8 de març, Dia Internacional de les Dones 2011

El dimarts 8 de març, a les 18.00 al Saló Víctor Siurana de l'Edifici de Rectorat, celebrarem el Dia Internacional de les Dones amb l'escriptora Maria Barbal i membres de l'equip artístic de Pedra de tartera, l'adaptació teatral de la novel·la de Barbal coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya i El Celler d'Espectacles.

L'acte comptarà amb una conferència a càrrec de l'escriptora titulada Les veus de dona a la narrativa de Maria Barbal i diàleg amb la directora de l'adaptació teatral de Pedra de tartera, Lurdes Barba, i les actrius Marina Barberà, Rosa Cadafalch i Anabel Castan sobre l'univers femení de l'obra. Per introduir el diàleg, l'equip actoral realitzarà una lectura de fragments de l'obra amb l'actor Eduard Muntada.

Fotografies: David Ruano (TNC)

Maria Barbal
Tremp, 1949. Maria Barbal es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols
Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

Pedra de tartera

Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp, 1949), i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic fenomen editorial en diversos països, amb més de cinquanta-cinc edicions en diverses llengües. Tot just s'acaben de celebrar els vint-i-cinc anys de la seva publicació. Ambientat fonamentalment en el Pallars nadiu de l’autora, el llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa, que va des de començament de segle fins a la dècada de 1960. Un relat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament.

Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, mentre la vida les obligava a callar, han vist com el temps passa per davant sense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment, dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de la vida d’una dona pagesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país, des de l’adveniment de la República fins a la dictadura, van arribant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.