Ir al contenido

Página principal de la UdL

Boletín

Abril.núm.109

"La lluita per la pau comença amb la lluita per la pau i la tranquilitat espiritual del poble. Això és possible solament quan els drets humans i la llibertat estan assegurats per a tot el món" 

Mutabar Tadjibaeva (Uzbekistán, 1962). És la responsable de la organització de defensa jurídica Ut Yuraklar i editora de la seva revista, del mateix nombre. Va fundar la organització per representar als ciutadans i ciutadanes dels àmbits rurals, per lluitar pels seus drets i per donar suport davant la justícia. Ha rebut varis premis pel seu activisme en la defensa dels drets humans, entre altres, el premi Martin Ennals, pels Defensors dels Drets Humans, durant l'any 2008. A més, va ser una de les 1000 dones proposades per al Premi Nobel de la Pau, a l'any 2005.

El seu treball consisteix en cridar l'atenció sobre les violacions dels drets humans en la vall de Ferghana. També supervisa judicis, publica articles sobre el treball infantil, informa sobre les violacions dels drets de les dones i organitza campanyes de sensibilització. El Premi Martina Ennals, va representar l'alliberament d'aquesta dona, de la presó, i ha pogut tornar al seu país, a seguir treballant. Està compromesa amb la democràcia, la transparència i la bona governabilitat a Uzbekistan, així com un bon exemple del poder dels individus, que decideixen fer front i mobilitzar l'atenció internacional, per defensar els drets humans. 

Leer más: Abril.núm.109

Desembre.núm. 105

"La  idea de veure a la dona executant actes de ciutadania és lo que més resistència ha trobat sempre entre els impugnadors dels drets feministes" 

Serafina Dávalos (Paraguay,1883-1957). Va ser la primera dona universitària llicenciada en Dret al seu país. Va ser una dona feminista. Va ocupar un càrrec en les Corts Supremes de Justícia del seu país. Va fundar el Moviment Feminista d' Asunció, el Centre Feminista Paraguay i la Unió Femenina de Paraguay . El seu repte era el reconeixement del dret de la dona al vot i el reconeixement de la dona amb igualtat. A més, en aquest periode, es va produïr un fet singular: per primera vegada una dona paraguaya, va aparèixer als segells del seu país.També, va constituïr el Comité de Dones Pre Pau, per intentar aturar la guerra civil al seu país, tanmateix no ho aconseguiren. Però aquest fet va representar, un dels primers antecedents d' accions polítiques de les dones. Anys més tard, va participar en la creació de la Lliga Paraguaya Pre Drets de la Dona, per impulsar la lluita per l' igualtat legal. Aquesta dona va representar una fita per al seu país.

Leer más: Desembre.núm. 105

Juliol núm. 101

"Nosaltres no lluitem contra la violència sinó que treballem per la pau"

Marcela Lagarde i dels Rios (Mèxic, 1948). Etnòloga i doctora en Antropologia. Professora dels postgraus de Sociologia i d'Antropologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, així com del Diplomat en Estudis Feministes. Presidenta de la Xarxa Per la Vida i la Llibertat de les Dones. Presidenta de la Comissió Especial de Feminicidi de la Cambra de Diputats de Mèxic de la LIX Legislatura. Diputada promotora de la Llei general d'Accés de les Dones a Una Vida Lliure de Violència. Autora de diverses obres feministes. Néixer a Mèxic ha marcat la seva experiència. Al seu país la violència entra gairebé en el terreny de la mitologia amb un continu succeir de revolucions sagnants. La seva joventut va transcórrer a l'Amèrica Llatina de la revolució cubana. Ha viscut en un entorn de discursos bel·ligerants llibertaris o opressius que mai la van deixar indiferent. Tanmateix, la seva educació ha estat pacifista en un país exaltador de les revolucions: "Jo he optat sempre per la democràcia i per la pau". Treballar, com ho fa Marcela, per la millora de les condicions de vida de les dones al nostre planeta suposa posar el focus en la població que pateix les majors desigualtats i, alhora, en la població que atresora la major capacitat transformadora de tota la societat.

Leer más: Juliol núm. 101

Març.núm.108

"Ens despertem de les cendres de les matances per buscar solucions" 

Rosalinda Tuyuc (Guatemala, 1956). Va iniciar la seva activitat social amb un grup de joves cristians de la Parròquia del Sagrat Cor de Chimaltenango. Més tard, va presidir de Coordinadora Nacional de Vidues Índigenes de Guatemala i la Comissió Nacional de Rescabalament, treballant amb dones vídues, amb una situació semblant a la seva. Posteriorment, es va crear CONAVIGUA, aquesta tenia com a missió treballar, amb dones vídues, casades i solteres de diferents comunitats lingüístiques, aportant orientació, capacitació, assesoria i acompanyament, per la defensa dels drets com a dones i com a éssers humans. A més, van treballar contra el reclutament forçós, tanmateix no es va aconseguir fins la firma dels Acords de Pau. Aquesta dona va ser candidata per al Premi Nobel de la Pau del 2005. Actualment, encara denuncia els desallotjaments violents, les morts extrajudicials, les amenaces de la mort...per tal d'aconseguir armonia, respecte i solidaritat.

Leer más: Març.núm.108

Novembre núm. 104

"La pau era i serà l'ideal humà d'un món en llibertat, igualtat i justícia. No hi ha pau amb fam " 

Vera Grabe (Colombia, 1951). Va estudiar Antropologia. Va començar la seva militància política i va ser confundadora del M-19, una organtizació política-militar. A més, va ser representant de la Càmera i senadora per l'Aliança Democràtica M-19. També, es va convertir en consellera per als Drets Humans de l'Ambaixada de Colombia, a Espanya. Actualment és investigadora a l'Observatori de Pau, a Bogotà, sobre aspectes d'educació i cultura.

Leer más: Novembre núm. 104

Juny núm. 100

"La decisió més important que la humanitat podria prendre avui és la de transformar la Declaració dels Drets dels Infants en una realitat universal"

Graça Machel (Mozambique, 1946). Llicenciada en Filologia Germànica per la Universitat de Lisboa (Portugal). Secretària d'Estat d'Educació i Cultura durant 1983-89. Presidenta de la Comissió d'Estudis de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats en la Infància de 1994-1998. El 1998 va ser nomenada delegada d'UNICEF i presidenta de la Comissió Nacional de la UNESCO. També presideix "Gavi Fund Board", òrgan que finança la "Global Alliance for Vaccines and Immunication" (GAVI) i la "Fundaçao per o desenvolupament dóna Comunidade" (FDC). És promotora i membre de "The Elders" juntament amb el seu actual marit, Nelson Mandela. Va ser guardonada el 1995 amb la Medalla Nansen per les Nacions Unides pels seus treballs en defensa dels drets humans i de la infància. El 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional al costat de Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino i Olayinka Kosovo Thomas pel seu treball en defensa i per la dignitat de la dona. El 2008 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Leer más: Juny núm. 100

Febrer.núm.107

"La meva vida política va començar des del dia que vaig néixer"

Hanan Ashrawi (Palestina, 1946). La vida d'aquesta dona ha estat repartida entre tres passions: la seva família, la literatura i el compromís polític amb el seu poble, cosa que l'ha portat a lluitar pels drets humans, l'emancipació femenina i un futur de pau, per a la població palestina. Actualment exerceix com a diputada i fundadora de varies organizacions, com la Iniciativa Palestina per a la Promoció del Diàleg Global i la Democràcia, combina aquest treball, amb el seu escó al Consell Legislatiu Palestí. A més, va ser membre del Comité palestí en la Conferència de Pau de Madrid. Exposa que vol que els joves es motivint, especialment les dones, a ajudar a que el seu poble, recuperi la confiança en la política.

Leer más: Febrer.núm.107

Octubre núm. 103

"Vull recórrer el món sencer perquè sàpiguen el que està passant per aquí!" 
Palwasha Kakar (Afganistan, 1968). Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Kabul. Va ser guardonada el 2006 amb el Women Peace Maker (Dones Creadores de Pau) per l'Institut per la Pau i la Justícia Joan B. Kroc (Joan B. Kroc Institute for Peace and Justice).

Leer más: Octubre núm. 103

Maig núm. 99

"Quan una persona es normalitza en un nivell inacceptable de violència, llavors la pau prendrà molt, molt temps", Monica McWilliams (Guatemala, 1959). Política i acadèmica, va ser professora d'Estudis de la Dona i de Política Social a la Universitat d'Ulster i és investigadora a l'Institut de Justícia Transicional (Transitional Justice Institute). És co-fundadora de la Coalició de les Dones d'Irlanda del Nord (Northern Irland Women's Coalition). Ha estat representant a l'Assemblea d'Irlanda del Nord de 1998 fins al 2003. En l'actualitat, és l'alta responsable de la Comissió dels Drets Humans d'Irlanda del Nord (Northern Ireland Human Rights Commission). Els seus treballs han rebut diversos premis, entre d'altres, el premi John F. Kennedy al Valor (Profile in Courage Award) i el Premi Frank Cousins per a la Pau (Frank Cousins Peace Award). És també doctora honoris causa de diverses universitats.

Leer más: Maig núm. 99

Gener.núm.106

"Nosaltres encara som presoners i presoneres al nostre propi país"

Aung San Suu Kyi (Myanmar, Antes Birmania, 1945). Aquesta dona ha viscut retinguda des de 1989, declarada presa de consciència per Amnistia Internacional. Va estudiar Filosofia, Política i Economia en la Universitat d'Oxford i va ser lider de la oposició democràtica del seu pais. S'ha convertit en el símbol de la resistència pacífica de tot un poble i simbolitza una figura precedent del canvi polític, no violent. Al llarg de tots aquests anys, han estat nombrosos els reconeixements internacionals, entre els quals destaca el Premi Nobel de la Pau en 1991, per la seva lluita no violenta per la democràcia i els drets humans. Encara actualment, està privada de llibertat, tanmateix continuarà lluitant, fins que la llibertat sigui conquerida.

Leer más: Gener.núm.106

Setembre núm. 102

"Faig una crida a les dones de tot el món, joves i velles, perquè estimin només a aquells homes que estan disposats a manifestar-se clarament contra la violència"

Petra Karin Kelly (Alemanya, 1947-1992). Va estudiar Relacions Internacionals a Washington i un Màster en Ciències Polítiques i Integració Europea, a la Universitat d'Amsterdam. Va ser funcionària de la Comunitat Econòmica Europea, va pertànyer al Partit Socialista Alemany (SPD) fins a la creació de Die Grünen (Els Verds), el partit ecologista alemany que ella va contribuir a fundar el 1979. Va ser parlamentària verd des de 1982 fins 1987. Ecologista, pacifista i feminista, va treballar intensament contra les armes nuclears. Es va implicar també en la lluita pel respecte als drets humans al Tibet i la millora de les vides dels nens i nenes amb càncer. Defensava la no-violència i la tendresa en la política, una política a la qual ella pensava que calia afegir esperança i cor.Va viure en primera persona els esdeveniments dramàtics que van marcar una època: el moviment contra la guerra del Vietnam, l'assassinat de Martin Luther King i el de Robert Kennedy. La lectura del llibre de Henry David Thoreau, Desobediència Civil (On the Duty of Civil Disobedience) i la seva posada en pràctica per Martin Luther King li van acostar a la no-violència i van constituir una guia que mai va abandonar.

Leer más: Setembre núm. 102

Abril núm. 98

 

"La població indígena ha sabut triar i lluitar pel que ens correspon"

Rigoberta Menchú (Guatemala, 1959). Va ser guardonada el 1992 amb el Premi Nobel de la Pau. També va rebre l'any 1998, al costat de sis dones activistes pels drets humans, el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional que es concedeix a Espanya. Ha estat la primera dona indígena candidata a la presidència de Guatemala el 2007. El pare de Rigoberta Menchú, Vicente Menchú, va morir calcinat en l'assalt de la policia guatemalenca a l'Ambaixada d'Espanya a l'any 1980.

Leer más: Abril núm. 98

¡Atención! Este sitio usa cookies y tecnologías similares.

Si no cambia la configuración de su navegador, usted acepta su uso.

Acepto