Promoure relacions basades en el bon tracte, la demanda d'especialistes en educació i violència masclista
En el marc del VI Memorial Hortènsia Alonso dedicat a l'abordatge de les violències masclistes en l'àmbit educatiu i del lleure des dels 0 anys, es va analitzar quin és el paper de les comunitats educatives en la prevenció de la violència masclista. A la jornada, hi van participar mestres i professorat i alumnat de secundària, més d'un centenar d'alumnes de la Universitat de Lleida i professionals de l'àmbit educatiu i de la igualtat de gènere.
La conferència inaugural, a càrrec de la catedràtica emèrita en Sociologia de la Universitat de Barcelona, Marina Subirats, va posar sobre la taula la necessitat de canviar els models de masculinitat i feminitat per adequar-los al món actual. Subirats reflexionava sobre com la violència masclista es transmet en el procés de socialització dibuixant com han de ser els nois i els homes, les nenes i les dones i senyalava que els models actuals estan obsolets.
"Actualment, encara veiem un model d'home i un model de dona que sembla que pertanyin a móns diferents: als homes els continuem inculcant que siguin guerrers, competitius, els millors; i a les dones que siguin acollidores, fràgils, que agradin... ". A més, afegia que la violència masclista mata les dones, però també els homes. Subirats mostrà dades de mortalitat en joves per causes externes que posen de manifest que el model masculí hegemònic té un cost sobre els nois que està directament relacionat amb la mortalitat: suïcidis, accidents de trànsit, drogues, homicidis i esports de risc.
La sisena edició del memorial Hortènsia Alonso va seguir amb una taula de diàleg titulada "Perspectives per abordar la violència masclista des de diferents espais i nivells educatius", que va comptar amb la participació de professionals de l’educació infantil, primària, secundària i universitària. En l'àmbit de les escoles bressol i l'educació infantil, la professora Esther Oliver va remarcar la necessitat d'actuar a partir de les evidències científiques, implicar la comunitat, identificar i visibilitzar l'atracció de la violència i recuperar les relacions basades en el sentiment i en el bon tracte. Insistia en canviar el model d'atractiu masculí: el noi que tracta bé ha d'esdevenir un model d'atractiu, també, per superar el model de masculinitat hegemònica.
Per aprofundir en aquests models alternatius de masculinitat, Paco Abril i Aharon Fernández, d'Homes Igualitaris van assenyalar la importància de treballar amb els nois les tasques de cura i d'educació, connectar amb les emocions. Abril afirmava que hi ha una tasca molt important a fer a les Facultats d'Educació on la representació de nois és encara ara molt baixa i Fernández instava a que els homes es posicionessin de forma rotunda en condemnar la violència masclista, en particular, va fer una crida a l'esport masculí.
En aquest sentit, Genoveva Sastre assenyalava que el grup d'iguals juga un paper molt important en aquest posicionament. Si el grup-classe es posiciona contra les conductes agressives i violentes, el grup s'autorregula; "el col·lectiu ha de posar fre a la violència i evitar romadre al marge del conflicte". Sastre demanava treballar els vincles humans en les institucions educatives, com a solució a la problemàtica de la violència masclista i canviar la imatge de les dones que es troben en situació de violència masclista: "Les dones que pateixen violència masclista no són víctimes. Són dones que estant essent agredides, són dones amb moltes potencialitats. Si canviem la imatge de víctima a dones constructores d'una nova societat, aniríem millor."
Per últim, Rosa Valls, pionera en la recerca de la violència masclista a les universitats espanyoles, va apostar per trencar el silenci a les universitats espanyoles, per formar en gènere en totes les carreres, amb base científica, per visibilitzar que es pot sortir d'una situació de violència i tenir èxit acadèmic i per posicionar-nos en contra. Va destacar la importància de posar de manifest l'assetjament de segon ordre: la violència que pateixen les persones que donen suport a les víctimes.