Novembre número 115

"Realment em dol ser testimoni de fins quin punt consentim fer del món un lloc horrible. Estic sent testimoni d'un genocidi i qüestiono totes les meves conviccions sobre la bondat de la naturalesa humana"


Rachek Corrie (1979 Estats Units d'Amèrica). Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Estatal de Evergreen. Es va unir al Moviment de Solidaritat Internacional, una organització de resistència directa no violenta a l'ocupació israeliana de les terres palestines. Al gener de 2003 va viatjar amb set voluntaris britànics i estatunidencs a Gaza. Dos mesos més tard, morí aplastada per l'Exèrcit israelià quan provava d'evitar que destruïssin la casa d'una farmacèutic palestí. Israel va concloure que va ser un accident. Els pares de Rachel Corrie encara busquen la veritat.

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones

JORNADES PER QUÈ NO PUC FER-HO? 2013

CICLE DE CINEMA I DRETS HUMANS. DRET DE LES DONES A DECIDIR

II MEMORIAL HORTENSIA ALONSO JOVES I VIOLÈNCIA MASCLISTA. PRECEPCIÓ I REALITAT

Activitats a Lleida

 

TROBADA DE LA CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT AMB MOVIMENTS SOCIALS I SECTORS EN LLUITA

TEATRE: FEMENÍ PLURAL DE FINA MORELLA

INSCRIPCIÓN DESVELANDO DESEOS. Taller-Círculo de Mujeres y Hombres

VIOLÈNCIA MASCLISTA EN L'ÀMBIT COMUNITARI: TRÀFIC AMB EXPLOTACIÓ SEXUAL, MUTILACIONS GENITALS FEMENINES I MATRIMONIS FORÇATS

ENTREGA PREMIS FUNDE 2013 

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES ARTS ESCÈNIQUES TEATRALS A L'AULA: TEATRE NO EXCLOENT I.

75è ANIVERSARI DELS BOMBARDEJOS DE CATALUNYA

ACTE INSTITUCIONAL DEL 25 DE NOVEMBE, DIA PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LES ARTS ESCÈNIQUES TEATRALS A L'AULA: TEATRE NO EXCLOENT II. PART PRÀCTICA

VII PREMI MILA DE PERIODISME

IX BECA CHRISTINE DE PIZÁN

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

21 MOSTRA INTERNACIONAL: CICLE DE CINEMA DOCUMENTAL: CATALUNYA EN TRES TEMPS

EL GÈNERE I ELS REPTES DELS NOUS LIDERATGES A LES ORGANITZACIONS

VII JORNADA COMARCAL DE DONES ALTA RIBAGORÇA

I CONGRÉS INTERNACIONAL DE GÉNERE I CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT

LA POLÍTICA DE LES EMOCIONS a ROSALÍA DE CASTRO

TROBADA ESTATAL I NACIONAL DELS HOMES PER LA IGUALTAT, CONVERSA ENTRE HOMES PER LA IGUALTAT I DONES FEMINISTES
 

XI CONGRÉS SOBRE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

1es JORNADES FEMINISTES DELS PAÏSOS CATALANS

SEMINARI DE COMUNICACIÓ ADREÇAT A DONES DIRECTIVES, PROFESSIONALS, EMPRENEDORES i EMPRESÀRIES

GRUP A Seminari dies 19 i 21 de novembre,

GRUP B Seminari dies 26 i 28 de novembre

PEL·LÍCULA ÁGORA (Alejandro Amenábar)

CURS DE FORMACIÓ SOBRE EL LIDERATGE DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE: RESPONSABILITATS I COMPETÈNCIES

CONCURS LITERARI DE MICRORELATS: 420 CARACÀCTERS PER UNES RELACIONS EN IGUALTAT

TALLER DRÀC MÀGIC PER REFLEXIONAR SOBRE EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA PREVIVÈNCIA DE DETERMINATS ESTEROTIPS QUE CONTRIBUEIXEN A ALIMENTAR LA TOLERÀNCIA SOCIAL ENVERS AQUEST TIPUS DE VIOLÈNCIA

CONVOCATÒRIA DE PREMIS DE PERIODISME JOVE SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

JORNADA: ELS MICROMASCLISMES QUOTIDIANS EN L'ÀMBIT DE LA PARELLA: ESTRATÈGIES PER A LA PREVENCIÓ I LA INTERVENCIÓ"

PEL·LÍCULA VISIÓN: LA HISTORIA DE HILDEGARDA DE BINGEN (Margarethe von Trotta)

Premis, beques i ajuts

XVII PREMI LEONOR DE GUZMÁN

PREMI DONA I ESPORT

BASES 2013 PER ATORGAR AJUTS A PROJECTES DE SENSIBILITZACIÓ  I FOMENT DELS DRETS HUMANS, LA IGUALTAT DE GÈNERE, LES RELACIONS NORD-SUD I LA DIVERSITAT CULTURAL

REIMAGINA'T

PREMIO “MARÍA TELO” DEL CENTRO DE ESTUDIOS DE LA MUJER DE LA UNIVERSIDAD DE SALAMANCA

PREMIOS DE PERIODISMO JOVEN SOBRE VIOLENCIA DE GÉNERO

VII PREMI MILA DE PERIODISME

IX BECA CHRISTINE DE PIZÁN

DOSSIER 21 DE LECTORA

 

Altres activitats

CURS DE LECTURES DE TEORIA POLÍTICA FEMINISTA

DECLARACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE DONES DE CATALUNYA QUE PARLA DELS REPTES I ÈXITS EN LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENI PER A LES DONES I NENES

CONCURS: COSSOS, VÍDEOS FETS PER DONES

PROGRAMA AURORA destinat a la formació de les dones de l’àmbit rural

Novetats al Centre d'Estudis i Documentació de les Dones

El fons bibliogràfic i documental del Centre d'Estudis i Documentació de la Dona (CEDD) us presenta la següent adquisició:

LATORRE, Maria Lluïsa, Dones invisibles : 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui  Barcelona : Viena, 2011. ISBN: 9788483306383

llibre-dones-invisibles

 

 

logoCEDD sied_interdisciplinari

 

 

Carrer Jaume II, 69
Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
Biblioteca de la Universitat de Lleida-Campus de Cappont
Sala 1.1

 

SI VOLEU LLEGIR-NE MÉS:

Notícies

 

AVORTAMENT ÉS SAGRAT: "El femnisime també té coses sagrades"

Al ministre Gallardón li ha estranyat que les dones de Femen que avui han desplegat el seu activisme al Congrés dels Diputats actuessin al crit "avortament és sagrat".

L'ha qualificat de "crit impossible" (d'entendre). No deia que no hagués sentit el crit amb claredat, sinó que (per a ell) era un crit contradictori in terminis.

Aquesta és sense cap dubte, la manifestació més transparent que ha fet el pensament del ministre de Justícia en matèria de drets sexuals i reproductius.
Sagrat no és un terme exclusivament religiós (error conceptual de Gallardón en el seu desconcert davant el lema de Femen). Fins a la Viquipèdia podria recordar-li al senyor Gallardón que "aquesta noció s'utilitza avui dia de manera més general en altres contextos: una nació pot definir com sagrats els principis que la funden, una societat pot definir com sagrats alguns dels seus valors, etc".
Sagrats són aquells valors essencials per a nosaltres. Si a la majoria de les religions el sagrat designa tot el que fa al més fonamental del seu culte, pel no creient, designa sobretot a aquells elements que fonamenten els seus valors.
No cal ser religiós, ni estar aferrat a creences místiques per viure de manera honesta, ser sincer, tenir dignitat o valer-se del respecte en les relacions interpersonal.
Sagrat és un "terme que s'utilitza en els grups per descriure els elements que els constitueixen ". En aquesta mesura, el feminisme també té coses sagrades.
A saber:transcendental (i sagrat) ha estat per al moviment de dones el vot femení; transcendental (i sagrada) és la igualtat davant la llei i transcendentals (i sagrats) són els drets reproductius.
Si per a alguns la propietat privada és cosa sagrada, per a nosaltres-les feministes- el respecte a la vida de les dones és cosa sagrada.

L'avortament, com a instrument que s'utilitza per no posar en risc la vida d'una dona, quan opta per interrompre un embaràs no desitjat, es pot qualificar d'element que constitueix i fonamenta la seva llibertat.

Això explica que Femen hagi reclamat com a sagrat el dret a l'avortament ... no hi ha contradicció, senyor Gallardón... I per cert: jo ho subscric!

L'ONU PUBLICA L'INFORME ANUAL MUJERES 2012-2013

AMB LA A, SOBRE PROSTITUCIÓ, TRACTA I EXPLOTACIÓ SEXUAL

 
La Universitat de la Corunya ha posat en funcionament l'any 2013 un Centre d'Estudis de Gènere i Feministes amb l'objectiu d'encoratjar els estudis de gènere, feministes i història de les dones que es realitzen en la UDC. A pesar que la Universitat de la Corunya és una universitat recent, des de fa dues dècades i des de diferents facultats i àrees de coneixement, un grup de docents realitzen recerques amb enfocament de gènere i feminista. Per tant, el Centre d'Estudis de Gènere i Feministes, com tots els espais de recerca universitària que s'han creat entorn d'aquesta línia de recerca, té un caràcter interdisciplinari. Nombroses àrees de coneixement de la UDC contribueixen amb la seva docència, publicacions i projectes de recerca a enfortir els estudis de gènere i feministes. D'altra banda, la vocació d'aquest recentment creat centre investigador és la de teixir xarxes, trobar convergències i crear afinitats amb altres instituts i centres de recerca d'altres universitat espanyoles. En aquesta adreça, les universitats de Llatinoamèrica, Centreamèrica i el Carib tenen espais de reflexió i recerca en gènere i feminisme cap als quals mirem amb interès i amb el desig d'intercanviar reflexions i experiències. La necessitat de contrastar anàlisi amb altres realitats socials i conjuminar esforços investigadors està en el cor del Centre d'Estudis de Gènere i Feministes. L'origen d'aquest monogràfic sobre Prostitució, tracta i explotació sexual es troba en la concessió d'un projecte de recerca de l'Institut de la Dona l'any 2010 a la Universitat de la Corunya: Consentiment i coacció: Prostitució i polítiques públiques. Després de tres anys de treball, i amb la col·laboració de les més qualificades expertes en el tema, el resultat pot contemplar-se en aquestes pàgines.

Font: “amb l'A posa cara al coneixement i paraules al pensament; dóna veu a l'experiència, sentit crític a l'opinió i pluralitat a les idees”.

Més informació: www.conlaa.com

NOUS FEMENISMES: RECUPERAR EL PROPI COS I... ACCIÓ!

 El Feminisme s’ha demostrat ja fa anys com un moviment plural, un pensament no homogeni, capaç d’albergar interpretacions i modes d’acció diversos, sempre en diàleg amb el temps en què viu. Les últimes generacions estan avesades a l’ús de les tecnologies per coordinar-se, duen a terme accions a nivell internacional i recuperen el propi cos, territori ocupat pel patriarcat, com a eina de base per a la llibertat i la igualtat.

TROBADA DE MIL CINC-CENTES DONES A GUADALAJARA (MÈXIC) PER CREAR UNA NOVA FORÇA POLÍTICA

Més de mil 500 dones feministes de tot el país es reuniran del 25 al 27 d'octubre per celebrar la IX Trobada Nacional Feminista a la ciutat de Guadalajara, per tal de discutir com crear una veritable força política que davant els"greus retrocessos" que afecten la vida de més de 26 milions de mexicanes, no només pel deteriorament de la seva condició en tots els àmbits, sinó per l'andanada conservadora que impedeix l'exercici dels seus drets humans constitucionals.


Es tracta, diu el document base de la trobada, de discutir com convertir el feminisme mexicà en un veritable interlocutor en les decisions d'Estat per contribuir a l'abatiment de la violència que causa la mort de més de mil 800 dones cada any; que impedeix l'exercici dels seus drets humans a indígenes i camperoles; que ha deteriorat el salari de més de 16 milions de treballadores i ha restringit el dret a l'avortament legal de les dones en 18 estats del país.


El document, preparat per a la Trobada per una Comissió Coordinadora (CC) en la qual participen des de fa un any al voltant de 100 dones de 14 estats de la República, estableix que és urgent analitzar amb profunditat quins són els avenços aconseguits pel feminisme, quins són els retrocessos a enfrontar i quin serà el repte d'aquest moviment en els propers temps.
La CC considera que fins avui els canvis legislatius, els programes socials i de gènere no han aconseguit mitigar la desigualtat entre homes i dones, i que moltes polítiques públiques en realitat són mecanismes de "simulació", tenint en compte que el govern mexicà s'ha compromès amb els organismes internacionals i ha signat convencions que l'obliguen a rendir comptes. Tanmateix, les dades oficials indiquen que la bretxa de desigualtat no s'ha reduït, que campeja a Mèxic la discriminació i la injustícia per a les dones.


En el document base per a la discussió en els treballs de la IX Trobada, es fa un diagnòstic succint de la situació actual de les mexicanes, i assenyala entre altres coses:
Que la impunitat és un tret generalitzat en l'actual context nacional, així com la desprotecció, el risc creixent, la falta d'accés a la justícia, a la reparació del dany, a les mesures de protecció i als serveis d'atenció i suport a les víctimes del delicte, que són patides per milions de dones.
Que es mantingui l'incompliment en la garantia dels drets humans i ciutadans de les dones indígenes.
Que la impunitat és resultat de l'omissió de les autoritats i creix la violència feminicida. Al nostre país, els homicidis de dones continuen a l'alça en les formes més cruels i doloroses. Vuit entitats, encapçalades per l'Estat de Mèxic, concentren el 61% dels homicidis de dones per causa de gènere, li segueixen Chihuahua, Districte Federal, Guerrero, Baixa Califòrnia, Jalisco, Michoacán i Veracruz. L'Estat de Mèxic té el 20 per cent dels feminicidis que es cometen al país, a l'interior de l'estat destaquen tres ajuntaments:Ecatepec(12.4 % dels casos),Nezahualcóyotl (7.6 %) i Toluca(2 %).
L'absència de polítiques d'Estat sobre el feminicidi i la violència de gènere que els considera com assumptes prioritari, fan que a Mèxic, aixó sigui una emergència nacional.
Que, per sobre dels drets de les dones, es van fer reformes que estableixen drets a les persones no nascudes als estats de Baixa Califòrnia, Campeche, Chiapas, Chihuahua, Colima, Durango, Guanajuato, Jalisco, Morelos, Nayarit, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Quintana Rosego, Sant Luis Potosí, Sonora i Yucatán, que lesionen la vida i la salut de les dones.


Que hi ha casos de dones, nenes i adolescents que són obligades a continuar amb els seus embarassos tot i que la seva vida o la seva salut corrin perill; això malgrat que estan protegides per les nostres lleis quan hi ha malformacions fetals greus, perquè l'embaràs és resultat d'una violació sexual o perquè produeix afectació seriosa a la salut física i mental de la mare.
Són altes les taxes de desocupació i subocupació entre les dones, que constitueixen 10.342.776 treballadores informals sense drets laborals i de salut, en cap tipus.


No es reconeix el treball domèstic no remunerat, que equival a 21.7 % del producte intern brut (PIB). Quatre cinquenes parts d'aquesta riquesa la produeixen les dones i la resta dels homes, segons un estudi publicat per Inmujeres. A Mèxic, el treball domèstic de les dones equival a 37 hores a la setmana i el dels homes amb prou feines 17.2, una diferència de 19.8 hores més per a les dones, el que fa evident una aportació a la producció de pràcticament el doble.


La mort anticipada de les dones és un efecte demolidor per al desenvolupament del país. Prop de 18 dones moren diàriament a causa de mort materna, els càncers femenins i la diabetis.
Aquests trets de discriminació per a les dones es deuen a la desigualtat de gènere, a la manca d'una cultura de no-discriminació i a la incomprensió de governs, autoritats, magisteri i societat sobre el valor humà de les dones, éssent per això que la IX Trobada Nacional Feminista intentarà vincular totes les accions dels grups temàtics del moviment en una estratègia capaç d'enfrontar aquest deteriorament, significativament immens, resultat de les polítiques neoliberals de les últimes tres dècades.

LA JUNTA ADVERTEIX QUE LA REFORMA LOCAL PODRIA DEIXAR SENSE ATENCIÓ A MÉS DE 100.000 dones CADA ANY A ANDALUSIA

 Sánchez Rubio ha insistit en el compromís de la Junta en l'àmbit de la igualtat i en la “lluita contra la violència de gènere”, en la qual aquests centres realitzen una labor fonamental i registren més 25.000 consultes en aquesta matèria a l'any.

Durant l'acte de commemoració del X Aniversari de la Federació d'Associacions de Dones Valle de Lecrín, celebrat en Padul (Granada), Sánchez Rubio ha manifestat que en aquests moments difícils, el Govern andalús “ha decidit destinar els recursos a polítiques que ens fan més iguals” i ha recordat que “la igualtat real encara no existeix” i que “ens queda molt per fer fins a aconseguir la coresponsabilitat”.
Segons el parer de Sánchez Rubio, estem assistint, amb el pretext de la crisi global, a un qüestionament permanent de les polítiques d'igualtat, de manera que la situació econòmica actual s'ha convertit en la “excusa perfecta” per justificar la reculada dels drets que tant temps ha costat aconseguir a les dones.
En la seva intervenció, la consellera ha valorat el paper del moviment associatiu de dones en els avanços cap a la igualtat de gènere i d'oportunitats, al mateix temps que ha considerat que aquests assoliments, que tant temps ha costat aconseguir, no poden ara sofrir una reculada amb l'excusa de la crisi.
Segons la titular d'Igualtat, l'actual crisi ha de ser una oportunitat per renovar el model productiu i per participar, dones i homes, en la construcció d'una nova societat. En aquest sentit, ha recordat el compromís que va expressar la presidenta de la Junta, Susana Díaz, en el seu discurs d'investidura sobre la igualtat com a principi irrenunciable.
“Ara, més que mai, hem de lloc per poder continuar recorrent el camí de la igualtat iniciat entre totes i tots en els últims anys”, segons ha indicat la consellera, que ha destacat igualment la lluita contra la violència de gènere com una altra de les seves prioritats.

TAMBÉ AL CINEMA...

Text que planteja l'ètica d'algunes tendències, o costums, cinematogràfiques a no detallar determinades escenes a les actrius, a fi de fer més realista, més espontània,  la seva reacció. 

UN DOCUMENTAL PERQUÈ NO EM DIGUIS PUTA

Nosaltres les dones

María Zambrano (Espanya, 1904-1991)

És la més original i destacada entre les i els filòsofs dels últims temps a Espanya, neix a la casa familiar de Vélez Málaga el 22 d'abril de 1904. Creix acompanyada dels avis materns, mestres (com la mare). 1910 es desplacen a Segovia, on les classes i les tertúlies van teixint el seu compromís. Al 1928 comença a escriure a un diari una columna anomenada "Dones", fet que l'anirà conduint a sovint descobrir dures realitats. Al acabar els estudis comença a dedicar-se a la política, participant també a les Missions Pedagògiques, redacta manifestos i s'estrena com a professora a un Institut creat per María de Maeztu.

Celebra l'arriba de la República. Quan estalla la Guerra Civil tot i no trobar-se a Espanya, decideix tornar. Més tard li arribà l'exili, el desterrament com ella ho diu: México, Cuba, Puerto Rico on impartí classes a diferents universitats. La seva germana, des de Paris, la truca, en plena guerra; María decideix viatjar tot i les dificultats, i la protecció que necessitarà. Tot i això, no deixarà mai d'escriure: "l'estat de pau vol dir traspassar un umbral: l'umbral entre la història, tota la història fins ara, i una nova història. La pau no és còmoda. És viure en estat d'alerta, sentint-nos part de tot el quesucceïx , encara que sigui com minúsculs actors a la trama de la història i en la trama de la vida de tots els homes.No és el destí, sinó simplement convivència, el que sentim ens envolta: sabem que convivim amb tots els que aquí viuen i encara mb els que van viure. El planeta sencer és casa nostra. La pau doncs és molt mes que una postura: és una autèntica revolució, una forma de viure, una manera d'habitar al planeta, una manera de ser persona".

Tot i el crític estat de salut segueix escrivint. El novembre de 1984 torna a Espanya, després de 45 anys d'exili. Amb 86 anys María Zambrano escriu un breu article "Els perills de la pau", el seu últim testimoni: "un estat de pau de veritat no hi serà fins que surgeixi una moral vigent i efectiva a la pau encaminada, fins que la violència no sigui cancel·lada de les costums, fins que la pau no sigui una vocació, una passió, una fe que inspiri i il·lumini".