"Quina és la felicitat que no té una mica de pena?"
Margaret Oliphant Oliphant (1828-1897). Novel·lista, escriptora històrica i biògrafa escocesa de prolífica obra
ACTIVITATS DEL CENTRE DOLORS PIERA D’IGUALAT D’OPORTUNITATS I PROMOCIÓ DE LES DONES DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA
REPRESENTACIÓ TEATRAL
"DOLORS PIERA: L’ÀNIMA A L’ESCOLA. UN APROPAMENT EN FORMA D’ENTREVISTA"
Data: divendres 7 de març
Hora: 19h
Lloc: Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera (Campus Cappont) Universitat de Lleida (c/ Jaume II, 67, Lleida)
Contingut: Representació teatral en format d’entrevista, repàs a la vida i obra de Dolors Piera i al context històric i social de la seva època
Durada de l’espectacle: 50 minuts
Guió: María Rodríguez a partir de material cedit pels historiadors Ricard Vinyes i Ramon Arnabat, i a partir del llibre de Rosa Toran i Cèlia Cañellas: Dolors Piera, mestra, política i exiliada
Director: Antonio Becerro
Actrius: Marina Mestres i María Rodríguez Sandía
Tècnic: Fernando Portillo
Producció: Vinseum-Museu de les Cultures i el Vi de Catalunya
Organitza: Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones (UdL)
CONFERÈNCIES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE: "DONA I SOCIETAT"
Data: Tots els dimarts del mes de abril de 2008
Hora: de 19:00 a 21:00 hores
Lloc: aula 0.10b. Edifici Rectorat. Universitat de Lleida
Crèdits reconeguts per la Universitat de Lleida: 1 crèdit de lliure elecció
Preu: gratuït
Termini de matrícula : fins el 31 de març
Lloc de matriculació: de 10.00 a 13.00 hores al Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats
i Promoció de les Dones. Despatx 0.33 (Edifici Polivalent del Campus de Cappont, UdL)
Organitza: Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones (UdL)
II JORNADES DE GÈNERE I DESENVOLUPAMENT RURAL: "DONA I SALUT"
Dates : 6 i 7 de març de 2008
Lloc: Sala de videoconferències del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera
(Campus Cappont). Universitat de Lleida. (C/Jaume II, 67 25001 Lleida)
Web: http://www.ccdr.udl.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=54&Itemid=1
Inscripcions: S’ha d’omplir el formulari
Degut a que les places són limitades, les inscripcions s’acceptaran per rigorós ordre de pagament
Organitza:
Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones (UdL)
Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)
Albert Roca Álvarez. Grup Interdisciplinari d’Estudis sobre Desenvolupament i Multiculturalitat (GIEDEM), UdL
ACTIVITATS A LLEIDA
DIA INTERNACIONAL DE LES DONES TREBALLADORES A LLEIDA
Tant els actes com les modificacions del programa són responsabilitat de l'entitat organitzadora
Podeu consultar el programa a la pàgina web http://participacio.paeria.cat
29 de febrer
Taula rodona: "Mirem endavant"
Homenatge a les dones que porten 25 anys afiliades al sindicat. A la Dona Treballadora
Hora: 10.30 h
Lloc: Sala d’actes de la Diputació de Lleida, C. del Carme, 26
Organitza: UGT Terres de Lleida. Departament de la Dona
4 de març
Videofòrum per la igualtat
Hora: 19.00 h
Lloc: Sala Alfred Perenya, Regidoria de Promoció Cultural i Festes
Av. de Blondel, 64
Organitza: PSC Terres de Lleida
5 de març
Conferència: "Com afrontar les malalties"
Hora: 17.00 h
Lloc: Casal Social de Raïmat, C. Major, s/n
Organitza: Mestresses de casa AA.VV. Raïmat
Conferència: "Les polítiques d’igualtat: una oportunitat per a les dones"
Conferenciant: Verònica Finestres, Tècnica de Polítiques d’Igualtat de a Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida
Hora: 19.00 h
Lloc: Local social, "Antiga escola" de la partida de Grenyana
Organitza: AA.VV. partida Grenyana
Taula rodona: "La salut de les dones. Una salut per disfrutar"
Hora: 19.00 h
Lloc: Sala Jaume Magre, Regidoria d'Educació i Atenció a la Infància
C. del Bisbe Torres, 2
Organitza: Dones amb Iniciativa
Conferència: "Dones i treball"
Conferenciant: Isabel Clara-Simó (escriptora)
Hora: 20.00 h
Lloc: Sala Alfred Perenya, Regidoria de Promoció Cultural i Festes
Av. de Blondel, 64
Organitza: Secretaria de la Dona d’ERC de Lleida
6 de març
Concurs: pastissos salats
Hora: 17.30 h
Lloc: Centre Cívic de Pardinyes, C. de Sant Pere Claver, 5
Organitza: Grup de dones de Pardinyes
Conferència: "Quan el part no és l’esperat. Conseqüències psíquiques, emocionals, físiques i com afecta en l’alletament"
Conferenciant: Cristina Silvente, psicòloga especialista en els processos lligats a la dona i la maternitat
Traumes, síndromes d’estrés postraumàtic, pèrdues perinatals, etc.
Hora: 18.00 h
Lloc: Sala d’actes Biblioteca Pública, Rambla d’Aragó, 10
Organitza: Associació Lleidatana Proalletament matern ALLETA
Conferència: "La dona en la festa de moros i cristians"
Hora: 19.00 h
Lloc: Casal de la Dona, Pl. Fanalets de Sant Jaume, s/n
Organitza: Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida
Videoconferència: "La mujer en la guerrilla"
Hora: 19.00 h
Lloc: Centre Cívic de Balàfia, C. de Terrassa, 1 (xamfrà C. del Penedès)
Organitza: Plataforma lleidatana contra el bloqueig a Cuba i la Llei Helms
Burton
6 i 7 de març
Jornades: "II jornades sobre gènere i desenvolupament: Dona i salut"
Hora: 6 de març, de 9.00 a 20.00 h i 7 de març, de 10.00 a 20.00 h
Lloc: Sala de videoconferències. Edifici emblemàtic. Campus Cappont
Universitat de Lleida (C. Jaume II, 67 Lleida)
Organitza: Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR)
del 6 al 12 de març
Exposició mural: "Dones que han deixat empremta en la teva vida"
Hora: De 9.00 a 13.00 h i de 16.00 a 21.00 h
Lloc: Equipament Cívic de la Generalitat de Catalunya,
C. d’en Pius XII, 20 (cantonada La Mercè)
Organitza: Generalitat de Catalunya a Lleida
7 de març
Jornada sindical: "La protecció dels drets de maternitat de les treballadores"
Hora: 10.00 h
Lloc: Sala Jaume Magre, Regidoria d'Educació i Atenció a la Infància,
C. del Bisbe Torres, 2
Organitza: CCOO Terres de Lleida
Acte reivindicatiu: "La igualtat: un dret, exerceix-lo!!"
Hora: 11.30 h
Lloc: Vestíbul de la Sala Jaume Magre, Regidoria d'Educació i Atenció a la Infància,
C. del Bisbe Torres, 2
Organitza: CCOO Terres de Lleida
Conferència: "Responsabilitat social de les empreses (RSE), gènere i acció sindical"
Hora: 12.00 h
Lloc: Sala Jaume Magre, Regidoria d'Educació i Atenció a la Infància,
C. del Bisbe Torres, 2
Organitza: CCOO Terres de Lleida i Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya
Conferència: "Donació d’òrgans i transplantaments"
Hora: 17.00 h
Lloc: Casal Social de Raimat, C. Major, s/n
Organitza: Mestresses de casa AA.VV. Raimat
Conferència: "La dona com a cuidadora en el context de la malaltia"
Conferenciant: Vanesa Aresté i Vilanova (psicòloga i coordinadora de l’Àrea de Psicologia Oncològica)
Hora: 18.00 h
Lloc: Casal de la Dona, Pl. Fanalets de Sant Jaume, s/n
Organitza: Centre Llatinoamericà de Lleida
Representació teatral: "Dolors Piera, l’ànima de l’escola"
Hora: 19.00 h
Lloc: Auditori. Campus Cappont de la Universitat de Lleida
Organitza: Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones (UdL)
8 de març
Inauguració del graffiti de la Plaça 8 de març: "Un món d’oportunitats per a les dones"
Hora: 12.00 h
Lloc: Plaça 8 de març
Organitzen: Regidoria de Polítiques d’Igualtat i Regidoria de Joventut
Vermut de dones
Hora: 13.00 h
Lloc: A determinar (més informació al tel. 973 700 320)
Organitza: Grup Municipal de CiU
Teatre còmic
Hora: 18.00 h
Lloc: Local social Secà de Sant Pere, Pl. de Sant Pere, s/n
Organitza: Àrea de la Dona Secà de Sant Pere
Xocolatada
Hora: 18.00 h
Lloc: Casinet, C. Gran, 58 Partida de Llívia
Organitza: Vocalia de dones de l’AV de Llívia
Sopar de sòcies
Hora: 21.30 h
Lloc: Pavelló Municipal dels Magraners (Costat de les escoles)
Organitza: Vocalia de dones Magraners
10 de març
Conferència: "Xerrada sobre l’osteoporosi"
Hora: 15.30 h
Lloc: Centre Cívic Magraners, Pl. de Joan XXIII
Organitza: Vocalia de dones Magraners
Conferència: "La dona com a portadora de pau"
Hora: 18.00 h
Lloc: Centre Cívic Cappont, C. d’Alfons II, 14
Organitza: Àrea Dona Cappont
11 de març
Acte institucional de la Generalitat de Catalunya
Hora: 11.00 h
Lloc: Sala d’actes de la Delegació del Govern, C. Lluís Companys, 1
Organitza: Institut Català de les Dones (ICD)
Lliurament dels premis Mila de Periodisme i de les beques de recerca Cristina de Pizan
Hora: 13.00 h
Lloc: Saló de Plens, Palau de La Paeria, Pl. de la Paeria, 1
Organitza: Regidoria de Polítiques d’Igualtat
Taller: "Les dones i la felicitat"
Hora: 16.00 h
Lloc: Associació Dones Terra, C. d’Humbert Torres, 16 8è 1a
Organitza: Associació Dones Terra
Conferència: "Captació i accions del PRANA a les persones"
Hora: 19.30 h
Lloc: Local social AV Magisteri-Zona Alta, C. Sans i Ribes 1, altell 2a
Organitza: Vocalia de dones de l’AV de Magisteri-Zona Alta
12 de març
Trobada de ioga de les dones de Lleida
Hora: 10.30 h
Lloc: Centre Cívic del Centre Històric, Plaça de l’Ereta, s/n
Organitza: Vocalia de dones de l’AV de Magisteri-Zona Alta
Cal inscriure’s als tels. 973 229 924 i 973 700 461
Cafè tertúlia: "La igualtat de drets per a les dones: reptes i oportunitats"
Conferenciant: Clara Foix (psicòloga)
Hora: 19.00 h
Lloc: Casa de Aragón de Lleida, Passeig de Ronda, 4
Organitza: Àrea de la Dona de la Casa de Aragón
13 de març
Representació teatral: "Territori Lluna"
Hora: 19.00 h
Lloc: Teatre Municipal de l’Escorxador
Organitzen: Regidoria de Polítiques d’Igualtat en col·laboració amb la Regidoria d'Educació i Atenció a la Infància - l’Aula Municipal de Teatre i l’Escola Municipal de Belles Arts, la Regidoria de Promoció Cultural i Festes i les entitats de dones de Lleida
Poesia de Dones. Lectura Poètica
Hora: 20.00 h
Lloc: Associació Dones Terra, C. d’Humbert Torres, 16 8è 1a
Organitza: Associació Dones Terra
18 de març
Conferència: "La llei de dependència: un ajut per a la dona cuidadora"
Conferenciant: Teresa Reig (psicòloga)
Hora: 18.00 h
Lloc: Associació de veïns del Clot, Plaça de la Constitució, s/n
Organitza: Associació de Dones del Clot
27 de març
Taula Rodona: "Dones amb autonomia"
S’analitzaran els reptes per assolir els objectius del Mil·leni de Nacions Unides
Hora: 19.00 h
Lloc: Sala Alfred Perenya, Regidoria de Promoció Cultural i Festes, Av. de Bondel, 64
Organitzen: Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració i Regidoria de Polítiques d’Igualtat
CURS: "COEDUCACIÓ. FORMACIÓ AFECTIVOSEXUAL"
Dates: 3, 4 i 5 d’abril de 2008
Horari: Dijous i divendres, de 16 a 20 hores. Dissabte, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores
Lloc: Facultat de Ciències de l’Educació
Avda. De l’Estudi General,4 (aula 3.01)
Inscripció: Administració de la Facultat de Ciències de l’Educació. Tel. 973 70 65 01
Matrícula: del 18 de febrer al 28 de març
Places: Les sessions estan obertes a tothom i s’hi pot assistir lliurement, encara que no s’hagi formalitzat
la matrícula.
Crèdits: curs reconegut amb 2 crèdits de lliure elecció per la Universitat de Lleida
Durada: 20 h. 3 corresponen a treball personal de l’alumne fora de l’aula.
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Organitza: AMPGIL, Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes
CONGRÈS INTERNACIONAL DE CODESENVOLUPAMENT
Dates : del 16 al 19 de abril de 2008
Lloc: Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida
Plaça Víctor Siurana,1 (25003 Lleida)
Inscripció: del 15 de gener fins l’11 d’abril de 2008
Web: http://www.codesenvolupament.cat/
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Organitza:
Universitat de Lleida
Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural
Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració
Coordinadora d’ONGS i altres Moviments Solidaris de Lleida
Creu Roja de Lleida
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
XERRADES I CONFERÈNCIES
CICLE DE CONFERÈNCIES: "PASSEJANT AMB... Hadewijch d’Amberes"
Data: Dijous 6 de març
Hora: a les 19.30h
Lloc: Sala Gran (3a planta) Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere més baix, 7 (2a i 3a planta) 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18
Preu: entrada gratuïta
Observacions: Conferència i lectura de textos de Hadewijch d’Amberes, mística i escriptora pionera en el seu temps i pertanyent a una comunitat belga de beguines
A càrrec de: Elena Andrés
Organitza: Centre de Cultura de Dones
SEMINARIS
SEMINARI: "SALUT I PERSPECTIVA DE GÈNERE"
Dates: 18-19-20 d'abril, i 9-10-11 de maig
Horaris: de 15,30 a 21,30 ( divendres ) de 9 a 21,30 ( dissabte) i de 9,30 a 14,30 ( diumenge)
Durada: 50 hores
Preu: 425,00€ per persona
Organitza: Associació Néixer a Casa
CONGRESOS
I CONGRÉS INTERNACIONAL: "GÈNERE, TREBALL I ECONOMÍA INFORMAL"
Dates: 27- 29 de Febrer de 2008
Lloc: Universidad Miguel Hernández, Elche (Alicante). España.
Continguts: En aquests congrés internacional es mostrarà que el gènere és un factor que constitueix una de las bases sobre les que s’estructura la divisió social del treball. Les qualitats que s’adscriuen a cada gènere i els treballs que se’ls atribueix com a propis en el nostre context cultural són resultat de la socialització i no estan determinats de forma innata pel seu diferent sexe biològic. Les representacions ideològiques sobre gènere i treball invisibilitzen algunes tècniques i tasques dins dels processos productius: en la industria, en el treball, en el món rural, i en el mercat del treball del sexe; en definitiva, discriminen a les dones en el mercat laboral.
Inscripció: per formulari on-line disponible en http://www.umh.es/recibos
Informació i Web: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - Web: http://ve.umh.es/sieg.1
Crèdits de lliure elecció: L’estudiantat de la Universidad Miguel Hernández, podrà sol·licitar el reconeixement de 3,5 crèdits de lliure elecció.
Organitza: Seminario Interdisciplinar de Estudios de Género, Vicerrectorado de Estudiantes y Extensión Universtiaria. Universidad Miguel Hernández, Elche (Alicante).
PUBLICACIONS DE CARÀCTER CIENTÍFIC
REVISTA "CUESTIONES DE GÉNERO"
Presentació d’articles: A finals d’aquests mes es tanca el termini de la presentació d’articles per a la Revista Cuestiones de Género, del Seminario Interdisciplinar de Estudios de las Mujeres de la Universidad de Léon. Ana Isabel Blanco, directora de la revista, és també la coordinadora d’aquest pròxim número monogràfic, dedicat en aquesta ocasió a la violència de gènere.
Contacte: les persones interessades en publicar un article o una ressenya, poden posar-se en contacte amb: Carmen Palomo, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. (Secretaria de la revista Cuestiones de Género)
ALTRES ACTIVITATS
EXPOSICIÓ: "DONES EN EL MÓN RURAL"
Dates: Del 5 al 28 de març de 2008
Lloc: Sala Trobada (2a planta) Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere més baix, 7 (2a i 3a planta) 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18
Preu: entrada gratuïta
TAULA RODONA: "LA REVISTA FEMINAL, UN ESPAI PER A LES ARTISTES"
Data: Dimarts 4 de març
Hora: a les 19.30h
Lloc: Sala Gran (3a planta) Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere més baix, 7 (2a i 3a planta) 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18
Preu: entrada gratuïta
Participants: Isabel Segura (historiadora); Marcy Rudo (biògrafa de Lluïsa Vidal Puig); Pilar Parcerisas (historiadora i crítica d’art); Montserrat Castillo (Doctora en Història de l’art, especialitzada en il·lustració)
Coordina i modera: Núria Rius
Organitza: Centre de Cultura de Dones
NOSALTRES LES DONES
DOLORS MONSERDÀ
Dolors Monserdà va néixer el 10 de juliol de 1845 al cor de la Barcelona menestral, al número 2 del carrer de la Palla, on el seu pare tenia un taller dedicat a relligar llibres. Gairebé adolescent, va començar a escriure estimulada per un context on la discussió ideològica era habitual, on els llibres eren, alhora, font de treball i font de cultura. Fou, precisament, en la publicació que dirigia Clavé, «Eco de Euterpe», on la jove Dolors Monserdà donà a conèixer, el 1862, els seus primers versos, dedicats al mestre Clavé. Aquell mateix any, una article en prosa, "La abolición de la esclavitud", va marcar l'inici públic d’una ferma voluntat d’escriure. Com podem deduir pel títol de l’article esmentat, Monserdà començà a escriure en la llengua que havia après a escriure a l’escola, llengua altra que la de les tertúlies familiars. En aquells primers anys, «Eco de Euterpe» va acollir les seves propostes literàries, conduïda, probablement, per una altra col·laboradora assídua, la poetessa tarragonina Josepa Massanés, amb qui Monserdà va mantenir una estreta amistat, malgrat la distància generacional, fins el 1887, any en què va morir Massanés.
Monserdà es va casar molt jove, el 18 de març de 1865, amb l'argenter Eusebi Macià i Pujol, que treballava en el mateix ofici que el seu pare, al taller del carrer de l'Argenteria. D’aquest matrimoni van néixer quatre fills: al 1866, l’Eusebi, el gran, que morí als nou mesos. Dos anys més tard, l’Angelina, que es casaria el 1894 amb l’advocat Antoni M. Borrell. La tercera va néixer el 1870, la Dolors, que es va casar el 1892 amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. La darrera filla, Encarnació, nascuda el 1872, va morir als cinc anys.
Entre el 1865 i el 1877 Dolors Monserdà va escriure poesia, teatre i narrativa. A partir de 1870, arran d’una pujada a Montserrat, va escriure en l’àlbum del Monestir un poema, "A Maria Verge de Montserrat", fet que suposà una fita en la seva producció poètica catalana. Pel que fa al teatre, s’estrenen al Romea dues obres seves: "Sembrad i cogeréis", el 1874, i "Teresa o un jorn de prova", el 1876. Molts anys després, el 1913, va escriure una nova obra de teatre, "Amor mana", que mai no ha estat representada, el text de la qual es va publicar el 1930, en el mateix volum de la novel·la " La Quitèria".
La poesia és per a Monserdà, en un primer moment, vehicle d’expressió de tot allò que pensa i sent: amistat, admiració, angoixes, estimació, preocupacions... La mort dels seus fills, especialment la de la petita Encarnació, que recorda en el poema "Ma corona", l’empenyen vers una altra direcció, la dels certàmens jocfloralescos. Monserdà començà a produir per participar en els certàmens literaris del moment, com una via -segons ella mateixa confessaria- per fer-se un lloc en el complex món de la literatura del seu temps. És una època de creació impetuosa. Escrivia molt i, podem imaginar que, sovint, amb pressa. Calia enllestir els poemes per enviar-los a un o altre certamen i el temps era escàs per aturar-se a madurar les composicions. I, a més, calia redactar els articles que li demanaven o que portava a la premsa per publicar, assistir als actes a què la convidaven, remerciar els homenatges, rebre visites, atendre la correspondència.... una època, en definitiva, d’intensa projecció social. Molts són els premis i accèssits que Monserdà aconseguí en els diversos certàmens arreu dels Països Catalans: Jocs Florals i Certamen de la Joventut Catòlica, de Barcelona; Certamen de l'Acadèmia Bibliogràfico-Mariana, de Lleida; Certamen de l’associació Literària, de Girona; Certamen de l'Ateneo Tarraconense de la Classe Obrera, de Tarragona; Certamen de Banyuls de la Marenda; Certamen de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, a Perpinyà; i certàmens diversos convocats a Sants, a Gràcia, a Valls, a Badalona, a Sant Feliu de Guíxols... Paradoxalment, malgrat que molts dels seus poemes foren premiats en els Jocs Florals de Barcelona, mai no aconseguí el mestratge en Gai Saber, encara que en va ser Presidenta el 1909, any en què Caterina Albert va guanyar el Premi Fastenrath amb la novel·la "Solitud". L’autora aplegà gran part de la seva producció en dos reculls: Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).
Valentí Almirall, que va fundar, el 1879, el primer diari modern que es va escriure totalment en català, va encarregar a Dolors Monserdà el suplement de moda del «Diari Català», «Modas y Labors», que es va caracteritzar, des dels inicis, per la seva qualitat i rigor tècnic, fruit d’una tasca en equip ben coordinada. És per tot això que Monserdà és considerada la primera dona que té un paper rellevant dins el periodisme català. No fou la única, certament. D’altres, més joves, es dedicaren a la tasca d’escriure en publicacions periòdiques. Tanmateix, allò que distingeix Monserdà de la resta és que les seves col·laboracions no es restringeixen, solament, a l’àmbit de les publicacions femenines.
Dolors Monserdà va voler aplegar una selecció d’articles i conferències publicats en opuscles o en la premsa periòdica en el volum "Tasques socials" (1916), un recull en què, com el seu mateix nom indica, pretenia d’incloure els textos que reflectien les seves preocupacions socials, molt particularment en relació a la problemàtica de les dones. Com a treball d’investigació, cal fer atenció a la "Biografia de Maria Josepa Massanés i Dalmau" (1915), un treball bio-bibliogràfic, fonamentat en el que havia escrit amb motiu de la seva mort i que havia estat publicat, el 1887, pel «Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer», ambdós ben documentats i rigorosos. La seva prosa, globalment, encaixa en les coordenades del realisme, al costat d’autors amb propostes tan diverses com Narcís Oller, Josep Pin i Soler, Marià Vayreda, Josep Berga i Boix, Carles Bosch de la Trinxeria i Dolors Monserdà. Quan Monserdà publica " La Montserrat", el 1893, la majoria d’aquests autors, a excepció de Vayreda i Berga i Boix, han publicat bona part de les seves novel·les. Monserdà coneixia les obres dels seus contemporanis. Per a ella, escriure novel·la era més que un repte. Sabia que trencava motlles. Era la primera dona que s’atrevia a fer novel·la a Catalunya. I, no només a escriure, sinó a utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. Aquest era el seu compromís literari i social. És per això que les novel·les, els contes, les obres de teatre i molts dels seus poemes, tenen com a protagonistes les dones, les seves inquietuds, les seves angoixes, les seves vides felices o desgraciades i les seves actituds i opcions en la resolució dels conflictes a què s’enfronten. Intentava de reflectir una realitat, la de les dones de la seva societat tot aportant les seves personalíssimes solucions.
La producció novel·lística s’inicia amb "La Montserrat" (1893). Més endavant, "La família Asparó" (1900), "La fabricanta" (1904) i "La Quitèria" (1906). Uns anys més tard, "Maria Glòria" (1917) i, pòstumament, "Buscant una ànima" (1920). Paral·lelament, Monserdà escrivia contes, alguns dels quals s’apleguen en el recull "Del món" (1908) publicat en dos volums per la Biblioteca Popular de l'Avenç. Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d’un valuós testimoni dels usos socioculturals de la burgesia barcelonina. Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balnearis d’estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es desplacen les fàbriques-Sant Martí de Provençals...
Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu públic. D’una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels models de la novel·la romàntica, la dona que no compren la realitat, que és incapaç d’afrontar les dificultats, acaba tenint una existència buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".
D’una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces d’administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seva vida i les seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena de sentit. Com a personatges emblemàtics: Montserrat Gil, de "La Montserrat" i Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".
En els darrers anys de la seva vida es dedicà plenament a la fundació i direcció, d’ençà el 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, obra en què es va materialitzar el seu compromís social amb un dels sectors de dones més desafortunats, el de les cosidores. La tasca del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la problemàtica originada pel treball a domicili, la producció que es feia a casa, en què s’ocupava mà d’obra femenina, sense horaris, a preu fet, un preu que depenia dels intermediaris i de les fluctuacions de la temporada. Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat d’assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, així com un seguit de serveis com borsa de treball, assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... Alhora, la Lliga de Compradores s’encarregava de sensibilitzar les dones per tal que no compressin en establiments que es nodrien dels productes de l’explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes blanques d’establiments. També es preocupaven del progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà els dirigí nombroses conferències. Aquesta tasca inspirà la novel·la, "Maria Gloria", testimoni de la coherència entre el seu pensament i les seves actuacions.
Com a compendi de la seva ideologia no podem deixar d’esmentar "Estudi feminista". "Orientacions pera la dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al llarg de les planes d’aquest estudi, Monserdà exposa la situació de la dona en la societat catalana del moment i analitza els àmbits de vida, acció i participació de la dona tot oferint la seva visió des de l’òptica del feminisme conservador i de la doctrina social de l'Església, derivada de l’encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII. D’alguna manera, el seu propi lema resumia els camps d’acció del seu model de dona -LLAR, ART, PÀTRIA, DÉU-, la família, com a entorn més immediat en què la dona té un paper fonamental en l’educació dels fills i la transmissió de valors; la cultura, a la qual la dona té el dret -i l’obligació- d’accedir, formació que s’ha d’estendre més enllà de la música i el brodat; la pàtria, en el sentit de la seva contribució a la societat, especialment -segons l’exemple de la seva vida- des de l’acció social; i la religió, conformadora de valors i actituds davant la vida, puntal bàsic i irrenunciable en tots els seus plantejaments.
Dolors Monserdà va morir a Sarrià el 31 de març de 1919, mentre Barcelona era paralitzada per la vaga de la Canadenca. El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure en "Estudi Feminista":
«Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li
d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus ideals literaris.»
