22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial

escala

El Parlament Europeu, a l’any 2008, va instar als Estats membres, entre altres mesures, que organitzessin un Dia Europeu per a la Igualtat Salarial. A l’Estat Espanyol el Consell de Ministres a l'any 2010 va escollir el dia 22 de febrer per a la commemoració del “Dia de la Igualtat Salarial”, assenyalant un dia per a la visibilització d’un dret de totes i tots.

La igualtat retributiva no és sinònim d’igualtat salarial, no significa solament la igualtat en les quantitats que es consideren com a salari, sinó que amplia el concepte i abasta el salari base, els complements salarials i els extrasalarials (com podrien ser plans de pensions) a que siguin iguals per ambdós sexes.

En aquest dret s’estableix la no discriminació retributiva entre homes i dones per raó de sexe. Si mirem les lleis reguladores d’aquest dret, aquesta no ens parla exclusivament d’una retribució igual per una dona i un home que ocupen un mateix lloc treball (treballs iguals) i no, sinó que també prohibeix que la prestació retributiva sigui desigual entre treballs diferents però amb el mateix nivell de responsabilitat i exigència del treballador/a (treballs diferents d’igual valor), llevat que la diferència es justifiqui per motius tècnics i objectius i no discriminatoris per raons de sexe i/o factors vinculats a ell. També prohibeix la valoració diferenciada d’un treball per criteris directes o indirectament vinculats al sexe.

Entre les desigualtats salaries més notòries destaca la bretxa salarial —mesura la diferència entre els homes i les dones ocupades mitjançant el percentatge dels seus ingressos bruts mitjans per hora—. Tot i la normativa vigent per tal d’aconseguir la fita de la igualtat de gènere a l’àmbit laboral (no sé si les he d’especificar), les estadístiques ens demostren els contrari.

Les últimes dades obtingudes sobre la situació laboral de les dones ens alerten de:

I es que les dades, un cop més, ens posen de manifests aquells elements que dificulten la igualtat retributiva entre homes i dones: la segregació horitzontal del mercat de treball (les dones es troben en un nombre més reduït de sectors i ocupacions i, amb freqüència, pitjors valors socials i econòmicament) i la vertical (les dones, generalment, tenen una ocupació menys remunerada, amb menor seguretat i amb més obstacles en la seva carrera professional); les dificultats per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com altres càrregues familiar socialment establertes ( presentant vides laborals discontínues, amb ocupacions més precàries i amb molta més presencia en treballs a temps parcial); així com l’impacte dels estereotips de gènere que influeixen en l’elecció de la seva formació i professió entre altres.