“En un món en el que encara predomina la mirada arrelada de l’experiència masculina, parlar des de les vides de les dones té a vegades rang de descobriment, de desvetllament d’un pensar i d’un fer que no són els comuns, que no han pogut fer-se comuns per estar ocults en la boira del que no ha estat dit en públic”
CARME MARGALLÓN (Espanya, 1951). Doctora en Ciències Físiques per el programa d’Història de la Ciència i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Saragossa. Va fundar l’any 1993 el Seminari Interdisciplinar d’Estudis de la Dona de la Universitat de Saragossa i és membre del grup d’investigació Genciana. Des de la seva fundació, al 1984, forma part de la Fundación Seminario de Ivestigación para la Paz i del grup editor de la revista En Pie de Paz. Des de 2003 és Directora de la fundació anteriorment nombrada i ocupa el càrrec de vicepresidenta de la Asociación Española de Investigación para la Paz (AIPAZ). Ella viu entre la ciència, el gènere i la cultura de pau i entre la vida i la literatura.
Carme Margalló sap que després de tant temps, encara avui dia, parlar des de les dones “no sol és un descobriment, segueix sent una provocació” i la seva obra Mujeres en Pie de Paz és una provocació, que parla de l’amor i del poder amb els altres i no sobre els i les altres.
Leer más: Maig número 121
"Temem pel futur dels nostres fills i pel futur de la Terra, que és la base de tota la vida"
Les Dones de Greenham Common (Regne Unit, 1981) El campament de Greenham Common va ser una iniciativa no violenta de les dones britàniques que, de 1981 a 2000, es van instal·lar al costat de la base militar americana per protestar contra la proliferació nuclear. Van obtenir el recolzament de milers de persones de tot el món i es van convertir en un símbol de lluita contra les armes nuclears.
Leer más: Gener número 117
"Tinc una gran fe en la justícia internacional, la impunitat ja no serà una opció pels poderosos."
Carla del Ponte (Suïssa, 1947). Va estudiar Dret i va començar la seua carrera d'advocada en un bufete matrimonialista. Després va exercir de magistrada i més tard va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Juntament amb el jutge italià Giovani Falcone va destapar la denominada pizza connection, la relació entre el tràfic de drogues i el blanqueig de diners en bancs suïssos. El 1999 va ser nombrada per la ONU cap de la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i del de l'Antiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir els criminals de guerra durant 8 anys. Va cambiar la toga per la diplomàcia i ara és l'ambaixadora de Suïssa a l'Argentina.
Leer más: Setembre núm. 113
Fa falta acció política individual i col·lectiva, nacional i internacional, per denunciar, desmuntar i deslegitimar la presa criminal del poder polític a Colòmbia.
CLAUDIA LÓPEZ (Colombia, 1970) Va estudiar Finances i Relacions Internacionals a Bogotà i a la Universitat de Colúmbia als Estats Units. Ha estat consultora del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i treballa per la pau des de l'Observatori del Conflicte Armat que pertany a l'ONG Corporació Nou Arc de Sant Martí. Ha dedicat la seva vida personal i professional a treballar per la pau en el seu país.
Considera que el seu èxit més important és haver contribuït a revelar la “parapolítica”, és a dir, els vincles i pactes que van construir paramilitars, narcotraficants i polítics per prendre o mantenir-se en el poder i utilitzar-lo en el seu propi benefici.
Leer más: Abril número 120
"La meva màxima satisfacció és que la maternitat es converteixi en una illa de pau enmig de l’infern de la guerra; en una bomba d’oxigen per tirar endavant, per seguir vivint."
"Elisabeth Eidenbenz (Suïssa 1913-2011) Mestra a Suïssa i Dinamarca. Voluntària de l’Associació d’Ajuda als Infants Víctimes de La Guerra, va col·laborar, a la zona repúblicana, amb ajuda humanitària a La Guerra Civil Espanyola. Ha sigut galardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus: El 2002 va rebre la medalla de “els Justos entre les Nacions”.
Leer más: Desembre número 116
"La forma de protegir-me és no mentir"
Anna Politkóvskaya (Estats Units, 1958-2006). Filla de pares ucranians que treballaven en la seu de les Nacions Unides, amb nacionalitat russa. Va destacar per la seva activitat a favor dels drets humans i per la oposició al conflicte txetxè. La seva tasca va ser reconeguda amb el Premi UNESCO-Guillem Cano de Llibertat de Premsa de Rússia. A més, va publicar el llibre "Un diari rus", en el qual denunciava les pràctiques corruptes de Putin i on explicava com va ser enverinada. El seu treball important va ser com a redactora del periòdic Izvestia, a més, va treballar per la revista Novaya Gazeta, en la qual va rebre amenaces de mort cotinuades, degut als seus reportatges d'investigació.
Al llarg de la seva vida periodistica, va dedicar el seu temps a donar testimoni de les violacions dels drets humans i dels abusos que es cometien en Txetxenia, i en altres regions russes. Va publicar varis llibres: Una guerra sucia: una reportera susa en Chechenia, Un pequeño rincón del infierno: crónicas desde Chechenia, en els quals explicava com els ciutadans eren torturats o asessinats.
Leer más: Juliol.núm.112
Un espai només de dones fa més fàcil el reconeixement mutu de les experiències de sofriment ocasionades per la guerra
Astrid N. Heiberg (Noruega, 1936). Professora de Psiquiatria a la Universitat d'Oslo. Va ser la primera dona en ocupar el càrrec, com a presidenta de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Vermella, entre 1997 i 2001. Anteriorment, entre 1993 i 1999, havia estat presidenta de la Creu Roja noruega i havia desempenyorat també diversos càrrecs en el Govern i el Parlament de Noruega en l'àmbit dels assumptes socials i la salut. Viceministra de Salut i Assumptes Socials, Ministra d'Assumptes de Consum i Administració Governamental i parlamentària. A més, va ser integrant del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura.
Leer más: Març número 119
"Realment em dol ser testimoni de fins quin punt consentim fer del món un lloc horrible. Estic sent testimoni d'un genocidi i qüestiono totes les meves conviccions sobre la bondat de la naturalesa humana"
Rachek Corrie (1979 Estats Units d'Amèrica). Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Estatal de Evergreen. Es va unir al Moviment de Solidaritat Internacional, una organització de resistència directa no violenta a l'ocupació israeliana de les terres palestines. Al gener de 2003 va viatjar amb set voluntaris britànics i estatunidencs a Gaza. Dos mesos més tard, morí aplastada per l'Exèrcit israelià quan provava d'evitar que destruïssin la casa d'una farmacèutic palestí. Israel va concloure que va ser un accident. Els pares de Rachel Corrie encara busquen la veritat.
Leer más: Novembre número 115
"Tinc una gran fe en la justícia internacional, la impunitat ja no serà una opció per als poderosos"
Carla del Ponte (Suïssa, 1947). Va estudiar Dret i va començar a treballar en un buffet matrimonialista. Posteriorment va exercir com a magistrada, va ser fiscal i fiscal general de Suïssa. Va ser nomenada, per la ONU, cap fiscal del Tribunal Penal Internacional de Ruanda i de l'Àntiga Iugoslàvia, des d'on va perseguir als criminals de guerra. El seu primer treball va ser com advocada matrimonialista, li agradava buscar la veritat, tanmateix no es trobava molt còmoda, i va passar a ser fiscal, aquí va trobar la seva vocació. Des d'aquest càrrec, va combatir el blanqueig de diners del crim organitzat i de la delinqüència en els bancs suïsos. A més, tenia un objectiu clar: atrapar als responsable de les operacions terribles de neteja ètnica, a més, estava molt compromesa amb la justícia i les víctimes. Durant la seva trajectòria al Tribunal Penal Internacional, va arrestar a molts fugitius, i va condemnar a molts d'aquests, tanmateix encara no està del tot satisfeta. Actualment és embaixadora de Suïssa a Argentina.
Leer más: Juny.núm.111
"Pots veure les ruines de les cases, però no pots veure les ruines a les nostres ànimes"
AMIRA HASS (Israel 1956) Oficialment és corresponsal d'assumptes palestins del diari israelí Haaretz (llegir-ne articles), però ella prefereix que la considerin una experta en l'ocupació. Amira Hass, periodista isrelí nascuda a Jerusalem, mostra als ceus compatriotes el que passa a pocs quilòmetres de les seves cases, el que molts no volen veure. Amb residència habitual a la ciutat de cisjordàna de Ramala, manté en realitat "un romanç amb Gaza", segons les seves pròies paraules. Fa anys que passa temporades a la franja costera palestina i conta com és la vida allà.
Leer más: Febrer número 118
"Compartir tan com sigui possible els mons d'experiència entre homes i dones serà un important pas pel desenvolupament humà"
Elise M. Boulding (1920 Noruega). Elise Boulding va néixer a Oslo, tot i que molt aviat la seva família va emigrar a Estats Units d'Amèrica, on desenvoluparia la seva trajectòria vital en les dues dimensions que la caracteritzen, com activista i com investigadora per la pau. Cal destacar especialment el seu treball a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Lliberat que va presidir durant varis anys. Al 1969 es va doctorar en Sociologia amb un treball sobre els efectes de la modernització als rols de les dones. Començà doncs, la seva faceta com investigadora, tot i que sempre amb l'activisme com a referent. Des de 1985 és professora de la universitat de Colorado, i actualment resideix a North Hill, Massachusetts. Ha rebut nombrosos premis pel seu treball a favor de la pau i va ser nominada pel Premi Nobel de la Pau de 1990.
Leer más: Octubre número 114
"Cada nen salvat és la justificació de la meva existència en la Terra i no un títol per a la glòria"
Irena Sendler (Polonia, 1910). Va néixer el 15 de febrer del 1910, al sud de Varsòvia. Va ser una dona activista, catòlica i treballadora social. Va salvar la vida de 2.500 nens del gueto de Varsòvia. Va ser nominada al premi de la Pau de l'any 2007 i va rebre nombrosos reconeixements, com el títol de "Justa entre les Nacions del Món". Durant la II Guerra Mundial es va enfrontar als nazis, en defensa dels drets humans i en nom de la justícia social. A més, en plena dominació alemanya, treballava al Departament de Benestar Social de Varsòvia, va treballar en menjadors socials i portava medicines i roba d'hivern per a les persones malaltes i les persones grans. Posteriorment, es va unir al Consell per a la Ajuda de Jueus, Zegota, en el qual es va encarregar de la unitat de nens i nenes. Finalment, va morir als 98 anys d'edat, a la capital polonesa.
Leer más: Maig.núm.110
