Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

Butlletí

Octubre número 143

emilie du chatelet

Émilie du Châtelet (1706-1749). França

Marquesa del segle XVIII que es va colar entre els principals noms de la Revolució Científica.

Als deu anys ja havia llegit Ciceró i les matemàtiques i la metafísica ja no eren desconegudes per a ella. Dos anys després parlava diversos idiomes i traduïa textos del grec i del llatí. La seva única limitació era que, a causa de la seva condició femenina, el seu accés a la universitat estava vetat, per lo que la seva família li facilitar els millors preceptors.

A Cirey, Émilie junt al filòsof Voltaire, van iniciar un intens període d'estudi i investigació científica. Crearen una de les biblioteques més extenses i espectaculars de l'època, i la publicació d'una obra en tres volums sobre Leibniz, les Institucions de física i un tractat sobre Newton.

Va aconseguir un ampli reconeixement de la comunitat científica del XVIII a tot Europa. Enrere quedaven les seves entrades al cafè Gradot de París, centre de trobada de científics, matemàtics i filòsofs, vestida d'home perquè no li vetessin l'accés.

Font: Mujeres en la historia.

Llegeix més: Octubre número 143

Juny número 142

"Siempre sé una versión de ti misma de primera clase, en vez de una versión de segunda clase de alguien más".

Judy Garland. (Grand Rapids, 1922-Londres, 1969) Cantante y actriz de cine estadounidense. Destacó por su prodigioso arte de cantante y por su gran versatilidad como actriz (El mago de Oz, V. Fleming, 1939; Ha nacido una estrella, G. Cukor, 1954; Ángeles sin paraíso, J. Cassavetes, 1963).

Font: Biografías y vidas.

Llegeix més: Juny número 142

Maig número 141

"Yo no deseo que las mujeres tengan poder sobre los hombres, sino sobre ellas mismas".

Mary Wollstonecraft. (Hoxton, 1759-Londres, 1797) Escriptora britànica. És autora, entre altres obres, d'una Reivindicació dels drets de la dona (1792), considerat com el primer escrit teòric del feminisme. Va viatjar a França durant la revolució, i, de tornada a Gran Bretanya, es va casar amb William Godwin (1797). Va morir en donar a llum a una nena, que seria amb el temps dona de Percy Bysshe Shelley.

Font: Biografías y vidas.

Llegeix més: Maig número 141

Abril número 140

"Lo que todavía nos falta a las mujeres aprender es que nadie te da poder. Simplemente lo tienes que tomar tu".

Roseanne Barr. (n. Salt Lake City, Utah; 3 de noviembre de 1952) és una comediant, actriu, productora executiva, escriptora i política nord-americana. Barr va iniciar la seva trajectòria professional realitzant monòlegs còmics en clubs i cafeteries, abans de saltar a la fama gràcies al seu paper protagonista en la comèdia de situació Roseanne. La sèrie es va emetre entre 1988 i 1997, durant un total de nou temporades. Pel seu treball en la mateixa va rebre diversos premis i reconeixements, entre ells un premi Emmy i un Globus d'Or a la millor actriu de comèdia.

Després de la cancel·lació de la sèrie, va presentar el programa d'entrevistes The Roseanne Show, que es va mantenir en pantalla des de 1998 a 2000. Posteriorment, va presentar el programa de cuina Domestic Goddess (2003) i el reality show The Real Roseanne Show (2003). En 2005 va tornar a realitzar una gira de monòlegs, i més tard va ser protagonista d'un altre reality show, Roseanne 's Nuts, sobre la seva vida a Hawaii.

A principis de 2012, Barr va anunciar la seva candidatura a presidir el Partit Verd dels Estats Unidos.2 Barr va perdre enfront de Jill Stein, 3 per la qual cosa finalment es va presentar com a candidata polític pel Partit Pau i Llibertat.

Llegeix més: Abril número 140

Març número 139

"Yo no deseo que las mujeres tengan poder sobre los hombres, sino sobre ellas mismas".

Mary Wollstonecraft. (Hoxton, 1759-Londres, 1797) Escriptora britànica. És autora, entre altres obres, d'una Reivindicació dels drets de la dona (1792), considerat com el primer escrit teòric del feminisme. Va viatjar a França durant la revolució, i, de tornada a Gran Bretanya, es va casar amb William Godwin (1797). Va morir en donar a llum a una nena, que seria amb el temps dona de Percy Bysshe Shelley.

Font: Biografías y vidas.

Llegeix més: Març número 139

Febrer número 138

 "La mujer no debe aceptar, debe desafiar. No debe ser intimidada por quien se ha construido sobre ella; debe reverenciar a la mujer que hay en ella con fuerza de expresión."

Margaret Sanger, (Corning, EE UU, 1879-Tucson, 1966) Fundadora del movimiento a favor del control de natalidad. Sexta hija de un matrimonio con once, cursó estudios de enfermería en el hospital de White Plains, en Nueva York. En dicha institución tomó conciencia de la necesidad de dar a conocer los métodos anticonceptivos y de favorecer su uso para evitar embarazos no deseados que, como supo desde su experiencia, acababan conduciendo a abortos practicados a menudo en condiciones insalubres.

De talante feminista, la lucha de Margaret Sanger se desarrolló en un entorno inequívocamente hostil: una ley de 1873 prohibía incluso divulgar información sobre métodos anticonceptivos por correspondencia, y hubo de padecer la cárcel por defender el uso de anticonceptivos como un derecho de la mujer. Para dar a conocer sus ideas fundó una revista, The Women Rebel, y poco después, en 1917, abrió la primera clínica de planificación familiar, hecho que la enfrentó abiertamente con las autoridades del país.

Llegeix més: Febrer número 138

Gener número 137

 "No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente".

Virginia Woolf (Londres, Reino Unido, 1882 - Lewes, id., 1941) Escritora británica. El nombre de Virginia Woolf figura junto con el de James Joyce, Thomas Mann o Franz Kafka entre los grandes renovadores de la novela moderna. Experimentando con la estructura temporal y espacial de la narración, perfeccionó en sus novelas el monólogo interior, procedimiento por el que intenta representar los pensamientos de un personaje en su forma primigenia, en su fluir inconsciente, tal y como surgen en la mente. Algunas de sus obras más famosas, como La señora Dalloway (1925), Al faro (1927) o Las olas (1931), ejemplifican este recurso mediante un poderoso lenguaje narrativo en el que se equilibran perfectamente el mundo racional y el irracional.

Woolf fue además pionera en la reflexión sobre la condición de la mujer, la identidad femenina y las relaciones de la mujer con el arte y la literatura, que desarrolló en algunos de sus ensayos; entre ellos, destaca por la repercusión que posteriormente tendría para el feminismo Una habitación propia (1932). No sólo abordó este tema en los ensayos, sino que también lo hizo en novelas como la inquietante y misteriosa Orlando (1928), en la que se difuminan las diferencias entre la condición masculina y la femenina encarnadas en el protagonista, un aristócrata dotado de la facultad de transformarse en mujer.

Font: Biografías y vidas.

Llegeix més: Gener número 137

Desembre número 136

 El peor enemigo de las mujeres es su abnegación.

Betty Friedan, (Betty Naomi Goldstein; Peoria, Illinois, 1921 - Washington, 2006). Escritora estadounidense, autora de La mística de la feminidad (1963), obra de referencia del movimiento feminista, por la que fue galardonada con el premio Pulitzer. Mujer adelantada a su tiempo, nunca bajó la guardia en los problemas que siempre la preocuparon: la reestructuración de lo doméstico y familiar y la paridad económica y laboral entre hombres y mujeres, dos frentes en los que abrió brecha y que la convirtieron en la figura más emblemática del feminismo en una época, en la década de 1960, en la que todo estaba por hacer. En este sentido, esta pionera de los derechos de las mujeres será recordada como una de las activistas que más han contribuido a trazar un camino hacia la igualdad real de géneros.

Nacida en el seno de una familia de origen judío, su padre, Harry, era joyero, y su madre, Miriam, abandonó su empleo como editora de un periódico para ejercer de ama de casa. Tras graduarse summa cum laude en el Smith College, en 1942, Betty realizó estudios de psicología en la Universidad de Berkeley y empezó a trabajar como redactora, escribiendo primero para Federated Press (1943-1946), servicio de noticias del que se nutrían la mayoría de los periódicos sindicales, y más tarde para UE News (1946-1952), publicación oficial de United Electrical, Radio and Machine Workers of America, sindicato radical en la lucha por la justicia social para los afroamericanos y para las mujeres trabajadoras.

Font: Biografías y vidas

Llegeix més: Desembre número 136

Novembre número 135

"Todas las mujeres conciben ideas, pero no todas conciben hijos. El ser humano no es un árbol frutal que sólo se cultive por la cosecha".

Emilia Pardo Bazán, (La Coruña, 1851-Madrid, 1921), Escriptora espanyola . Filla dels comtes de Pardo Bazán , títol que va heretar al 1890 , es va establir a Madrid al 1869 , un any després de contraure matrimoni. Assídua lectora dels clàssics espanyols, es va interessar també per les novetats literàries estrangeres. Es va donar a conèixer com a escriptora amb un Estudi crític de Feijoo (18769) i una col·lecció de poemes, publicats per F. Giner de los Ríos.

El 1879 va publicar la seva primera novel·la, Pascual López, influïda per la lectura d'Alarcón i de Valera, i encara al marge de l'orientació que la seva narrativa prendria en la dècada següent. Amb Un viatge de nuvis (1881) i La tribuna (1882) va iniciar la seva evolució cap a un matisat naturalisme.

El 1882 va començar, a la revista L'Època, la publicació d'una sèrie d'articles sobre Zola i la novel·la experimental, reunits posteriorment en el volum La qüestió palpitant (1883), que la van acreditar com un dels principals impulsors del naturalisme a Espanya. Enfront dels principis ideològics i literaris de Zola, Pardo Bazán accentuava la connexió de l'escola francesa amb la tradició realista europea, el que li permetia acostar-se a un ideari més conservador, catòlic i benpensant. De la seva obra assagística cal citar, a més, La revolució i la novel·la a Rússia (1887), Polèmiques i estudis literaris (1892) i La literatura francesa moderna (1910), en què es manté atenta a les novetats de fins de segle a Europa.

Font: Biografías y vidas

Llegeix més: Novembre número 135

Octubre número 134

 "El machismo mata, empobrece y atonta, por ese orden".

Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós (Madrid, 1950). Nomenada el 23 juny 2006 consellera electiva del Consell d'Estat (Òrgan consultiu suprem del Govern espanyol), i catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (Uned), membre del consell assessor de la Fundació Carolina dirigida a la cooperació al desenvolupament, vicepresidenta del Reial Patronat del Museu del Prado, vocal del Reial Patronat de la Biblioteca Nacional.

Filòsofa, escriptora, i una de les màximes exponents del feminisme de la igualtat, l'àmplia i polifacètica trajectòria curricular d'Amelia Valcárcel l'ha portat a configurar-se com una de les dones més representatives de l'ideari feminista i progressista al nostre país, ocupant llocs de responsabilitat en diverses institucions i organismes, i desenvolupant, ara des de la Universitat Nacional d'Educació a Distància però també al llarg de tota la seva carrera com a professora (1977) i catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat d'Oviedo (2002), un extraordinari treball en el món de la docència i la investigació.

Font: Gabinete de Prensa de Presidencia del Principado de Asturias, septiembre de 2006, disponible a la pàgina web de l'autora.

Llegeix més: Octubre número 134

Juny número 133

 goodall-lgJane Goodall (Londres, 1934) Zoóloga y antropóloga británica, guanyadora del Premi Internacional Catalunya 2015. Va cursar estudis a la Universitat de Cambridge (1964), al Newnham College i el Darwin College. Va treballar a l'Àfrica al costat de|juntament amb l'antropòleg britànic Louis S. B. Leakey, que el va animar a instal·lar-se en la reserva de ximpanzés de Gombe, al llac Tanganyika l'any 1960.

Va passar deu anys estudiant la vida dels ximpanzés, descobrint en ells pautes de comportament i habilitats com la de fer servir pals per extreure tèrmits dels seus nius. Va descobrir que els ximpanzés s'assemblen molt als humans. «La gran diferència que els separa de nosaltres, és que els humans tenim un llenguatge verbal que ens permet ensenyar un coneixement abstracte. El llenguatge és el que ha permès que la humanitat avanci, que passi de l'ús d'eines a la tecnologia.» Fins i tot, tenen|posseeixen consciència del seu propi jo. «Si es miren en un mirall es reconeixen», «tenen capacitat per pensar en un passat immediat» i «la tradició d'utilització d'eines passa de generació en generació a través de l'observació».

Autora d'En l'ombra de l'home (1971), va escriure també Assassins innocents (1971), obra que tracta de les hienes clapades|tacades.
El 21 de maig de 2003 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pel que ha significat el seu treball|feina "per comprendre les arrels del comportament i la cultura humanes".

Llegeix més: Juny número 133

Maig número 132

 

250px-Florence NightingaleFlorence Nightingale (Florència, 1820 - Londres, 1910). Pionera de la infermeria professional moderna. Procedent d'una família rica, va rebutjar la còmoda vida social per treballar com a infermera des de 1844. Motivada pels seus desitjos d'independència i per les seves conviccions religioses, es va enfrontar a la seva família i als convencionalismes socials de l'època per buscar una qualificació professional que li permetés ser útil a la Humanitat.

Al 1853 va arribar a ser supervisora d'infermeres d'un hospital de caritat de Londres; amb el seu treball va començar a superar-se el model assistencial tradicional, basat en els bons sentiments i en el sectarisme religiós, i substituir-se per una assistència sanitària científica, la qual precisava una rigorosa formació del personal d'infermeria.

Al 1854-56 es va fer famosa organitzant un servei d'infermeres per als soldats britànics de la Guerra de Crimea. Va aconseguir millores sanitàries espectaculars, enfrontant-se als prejudicis dels metges militars i a la pobresa de mitjans amb què l'exèrcit solia tractar els soldats.

Al seu retorn a Anglaterra, va aprofitar aquesta popularitat per exercir influència en les altes esferes del poder, aconseguint el suport de la reina Victòria. Desplegant una activitat frenètica, va aconseguir la reforma de la Sanitat militar britànica, l'extensió progressiva del seu model a la sanitat civil, la introducció de reformes sanitàries a l'Índia i la creació d'una escola d'infermeres (1860). Des de 1861, tanmateix, va romandre retirada per problemes de salut, conseqüència de l'esforç desplegat durant la Guerra de Crimea.

Llegeix més: Maig número 132

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto