Juliol número 123

“Accepto la meva herència del genocidi ruandès perquè si estic viva, és per complir una missió.”

YOLANDE MUKAGASANA (Ruanda, 1954). Infermera, anestesista fins el genocidi ruandès al 1994. Autora de diversos llibres sobre el genocidi i testimonis de supervivents. És coautora de l’obra teatral Ruanda 94, escrita al 2002. La seva tasca ha estat reconeguda amb varis premis, entre d’altres, el Premio por el Testimonio y la Solidaridad, per la Fundació Alexandre Langer, Itàlia, Juliol 1998; Premio por la Comprensión Internacional entre las Naciones y por los Derechos Humanos, al novembre de 1999, i molts d’altres.
La vida de Yolande com a lluitadora per la pau i per un món més just comença quan allò més important per a ella desapareix. Ens remuntem a abril de 1994 a Ruanda: els seus tres fills, el seu marit i els seus germans són assassinats per les milícies hutus durant el genocidi que enterrarà a un milió de tutsis i hutus “moderats”.

A partir d’aquest moment, Yolande lluita i es recolza en el seu immens dolor per treure a la llum la veritat sobre el genocidi, per a denunciar a aquells que han armat a aquestes milícies i als que, pel seu silenci, són culpables també del genocidi. Yolande afirma: “El meu esperit és invencible, és lúcid. Potser el meu cos no pugui seguir perquè està més dèbil, envelleix, però el meu esperit està aquí encara...”

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

UDL ESTIU. CAUSES OCULTES DEL FRÀCAS ESCOLAR I FORMES DE SUPERAR-LO DESDE LA COEDUCACIÓ

MAPA INTERACTIU SOBRE "DONES TEIXINT LA PAU AL MÓN"

La becària del Centre Dolors Piera, Núria Farré, ha elaborat un mapa interactiu amb l'eina web Thinglink. En aquest mapa es mostra la procedència d'un seguit de dones de diferents parts del món que destaquen per la seva tasca per l'assoliment de la pau i la no violència i la defensa dels drets humans i del desenvolupament i la igualtat.

Aquesta informació ha estat extreta del llibre "1325 Mujeres Tejiendo la Paz" que forma part d'un programa de sensibilització, educació i comunicació sobre el paper de les dones en la construcció de la pau.

 

GENUÏNES

Amb la mateixa aplicació web que l'anterior mapa interactiu, hem el·laborat una imatge interactiva basada en els díptics realitzats pel Centre Dolors Piera que s'anomenen Genuïnes. Aquesta col·lecció, formada per 9 quadríptics, informen sobre diferents aspectes de la Igualtat de Gènere i sobre les accions de la Universitat de Lleida al voltant d'aquest tema. Enllaç a la imatge interactiva.

 

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA I ACTIVITAT DOCENT SOBRE GÈNERE A LA UdL

El Centre Dolors Piera, amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer l'activitat acadèmica del professorat de la UdL en matèria de gènere, ha inclòs un apartat específic en aquest butlletí per donar a conèixer la recerca, les publicacions, els materials docents, etc. que es realitzen a la nostra universitat des d'una perspectiva de gènere. Aquest mes destaquem:

          Olga ARISÓ SINUÉS i Rafael M. MÉRIDA JIMENEZ (2010). Barcelona: Egales.

losgenerosdelaviolencia

La violència de gènere respon a una violència estructural, que es sosté en el marc d’una cultura edificada sobre la lògica de la dominació i les relacions de poder: les persones aprenem el món a partir d’unes determinades categories que no són neutres, sinó que responen a maneres molt concretes de percebre les relacions humanes. 

Unes categories que configuren les nostres formes de pensar, parlar, sentir, viure i que, a mode de “marca” ens divideix en homes i dones, heterosexuals i homosexuals, riques i pobres, autòctones i emigrants, capacitades o discapacitades…
Unes categories que, sota la seva aparent naturalitat, no solament fonamenten diferents formes d’opressió sinó que exerceixen una violència real en les nostres vides, a l’invisibilitzar les diferències i atorgar un valor diferent a cada una de les identitats, donant origen a actes cognitius, polítics i ètics violents.

De la mà de pensadores feministes com Monique Wittig, Teresa de Lauretis o Judith Butler, aquest volum ofereix una síntesi i una reavaluació fonamentades en la convicció de que la violència que sol denominar-se de gènere té el seu origen en una determinada manera d’interpretar el món. La proposta dels autors seria l’eradicació d’aquesta violència ha de venir acompanyada no solament de la possibilitat de crear polítiques més alliberadores de gèneres més alliberadors, sinó d’un doble compromís, individual i col·lectiu, per transgredir el camp de l’imaginable (el sistema) i edificar unes relacions més respectuoses entre les persones. Una proposta que hauria d’incitar un compromís ètic i polític que permeti dissenyar un nou pacte social, capaç de fer impensable qualsevol forma de violència i d’eliminar qualsevol imaginari, categoria, identitat o pràctica que transformi les diferències en desigualtats.

En el cas que tingueu interès en què al butlletí i a la pàgina del Centre Dolors Piera es faci una menció especial a la vostra producció científica i docent en matèria d'igualtat de gènere i d'oportunitats entre dones i homes, necessitaríem que responguéssiu aquest formulari que us enllacem. 

Activitats a Lleida

 3r CICLE DE CINE I GÈNERE

Jornades, congressos i seminaris

CURS “DIVERSITAT I NOUS MODELS DE FAMÍLIA” 

V CONGRESO UNIVERSITARIO INTERNACIONAL “INVESTIGACIÓN Y GÉNERO 2014”

CURS “DONES I NOVES FORMES DE RELACIONS EN LA COOPERACIÓ I EL TREBALL”

CONFERENCIA INTERNACIONAL DEL PROYECTO “EQUALITY – Strengthening women leadership in Latin American HEIs and society”

CURS ONLINE "EDUCA&CO. CORESPONSABILITAT I EDUCACIÓ EN LA IGUALTAT"

CONFERÈNCIA "ENGENDERING CITIES: DESIGNING SUSTAINABLE AND INCLUSIVE URBAN ENVIRONMENTS"

CURS ONLINE “VIOLÈNCIA DE GÈNERE. INTERVENCIÓ AMB DONES I MENORS”

CONGRÉS “NOUS REPTES PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL I EQUITAT A L’EDUCACIÓ SUPERIOR”

Premis, beques i ajuts

CURS “I SAPIERI DELLE DONNE”

PREMI “CURTMETRATGE PER LA IGUALTAT”

MICROCRÈDITS PER AFAVORIR L’AUTOOCUPACIÓ FEMENINA I LA CREACIÓ D’EMPRESES PROMOGUDES PER DONES

Altres activitats

CURS DE LECTURES DE TEORIA POLÍTICA FEMINISTA

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta:

protocolo actuacion

Labrador, F., Paz, P. y otros (2008). Protocolos de atención psicológica a mujeres víctimas de violencia de género. Madrid: Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid.

La publicació “Protocolos de atención psicológica a mujeres víctimas de violencia de género” consta de tres llibres que tracten diversos apartats relacionats amb el tema. 

El primer llibre es titula “Marco teórico y fundamentos básicos” en el qual es fa una caracterització de la violència de gènere tot definint-la, esmentant les seves característiques i tipus i el patró de violència de gènere cap a la dona. Un altre apartat d’aquest primer llibre és sobre les conseqüències de la violència de gènere i per últim el tractament per les víctimes de violència de gènere.

El segon llibre es titula “Protocolo de evaluación y de actuación en urgencias”. Tracta sobre quin protocolo d’avaluació es dur a terme amb les víctimes en violència de gènere i un altre apartat sobre el protocol d’actuació en urgències. També es mostra un annex amb instruments d’aquest protocol d’avaluació.

I en el tercer llibre titulat “Protocolo de tratamiento” presenta el manual del protocol de tractament psicològic així com material pel tractament.

 

logoCEDD sied_interdisciplinari

Carrer Jaume II, 69
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont
Sala 1.1

Notícies

INFORME JURÍDIC SOBRE ELS DRETS DE LES DONES ADOLESCENTS DAVANT LA VIOLÈNCIA MASCLISTA EN LES RELACIONS DE PARELLA O SITUACIONS ANÀLOGUES

Des de l’Institut Català de les Dones s’ha elaborat un informe jurídic sobre els drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella o situacions anàlogues, amb l’objectiu d’analitzar tots els elements que incideixen en aquesta problemàtica des de la perspectiva jurídica.
L’informe també recull un seguit de recomanacions legals adreçades a la millora del marc normatiu i a la intervenció per part dels equips professionals de tots els àmbits que intervenen en l’abordatge de la violència masclista, i específicament en l’atenció a dones adolescents que viuen situacions de violència masclista.
L’informe aborda els temes següents:

• El marc normatiu internacional, europeu, estatal i autonòmic sobre la violència masclista envers les adolescents.
• L’autonomia de les adolescents.
• El dret a l’accés a la justícia de les adolescents
• El dret a la intimitat, protecció de dades i el secret professional en el marc de la intervenció.
• Els sistemes de reparació penal i mediació i els seus límits davant la violència masclista.
• La violència masclista mitjançant TIC’s.
• Les adolescents en situacions específiques (immigrades, ètnia gitana, discapacitades..).

Podeu consultar l’informe complert a aquest enllaç i també consultar les conclusions i recomanacions de l’informe jurídic.

NO PODEM OBLIDAR

OPINIÓ
Fa unes setmanes el món es bolcava a les xarxes socials, als mitjans, als carrers en protesta i indignació pel segrest de 200 noies a Nigèria. Elles segueixen segrestades, algunes, poques, van aconseguir fugir, però el món té altres desgracies per compartir, altres fets per indignar-se.
Ara ja en són 20 més les segrestades, potser 40... hi hagut un degoteig de segrestaments de dones i noies a Nigèria, un degoteig que passa desapercebut. Les dones som botí de guerra, víctimes de tràfic, segrestades com a venjança política, assassinades sense explicació... Nigèria, Ciudad Juárez, Guatemala, Bòsnia, Gelida, Puerto Plata, Bogotà... la violència contra els dones és extrema, silenciada i arreu.
Oblidar allò que avui és notícia és una cosa que sembla normal, vivim en la societat de la resposta i contraproposta més que en la memòria. No es tracta de viure en el passat, però no podem oblidar fets punyents que esdevenen cada dia i que, potser per la quantitat, comencen a ser normals.
La violència exercida contra les dones ha deixat de ser notícia, més enllà de fets puntuals i extrems que, a més, un cop deixen la primera plana són oblidats i arxivats en les nostres hemeroteques i les nostres consciències.
No podem oblidar, no podem deixar d'indignar-nos i no podem deixar de fer visible el que provoca aquesta violència. Les retallades democràtiques que estem patint han posat les polítiques de dones per sobre de tot: el dret a decidir sobre el propi cos, la manca d'inversió en polítiques de dones, la manca de seguiment del compliment de les lleis vigents que afecten les dones, les retallades en serveis de violència masclista... la crisi tot ho tapa.
La construcció d'un futur passa per una democràcia total, en igualtat de drets i condicions i amb respecte a les diferències. No podem seguir donant per vàlid un sistema polític i de valors que permet aquestes desigualtats, aquestes discriminacions, aquestes morts i aquest silenci.

Escrit per Carme Porta Abaddijous, 12 de juny de 2014
Enllaç a l’article

Font: La Independent

Nosaltres les dones

Dalila Taleb (Algèria, 1966)

Activista pels drets humans. Al 1993 va crear l’organització sociocultural RAJ, per a canalitzar les reivindicacions dels joves algerins. Diputada per Bejaia (província de la Cabilia) entre 1997 i 2002, milita des del 1999 al Frente de Fuerzas Socialistas (FFS), un partit d’oposició al règim. En aquesta formació va arribar a ocupar-se de la Dirección para la Juventud y el Movimiento Asociativo i va ser membre del Consell Nacional. Al 2000 va crear la seva pròpia organització, Generaciones Ciudadanas, un espai de trobada per les associacions locals. Ha col·laborat amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Liga Argelina para la Defensa de los Derechos Humans, entre moltes d’altres.
Al 2002 va donar per acabada la seva carrera com a diputada però va continuar el seu compromís amb els drets humans i la democràcia treballant amb associacions civils. Va intentar a través de la seva ONG Generaciones Ciudadanas, impulsar i reactivar les organitzacions socials que no tenen medis i crear vincles entre elles per cooperar sobre les seves prioritats i problemes, oblidant les seves diferències. Però, les dificultats en aquest tema vénen donades per les lleis d’emergència, vigents des de l’any 1991, que prohibeixen les manifestacions i restringeixen el moviment associatiu.
Ella no vol parlar d’“èxits”. “A Algèria no podem ser visibles. Una persona sense veu no pot ser escoltada igual que no es pot veure una persona que està en una presó” argumenta Dalila. “Els èxits i millores gairebé no es veuen quan s’intenta ensenyar que la lluita pacífica és el camí en un lloc on prima la violència del poder”. “Cada dia tenim dificultats per existir. Estem morts respirant. Estem en un gueto, en una presó a cel obert. El més dur és l’opinió pública internacional. Necessiten veure molts morts per a venir a veure que passa” considera Taleb.