Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Des del Centre Dolors Piera, en motiu de la commemoració del dia 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, volem visibilitzar i reconèixer aportacions de científiques a les diferents branques del coneixement.

La relació de les dones amb la ciència i la innovació no ha estat fàcil, com tampoc no ho ha estat el camí emprès per tantes dones que s'han endinsat en entorns masculinitzats. Per aquest motiu i al llarg de la setmana volem compartir amb vosaltres un breu recull de científiques pioneres per les seves aportacions i contribucions tant del passat com del present.  

 

         

 

Art i Humanitats

FILÒSOFES

Christine de Pizan (1364, Itàlia - 1430, França)

Filòsofa, poeta humanista i la primera escriptora professional de la història. La seva obra més coneguda, La ciutat de les dames (1405) està considerada per algunes autores com a precursora del feminisme occidental i se situa en l'inici de l'anomenada "querella de dones" debat literari sorgit entorn de la situació de les dones i la seva defensa davant la situació de subordinació que marcava l'època. 

Va estar implicada en la primera polèmica literària francesa, amb la qual cosa alguns consideren un rudimentari manifest de moviment feminista. Va escriure diverses obres en prosa defensant les dones davant les calúmnies de Jean de Meung en el Roman de la Rose inclouen: "L'Épistre au Dieu d'amours" i "L'Avision de Christine". 

Simone de Beauvoir va escriure el 1949, al seu llibre El segon sexe, que en l'Epitre au Dieu d'Amour era "la primera vegada que veiem una dona prendre la seva ploma en defensa del seu sexo", fent de Pizan potser la primera feminista d'Occident, o protofeministes com alguns estudiosos prefereixen anomenar-la.

Simone de Beauvoir (1908-1986, França)

La seva figura està estretament lligada a la història del feminisme del segle XX. Però Simone de Beauvoir no va ser només una de les feministes més importants dels nostres temps.

Escriptora, filòsofa, defensora dels drets humans, va ser una dona compromesa amb els seus propis ideals pels quals va lluitar tota la seva vida malgrat les crítiques que va rebre d'alguns sectors de la societat. El seu brillant pensament i la seva facilitat per exposar les seves idees la van convertir en una escriptora prolífica, que va publicar novel·les, textos autobiogràfics i assajos en els quals va plasmar les seves creences i que s'hi han convertits en clàssics de la literatura i el pensament moderns.

Maria Zambrano (1904, Màlaga - 1991, Madrid)

Va ser deixebla de José Ortega i Gasset, i professora a la Universitat de Madrid. Durant la Guerra Civil participà en les comissions d’ajut humanitari i cultural. Al 1939 es traslladà a Mèxic, després a l’Havana, on ensenyà a la universitat, i més tard a Puerto Rico. Va escriure una obra molt original, on desenvolupava algunes idees de la filosofia d’Ortega.

Per a Zambrano, la filosofia comença amb allò diví, amb l’explicació de les coses quotidianes amb els déus. Quan algú es pregunta què són les coses, s’inicia l’actitud filosòfica, que és diferent a l’actitud poètica. La diferència és la calma amb la qual, una vegada hem trobat la resposta o desxifrat el dubte, trobem sentit a tot. Així la filosofia no és només qüestió de conceptes, sinó de símbols que han d’abordar els problemes essencials de la transcendència i els grans misteris de la vida humana. Entre les seves obres destaquen: Filosofia i poesia, L'angoixa d'Europa, El somni creador i De l'aurora.

 

HISTORIADORES 

Elizabeth Fries Lummis Ellet (1818-1877, EEUU)

Va ser la primera historiadora nord-americana en rescatar de l'oblit el paper de les dones durant la Guerra de la Independència dels Estats Units i ser una acèrrima defensora del paper de les dones en la societat. Era neta d'un destacat capità de la Guerra de la Independència. Elizabeth va estudiar el Seminari Femení d'Aurora i amb tan sols setze anys va publicar la seva primera obra, una traducció d'Eufemio di Messina. Poc després, veia la llum el seu primer llibre propi, Poemes, traduïts i originals on s'incloïa la tragèdia de zinc actes Teresa Contarini, que va tenir molt èxit quan va ser interpretada a Nova York.

Elizabeth va publicar un nombre important de llibres de diferents gèneres, des de poesia, relats històrics i descripcions de viatges i va col·laborar en diferents diaris locals. Però la que va ser possiblement la seva obra més important va ser sens dubte una àmplia història de les dones durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. A partir de cartes personals, diaris i entrevistes a algunes de les protagonistes de la contesa, va exposar la vida de les dones mentre els homes lluitaven al front, convertint-se en la primera escriptora i historiadora en donar veu a la visió femenina de la guerra.

Assumpció Vila-Mitjà (1948, Catalunya)

Llicenciatura (1977) i doctorat (1981) en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona. Professora d’Investigació a la “Institució Milà i Fontanals” del CSIC a Barcelona on va organitzar i dirigir el Laboratori d’Arqueologia des del 1990. El 2003, i integrat amb Antropologia, es va constituir en l’actual Departament d’Arqueologia i Antropologia, que va dirigir des del començament i fins el 2006.
Recerca especialitzada en societats prehistòriques, en la línia actual “Arqueologia de les relacions socials en prehistòria”. Ha dirigit projectes de recerca etnoarqueològica a la Tierra del Fuego des de 1988 i, paral·lelament, de recerca teòrica-metodològica i tècnica (p.e., aplicacions de noves tècniques en arqueologia).

Directora de “Treballs d’Etnoarqueologia” sèrie de monografies editada pel CSIC. Juntament amb Joaquina Alvarez, representant d’AMIT a la Comissió Dona i Ciència de la Generalitat de Catalunya.

 

GEÒGRAFES

Harriet Chalmers Adams (1875-1937, EEUU).

Va tenir una educació completament diferent de la de les dones de la seva època, ja que el seu pare li va ensenyar a practicar tot tipus d'esports a l'aire lliure i als 14 anys tenia les tècniques necessàries per ser una exploradora. Es pot destacar els seus treballs a Amèrica del Sud (els Andes i l'altiplà bolivià), Àsia i el Pacífic Sud, en total més de cent mil milles, escrivint per a la National Geographic. Quan, als 50 anys, va voler ingressar en la Societat Geogràfica Nacional es va trobar les portes tancades per ser dona i va decidir fundar la Societat de Dones Geògrafes. El seu incansable afany a demostrar que les dones poden anar a qualsevol lloc i afrontar els mateixos riscos que els homes la inclouen entre les pioneres en aquest camp del coneixement, destacant la seva peculiar visió del món des d'una perspectiva femenina diferent.

Josefina Gómez Mendoza (1942, Madrid)

És geògrafa, escriptora i professora emèrita española. De 2001 a 2005 va ser Rectora de la UNED. Acadèmica de Nombre de la Reial Acadèmia de la Història, medalla núm. 7. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció Història a la Universitat Complutense de Madrid(1974). Doctora en Filosofia i Lletres (Secció d'Història i Geografia) per la mateixa universitat.

Al 1978 va ser professora adjunta de geografia per oposició i el 1979 professora agregada. El 1981 va guanyar per concurs d'accés la Càtedra de Geografia d'Espanya. De 1985 a 2012 va ser catedràtica d'Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat Autònoma de Madrid. El juny de 2005 va ser nomenada Doctora Honoris Causa de la Universitat Carles III de Madrid i investida el 3 de febrer de 2006. El setembre de 2012 va ser nomenada Catedràtica Emèrita de la Universitat Autònoma de Madrid. L'octubre de 2012 Professora Emérica de la Universitat Autònoma de Madrid i al novembre Doctora Honoris Causa per l'Escola Normal Superior de Lió. Va ser Consellera d'Estat electiva de 2003 a 2008 i de 2008-2013 i Vocal del Consell Nacional de Parcs Nacionals (des de 2008). 

Ocupa un lloc destacat en la història científica espanyola i en particular de la Geografia. És autora de més d'una vintena de llibres i ha rebut nombrosos honors i premis.

 

FILOLÒGUES

María Moliner Ruiz (1900-1981, Saragossa)

Va ser una de les dones més destacades de les lletres espanyoles del segle XX. El seu diccionari va ser text de consulta per a molts estudiants i la va col·locar a les portes de la Reial Acadèmia de la Llengua. Podria haver estat la primera dona en ingressar en la institució però la seva naturalesa femenina i el fet de no haver cursat estudis reglats de filologia van ser algunes de les raons per les quals no va poder gaudir de tal honor. El temps li donaria el merescut reconeixement.

María no va tenir mai una titulació oficial en lexicografia ni filologia ja que eren especialitats que no es cursaven a la Universitat de Saragossa. Aquest fet seria sempre present en la seva evolució com a professional.

Durant els anys de la postguerra espanyola, el seu fill Fernando li va portar de París un llibre que canviaria la seva vida professional, el Learner's Dictionary of Current English de A. S. Hornby. Aquest diccionari anglès, juntament amb les deficiències que havia detectat al Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, van ser prou raons per pensar en la possibilitat d'elaborar ella mateixa el seu propi diccionari d'espanyol.

El seu diccionari d'ús de l'Espanyol, publicat per primera vegada el 1966, va aportar novetats importants respecte del DRAE, com la incorporació de termes no admesos per la RAU o exemples de gramàtica i sintaxi de gran utilitat pedagògica.

Inés Fernández-Ordóñez (1961, Madrid)

Pertany a una família de polítics i enginyers. És filla de José Antonio Fernández-Ordóñez, enginyer i president del Patronat del Museu del Prado, mort el 2000, i neboda del polític Francisco Fernández Ordóñez i de l'economista Miguel Ángel Fernández Ordóñez. 

Es va formar a la Universitat Autònoma de Madrid, i en diverses universitats europees (Bielefeld, París, Cambridge). Especialista en dialectologia rural, és deixebla de Diego Catalán Menéndez-Pidal i ha recorregut gran part d'Espanya per ordenar el Corpus Oral i Sonor de l'Espanyol Rural (COSIR), des de 1990 fins ara. Forma part del Consell Assessor de diverses revistes científiques (Alcanate, Revista de Estudios Alfonsíes, Diálogo de la Lengua, Meridiénnes, entre altres).

Catedràtica de Llengua Espanyola a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el 18 de desembre de 2008 va ser elegida per ocupar la butaca 'P' de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAU) en substitució del mort Ángel González, càrrec que va prendre el 13 de febrer de 2011, convertint-se en la primera filóloga de la institució (institució amb més de 300 anys d'història).

 

Ciències Físiques i de la Natura

ASTRÒNOMES, FÍSIQUES I QUÍMIQUES

Lise Meitner (1878, Àustria - Regne Unit)

Va treballar al costat d’ Otto Hahn (qui va rebre al 1944 el Premi Nobel de Química), amb qui va descobrir el protoactini (element químic de la taula periòdica) el 1918.  En el seu discurs d'agraïment, el guardonat Otto Hahn, va tenir paraules de reconeixement cap a una dona que va ser determinant en el descobriment de la Fissió nuclear, troballa per la qual Hahn va rebre el Nobel. Aquella dona era Lise Meitner, a qui la comunitat científica creia com la veritable guanyadora del prestigiós premi.

Lise va tenir l'educació que s'esperava de les nenes del seu temps però poc més. Quan va acabar els seus estudis oficials amb poc més de catorze anys, la petita va voler continuar estudiant i ho va aconseguir gràcies a l'ajuda d'un tutor facilitat pels seus pares. Des de ben petita va sentir una marcada inclinació envers les ciències.

La seva intel·ligència i força de voluntat van ser la clau per aconseguir el seu ingrés a la Universitat de Viena, el 1901, una cosa que en aquell inici del segle XX era totalment inaudita. Sis anys després es doctorava, convertint-se en la segona dona en assolir l'esmentat reconeixement a la universitat vienesa.

Assumpció Català i Poch (1925-2005, Barcelona)

El seu pare Albert va ser un home amb idees poc esteses en el seu temps -en aquella societat de principis de segle en la qual les dones només podien treballar fora de la llar mentre romanguessin solteres- ja que va acceptar que tots els seus fills, fossin homes o dones, havien d'estudiar si així ho volien.  Va descobrir la seva passió per l'astronomia de la mà de Jaume Poch i Garí, el seu besoncle que va exercir d'avi amb ella i els seus germans. 

Quan Assumpció va començar a estudiar matemàtiques (1947), la carrera en la podia estudiar astronomia, eren a penes unes sis noies a l'aula. En tercer, només continuava ella, pel que va començar a ser coneguda a la facultat com "la noia de tercer". 

De la seva dilatada i exitosa carrera professional destaquen, entre d'altres fites: al 1970 fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Contribució a l'estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica, i va ser professora de matemàtiques i astronomia a la Universitat de Barcelona. Va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i va representar l'Estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. Al 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi i al 2016 es va batejar amb el seu nom el telescopi ubicat al Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec.

Amy J. Barger (1971, EEUU)

Doctora en astronomia (1997) i professora a la Universitat de Wisconsin-Madison, les seves investigacions estan relacionades amb quàsars, forats negres i altres objectes distants. Va ajudar a demostrar que l'activitat dels forats negres en galàxies properes era més gran i més recent de l'esperat.

Ha rebut nombrosos guardons, entre d'altres, el Premi Annie J. Cannon en Astronomia (2001) o el Premi Pierce (2002) de la Societat Astronòmica Americana, i el Premi Maria Goeppert-Mayer (2007) de la Societat Física Americana.

 

CIENTÍFIQUES DE LA NATURA

Rosalind Franklin (1920 - 1958 Regne Unit)

Era experta en cristal·lografia i va contribuir a detallar les estructures precises del carbó, el grafit, l'ADN i els virus. El 1953 el treball que va realitzar amb l'ADN va permetre Watson i Crick a concebre el seu model d'estructura de l'ADN.

Es va doctorar en química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat, de París. Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall al King's College de Londres. Va mantenir aquí una relació complexa amb en Maurice Wilkins, qui va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN

Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s'havia produït la seva defunció. Els seus companys, fins i tot en Watson, famós per la mordacitat amb la qual es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella.

Creu Casas i Sicart (1913-2007, Barcelona).

Catedràtica emérita de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser la primera dona que va ingressar com a membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques (l978) i presidenta de la Institució Catalana d´Història Natural (1980-81), Societat Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També va ser membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Farmacèutica de formació, no es va dedicar plenament a la recerca y a la docència fins l’any 1967 que va passar a ser professora agregada de Fitogeografia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona y posteriorment catedràtica de Botànica a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va orientar la seva recerca a la briologia, branca de la botànica molt poc desenvolupada a l’estat espanyol, i, encara que, va centrar els seus estudis als Països Catalans la seva influència i els seus treballs abasten tota la Península. 

Els anys 50 va iniciar un herbari de briòfits considerat actualment el més important en nombre d’espècies de tot l’estat espanyol (compren unes 55.000 mostres) fruit de les seves pròpies recol·leccions i dels seus col·laboradors i moltes mostres obtingudes per intercanvi amb briòlegs estrangers. Va publicar els primers catàlegs de briòfits d’Espanya, les flores dels briòfits dels Països Catalans i de la península Ibèrica, així com en la llista roja dels briòfits ibèrics.

L’any 1983 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i el 2002 el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca.

 

MATEMÀTIQUES 

Emmy Noether (1882, Alemanya - 1935, EEUU )

Va ser una de les grans matemàtiques de la història. Lloada per genis com Einstein, Emmy es va fer un lloc en la comunitat científica de principis del segle XX quan les dones ni tan sols no tenien dret a accedir als estudis universitaris. Però malgrat haver formulat teories determinants per a les matemàtiques i la física, Emmy Noether va haver de lluitar tota la seva vida per aconseguir el lloc que es mereixia.

Emmy era la més gran de quatre germans i formava part d'una família de matemàtics de diverses generacions. Aprofitant l'oportunitat excepcional que li brindava el fet de tenir el seu pare com a professor a la Universitat, Emmy va començar a assistir a les seves classes de manera extraoficial, doncs en aquells primers anys del segle XX les dones no tenien accés a una matrícula universitària. Tres anys després accedia a la Universitat de Gotinga amb les mateixes condicions. Allà Emmy va decidir especialitzar els seus estudis en les matemàtiques. 

Durant set anys, Emmy Noether va treballar com a professora en l'Institut de Matemàtiques d'Erlangen, sovint substituint el seu propi pare, però sense rebre un sou, per la seva condició femenina. En aquells temps, a més de la seva faceta com a professora, Emmy va treballar amb alguns dels principals científics del moment, va formular importants teories i va redactar estudis sobre àlgebra.

Al 1918 va formular el teorema que rebria el seu nom, a causa de la gran importància que va suposar per a la física moderna i que alguns científics van posar a la mateixa alçada que el Teorema de Pitàgores. Al 1932 va rebre, conjuntament amb Emil Artin, el Premio Ackermann-Teubner Memorial per la seva dedicació i gran contribució a les ciències matemàtiques.

L'èxit acadèmic i científic d'Emmy es va veure truncat amb l'arribada del nazisme i l'expulsió dels jueus de tots els llocs públics, incloses les universitats.

Katherine Coleman Goble Johnson (1918, EEUU) 

És una física nord-americana , científica espacial , i matemàtica que va contribuir a la aeronàutica dels Estats Units i els seus programes espacials amb l'aplicació primerenca de les computadores electròniques digitals a la NASA . Coneguda per la seva precisió en la navegació astronòmica, va calcular la trajectòria per al Projecte Mercury i el vol del Apol·lo 11 a la Lluna el 1969.

En total, Coleman Goble Johnson va ser coautora de 26 articles científics. 11 La NASA manté una llista dels articles més importants escrits per Johnson amb enllaços a la seva eina de cerca.

L'impacte de Coleman Goble Johnson com a pionera en ciència espacial i computació es veu reflectit en els premis que ha rebut i la quantitat de vegades que ha estat presentada com un exemple per a la societat.  Des de 1979 (abans de jubilar), la biografia de Coleman Goble Johnson té un sitial d'honor en les llistes d'afroamericans en ciència i tecnologia. 

Al 16 de novembre de 2015, el President Barack Obama va incloure a Johnson en una llista de 17 nord-americans creditors de la Medalla Presidencial de la Llibertat en 2015. Va ser presentada amb aquest premi el 24 de novembre de 2015, i esmentada com una dona afroamericana pionera a STEM (acrònim en anglès per ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

 

INFORMÀTIQUES 

Lynn Conway (1938, EEUU)

El treball que Lynn Conway va desenvolupar en el Centre d'Investigació de Palo Alto de Xerox en els anys 70 ha tingut un gran impacte en el disseny i desenvolupament de xips durant dècades a tot el món. Moltes companyies basen els seus desenvolupaments en les seves idees i molts dissenyadors han estudiat amb el llibre Introducció a sistemes VLSI del qual és coautora. Però la seva història és agredolça perquè Conway va patir, als inicis de la seva carrera, un fort rebuig que va causar el seu acomiadament d'IBM a finals dels 60. El motiu va ser el seu procés de canvi de sexe.

Conway va néixer en un cos d'home amb qui mai no es va sentir identificada, i el 1967 va començar un tractament per remeiar-lo. El rebuig va ser fulminant i va perdre la seva feina. Una vegada acabada la transició, es va reinventar com a programadora, amb el seu nom definitiu, i va tornar a començar de zero.

Danese Cooper (1959, EEUU) 

Programadora Informàtica i gran defensora dels programes en codi font obert, el seu treballen aquest àmbit li ha valgut el sobrenom de ‘Diva del codi font obert’.
Cooper va dirigir equips a Symantec i Apple Inc. i durant sis anys va ser la cap de codi obert de Sun Microsystems abans de deixar-ho per a fer de directora sènior per l'estratègia de codi obert a Intel.

En 2009 va treballar com a "Open Source Diva" a REvolution Computing (ara Revolution Analytics). És membre de la Junta del Drupal Association i de l'Associació de Maquinari del Codi obert. És una observadora del Consell de Mozilla, i és membre de l'Apache Software Foundation. Fou membre de la junta a la Iniciativa de Codi obert.En febrer 2014, Cooper es va unir a PayPal com a la seua primera Cap de Codi obert.

 Ciències de la Salut

METGESSES, BIÒLOGUES I GENETISTES

Marie Anne Gillian (1773-1841, França)

Va ser una de les dones més importants al món de la medicina i l'obstetrícia del segle XIX. No només va escriure manuals de ginecologia que serien utilitzats pels estudiants del seu temps i traduïts a diversos idiomes, sinó que va inventar nous artefactes que van ajudar a avançar en aquest camp mèdic, esdevenint en imprescindibles en les sales de part. Marie Anne va tenir una vida humil, criada en una escola de monges, es va quedar vídua molt jove i va veure morir la seva filla prematurament. Al final dels seus dies es trobava submergida en la pobresa.

Entre els seus invents, destaca el pelvímetro vaginal que ajudava a la dilatació de la vagina i a explorar el coll uterí en els moments previs al part. A més, Marie Anne va ser una de les primeres llevadores en utilitzar l'estetoscopi per escoltar el batec fetal.

 Martina Castells i Ballespí (1952, Lleida - 1884, Reus)

Metgessa lleidatana coneguda per ser una de les tres primeres dones a l'estat espanyol, juntament amb María Elena Maseras i Dolors Aleu, en matricular-se (1877) i llicenciar-se en Medicina (1882, per la Universitat de Barcelona). Una vegada llicenciada, va ser la primera dona en assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882, quatre dies abans que Dolors Aleu.

Néta i filla de metges, va ser apadrinada per José de Letamendi per aconseguir els permisos necessaris per llicenciar-se. Es va especialitzar en Pediatria i es va traslladar Reus, on va treballar a l'Hospital Militar i l'Institut Pere Mata. En la seva tesi,  reivindicava l'educació de la dona com un tema de gran actualitat i de vital importància. Un conflicte que ella va poder superar a força d'una voluntat excepcional i, com afirmava Letamendi, per «una predestinació a la medicina per la condició hipocràtica de la família». El doctorat de Castells no va passar desapercebut als mitjans de comunicació. El mateix Letamendi en va fer un article a La ilustración de la mujer, on explicava el contrast entre l'actitud dels joves estudiants, que van rebre molt bé Castells, i «la de no pocs presumptes redemptors del país, el liberalisme dels quals es contorba davant la sola imaginació que una dona aspiri a sortir-se d'aquella històrica trigonia del bressol, la cuina i la mitja».

Barbara McClintock (1902-1992, EEUU)

Al 1919 es va matricular en la Facultat de Agronomia de la Universitat de Cornell, a Nova York. Ja des de la seva època d'estudiant es va dedicar plenament a la investigació, desenvolupant un mètode per a la identificació dels cromosomes del blat de moro, amb l'ajuda del qual es podia distingir cadascun dels cromosomes en la dotació cromosòmica de cada cèl·lula; aquesta tècnica la seguiria desenvolupant al llarg de tota la seva vida. A la Universitat de Cornell va ocupar el càrrec de professora de botànica i va pertànyer al grup d'investigació. A partir de 1936 va treballar com professora ajudant a la Universitat de Missouri, a Columbia, on va romandre durant cinc anys. El 1942 va obtenir un lloc a el departament de Genètica de la Carnegie Institution del Cold Spring Harbor de Long Island (Nova York).

Al 1983 rep el Premi Nobel de Medicina i Fioliologia pel seu descobriment dels gens intercanviables.

Les investigacions de Barbara McClintock es van centrar en el camp de la genètica, i igual que els estudis de Mendel, el creador d'aquesta especialitat, els treballs de la investigadora americana no van tenir una excessiva acollida dintre del món dedicat a aquesta branca de la biologia. McClintock va rebre el Premi Nobel trenta anys després d'haver comunicat les seves troballes i que la comunitat científica reconegués el valor dels seus descobriments i la importància que havien tingut per al posterior desenvolupament de la genètica.

Christiane Nüsslein-Volhard (1943, Alemanya)

És una bioquímica, biòloga molecular i genetista. Inicialment va estudiar biologia a la Universitat de Frankfurt, canviant-los pels de física i graduant-se finalment en bioquímica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen.

Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus. Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.

El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.

 

INFERMERES I FISIOTERAPEUTES

Berta Busse (1907 - 1991, Alemanya)

Va néixer a Berlín. Va estudiar a l'escola de gimnàstica i dansa “Anna Hermann”, i va romandre en ella com a instructora fins a l'any 1933. El 1938, l'augment de l'antisemitisme a Berlín la va portar a fugir d'Alemanya i que finalment establís la seva residència a Londres. A Londres va començar a utilitzar les seves habilitats com a massatgista i instructora de gimnàstica. El 1941 va començar a treballar en el The Princess Louise Hospital for Children i va començar a estudiar per convertir-se en fisioterapeuta. Allà va renovar la seva amistat amb Karel Bobath amb qui havia coincidit en la seva adolescència i es van casar al 1941, canviant-li el cognom a Berta Baboth.

Berta, al 1943 és cridada a atendre al famós pintor “Simon Ewes, amb qui comença a aplicar la seva forma diferent de manejarl'espasticitat, enfocament que continuarà després desenvolupant no només per al tractament de persones adultes amb hemiparèsia, sinó també en nens amb seqüela de Paràlisi Cerebral.

Junts, Berta des de l'aspecte clínic i Karel des de la neurociència disponible en aquells temps, van desenvolupar el Concepto Bobath per al tractament de nens i adults amb trastorn neuromotor. Ambdós des del seu lloc de residència com també viatjant per diferents parts del món, van ensenyar i van entrenar diferents professionals en el Concepte, els quals van continuar i continuen avui dia amb el desenvolupament d'aquest “Concepte Viu” de la fisioteràpia. Tan gran va ser l'impacte del seu Concepte que va motivar moltes formes de reconeixement a través del món sencer.

Elvira Dàvala Ortiz (1917-2008, Colòmbia)

Va ser pionera en la professió d'infermeria i de la transfusió de sang a Amèrica Llatina.

Al 1943 va ser nomenada com la primera infermera directora de l'Escola Superior d'Infermeria de la Pontifícia Universitat Javeriana, ja que va ocupar fins a 1950.

La investigació científica que va realitzar durant els seus primers anys de vida professional, van portar Dávila Ortiz a fundar el primer Banc de Sang del seu país. Tanmateix, el concepte de salvar vides gràcies a la transfusió de sang era completament desconegut a Colòmbia, per la qual cosa Elvira va haver de convèncer els seus compatriotes que no corrien el risc de morir o contreure malalties si donaven sang a malalts.

Gràcies a la seva tasca, que va marcar una fita a tot Iberoamèrica, va ser candidata a la Medalla Florence Nightingale 2007, la distinció més important a nivell mundial atorgada pel Comitè Internacional de la Creu Roja per honrar els serveis exemplars i el lliurament excepcional en favor dels malalts en els àmbits de la prevenció, de la salut pública i de la formació a les cures d'infermeria.

 

PSICÒLOGUES, PSIQUIATRES I NEUROCIENTÍFIQUES

Mary Whiton Calkins (1863-1930)

La filòsofa i psicòloga. Va ser la primera dona president de l'Associació Nord-Americana de Psicologia.

Va aconseguir ingressar a Harvard d'una manera un tant peculiar. Va ser admesa de manera no oficial dins del programa suplementari de formació, a què denominaven “Annex d'Harvard”. Era un programa universitari no oficial d'ensenyament no formal que es va crear el 1879 a causa de la demanda de dones que sol·licitaven cursar estudis a Harvard, les quals rebien classes particulars dels mateixos professors titulars d'Harvard. Amb el temps va ser acceptada en les classes del filòsof i psicòleg Josiah Royce. A més, va ser convidada pel professor a que anés a les classes de doctorat que impartia aleshores juntament amb el professor William James. Els responsables d'Harvard no van acceptar allò, ja que suposava la presència d'una dona a les aules.

Al 1890 li van concedir autorització per assistir gratuïtament durant un any als seminaris que oferia William James sobre psicologia fisiològica. Quan va acudir-hi, els seus companys, tots homes, van deixar d'assistir a classe com a protesta per la presència d'una dona en ella. Aquest fet va brindar una oportunitat que Mary va aprofitar amb tenacitat. Al ser l'única alumna del seminari va fer que el professorat conegués en profunditat el seu treball, cosa que li va aportar una atenció personalitzada.

Quan va defensar la seva tesi “Associació: un assaig analític i experimental”. El tribunal va lloar la tasca de Mary de manera unànime. Van enaltir la feina d'investigació realitzada, la seva presentació i defensa, i van acabar dient, en paraules del professor William James, que era el millor treball i el més elaborat que s'havia presentat fins aquell llavors a Harvard, però no va ser aprovada, només perquè era dona.

Sabina Spielrein (1885 - 1942, Rússia)

Es va llicencià al 1911 amb una tesi titulada “El contingut psicològic d'un cas d'esquizofrènia”, per a la que havia comptat amb la col·laboració de Jung, i que, com a curiositat, representa la primera aparició del terme “esquizofrènia” en un text acadèmic.

L'octubre d'aquell any es va traslladar a Viena, on va poder conèixer personalment Freud; es creu que va ser aquest contacte el que va fer que el psicoanalista canviés d'opinió respecte a Sabina per haver sigut amant i alhora que pacient de Jung. Tant, que va recolzar l'ingrés de la jove en l'Associació Psicoanalítica Vienesa, on, a finals d'aquell mateix any, publicaria el seu segon treball|feina, “La destrucció com a causa del naixement”, que a la fi seria la base sobre la qual Freud va desenvolupar la seva teoria de la pulsió de mort.

Els següents anys de la vida de Sabina Spielrein van suposar un periple per diferents capitals europees: Berlín, Munic, Lausana, Ginebra, Moscou... En totes elles, Sabina es va fer cèlebre com a psicoanalista, destacant especialment en el camp de la psicologia infantil, en la qual arribaria a estar considerada com una autoritat.

A més de la seva col·laboració amb Freud, va ser també membre de l'Associació Psicoanalítica de Berlín, professora de psicoanàlisi en l'Institut Rousseau de Ginebra, i catedràtica de psicologia a la universitat de Moscou. Allà coneixeria la seva gran col·laboradora, Vera Schmidt, amb qui va fundar el 1923 una llar d'infants anomenada White Nursery, on es fomentava el creixement dels nens com|com a éssers absolutament lliures i es tractava especialment el desenvolupament del llenguatge dels infants; la White Nursery es faria tan popular que fins al|fins i tot mateix|propi Stalin va portar allà, amb nom fals, un dels seus fills, Vassili.

Rita Levi-Montalcini (1909-2012, Itàlia)

És una neuròloga i professora universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986. Va estudiar medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou país d'acollida treballà al Laboratori Victor Hambueger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958.

L'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el Centre de Recerca Neurobiològica del CNR, i entre aquell any i el 1978 fou directora del Laboratori de Biologia cel·lular. Actualment és membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. L'any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalícia per part del President d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi.

Durant la Segona Guerra Mundial, i abans de deixar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Instal·lada a Saint Louis l'any 1952 descobrí el factor de creixement, l'ordre que necessita una cèl·lula per iniciar la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley Cohen, el qual desmotrà que el factor de creixement estava compost per una cadena proteica, aïllà el factor del creixement del nervi (NGF).

L'any 1986 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Stanley Cohen, pels seus treballs sobre els factors del creixement.
Destacada pel seu descobriment del factor de creixement.

 

CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ, SOCIALS, JURÍDIQUES I ECONÒMIQUES

CIÈNCIES DE L'EDUACIÓ

Rosa Sensat i Vila (1873 – 1961, Barcelona)

Considerada com a una de les principals impulsores de l'escola pública catalana durant la primera meitat del segle XX, va néixer al Masnou (Maresme). Va cursar Magisteri a Barcelona i a l'Escuela Central de Magisterio de Madrid. Delerosa de conèixer altres models educatius, Sensat també va viatjar a l'Institut Rousseau de Ginebra, on va entrar en contacte amb els patrons pedagògics europeus.

Al 1903, després d'una estada de tres anys a Alacant, va instal·lar-se a Barcelona. El 1914 esdevindria directora de la secció de nenes de l'Escola Bosc, càrrec que ostentaria durant 16 anys.

Al 1921, va confeccionar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona , adreçat a dones de classe obrera i mitjana. Sensat conjuminaria aquesta activitat amb l'assistència periòdica a congressos nacionals i internacionals entre el 1909 i el 1932.

Maria Montessori (1970-1952, Itàlia)

Una de les figures més polifacètiques del segle XX, va excel•lir en àmbits tan diversos com la pedagogia, la filosofia, la psiquiatria i la filosofia, facetes que va combinar amb la divulgació dels principis feministes i catòlics.

Als 14 anys va cursar estudis d'enginyeria i, poc després, va ingressar a la Universitat de Roma. El 1869, Montessori va esdevenir la primera metgessa d'Itàlia. Posteriorment, va estudiar Antropologia, es va doctorar en Filosofia i va iniciar-se en l'àmbit de la psiquiatria.
A partir del 1896, va començar a interessar-se pels problemes socials, i molt especialment per la situació de la dona i dels infants. La seva inquietud l'anima a participar en seminaris d'arreu d'Europa. Va ser a Torí, el 1898, on va exposar obertament la seva preocupació envers l'ensenyament i l'atenció als nens i nenes amb malalties mentals, amb els que treballaria intensament. Així, el 1912 obriria una llar infantil als Estats Units, mentre que el 1939 promouria un taller de treball infantil a l'Índia.

Al 1926, es va inaugurar a Itàlia la Reial Escola del Mètode Montessori i, a partir de la dècada de 1935, el seu model pedagògic començaria aplicar-se a Barcelona, concretament a les classes de catequesi.

Dolors Piera i Llobera  (1910, Puigverd d'Agramunt - 2002, Santiago de Xile)

Era filla d’un mestre progressista que li inculca la passió per la pedagogia. A l’Escola Normal de Lleida hi té com a professora Pepita Uriz. Dolors Piera exerceix de mestra a Vilafranca del Penedès i contribueix a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT).

Organitza amb els seus companys i companyes la celebració del Primer de Maig. Durant el bienni negre (1934-36), l’expedienten per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès. A casa seva, hi ha la redacció de l’Escola Proletària, òrgan de la FETE, de la qual és delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París. Destaca la seva actuació en les Joventuts Socialistes i en la redacció d’Iskra. És la secretària femenina del Comité Executiu del PSUC i una de les organitzadores del Congrés de la Dona celebrat a Barcelona el 1937 d’on sorgeix la Unió de Dones de Catalunya. Dolors n’és la secretària general. Col·labora en la revista Companya i promou l’Ajuda Infantil de Rereguarda. El 1937, com a regidora de l’Ajuntament de Barcelona, acompanya la Passionària al míting del Velòdrom d’Hivern, a París.

El 1939, s’exilia i treballa en l’Oficina Internacional per a la Infància de París. Quan esclata la II Guerra Mundial, la detenen i passa quatre mesos a la presó de Fresnes. Quan en surt, ella i el seu germà Josep es veuen obligats a marxar de França. Amb el transtatlàntic Cuba viatja a la República Dominicana i després s’instal·la a Xile, on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills. La lluitadora antifeixista torna a exercir la docència. És la sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més tard, la directora del Colegio Andersen. Com a feminista ajuda a organitzar el primer Congreso de Mujeres de Santiagoi celebra el Día Internacional de la Mujer a la Universitat de Xile. L’any 2002 va morir a Santiago de Xile.

 

CIÈNCIES SOCIALS 

Jane Addams (1860 - 1935, EEUU)

Va ser una sociòloga feminista, pacifista i reformadora nord-americana. Al 1889 va fundar la Hull House al costat d' Ellen Gates Star, que avui dia és un museu, seguint el model de la Toynbee House de Londres, i es va convertir en un dels primers centres d'acolliment en els quals immigrants, orfes, mares sense recursos i altres persones en exclusió social acudien en la recerca d'ajuts bàsics i d'eines socials per a la reinserció social.

La Hull House servia també com a institució sociològica per a dones. Addams va ser amiga i col·lega dels primers membres de la Chicago School of Sociology, sobre els que va influir amb la seva sociologia aplicada.

Va ser una de les autores dels Hull-House Maps and Papers el 1893, que van definir els interessos i la metodologia dels sociòlegs de Chicago. Va treballar conjuntament amb George Herbert Mead en diferents aspectes de la reforma social, com per exemple els drets de les dones o les vagues dels treballadors del sector tèxtil de 1910.

Addams va enllaçar les idees centrals de l'interaccionisme simbòlic amb la teoria del feminisme cultural i del pragmatisme, que fonamenten les seves idees.

Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Jane es va abocar a la defensa de la pau i va fundar el 1915 la Lliga Internacional de Dones per a la Pau i la Llibertat. En aquest context es va declarar obertament en contra de la participació nord-americana en la Gran Guerra. La seva defensa de la pau va atreure moltes persones, sobretot dones, que s'amuntegaven allà on Jane celebrava una conferència o una classe en alguna universitat. Al 1931 es va convertir en la primera dona americana en guanyar el Premi Nobel, que se li va atorgar pel seu compromís social.

María-Ángeles Duran Heras (1942, Madrid)

És una destacada representant de la generació d'investigadors i investigadores socials que es va incorporar a la vida acadèmica en la dècada dels seixanta. Llicenciada en Ciències Polítiques i Econòmiques per la Universitat de Madrid (1964), va cursar simultàniament diversos anys a la Facultat de Dret. La seva tesi doctoral, El treball de les dones, amb la que va obtenir el doctorat cum laude al 1971, constitueix una fita referencial en la investigació espanyola i va fixar el punt d'arrencada del feminisme acadèmic al nostre país. 

Va realitzar estudis postdoctorals en l'Institute for Social Research (ISR) de la University of Michigan becada per la Comissió Fullbright, especialitzant-se en socialització diferencial de gènere i desigualtats socials. Ha realitzat estades d'investigació a les universitats en diverses universitats arreu del món i ha impartit conferències o participat en investigacions i activitats acadèmiques en més de dues-centes institucions internacionals. 

Han estat pioners els seus estudis sobre el treball no remunerat, la situació social de les dones, els cuidadors de dependents, els malalts de llarga durada, i la desigualtat en l'ús del temps.

Va ser la primera dona a Espanya en obtenir una Càtedra de Sociologia. Ha estat presidenta de la Federació Espanyola de Sociologia i membre del comitè executiu de la International Sociological Association i actualment és presidenta honorària de la Càtedra UNESCO de Polítiques d'Igualtat de l'UAM.  L'any 2002 va rebre el Premi Nacional d'Investigació en Ciències Jurídiques, Sociales i Econòmiques "Pascual Madoz per les seves investigacions. És doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Madrid, Universitat de València i Universitat de Granada entre altres reconeixements destacables.

CIÈNCIES JURÍDIQUES

 Victoria Kent (1848, Màlaga - 1987, EEUU)

Va ser la primera dona espanyola advocada (1924) i la primera dona del món a intervenir en un consell de guerra (1930). També va ser la primera dona a participar al govern, com a diputada de les Corts Constituents per Madrid (1931) i del Congrés de Diputats (1936).

Va defensar el reconeixement gradual del dret de sufragi de la dona espanyola. Com a directora general de presons, va reformar i humanitzar les presons espanyoles. Durant la Guerra Civil va crear refugis per a criatures i guarderies infantils. S’exilià i fou nomenada primera secretària de l'ambaixada republicana a París, on va escriure Mis cuatro años en París (1948). Després de l'ocupació nazi, Kent es refugià a l'ambaixada mexicana i s’instal•là a Mèxic, on va fundar l'Escola de Capacitació per al Personal de Presons.

La seva trajectòria va continuar a Nova York, on va col•laborar amb l’ONU en un estudi sobre la situació de les presons d’Amèrica Llatina, va fundar la revista Ibérica (1954) i també va escriure Una experiencia penitenciaria (1976) i Las reformas del sistema penitenciario durante la II República (1978). 

Cornelia Sorabji (1866, Índia – 1954, Regne Unit)

Advocada, escriptora i reformadora social. Fou la primera dona de l’Índia a llicenciar-se a la universitat i gràcies als contactes de la seva família va aconseguir ser la primera dona a obtenir la llicenciatura de Dret a la Universitat d’Oxford el 1892. En tornar a l’Índia, davant la impossibilitat d’exercir, va aconseguir que el 1904 es creés el càrrec d’assessora legal del Govern Britànic per ajudar les purdahnashins, dones que, d’acord amb la llei hindú, vivien recloses. Les casaven quan eren nenes i ja no veien més el món exterior ni tenien contacte amb cap altre home que no fos el seu marit.

Durant els vint anys següents les va ajudar no només legalment sinó que va escriure sobre elles a Between the Twilights, a Love and Life behind the Purdah i a les seves dues autobiografies. El 1924 es va permetre l’exercici de l’advocacia a les dones i Sorabji va començar a exercir a Calcuta. Es va retirar el 1929 i es va instal•lar a Londres, on va morir.

 

CIÈNCIES ECONÒMIQUES

Elinor Ostrom (1933-2012, EEUU)

És una economista nord-americana guardonada amb el Premi Nobel d'Economia del 2009 que va compartir amb Oliver E. Williamson. Va rebre aquest premi per la seva anàlisi del govern econòmic. És la primera dona que guanya el premi Nobel d'Economia.

Ha estat l'autora de nombrosos llibres sobre la teoria de l'organització, la ciència política i l'administració pública. Destaca en el camp de la Nova Economia Institucional pels seus estudis sobre l’acció col·lectiva, l’evolució de les institucions i la seva supervivència a llarg termini. 

En particular els treballs d'Ostrom fan èmfasi en com els humans i els ecosistemes interaccionen per proveir rendiments sostenibles amb els recursos disponibles. Boscos, zones de pesca, camps petrolífers, terres de pastura i regadius (en el seu llibre Governing the Commons dedica un capítol al Tribunal de les Aigües de València) entre altres que tenen les característiques de pertànyer a un fons comú de recursos (common pool resources).

Miren Etxezarreta (1936, Guipúscoa)

Economista, màster en Economia per la London School of Economics, Doctora en Economia per la mateixa universitat anglesa i per la Universitat Autònoma de Barcelona. És Catedràtica Emèrita d’Economia Aplicada a la UAB.Ha treballat com a professora a les universitats de Sussex (Brighton), la Universidad de Bilbao i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com a investigadora ha tractat, sobretot, temes d’economia agrària, política econòmica i desenvolupament econòmic. Ha dirigit tesis doctorals, escrit a revistes internacionals i publicat una bona quantitat de llibres. En total, ha publicat deu llibres com a autora única o com a coordinadora; un gran nombre de capítols en llibres de diversos autors; i nombrosos articles a diverses revistes; ha impartit moltes conferències a universitats d’arreu.
Ha realitzat estances de docència a universitats de Mèxic, Bolívia, Argentina, Chile, Nicaragua, Burkina Fasso, França, Estats Units, Anglaterra, Canadà, Japó, etc.

Defèn un enfocament marxista i anticapitalista de l’economia, influenda per les aportacions de Rosa Luxemburgo . Actualment participa activament al Seminari d’Economia Crítica TAIFA dedicat a promoure la crítica de l’Economia convencional, la formació de joves economistes i la divulgació de temes econòmics d’actualitat a través de la publicació dels Informes de Economía Crítica.

 

ARQUITECTURA I ENGINYERIA 

 

ARQUITECTES 

Anne Griswold Tyng (1920, Xina - 2011, EEUU)

És una arquitecta americana llicenciada a Harvard i doctorada a la University of Pennsylvania. És coneguda per la seva feina a l’estudi de Filadèlfia del prestigiós arquitecte Louis Kahn, amb qui va col∙laborar durant 29 anys. Alhora s’ha dedicat a la docència a la University of Pennsylvania. És, també, membre de l’American Institute of Architects i de la National Academy of Design.

Tyng és, a més, una gran teòrica reconeguda per ser pionera en el camp de l’arquitectura “space frame” (un sistema constructiu estructural dissenyat a partir de triangulacions, una solució per fer que les gelosies puguin tenir mides grans i formes variades) i per la seva passió per les matemàtiques. La seva tesi doctoral, titulada Simultaneousness, Randomness and Order és una combinació dels seus dos grans interessos.

Es va fer famosa per la Tyng Toy, una joguina que consisteix en un kit de peces que es combinen donant lloc a múltiples objectes, des de cotxets fins a mobiliari de la llar.

Anne Tyng ha rebut un gran nombre de premis, els més importants per part de la Graham Foundation i de la B. Arch de Harvard.

Carme Pinós (1954, Barcelona)

Va llicenciar‐se en Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, l’any 1979. Des del 1982 fins el 1991 va compartir estudi amb l’arquitecte Enric Miralles, a Barcelona. En aquest període van guanyar el Premi Ciutat de Barcelona (1992), el Primer Premi de la Biennal Europea d’Arquitectura de Milà (1991) i el PremiFAD (1987). L’any 1991 va fundar el seu propi estudi i des de llavors ha compaginat la feina d’arquitecta amb la de docent i difusora de l’arquitectura essent professora convidada de diverses universitats internacionals com la University of Illinois, de la Kunstakademie de Dusseldorf, la Harvard University Graduate School of Design, entre d’altres.

Entre les seves obres destaquen la passarel∙la peatonal de Peter a Alacant, el Passeig Marítim Juan Aparicio de Torrevieja, l’institut de Educació Secundària La Serra de Mollerussa, la Torre Cube de Guadalajara a Mèxic, etc. Les seves obres i projectes han estat exposats de manera monogràfica diverses galeries, museus, col∙legis i universitats de tot el món. La maqueta de la Torre Cube va ser adquirida pel MOMA l’any 2006.

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis i mencions: Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995), Premi del Col∙legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana (2001), Premi Arqcatmon del Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya, etc. Acaba de ser guardonada amb el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2008) per la seva trajectòria professional.


ENGINYERES 

Gertrude M. Rand (1886-1970, EEUU)

Es va graduar a la Universitat de Cornell el 1908 amb una llicenciatura en psicologia experimental. Tres anys més tard, es va doctorar en psicologia al Bryn Mawr College, a Pennsilvanià. Es va casar amb Clarence Ferree al 1918, i juntament amb ell, van investigar de quina manera la il·luminació afecta a com veu la gent el color. Gertrude i el seu marit van començar a treballar al Wilmer Opthalamological Institute of Johns Hopkins University School of Medicine a Maryland.

Gertrude va treballar en el disseny del sistema d’il·luminació del túnel sota el riu Hudson, entre Nova York i la ciutat de Jersey. També va desenvolupar normes de la visió dels pilots d'avió i periscopis durant la Segona Guerra Mundial. Quan el seu marit va morir, al 1943, Gertrude va deixar la feina a la universitat i es va dedicar a investigar per a la Knapp Foundation of the College of Physicians and Surgeons a la universitat de Columbia, fins al 1957, que es va jubilar.

Al 1952, es va convertir en la primera dona membre de la Illuminating Society of North America i al 1963 va rebre la Medalla d'Or, d’aquesta Societat, en reconeixement a la seva contribució al conjunt de coneixements sobre les interaccions entre la il·luminació i la visió. Al 1959, Gertrude va ser la primera dona en rebre la Medalla Edgar D. Tilly de la Optical Society of America, en reconeixement a la seva distingida tasca al camp de la visió. Va morir el 30 juny 1970 a Stony Brooke, Nova York.

Maria Villaroya Gaudó (1977, Sòria)

Va cursar la Llicenciatura en Ciències Físiques a la Universitat de Saragossa (2000) i el 2005 es va doctorar en la Universitat Autònoma de Barcelona, en el programa de doctorat d'Enginyeria Electrònica. Entre 2001 i 2003 va estar com a investigadora en el Departament d'Enginyeria electrònica de l'UAB. Al 2003 es va incorporar a la Universitat de Saragossa primer com a professora ajudanta i des de 2007 fins a l'actualitat és Professora Contractada Doctora de l'àrea d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors de l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura.

La seva tesi doctoral es va centrar en el disseny de sensors basats en sistemes micro-nanoelectromecánicos per a detecció de massa. Són sensors capaços de mesurar, per exemple, la massa d'una proteïna com l'hemoglobina, és a dir, pesos molt petits que per mètodes tradicionals no es poden mesurar amb exactitud. Actualment treballa en la millora de les connexions en la jerarquia de memòria i en l'estudi i proposta de millora energètica i de rendiment de les xarxes de comunicació en multiprocessadors en xip. Ha participat en diferents projectes d'investigació nacionals i internacionals, realitzant també tasques de gestió. Els resultats de les seves investigacions han donat lloc a diverses publicacions en revistes científiques de reconegut prestigi, contribucions a congressos i ha patents.

Ha participat en nombroses trobades científiques, tècniques o de divulgació científica explicant quina és la situació de les dones en el camp de l'enginyeria i què pot i ha de fer per canviar aquesta tendència.

 

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto