la Violència, que posen al descobert les dinàmiques que porten homes i dones a relacions insanes. Insana és una concepció de la parella com a possessió i dependència, amb el seu corol ·lari de gelosia. La qual, lamentablement segueix sent tan freqüent en el nostre medi.

Els canvis haurien de ser afavorits des de l'escola, com demostren les positives experiències d' "educació emocional" des de primària, que acostuma a la canalla a reconèixer i expressar sense violència les seves emocions, o la experiències de "mediació de conflictes" entre estudiants, on s'aprèn a escoltar les motivacions de "l'altre" o "de l'altra", i trobar solucions satisfactòries per a les dues parts.

Un llibre que hauria de ser llegit per totes les noies (i també els nois) de secundària és "Les dones que estimen massa", escrit per una psicòloga, Norvin Norwood als noranta, i que ha tingut diverses actualitzacions (es pot llegir gratuïtament a internet). Les dones que "estimen massa" són les que moltes vegades han crescut en ambients carregats de violència emocional, es valoren poc però són addictes a l'adrenalina de les escenes fortes. Moldejades en aquesta atmosfera, sovint trien (inconscientment) com a promesos a home semblants al pare, i com ell, violents, o alcohòlics, o drogoaddictes, al qual elles aconseguiran salvar amb el seu amor a tota prova. Per concloure, al final, que si aconsegueixen salvar la seva pròpia vida, ja és molt.

Font:La independentEscrit per: Gisella Evangelisti

Nosaltres les dones

Carla del Ponte, Suïssa (1947)

Va estudiar Dret i va començar a treballar en un buffet matrimonialista. Posteriorment va exercir com a magistrada, va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Va ser nomenada, per la ONU, cap fiscal del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i de l'Àntiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir als criminals de guerra. El seu primer treball va ser com advocada matrimonialista, li agradava buscar la veritat, tanmateix no es trobava molt còmoda, i va passar a ser fiscal, va trobar la seva vocació. Des d'aquest càrrec, va combatir el blanqueig de diners del crim organitzat i de la delinqüència en els bancs suïsos. A més, tenia un objectiu clar: atrapar als responsable de les operacions terribles de neteja ètnica, a més, estava molt compromesa amb la justicia i les víctimes. Durant la seva trajectòria al Tribunal Penal Internacional, va arrestar a molts fugitius, i va condemnar a molts d'aquests, tanmateix encara no està del tot satisfeta. Actualment és embaixadora de Suïssa a Argentina.