NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES REBUDES AL CEED.
1. Sanadoras, matronas y
médicas en Europa. Montserrat
Cabré i Teresa Ortiz.
2. Manual de prácticas de
Trabajo Social con las mujeres.
Isabel Trigueros Guardiola.
3. Guerras que yo he visto.
Saberes de las mujeres en
guerra. Luisa Muraro, Clara
Jourdan, Chiara Zamboni, Ida
Dominjianni, Simone Weil,
Virginia Woolf, Delfina Luisardi,
Annarosa Buttarelli, María
Zambrano, Elena Laurenzi.
4. De Electra a Helena. La
creación de los valores
patriarcales en la Atenas clásica.
Ana Fraga Iribarne.
5. Trabaja, mujer, trabaja.
Paloma Sarasúa.
6. La construcción de la
igualdad y la prevención de la
violencia contra la mujer desde
la educación secundaria.
Instituto de la Mujer.
7. Romper el espejo. La mujer y
la transgresión de códigos en
la literatura española:
Escritura. Lectura. Textos (1001-
2000). María José Porro Herrera.
"El nostre dur treball, la nostra dura labor diària és tan extrema que quasi
no tenim temps per somiar".
Mary Collier (Poetessa Anglesa)
ACTIVITATS SIED:
*Us invitem a les últimes conferències del curs "Les dones i les seves Llibertats" que
s'imparteixen a l'aula 2.24 de l'edifici del rectorat de 19h a 21:30h:
10 d'abril. Llibertat sexual dels gays i les lesbianes: nous tipus de famílies.
Representant de l'associació EAGLE de Lleida.
15 d'abril. La lliure elecció de la maternitat i l'avortament. Dra. Teresa Areces.
17 d'abril. La protecció social i jurídica de la maternitat. Dra. Ana Romero.
22 d'abril L'assistència a la família. Dra. Lola Toldrà.
24 d'abril. Conferència a càrrec de Victòria Sau. Dra. en Psicologia, llicenciada en
Història Contemporània i professora de Psicologia Diferencial a la UB.
ACTIVITATS D'ALTRES CENTRES:
* Symposium: Perspectivas Feministas en investigación
Dirigit a Investigadors/es i alumnes de tercer cicle.
Lloc: Instituto de Estudios de la Mujer de la Universidad de Granada.
11, 12 i 13 d'Abril del 2002.
Termini d'inscripció:fins el 9 d'Abril del 2002.
Import de l'inscripció: 30 euros (5.000 pts.)/15 euros (2.500 pts.) per
estudiants de tercer cicle.
http://www.ugr.es/local/iem/activpags/cursos.htm
*X Coloquio Internacional de AEIHM
Representación, Construcción e Interpretación de La Imagen Visual de Las Mujeres
LLoc: Universidad Carlos III de Madrid.
17,18 i 19 d'Abril del 2002.
Termini d'inscripció: fins el 15 d'Abril
http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MU/fr_actividades.htm
*Lluïsa Vidal, pintora
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3, Lleida.
De dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius, d'11 a 14 h.
Entrada Lliure.
*Cicle de Conferències: Viatgeres i exploradores al llarg de la història
Del 4 d'abril al 30 de maig del 2002.
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3, Lleida.
Entrada Lliure.
*Dona, Art i Literatura al tombant dels segles XIX i XX
10/17/24 d'abril i 8/15 de maig.
Les Conferències tindran lloc en el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Blondel, 3,
Lleida.
NOSALTRES LES DONES:
Lucrecia Mott (1793-1880) i Elisabeth Cady Stanton (1815-1902). El 1848, acompanyades per altres feministes nord-americanes, van organitzar "La Convenció", que es va celebrar a Seneca Falls (Nova York), essent el punt de partida del feminisme nord-americà. D'aquesta convenció sorgí la Declaració de sentiments o Declaració de Seneca Falls de la qual hem escollit alguns paràgrafs, que encara són vigents avui en molts llocs del món.
Declaració de Sentiments:
La història de la humanitat és la de les repetides vexacions i usurpacions perpetrades per l'home contra la dona, amb l'objectiu directe d'establir una tirania absoluta sobre ella. Per demostrar-ho, anem a presentar-vos aquests fets al món ingenu. Mai li ha permès exercir el dret inalienable del vot. La ha obligat a acatar les lleis en l'elaboració de les quals no ha tingut cap mena de participació. Li ha negat drets reconeguts als homes més ignorants i immorals, tant americans com estrangers. Havent-la privat del primer dret de tot ciutadà, el de sufragi, i havent-la deixat, per tant sense representació en les assemblees legislatives, la ha oprimit per totes bandes. Si és casada, la ha convertit en civilment morta, davant dels ulls de la llei. La ha despullat de tot dret de propietat, inclús als jornals que ella mateixa guanya. La ha convertit en un ser moralment irresponsable ja que, amb la única condició de que no siguin comesos davant el marit, pot perpretar tot tipus de delictes. En el Contracte de Matrimoni se li exigeix obediència al marit, convertint-se aquest, a tots els efectes, en el seu amo, ja que la llei li reconeix el dret de privar-la de llibertat i sotmetre-la a càstigs. L'home ha monopolitzat quasi tots els llocs de treball lucratius i, en aquells als que permet accedir les dones, aquestes no rebran més que remuneracions miserables. Per medi d'un codi moral diferenciat per homes i dones, ha creat un equivocat sentiment públic, segons el qual els mateixos delictes morals que exclouen a la dona de la societat no només són tolerats en l'home, sinó que quasi no se li tenen en consideració.
Resolucions:
Decidim que totes aquelles lleis humanes que entorpeixin la vertadera felicitat de la dona careixen de validesa i són contràries al gran precepte de la naturalesa, ja que aquesta "és superior a a cap altra". Decidim que totes aquelles lleis que li impedeixin a la dona ocupar la posició social que la seva consciència li dicta o que la col·loquen en una situació inferior a la del home, són contràries al gran precepte de la naturalesa i, per tant, careixen de força i autoritat. Decidim que a l'home també se li deu exigir en la societat la mateixa virtut, delicadesa i finura de comportament que a la dona, i que qualsevol transgressió deu ser jutjada amb la mateixa severitat tant en l'home com en la dona. Decidim que el titllament de falta de delicadesa, de la que tant sovint és acusada la dona quan es manifesta públicament, procedeix sense cap gràcia dels mateixos que, amb la seva presencia, l'animen a actuar en escenaris, concerts i festes cirquenses. Decidim que és deure de les dones d'aquest país obtenir el seu sagrat dret a votar. Decidim que la igualtat dels drets humans procedeix necessàriament de la naturalesa humana en el seves capacitats i responsabilitats. Decidim que un èxit ràpid de la nostra causa depèn de la gelosia i dels incansables esforços realitzats per ambdós, l'home i la dona, per acabar amb el monopoli del púlpit i per assegurar-li a la dona una participació semblant a la de l'home en els diferents oficis i professions, i en el comerç.