Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial

escala

El Parlament Europeu, a l’any 2008, va instar als Estats membres, entre altres mesures, que organitzessin un Dia Europeu per a la Igualtat Salarial. A l’Estat Espanyol el Consell de Ministres a l'any 2010 va escollir el dia 22 de febrer per a la commemoració del “Dia de la Igualtat Salarial”, assenyalant un dia per a la visibilització d’un dret de totes i tots.

La igualtat retributiva no és sinònim d’igualtat salarial, no significa solament la igualtat en les quantitats que es consideren com a salari, sinó que amplia el concepte i abasta el salari base, els complements salarials i els extrasalarials (com podrien ser plans de pensions) a que siguin iguals per ambdós sexes.

En aquest dret s’estableix la no discriminació retributiva entre homes i dones per raó de sexe. Si mirem les lleis reguladores d’aquest dret, aquesta no ens parla exclusivament d’una retribució igual per una dona i un home que ocupen un mateix lloc treball (treballs iguals) i no, sinó que també prohibeix que la prestació retributiva sigui desigual entre treballs diferents però amb el mateix nivell de responsabilitat i exigència del treballador/a (treballs diferents d’igual valor), llevat que la diferència es justifiqui per motius tècnics i objectius i no discriminatoris per raons de sexe i/o factors vinculats a ell. També prohibeix la valoració diferenciada d’un treball per criteris directes o indirectament vinculats al sexe.

Entre les desigualtats salaries més notòries destaca la bretxa salarial —mesura la diferència entre els homes i les dones ocupades mitjançant el percentatge dels seus ingressos bruts mitjans per hora—. Tot i la normativa vigent per tal d’aconseguir la fita de la igualtat de gènere a l’àmbit laboral (no sé si les he d’especificar), les estadístiques ens demostren els contrari.

Les últimes dades obtingudes sobre la situació laboral de les dones ens alerten de:

  • La bretxa salarial a l'estat espanyol oscil·la entre el 24% i el 30%, segons els informes més recents dels agents socials. Mentre la major part dels països de la Unió Europea la redueixen, a l'estat espanyol roman estancada.
  • A Catalunya, segons últim estudi disponible de la Generalitat "La desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones", la bretxa es situa en el 26% i on les majors diferències retributives les trobem en el pagament d'hores extraordinàries, per incentiu o resultats i en espècies; així com també que els complements salarials estan condicionats en gran mesura pels tipus de feina i jornades fets per homes i dones.
  • Per tipus d'ocupació, les treballadores no qualificades són les més afectades per l'escletxa salarial, essent un dels grups més afectats per la bretxa salarial i de gènere. 
  • Per trams d'edat, les dones més afectades per la discriminació salarial són les que continuen treballant passats els 65 anys, que suporten una bretxa salarial del 41,23 % (percebent una mitja 12.502,44 d'anuals menys que els homes en el mateix tram d'edat). Aquesta deferència en euros van baixant en la mesura que s'analitzen trams d'edat en ordre descendent on també descendeixen els salaris mitjans d'homes i dones, segons l'informe d'UGT  Igualdad Salarial, un objectivo pendiente.

  • Entre 2010 i 2014 la taxa d'ocupació va descendir en 3 punts, mantenint-se la bretxa de gènere en 13 punts, segons l'informe Brecha Salarial: el peaje de la discriminación de CCOO.

  • Seguin el mateix informe, la taxa de cobertura davant de les situacions d'atur també es veu influïda per la bretxa salarial, on les dones accedeixen en menor mesura a la protecció de l'atur (taxa de cobertura del 49,5% davant el 60,1% dels homes) i on les quanties de la prestació és menor al dependre del temps i del salari cotitzat, reflectint així una discriminació salarial del mercat de treball que suposa un 19% menys per a les dones.

  • Respecte a l'evolució dels augments salarials en el període 2008-2013, mentre que els salaris de les dones van augmentar un 3,07%  els dels homes ho van fer en un 5,83%, dos punts percentuals de diferència, que en salaris suposa una diferència de 868,20€ de salari anuals. Segons xifres de l'informe d'UGT mencionat anteriorment.

I es que les dades, un cop més, ens posen de manifests aquells elements que dificulten la igualtat retributiva entre homes i dones: la segregació horitzontal del mercat de treball (les dones es troben en un nombre més reduït de sectors i ocupacions i, amb freqüència, pitjors valors socials i econòmicament) i la vertical (les dones, generalment, tenen una ocupació menys remunerada, amb menor seguretat i amb més obstacles en la seva carrera professional); les dificultats per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com altres càrregues familiar socialment establertes ( presentant vides laborals discontínues, amb ocupacions més precàries i amb molta més presencia en treballs a temps parcial); així com l’impacte dels estereotips de gènere que influeixen en l’elecció de la seva formació i professió entre altres.

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto