Abril.núm.109

"La lluita per la pau comença amb la lluita per la pau i la tranquilitat espiritual del poble. Això és possible solament quan els drets humans i la llibertat estan assegurats per a tot el món" 

Mutabar Tadjibaeva (Uzbekistán, 1962). És la responsable de la organització de defensa jurídica Ut Yuraklar i editora de la seva revista, del mateix nombre. Va fundar la organització per representar als ciutadans i ciutadanes dels àmbits rurals, per lluitar pels seus drets i per donar suport davant la justícia. Ha rebut varis premis pel seu activisme en la defensa dels drets humans, entre altres, el premi Martin Ennals, pels Defensors dels Drets Humans, durant l'any 2008. A més, va ser una de les 1000 dones proposades per al Premi Nobel de la Pau, a l'any 2005.

El seu treball consisteix en cridar l'atenció sobre les violacions dels drets humans en la vall de Ferghana. També supervisa judicis, publica articles sobre el treball infantil, informa sobre les violacions dels drets de les dones i organitza campanyes de sensibilització. El Premi Martina Ennals, va representar l'alliberament d'aquesta dona, de la presó, i ha pogut tornar al seu país, a seguir treballant. Està compromesa amb la democràcia, la transparència i la bona governabilitat a Uzbekistan, així com un bon exemple del poder dels individus, que decideixen fer front i mobilitzar l'atenció internacional, per defensar els drets humans. 

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

CURS "GÈNERE CONSTRUCCIONS CULTURALS I INTERVENCIÓ SOCIAL" (sessions obertes amb confirmació d'assistència)

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA: TRACTAMENT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I PREVENCIÓ EN L'ENTORN UNIVERSITARI

TERMINI OBERT PER A LA PREINSCRIPCIÓ AL MÀSTER OFICIAL ONLINE EN AGENTS D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A LES DONES

Activitats a Lleida

VII JORNADA: DONA, LITERATURA I ENSENYAMENT

Jornades, congressos, cursos i seminaris

CURS: DONES, LITERATURA I PENSAMENT 2013. D'UNES VEUS NO PREVISTES: CHRISTINES DE PISAN I MODERATA FONTE

CONFERÈNCIA: QUELQUES A RÉFLEXIONS À PROPOS DES FEMMES AUTEURS EN FRANCE

VIII JORNADES GREDIDONA: DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

JORNADA: PRÀCTICA CLÍNICA AMB ENFOCAMENT DE GÈNERE

CALL OF PAPERS-II CONGRÉS INTERNACIONAL: GÈNERE I CONEIXEMENT EN UN MÓN GLOBAL: TEIXINT XARXES

Premis, beques i ajuts

PREMI: AURORA GÓMEZ, A LA LLUITA FEMINISTA EN L'ÀMBIT LABORAL

VII EDICIÓ CURTMETRATGES PER L'IGUALTAT

Altres activitats

ES BUSQUEN ARTISTES PER PORTADES I CONTRAPORTADES DE LA REVISTA "TRABAJADAORA"

CONCURS: BE BRAVE FESTIVAL 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: VIOLENCIA DE GÉNERO Y LAS RESPUESTAS DE LOS SISTEMAS PENALES

XXI MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES BARCELONA 2013

8 d'abril. Gary Cooper que estás en los cielos, Pilar Miró, 1980. 106'

11 d'abril. El domini dels sentits, Judith Colell, Isabel Gardela, Teresa Pelegrí, Núria Olivé-Bellés, Maria Ripoll, 1996. 100'

15 d'abril. Yoyes, Helena Taberna, 2000. 104'

18 d'abril. Cortos en femenino

TRADUIR L'ESCRIPTURA FEMENINA: POEMAS 1-600. FUE-CULPA-DEL PARAÍSO

XXVI SIMPOSI DE COOPERATIVISME I DESENVOLUPAMENT RURAL

PRESENTACIÓ: CONVERSACIONES CON...

TALLER: EL VIDEO DEL MINUT

Notícies

NOVETATS DEL CEDD

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta una de les noves adquisicions, la publicació: Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia. Universitat Complutense, Unitat de Psicología Preventiva, Ministeri d'Igualtat, Delegació del Govern per la Violència de Gènere. ISBN: 9788493754563

Publicació: [Madrid] : Ministeri de Sanitat, Política Social e Igualtat, Centre de Publicacions, 2011

  Autors/es: María Isabel Carvajal GómezMaría José Díaz-Aguado Jalón

MONOGRÀFIC-SUBJECTES POÈTICS CONTEMPORANIS

La investigadora Marta Font (Centre Dona i Literatura. Gènere, sexualitats, crítica de la cultura) ha coordinat el monogràfic del número 8 de 452ºF Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada sobre "Subjectes poètics contemporanis". El conjunt d'articles incideixen en la producció de la poesia contemporània, no tan sols des de l'anàlisi de les noves representacions del jo líric, sinó també des d'enfocaments teòrics diversos que evidencien la necessitat de revisió i actualització dels estudis sobre el vers en teoria literària i literatura comparada. La coordinadora forma part
del consell de redacció de la revista.

Font: http://www.ub.edu/cdona/noticies

LLIBRE: CANVI LINGÜÍSTIC I PREMSA. PROBLEMES, RECURSOS I PERSPECTIVES

També hi ha bones noves en el món de la comunicació que val la pena ressaltar i Eulàlia Lledó ha fet l’ esforç de anar-ne recollint, en un magnífic text on posa de relleu les estratègies que han anat construint-se  per tal de superar l’androcentrisme i el sexisme en la llengua.

L’autora, posa en joc la seva agudesa estilística,  la seva llarga trajectòria en el terreny de la investigació dels biaxos sexistes i androcèntrics en la llengua i la literatura, així com la seva experiència com a docent  i comentarista per revelar i donar a entendre la influència que exerceixen els biaixos ideològics en l’ús de la llengua en relació al sexe femení, tot afirmant allò que ens ha recordat altres vegades: La llengua no és ni sexista ni adrocèntrica. Tot depèn de l’ús que se’n faci.


Però allà on el llibre és més revelador és precisament  en el detall amb què analitza els canvis que es produeixen  com a resultat del qüestionament  dels vells i mals usos  i gràcies a l’ aparició de modes nous per  visualitzar   les dones en els mitjans de comunicació: utilització de fórmules visibilitzadores, les raons que s’ esgrimeixen per a les noves visibilitats, els canvis que s’han anat consolidant, els canvis emergents, els canvis en les denominacions professionals i finalment les transformacions en la narració de la violència  masclista.

Escrit per: Eulàlia Lledó Cunill                                      Font: Observatori de les dones en els mitjans de comunicació                            

LES FRACTURES DE GÈNERE. Nº: 20

Amb aquest número con la A celebra el seu primer aniversari. Es tracta d'un nombre de commemoracions perquè, també, commemorem el 8 de març, dia Internacional de la Dona Treballadora. A més, el passat 22 de febrer, es va commemorar el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre dones i homes”. Per això, aquesta revista, ha realitzat una revisió de les “bretxes de gènere” pendents de resoldre, ja que a més de la fractura salarial” són moltes més les que encara obstaculitzen el camí cap a la igualtat efectiva de dones i homes ... No estan totes clares, però no ve de més recordar potser les més importants. Per un 8 de març amb la A!

Font: Revista Con la A

“MONTSERRAT ROIG: CALIDOSCOPI VIOLETA”

És un retrat de la gran periodista i escriptora Montserrat Roig, l’obra de la qual és ja un reconegut patrimoni de la literatura i cultura catalana però també de la literatura universal, ja que ha transcendit les fronteres de Catalunya, essent traduïda a vuit idiomes. Un retrat que descobreix l’esfera més íntima de l’escriptora, vertebrat, sobretot, a través dels personatges femenins de la seva obra literària i de les persones que la varen conèixer.

Tractarem les seves variades vessants professionals: la periodista, l’escriptora, la militant política i feminista. També les de dona, parella, mare i amiga, de manera que aprofundirem en les diferents cares d’una persona que va viure intensa i activament el fet de ser dona en el marc d’un període històric: la transició democràtica, el sorgiment del feminisme al país, i la generació del Maig del 68. Facetes que, una a una, com els miralls d’un calidoscopi, van dibuixant a l’espectador la personalitat de Roig.

AJUTS PER A LA PROMOCIÓ DE LES DONES EN EL MEDI RURAL

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Media Ambient, ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat, l'Ordre per la qual es convoquen les subvencions destinades a la promoció de les dones en el medi rural per a l'any 2013, per un import màxim de 200.000 euros. Poden beneficiar-se d'aquests ajuts les associacions, fundacions, federacions i altres agrupacions de dones del medi rural, sense ànim de lucre i d'àmbit estatal, per al desenvolupament de projectes que incloguin iniciatives per a la integració plena de la dona del medi rural, en condicions d'igualtat.

LES POLÍTIQUES DE GÈNERE A LA CUA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES (I)

Per realitzar un resum concís del desenvolupament de les polítiques d'igualtat i gènere al territori espanyol i específicament al català, em remetré a alguns fets que em serviran com a indicadors per explicar un llarg i complex procés.

Així doncs, l'Institut de la Dona es va crear a Madrid el 1983 com a organisme autònom amb la finalitat d'impulsar la lluita contra la discriminació de les dones i alhora promocionar la igualtat entre homes i dones. Sota aquest mateix model es van crear els instituts en les diferents comunitats autònomes. A Catalunya l'Institut Català de la Dona es constitueix el 1989.

Posteriorment, les normatives de les directives de la Unió Europea s'han incorporat gradualment a la legislació espanyola. Aquesta transposició s'ha produït d'una forma més o menys satisfactòria, encara que amb algunes limitacions. En termes generals, però, es pot dir que la Unió Europea ha estat un marc impulsor fonamental en el desenvolupament de les polítiques d'igualtat. [1]

Pel que fa a Catalunya, a partir dels anys 80 es comencen a crear les regidories de dones i els primers plans d'igualtat. Les actuacions en aquesta dècada se centren més en accions específiques orientades a la promoció de les dones. Cal remarcar que en aquest període es va incrementar al territori català el nombre d'associacions de dones.[2]

Al llarg d'aquest procés, però, va haver-hi un punt d'inflexió marcat per la IV Conferència Mundial, celebrada a Pequín el 1995, en la qual es va introduir el principi de transversalitat de gènere (gender mainstreaming). Això significa que la integració de la igualtat entre dones i homes ha de ser transversal; és a dir, que s'ha d'incorporar en totes les polítiques de tots els àmbits d'actuació i en tots els nivells. El Tractat d'Amsterdam (1997) recull aquest canvi qualitatiu que supera les directives més centrades en el mercat de treball, mentre que la transversalitat implica que el principi d'igualtat ha de ser inherent a tota l'acció del govern.[3]

Pel que fa a la legislació, es van promulgar dues lleis importants: la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que introduïa mesures de prevenció en l'àmbit sanitari, educatiu i en els mitjans de comunicació. I, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei afecta altres lleis relatives al treball i la Seguretat Social. Per tant, és una llei vinculant, de caràcter obligatori per a totes les empreses, siguin públiques o privades.

En aquest recorregut marcat pels esdeveniments abans esmentats, cal destacar que la participació del moviment feminista i de dones ha estat clau en aquest procés com a veu propulsora i crítica en el desenvolupament de les polítiques d'igualtat. Llegir més...

Per: Rosa Maria Rosales, sociòloga i docent del Màster Oficial Online en Agents d'Igualtat d'Oportunitats per a les Dones de l'Àmbit Rural. Universitat de Lleida.

Font: Revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

LES POLÍTIQUES DE GÈNERE A LA CUA DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES (II)

Més enllà de la crisi

Com hem vist abans, en la primera part d'aquest article, en els darrers 20 anys s'ha produït un desenvolupament important de les polítiques de gènere. Malgrat que durant aquest procés s'han assolit fites rellevants, la crisis actual està tenint un impacte negatiu, com ara la reducció del pressupost destinat als serveis i personal professional.

Si bé es cert que la crisi està afectant la implantació i el progrés d'aquestes polítiques, també es cert que hi ha aspectes que al llarg d'aquest recorregut s'han mostrat com a punts vulnerables. Cal doncs reflexionar sobre aquests aspectes per tal de mantenir actives les polítiques de gènere i superar les mancances que hi ha hagut en l'aplicació d'aquestes polítiques, per exemple les següents:

La voluntat política

En la Llei reguladora de les bases del regim local, l'article 28 preveu que les administracions locals poden portar a terme accions per a la igualtat de manera potestativa i compartida amb altres administracions. Això no obstant, la concreció de les accions depèn de la voluntat política, per la qual cosa no són una competència obligatòria. Aquest fet ha estat un dels majors obstacles per a la implantació de les polítiques d'igualtat en l'àmbit local.

D'altra banda, el control de la Unió Europea sobre l'aplicació de les directives es fa a través d'informes nacionals i d'una xarxa d'experts que no arriba a cobrir tots els països membres per manca de recursos. Cal afegir que el Tractat de la Unió Europea limita la ingerència en els Estats per tal de no intervenir en la seva sobirania. En aquest sentit, difícilment es pot dur a terme una supervisió eficaç. Llegir més...

Per: Rosa Maria Rosales, sociòloga i docent del Màster Oficial Online en Agents d'Igualtat d'Oportunitats per a les Dones de l'Àmbit Rural. Universitat de Lleida.

Font: Revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

Nosaltres les dones

Rosa Parks (Estats Units, 1913-2005)

Aquesta dona va ser considerada la mare dels drets civils moderns. Va ser una activista militant contra la segregació i el racisme. Va publicar dos llibres: Fuerza silenciosa i l'autobiografia My life. Va ser costurera i militant, al Moviment pels Drets Civils. Es va convertir en una icona del Moviment dels Drets Civils.  Va treballar com a secretària, dins l'Associació Nacional per l'Avanç del Poble de Color. Dins aquesta, va treballar amb molts casos de flagelació, crims i violacions contra els afroamericans, per tal de desafiar als centres de poder, i fer-lis veure que no volien seguir essent ciutadans de segona classe. Més tard, li van establir en el seu honor, el Premi Rosa Parks a la Llibertat i a més, li van donar un reconeixement a la seva militància contra el racisme. Posteriorment, va fundar l'Institut per a l'Auto-Desenvolupament, en el qual, es van realitzar activitats, per conèixer la història dels Estats Units i del Moviment dels Drets Civils. A més, va rebre la medalla d'Or del Congrés dels Estats Units.