Gener número 117

"Temem pel futur dels nostres fills i pel futur de la Terra, que és la base de tota la vida"

Les Dones de Greenham Common (Regne Unit, 1981) El campament de Greenham Common va ser una iniciativa no violenta de les dones britàniques que, de 1981 a 2000, es van instal·lar al costat de la base militar americana per protestar contra la proliferació nuclear. Van obtenir el recolzament de milers de persones de tot el món i es van convertir en un símbol de lluita contra les armes nuclears.

 

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones
Activitats a Lleida
Jornades, congressos, cursos i seminaris
Premis, beques i ajuts
Altres activitats
Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones
Notícies
Nosaltres les dones

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

MATÈRIA TRANSVERSAL: IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES: APLICACIÓ PRÀCTICA EN L’EDUCACIÓ

MATÈRIA TRANSVERSAL: GÈNERE, CONSTRUCCIONS CULTURALS I INTERVENCIÓ SOCIAL

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA I ACTIVITAT DOCENT SOBRE GÈNERE A LA UdL

El Centre Dolors Piera, amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixerl'activitat acadèmica del professorat de la UdL en matèria de gènere, ha inclòs un apartat específic en aquest butlletí per donar a conèixer la recerca, les publicacions, els materials docents, etc. que es realitzen a la nostra universitat des d'una perspectiva de gènere. Aquest mes destaquem:

sexualidades-transgresoras-una-antologia-de-estudios-queer-9788474265620 

 Rafael Manuel Mérida Jiménez (ed.). Sexualidades transgresoras. Una antología de estudios “queer”. Barcelona: Icaria, 2002. ISBN: 84-7426-562-2.

 On es parla sobre l'elaboració teòrica de la dissidència sexual i la redefinició d'identitats  estigmatitzades. Alhora que s'exposen les sexualitats perifèriques que giren al voltant d'un fals concepte de sexualitat "normal", i per tant, la importància dels rols socials. Per concloure doncs la necessitat de respectar el dret a l'opció sexual.

En el cas que tingueu interès en què al butlletí i a la pàgina del Centre Dolors Piera es faci una menció especial a la vostra producció científica i docent en matèria d'igualtat de gènere i d'oportunitats entre dones i homes, necessitaríem que responguéssiu aquest formulari que us enllacem.

 

 

 

Activitats a Lleida

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES ARTS ESCÈNIQUES TEATRALS A L'AULA: TEATRE NO EXCLOENT II. PART PRÀCTICA

PROJECTE DAPHNE: JOVES, GÈNERE I VIOLÈNCIES. FEM NOSTRA LA PREVENCIÓ

CONVOCATÒRIA VII PREMI MILA PERIODISME PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE A LLEIDA

7ª ÀGORA JOVE A LLEIDA: "DESTERRANT DESIGUALTATS: "JOVES LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I DISCRIMINACIONS DE GÈNERE"

TROBADA INFORMAL: "MGF: REREFONS CULTURAL I CONSEQÜÈNCIES"

TROBADA INFORMAL: PORNO PER A DONES

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

II CURS DIVERSITAT AFECTIVOSEXUALS EN L'EDUCACIÓ

XI FÒRUM INTERNACIONAL SOBRE L'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE LA INVESTIGACIÓ I DE L'EDUCACIÓ SUPERIOR

XX JORNADES INTERNACIONALS D'INVESTIGACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA: "VIOLÈNCIA DE GÈNERE: ESCENARIS I DESAFIAMENTS"

CONGRÈS REINAS I INFANTES EN ELS REGNES MEDIAVALS IBÈRICS

JORNADES INTERNACIONALS D'INVESTIGACIÓ INTERDISCIPLINARI

Premis, beques i ajuts

BECA DE RECERCA CRISTINA DE PIZAN

IX BECA CHRISTINE DE PIZÁN

DOSSIER 21 LECTORA

Altres activitats

CURS DE LECTURES DE TEORIA POLÍTICA FEMINISTA

TALLERS DE FORMACIÓ EN l'ÀMBIT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA DIRIGITS A ENTITATS DE DONES

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta:

cuerpos_politicos

CRISTINA VILLALBA AUGUSTO Y NACHO ÁLVAREZ LUCENA(coordinadoras) Cuerpos políticos y agencia : reflexiones feministas sobre cuerpo, trabajo y colonialidad. Granada : Universidad de Granada, DL 2011 ISBN 9788433851925

És una obra col·lectiva que pretén crear un espai en el qual pensar(-se) i preguntar(-se), sobre algunes qüestions que actualment estan en el centre del debat en el moviment feminista.
Analizar la construcció social i cultural de conceptes com gènere, sexe i identitat sexual; reflexionar sobre els feminismes com a moviments socials; el conjunt de teories i pràctiques polítiques, i disciplina acadèmica; conèixer algunes propostes feministes i cientificosocials actuals respecte a les relacions entre cos, poder, identitat, cultura i canvi. I profundizar en una perspectiva complexa, relacional, dinàmica i crítica dels conceptes de cos i gènere; reflexionar sobre les interrelacions entre cossos i polítiques feministes.

logoCEDDsied_interdisciplinari

 

 

 

 

 

 

 

Carrer Jaume II, 69
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont
Sala 1.1

SI VOLEU LLEGIR-NE MÉS:

Notícies

PARLEM DE LA LLEI de L'AVORTAMENT

CARTA AL SENYOR GALLARDÓN
Escrit per:Yolanda Bernárdez Morales


Senyor Gallardón: S'imagina vostè una llei que li digués als senyors Rajoy, Berlusconi, al Papa Francisco el que han de fer amb els seus cossos?Yolanda Bernárdez Morales, Psicòloga i Feminista, va decidir escriure aquesta carta al senyor Gallardón com una necessitat d'exercir el dret de ciutadania. Ha intentat publicar la carta en molts espais i li agradaria que ell la llegís, i que la llegissin moltes dones i homes perquè el seu objectiu és promoure la reflexió i "obrir el ventall de pensament", tal com ella assenyala: Sr. Gallardón, rectificar és de savis. Per fi em decideixo a escriure-li. No sé si estic més indignada que entristida. Em commouen les seves paraules perquè de bo de bo el crec quan afirma que vostè sí que tindria un fill amb greus malformacions. De bo de bo ho crec. Persones que estan en contra de la reforma de la seva llei probablement també tindrien un fill o filla en aquestes condicions. La diferència entre vostè i aquestes persones és que vostè vol obligar totes les persones a que se sotmetin a la seva visió. I hi ha qui estem convençudes que no tenim autoritat per decidir sobre els drets d'altres persones. Però sincerament opino que vostè no entén encara quin és el fons de la qüestió. El que està en joc és si els governs poden prendre decisions sobre el que esdevé en el nostre interior, en el nostre cos, en el nostre ésser. No es tracta que terceres persones –que s'erigeixen amb autoritat- puguin llistar els supòsits per autoritzar a una dona a interrompre el seu embaràs. Es tracta que no se'ns arrabassi a les dones l'autoritat sobre els nostres cossos i les nostres vides. Té vostè algun dubte que els homes no acceptarien una llei que els obligués a fer amb els seus cossos coses no triades? S'imagina vostè una llei que li digués als senyors Rajoy, Berlusconi, al Papa Francisco el que han de fer amb els seus cossos?, vostè creu que seria possible que es mantingués per llei en algun racó d'aquest planeta l'ablació d'algun òrgan masculí?

No es tracta, per exemple, que per ser ginecòleg (com ha dit el conegut sexista alcalde de Valladolid), es visqui amb més autoritat per opinar que les pròpies dones afectades. Dono suport a alló expressat en premsa* per la psiquiatra representant de l'associació espanyola de neuropsiquiatría: "no és la labor de les i els professionals de la salut triar en nom de les dones". I afegeixo el "greu perill per a la salut psíquica de la dona embarassada" pot derivar-se de no poder triar. Com psicoterapeuta puc assegurar-li que gran part dels problemes de salut de moltes dones en aquest planeta, estan condicionats de diferent forma per la socialització de gènere. Com ja va dir la filòsofa i imagino que vostè sap "el masclisme mata".
És tan difícil entendre que es tracta d'un dret nostre, de les dones? Vostès no han de tutelar-nos com si àdhuc fóssim no-persones. Vostès homes no hauran de veure's en la tesitura de triar si continuar o no amb un embaràs. Nosaltres sí. Nosaltres no estem reivindicant el desig que totes avortin. Estem exigint que ens deixin decidir sobre les nostres vides. Jo a vostè no tinc per què confessar-li si jo avortaria o no, ara bé, mentre una dona en aquest món segueixi avortant en condicions insalubres sentiré que totes nosaltres ho estem fent. I vostè no.
Recentment vaig visitar la secció que el museu de Londres dedica a les valentes i incompreses sufragistes britàniques. Mantinc en mi el desconcert i el dolor per tot alló que aquestes dones sufragistes van viure, com van ser denigrades, infantilitzades, ridiculitzades per demanar el dret al vot. I avui vostè i els seus treuen pit i passaran a la història per encapçalar la supressió d'un dret. Podria semblar que ha tingut una visió, la d'abanderar un canvi a Europa per esmenar l'incomprensible error d'haver concedit drets a les dones amb l'esperança que per fi, amb el seu exemple se n'adonaran i esmenaran. Ara com ara només Le Pen ha coincidit amb la seva visió. Aquesta dada almenys no li fa connectar amb una mica d'humilitat? Podria parar, fer una pausa i acceptar la possibilitat que s'està equivocant?
Consti que crec entendre'l. I d'aquí la meva tristesa. Sé el difícil que encara ho tenim les dones al món. No es tracta només de les persones amb males intencions. Homes que es viuen a si mateixos com de bon cor recolzats per dones que continuen facilitant la vida a aquests homes. L'androcentrisme impera en cada racó de la nostra existència. I l'androcentrisme ens tracta malament. Com aquesta llei feta des d'un pensament patriarcal, en el qual els cossos i ments d'alguns valen més que els d'unes altres.
Senyor Gallardón. Vostè amb la seva millor intenció és un servidor útil a la cultura patriarcal. Encara no ho ha entès. Com a ciutadana com m'hagués agradat tenir un ministre de Justícia del qual enorgullir-me! Podria haver posat tota la seva testosterona, per exemple, a lluitar contra la tracta d'éssers humans (majoritàriament dones) que són explotats sexualment (gairebé exclusivament per homes)!
Transitaré per la indignació i la tristesa però no decauré. Continuaré arrostrant vivències de les veus del no-poder. 

LA MINSA GALLARDIA DE GALLARDÓN PEL DRET A DECIDIR 

 
L'anunci del ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón d'aprovar la llei de l'avortament abans de final d'any, no només és una ofensa directa a les garanties individuals de les dones i el seu dret a decidir, sinó que s'assembla a la història del "pastoret mentider", que sempre deia que venìa el llop i mai venìa, i quan ho feia no estava preparat.


Escrit per: Diva Criado 
Font: La Independent
Article complet

GALLARDÓN CONSUMA UN RETROCÉS HISTÒRIC EN EL DRET DE LA DONA A DECIDIR SOBRE EL SEU PROPI COS

 
El dret al propi cos de les dones continua sent un camp de batalla per a la dreta catòlica espanyola. El ministre de Justícia del govern del PP, Alberto Ruiz Gallardón, ha anunciat avui l'aprovació de la reforma de la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), que passarà a dir-se Llei de Protecció de la Vida del Concebut. La reforma es basa en tornar a una llei de supòsits més regressiva que l’aprovada pel PSOE el 1985, ja que penalitza l'avortament en tots els casos tret dels supòsits de violació o que existeixi perill per la vida o la salut mental o física de la dona. L’atac a un dret tan fonamental i acceptat socialment ha posat en peu de guerra tot el moviment feminista, que ha convocat concentracions avui a les 19h davant les seus del PP.


Escrit per: Manu Simarro i Victor Yustres
Font: La Directa
Article complet

"JO TINC CLAR QUE ACABARÉ A LA PRESÓ, PERÒ NO DEIXARÉ D'AJUDAR CAP DONA QUE M'HO DEMANI"

 
Metges i psicòlegs anuncien insubmissions contra la llei de l'avortament: com en els temps més foscos, tornen de nou els insubmissos i els objectors a l'avortament. Els metges contraris a la llei de l'avortament que impulsa el Govern anuncien que continuaran atenent els drets de les dones encara que sigui clandestinament i també facilitaran els informes psicològics necessaris per avortar. És el cas del doctor José Luis Carbonell, que porta practicant avortaments per convicció des de l'època de la dictadura de Franco, i que diu que continuarà fent-ho amb la reforma de Gallardón encara que sigui d'una manera clandestina.


Font: El plural
Article complet

ENS VOLEN ROBAR EL DRET A DECIDIR SOBRE LES NOSTRES VIDES

 
“Llei de Protecció de la Vida del Concebut i de les Dones Embarassades”. Aquest és el nom de la llei que substitueix el concepte d’interrupció voluntària de l’embaràs pel de protecció. Protecció del no nascut i protecció de la dona embarassada. Irònic. Irònic perquè no deixa de ser una manera de dir que aquest dret passa a ser potestat de l’estat, i no de la dona, i que per tant serà l’estat qui decidirà sobre la vida de les dones. I irònic, perquè sota el nom de “protecció” situa a la dona a una categoria de víctima a la qual cal protegir. Protegir de què? De les seves pròpies decisions? Les dones que interrompem voluntàriament el nostre embaràs som dones conscients de la nostra decisió. No cal que ningú, ni estat, ni església, ni metges, ni jutges, ens tutoritzin ni ens autoritzin per poder decidir sobre les nostres vides.


Font: Espai fàbrica
Article complet 

ENTREVISTA A JUSTA MONTERO: "LES DONES NO ELS HI IMPORTEN. I AMB AQUESTA LLEI DE l'AVORTAMENT HO HAN DEMOSTRAT"

 
No hi havia cap demanda social en el sentit de fer una llei més restrictiva. Només d'aquests sectors ultra, que es mobilitzen i vociferen molt, però són una minoria. I efectivament, una de les qüestions més increïbles d'aquest procés és que sempre que es fa una modificació de llei es munta un òrgan consultiu, es consulta a les associacions en defensa dels drets de les dones, als especialistes ... i en aquest cas no s'han posat en contacte amb ells i ningú no sap qui forma part d'aquesta comissió d'experts que ha elaborat aquest projecte.
En general hubo mucha receptividad por parte del PSOE, el grupo mixto, BNG, Amaiur… Todos los que están en la oposición nos han escuchado, pero el partido de Gobierno no ha tenido el menor interés.

Font: Viento Sur
Escrit per: Paz Vaello Olave
Article complet

ITINERARI A RECÓRRER AMB LA NOVA LLEI UNA DONA QUE VULGUI AVORTAR

El periple a la recerca de quatre certificats La embarassada tindrà que rebre l'aval de dos metges i explicar la seva situació als serveis socials.


Font: Coordinadora feminista, Federació Estatal d'Organitzacions Feministes
Article complet

AL MINISTRE ALBERTO RUÍZ GALLARDÓN: VOLEM QUE ES RETIRI L'AVANTPROJECTE DE CONTRAREFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT EN L'ESTAT ESPANYOL

 
Jo decideixo rebutjar la reforma de la llei de l'avortament promoguda pel Partit Popular, és per això que sol·licito que es retiri l'avantprojecte:
Article complet

PREMIS DE COMUNICACIÓ NO SEXISTA 2013

Es van lliurar els Premis de Comunicació no Sexista 2013 que otorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) en un nou escenari, l’Auditori del CaixaForum. Prop de 250 persones van assistir a l’acte. Amb el lliurament de premis l’associació va cloure la celebració del seu vintè aniversari, un any on, entre d’altres accions, ha convidat a un debat a 7 de les úniques 22 dones directores de mitjans d’un total de 197 a tot l’Estat espanyol, o un acte per debatre sobre les dificultats de donar a conèixer l’esport femení als mitjans i ha comprovat, segons paraules de la seva presidenta Lina Barber, a través d’una recerca que, “tot i que la ràdio és el mitjà en què les dones més hi participen, el percentatge femení no arriba, ni de bon tros, al 30%, i que les tertúlies continuen sent masculines”. 

Article complet

FRANÇA APROVA LA LLEI QUE PENALITZA ELS CLIENTS DE PROSTITUCIÓ

El projecte de llei “contra el sistema prostitucional”, que preveu penalitzar els clients de la prostitució a França, s’aprovà finalment a l’Assemblea Nacional el 4 de desembre. Sense massa sorpreses, però amb oposició. Com a casa nostra, les opcions abolicionistes i reguladores continuen separades per un abisme
El projecte de llei presentat per les socialistes Maud Olivier i Catherine Coutelle el passat mes d’octubre preveu multes a partir de 1.500 euros per als compradors de sexe, i de 3.750 euros per a reincidents. També preveu, entre d’altres mesures, derogar el delicte de racolage públic, o captació de clients,que Sarkozy havia instaurat el 2003 i penalitzava les prostitutes; “cursets de sensibilització vers la lluita contra la compra d’actes sexuals” com a pena alternativa; un fons “per la prevenció de la prostitució i l’acompanyament social i professional de les persones prostituïdes”; una autorització provisional de sis mesos de residència per a les dones estrangeres víctimes de proxenetisme i compromeses en una via de sortida de la prostitució.


Escrit per: Laia Serra Valls
Font: Revista digital Dones
Article complet

LA FALTA DE VARÓN

El Ministerio de Sanidad ha presentat un projecte de llei sobre els serveis sanitaris que exclou les lesbianes i les dones soles d'accedir a tractaments de reproducció assistida, des de la sanitat pública.


Article complet
Font: La Independent

DISSOLUCIÓ DE LA COORDINADORA DE LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALS I BISEXUALS DE CATALUNYA

A l'Assemblea General extraordinària del dia 4 de desembre es va dissoldre per unanimitat la Federació d'Associacions "Coordinadora de Lesbianes, Gais , Transsexuals i Bisexuals de Catalunya".
El vaixell insígnia de la Coordinadora era el nostre servei d'informació 900 Rosa finançat durant anys per Pla Nacional de Sida del Ministeri de Sanitat. Després de dos anys de denegació del finançament a aquest projecte, la dificultat de seguir aconseguint finançament privat, en l’actual context de crisi econòmica i la desaparició d'algunes entitats i el consegüent debilitament de les encara existents a la Federació, fan impossible la viabilitat de la Coordinadora.

Actualment la Coordinadora LGTB estava formada per Gais Positius, GAG, ACGIL, ACATHI, Pandora i Diversitat & Discapacitat que seguiran treballant amb els seus projectes sense el paraigües de la Coordinadora.
Article complet 

EUROPA: EL PARLAMENT EUROPEU REBUTJA LA PROPOSTA QUE GARANTIA L'AVORTAMENT EN CAS DE VIOLACIÓ

La proposta va ser rebutjada pel PE amb una votació ajustada de 334 vots a favor, 327 en contra i 35 abstencions

La proposta presentada per la portuguesa socialista Edite Estrela sobre drets sexuals i reproductius, i queva ésser aprovada en comissió parlamentària a finals de novembre, va ser rebutjada el passat 10 de desembre pel ple del Parlament Europeu (PE), quan els Reformistes i Conservadors Europeus (ECR) i el Partit Popular Europeu (PPE) van enunciar una resolució en contra considerant que: "La formulació i aplicació de polítiques en matèria de salut sexual i reproductiva i drets afins, és competència dels Estats membres".

El text de la parlamentària portuguesa, demanava entre altres coses, garantir a les dones el dret a l'avortament en cas de violació en condicions sanitàries i legals dignes quan existeixi greu risc per a la salut o la seva vida. També instava a que les autoritats s'inhibissin de sancionar les i els professionals sanitaris que practiquessin o proporcionessin serveis relacionats amb els avortaments. El document emfatitzava que els drets sexuals i reproductius "són drets bàsics de dones i homes que no s'han de limitar per motius religiosos".


Font: La Independent

L'INSTITUT CATALÀ DE LES DONES ENGEGA TALLERS AMB LES BIBLIOTEQUES PER MILLORAR LA PRESÈNCIA DE LES DONES A LA VIQUIPÈDIA EN CATALÀ

L'objectiu és incorporar continguts que reflecteixin la perspectiva de gènere i de les dones a la Viquipèdia i fomentar que hi hagi més dones que hi participin com a introductores d’informació, que només representen el 8,5% de les persones que editen.

L’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració d’Amical Wikimedia i les biblioteques catalanes, ha iniciat una sèrie de tallers de formació de Viquipèdia, amb els quals es pretén donar millorar la presència i les aportacions de les dones a la Viquipèdia en català, a través de l’ampliació d’articles de biografies de dones destacades.

Segons la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell, accions com aquesta “visibilitzen el talent femení i promouen que avancem cap la plena igualtat entre dones i homes”. Com diu Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, “agafem el relleu de les bibliotecàries pioneres de la Mancomunitat de Catalunya per continuar projectant a la societat la nostra tasca professional en l’àmbit d’accés a la informació i la cultura”.

En aquesta línia d’incorporar continguts que reflecteixin la perspectiva de gènere i de les dones a la Viquipèdia, Amical Wikimedia i l’Institut Català de les Dones van signar el passat juliol un conveni de col·laboració. Un altre objectiu és fomentar que hi hagi més dones que hi participin com a introductores d’informació, ja que en aquests moments només representen el 8,5% de les persones que editen. Aquest conveni s’emmarca en el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 del Govern de la Generalitat de Catalunya.

CARME VALLS, PROFESSORA DEL MÀSTER EN AGENTS D'IGUALTAT D'OPORTUNITAT PER A LES DONES: ÀMBIT RURAL DE LA UDL, ÉS GUARDONADA AMB AMB EL PREMI D'EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL PEL COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

 Us informem que Carme Valls, professora de l'assignatura de Dones, salut i violència de gènere, i especialista en Medicina Interna i Endocrinologia, ha estat guardonada amb el Premi a l'excel·lència professional atorgat pel Col·legi de Metges de Barcelona. Ens enorgulleix haver comptat amb ella a l'equip docent d'aquest màster des del primer curs en què aquest es va impartir. Enhorabona, Carme!

NOSALTRES DECIDIM

Gràcies al feminisme, ens agradi o no, ho vulguem reconèixer o, no les dones -qualsevol que sigui la seva ideologia, credo o condició social-, almenys les del món occidental, hem ocupat espais i assolit assoliments|èxits impensables per a les nostres ancestras. En aquest moment de crisi global que estem vivint, apropar-nos al pensament feminista és fonamental per buscar alternatives de futur.

En aquest número 28 d'amb l'A, que tanca aquest horrorós any 2013, hem volgut donar veu a pensadores feministes en les reflexions de la qual trobarem claus per sortir d'aquest encallador|compromís i construir un món millor.

A totes les persones, dones i homes, que llegiu amb l'A, vagin els nostres millors desitjos per a aquest any 2014 que està a punt d'estrenar-se.


Font: Con la A
Llegir el butlletí número 28

); background-position: 0px 0px;">Nosaltres les dones

Domitila Barrios (Bolívia 1937)

És una de les primeres dones líders dels moviments miners de Bolívia,dona, indígena, mestressa de casa, treballadora i lluitadora pels drets del poble. Des de l'any 1963 va participar al Comitè de Mestresses de Casa de la comunitat minera del segle XX, que es va enfrontar a les forces repressives de diferents Governs dictatorials. L'any 1975 va representar al segle XX a la Tribuna de l'any Internacional de la Dona, organitzada per les Nacions Unides a Mèxic. La seva participació va tenir repercussió internacional. L'any 2007, el Govern li va entregar la medalla per Mèrit Democràtic per la seva contribució al restabliment de la democràcia a Bolívia, després de més 20 anys de dictadures.

Domitila Barrios de Chungara, dona, indígena, cuidadora de la llar, treballadora, és una lluitadora tenaç pels drets del seu poble. Activista en la quotidianitat, té el coratge de donar a conèixer l'explotació del col·lectiu de treballadors bolivians i voluntat inesgotable demanat justícia.

Plantejava una pregunta bàsica: "si Bolívia és un país tan ric en matèries primes, per què és un país de tanta gent pobre? El seu activisme li va aportar una resposta: "Bolívia es troba sotmesa a les empreses transnacionals que controlen l'economia del meu país. Malgrat som tan pocs habitants, aquesta riquesa no ens pertany, n'hi ha molts que s'han tornat rics però inverteixen tota la seva plata a l'estranger".

El Comité de Armas de Casa Siglo XX, del que formava part activa i del que era representant li va acostar la participació de les dones en la realitat comunitària minera i en la política era per ella part d'un tot: "si la dona està polititzada, si ja té formació, des de la cuna educa als seus fills amb unes altres idees i els fills seràn un altre cosa".

D. Barrios va perdre la seva germana (que va morir per menjar restes trobades a una escombraria on hi havia cendre de carbur) i va viure les brutals repressions dels militars (que van entrar com a civils) cap als treballadors de la comunitat minera. Fets que ella mateixa va denunciar "no és just el que han fet amb nosaltres. Si el Govern mateix ha estat qui ens ha tret els salaris i l'únic que demanem, és el que per justícia ens correspon... I que ens matin així, no és just. Cobards!". Dos dies després, va ser conduïda a una presó de La Paz. Va sortir-ne il·lesa, però mesos més tard, quan tornaria a ser detinguda no va ser així... Les tortures, a part de les conseqüències físiques van emportar-se la vida del seu fill, el qual el seu cos no va poder contenir. Va ser acusada de se l'enllaç de la guerrilla del Che.

No obstant això, ella va seguir lluitant, i va implicar-se amb les protestes davant la repressió de Hugo Banzer, que va prohibir els partits polítics i els sindicats. Va caure la dictadura, però se'n va instal·lar un altre, que va conduir-la a exiliar-se a Suècia i després a Mèxic.

Doña Domi, com és popularment coneguda va tornar a Bolívia on no ha deixat de lluitar perquè el moviment miner no mori, segueix esperant que la injustícia no sigui eterna.