Model d'amor romàntic:

Els tópics associats a l'amor romàntic són socialment i històricament construïts i els interioritzem quasi de forma inconscient, per la qual cosa influeixen en les nostres creences i els nostres actes en l'àmbit de les relacions afectives. Per tant aquests topics ens serveixen per jutjar què es acceptable i normal en l'enamorament o en la parella i què és previsible o desitjable. Tanmateix ens generen unes expectatives irreals i ens inculquen un prototipus de relació.

Aquests són alguns dels tópics referents a l'amor i a les relacions afectives:

  • Si estic veritablement enamorat no em puc sentir atret per altres persones ni em poden agradar. Si això em passa és que no estimo de veritat a la meva parella. (L'exclusivitat i fidelitat "real i imaginaria" com a proves d'amor).
  • Si no sento gelosia en la meva relació de parella es que no estimo veritablement a l'altra persona. (Sentir gelosia és una prova irrefutable del fet d'estar enamorat d'algú).
  • Si l'altra persona m'estima sabrà què em passa quan estic enfadat/ada, trist/a... sense haver-m'ho de preguntar. (Quan hi ha amor no cal la comunicació directa perquè entre les dues persones hi ha una espècie de poder telepàtic).
  • L'amor tot ho pot i tot ho cura i és suficient per si sol perquè una relació funcioni. (Estimar és tolerar i perdonar-ho tot. Podem canviar "per amor" o intentar fer canviar l'altre).
  • Existeix "l'amor de la teva vida" i aquest és per sempre. (el temps, les circumstàncies i l'evolució personal no fan variar l'amor).
  • Existeix una persona absolutament complementària a mi que omplirà el meu buit i em lliurarà de la soledat. (La idea de la existència de la mitja taronja)".

Molts cops són les dones les que justifiquen els patiments personals en nom de l'amor. Sovint, seguint la idea de l'amor romàntic, son reticients a acceptar que la seva relació de parella no sigui satisfactòria. A més, tampoc identifiquen certs comportaments o actituds de la seva parella com abusos.

En moltes ocasions, s'aferren a la parella com a projecte vital. Quan tot va malament és el refugi, el que perceben com a únic capaç de donar sentit a la seva existència. I per això, si cal, en nom de l'amor, s'ha de suportar l'abús a través d'humiliacions, insults, menyspreus, falta de respecte, limitacions a la llibertat (de moviments a través del control), xantatges, imposicions de què i com s'ha de fer, com vestir o d'altres. D'altra banda, també hi ha un component de seguretat. Perceben que les seves parelles els proporcionen una font de protecció que no podrien trobar enlloc. Mentre l'home utilitza aquest model d'amor romàntic com a mitjà de control i domini sobre la dona, i és aquest mateix discurs el que li dóna permís per fer-ho.

I d'aquesta manera és com es reforça el mecanisme de submissió, el sacrifici, la dependència mutua i la necessitat constant d'aprovació o de control.
En moltes de les històries d'amor que ens porta la literatura i el cinema hi ha un gust per les desgràcies, els amors impossibles i una hiperidealització de l'amor i de la persona estimada. D'aquesta manera, l'amor basat en el respecte per la individualitat de l'altre, en el coneixement i l'acceptació real d'aquest, en l'enriquiment mutu i la capacitat de resoldre conjuntament els problemes no és novelesc. L'amor "feliç" de la tranquil·litat quotidiana i l'afecte sostingut no té història i, en ser invisible, no es tan desitjable com "la parella tempestuosa".

El procés que segueix una relació de parella basada en l'amor romàntic és el següent:

  • Amor enlluernador (a primera vista), conquesta, lliurament apassionat interromput per terribles infortunis, malentesos, obstacles de tota mena, i després de grans sacrificis, proves d'amor i de fusió amb l'altre, el final feliç, on tot s'aclareix i s'encamina vers una gloriosa felicitat.

Per tant, hem de tenir en compte que les relacions positives són les que ens fan sentir bé i ens ajuden a viure i a créixer com a persones. Si una relació,de forma reiterada, ens fa sentir malament, hem de deixar-la. És molt important aprendre a identificar les relacions positives ia detectar i rebutjar les que no ho són.

Díaz Aguado (2000:148) escriu respecte al sexisme:

  • "El sexismo limita los posibles valores y cualidades a los tradicionalmente considerados como femeninos o masculinos, confundiendo lo biológico con lo psicosocial y pretendiendo justificar así el mantenimiento de una injusta división del mundo y sus valores en dos espacios: el público, el del poder, para los hombres, y el privado, el de las emociones y el cuidado de las personas, para las mujeres"

Moltes persones, especialment els homes, entenen el poder com l'habilitat de controlar i dominar la gent i el món del seu voltant. El recurs de la violència es torna legítim per tal d'exercir i mantenir aquest poder. Així, la majoria d'actes violents són demostracions de control dels homes sobre les dones, les criatures o d'altres homes. Aquestes actuacions també permeten evidenciar la manera que molts homes tenen d'entendre la seva masculinitat.

Paradoxalment, aquests actes són senyals de debilitat, inseguretat i baixa autoestima combinat amb un domini físic i verbal i també amb el convenciment que ells han de ser superiors a d'altres persones i assumir el poder i control.

Cicles de l'Amor Romàntic

  1. Enamorament: que, en la majoria dels casos, es produeix de manera inesperada (amor a primera vista).
  2. Coneixença i acceptació dels defectes de l'altra part de la parella: període que comprèn des de l'enamorament i en que les persones que formen la parella es coneixen mútuament, descobrint els defectes i les virtuts que cada un d'ells tenen. És molt important l'acceptació o el rebuig de l'altre tenint en compte aquests defectes, ja que el canvi de posicions d'una de les parts és complicada. L'acceptació dels defectes implica la no-voluntat de canvi de cap de les parts de la parella.
  3. Reelecció: un cop acceptats els defectes de la parella, el següent pas és el de la reelecció, en el que les dues parts de la parella reafirmen la seva voluntat de restar junts.
  4. Afiançament: és la darrera de les fases, en la que la parella es mostra segura de la seva tria, coneix els defectes i virtuts de la persona estimada, els accepta i decideix proposar un projecte comú de futur, com pot ser, per exemple, el matrimoni o l'establiment d'un projecte de vida compartit.

10 Mites Amorosos

  1. Mitja taronja o predestinació: Creença que hem escollit la parella que, d'alguna manera, teníem predestinada.
  2. Exclusivitat: L'amor tan sols es pot sentir per una persona al mateix temps.
  3. Matrimoni o convivència: L'amor condueix al matrimoni i és la base d'aquest.
  4. Omnipotència: L'amor ho pot tot i, si hi ha vertader amor, els obstacles no han d'influir sobre la parella.
  5. Perdurabilitat o passió eterna: L'amor passional dels primers mesos de relació amorosa ha de continuar sempre.
  6. Fidelitat: L'amor comporta que sempre siguis fidel a la teva parella.
  7. Lliure albir: Els sentiments d'amor són lliures i no estan influïts per valors socials, biològics o culturals aliens a la nostra voluntat.
  8. Equivalència d'amor i enamorament: Si desapareix la passió, és que s'ha acabat l'amor.
  9. Emparellament: La parella és natural i universal en totes les èpoques i cultures.
  10. Gelosia: És l'indicador de l'amor vertader.

Una altra classificació bastant més completa dels mites o creences de l'amor romàntic és la que ens proporciona el projecte: "Andalucía Detecta", i que són dividits en quatre agrupacions.

Grupo 1 de Mitos de Amor Romántico: "El Amor Todo lo Puede"

  1. Falacia de cambio por amor, es decir, creer que las personas cambian por amor a partir de la premisa errónea de que "el amor lo puede todo". Esta creencia errónea puede llevar a aceptar y tolerar comportamientos de la pareja claramente ofensivos desde el convencimiento de que los cambiará porque "te ama".
  2. Mito de la omnipotencia del amor que "da por sentado" que es suficiente con el amor para superar todos los obstáculos que surjan en una relación. Su aceptación puede generar dificultades al usarse como una excusa para no modificar determinados comportamientos o actitudes o mal interpretar conflictos de pareja. (Bosch et al., 2007).
  3. Normalización del conflicto: todo lo que suceda en las primeras fases de la relación (tenga la gravedad que tenga y mas allá de los normales momentos de desacuerdo, acercamiento de posturas y concesiones), es propio siempre del proceso de adaptación y forma parte del rodaje normal.
  4. Creencia de que los polos opuestos se atraen y entienden mejor, relacionado con esta normalización o minimización del conflicto se encuentra esta creencia popular. La realidad parece demostrar que cuantas más cosas se tienen en común, mejor se entienden las parejas.
  5. Mito de la compatibilidad del amor y el maltrato: considerar que amar es compatible con dañar o agredir a partir de creencias del tipo: cariño y afecto son fuerzas que en ocasiones se descontrolan temporalmente; e, incluso, no hay amor verdadero sin sufrimiento. Este tipo de creencias conducen a justificar el maltrato.
  6. Creencia de que el amor "verdadero" lo perdona/aguanta todo, creencia que en frecuentísimas ocasiones da pie a la utilización de argumentos basados en el chantaje con el que manipular la voluntad de la pareja (víctima) imponiéndole sin consideración alguna los criterios propios: "si no me perdonas, es que no me amas de verdad".

Grupo 2 De Mitos de Amor Romántico: "El Amor Verdadero Predestinado"

  1. Mito de la "media naranja", o creencia de que elegimos a la pareja que de algún modo "tenemos" predestinada y que, en el fondo, es la única elección posible. Surge en la Grecia Clásica con el relato de Aristófanes sobre las almas gemelas y se va intensificando con los atributos del amor cortés y el romanticismo.
  2. Mito de la complementariedad, íntimamente relacionado con el anterior y entendido como la necesidad del amor de pareja para sentirse completo/a en la vida.
  3. Razonamiento emocional es una distorsión cognitiva que guarda relación con la idea de que cuando una persona está enamorada de otra, es porque ha sido activada por esa persona una "química especial" que produce tal "enamoramiento" y está dirigida hacia ella en concreto, haciéndola "nuestra alma gemela".
  4. Creencia de que sólo hay un amor "verdadero" en la vida; es decir, creer que "sólo se quiere de verdad una vez y, si se deja pasar nunca más se volverá a encontrar"
  5. Mito de la perdurabilidad, pasión eterna o equivalencia que defiende que el amor romántico y pasional de los primeros meses de una relación puede y debe perdurar tras años de convivencia; y el sentimiento de amor y el enamoramiento pasional son "equivalentes".

Grupo 3 De Mitos De Amor Romántico: "El Amor Es Lo Más Importante Y Requiere Entrega Total"

  1. Falacia del emparejamiento y conversión del amor de pareja en el centro y la referencia de la existencia personal, relegando todo lo demás en la vida y entendiendo que sólo se puede ser feliz en la vida si se tiene pareja.
  2. Atribución de la capacidad de dar la felicidad al otro/a, es decir, la capacidad de dar felicidad se le atribuye por completo a la pareja.
  3. Falacia de la entrega total. Idea de "fusión con el otro", olvido de la propia vida, dependencia de la otra persona y adaptación a ella, postergando y sacrificando lo propio sin esperar reciprocidad ni gratitud.
  4. Creencia de entender el amor como despersonalización: entender que el amor es un proceso de despersonalización que implica sacrificar el yo para identificarse con el otro/a, olvidando la propia identidad y vida.
  5. Creencia de que si se ama debe renunciarse a la intimidad, no pueden existir secretos y la pareja debe saber todo sobre la otra parte.

Grupo 4 De Mitos De Amor Romántico: "El Amor Es Posesión Y Exclusividad"

  1. Mito del matrimonio: Creencia de que el amor romántico y pasional debe conducir a la unión estable. Idea de finales del Siglo XIX y principios del XX que une por primera vez los conceptos de amor romántico, matrimonio y sexualidad, dejando de ser matrimonio concertado para ser por amor (Bosch y Fiol (2007)).
  2. Mito de los celos o creencia de que los celos son una muestra de amor, incluso el requisito indispensable de un verdadero amor, estrechamente ligada a la concepción del amor como posesión y desequilibrio de poder en las relaciones de pareja.
  3. Mito sexista de la fidelidad y de la exclusividad con diferentes juicios para hombres y mujeres.

Efectes Nocius De L'amor Romàntic

El romanticisme, i val a dir, l'amor, es torna insuportable quan es desitja o la situació:

  1. Suposa un lliurament total. Tens a la parella posada en un altar. Ell o ella ho es tot per tu.
  2. Penses que és superior a tu en qualsevol aspecte.
  3. Sents que l'estimes més que a tu mateix/a.
  4. Et costa veure la persona estimada com és a la realitat. Prefereixes fer-n'hi una idealització, no acceptant que tingui defectes.
  5. Creus que la teva parella és única al món, que no en trobaràs un altra igual.
  6. Ho dones tot per la persona a qui estimes, inclús encara que et faci mal.
  7. Ho perdones i ho justifiques tot, el que sigui, en nom de l'amor.
  8. Necessites la teva parella cada cop més.
  9. Quan penses que pot deixar-te et vols morir. És com si fos la fi del món, com si fos tot culpa teva i com un fracàs personal.
  10. Ho feu tot plegats: penseu i gaudiu de les mateixes coses. Ho compartiu tot.