Micromasclismes

Definides per Luís Bonino a la dècada del 90 del segle passat, els micromasclismes són una sèrie de pràctiques quotidianes, imperceptibles pels demés ja que són situacions normalitzades i invisibles. Aquestes pràctiques i comportaments inclouen petits abusos i violències que atempten contra l'autonomia de la dona. D'aquesta manera, els agressors busquen imposar els seus criteris i punts de vista sense tenir que arribar a acords, un fet que van aprendre en la seva socialització de gènere que, en una cultura determinada, acostuma a donar-los-hi el monopoli de la raó, del poder social i moral sobre les dones.

Aquests micromasclismes exerceixen efectes nocius sobre les dones, les relacions familiars i, fins i tot en els propis homes.

Els tipus de micromasclismes existents són:

  1. Coercitius o Directes: S'empra la força moral, psíquica, econòmica o de la pròpia personalitat per intentar anular a la dona, esborrant tota raó. Com exemples trobem la intimidació, la presa repentina del control; l'apelació a l'argument lògic del seu poder; l'agobiament a la víctima; la insistència abusiva; control dels diners; l'ús expansiu de l'espai físic.
  2. Encoberts o de Control ocult: L'home oculta el seu objectiu de domini i, a partir de maniobres subtils, que passen inadvertides, aconsegueix que ella no faci el que vol, si no allò que el decideix. Com exemples de micromasclismes encoberts trobem els requeriments abusius solapats; maniobres d'explotació emocional; culpabilització del plaer que sent la dona; acusacions de culpa sobre la dona; maniobres de desautorització.
  3. De Crisi: Acostumen a emprar-se en moments de desequilibris, com, per exemple, un augment del poder personal de la dona deguda a canvis en la seva vida, o la pèrdua de poder per part de l'home per motius físics o laborals. En sentir-se amenaçat, l'home empra les tàctiques i estratègies definides anteriorment, augmentant la seva quantitat o la seva intensitat amb la finalitat de restablir el seu control sobre la parella, de tornar al status quo inicial, intrínsecament lligat amb els mandats de gènere.