Ir al contenido

Página principal de la UdL

Boletín

Desembre número 136

 El peor enemigo de las mujeres es su abnegación.

Betty Friedan, (Betty Naomi Goldstein; Peoria, Illinois, 1921 - Washington, 2006). Escritora estadounidense, autora de La mística de la feminidad (1963), obra de referencia del movimiento feminista, por la que fue galardonada con el premio Pulitzer. Mujer adelantada a su tiempo, nunca bajó la guardia en los problemas que siempre la preocuparon: la reestructuración de lo doméstico y familiar y la paridad económica y laboral entre hombres y mujeres, dos frentes en los que abrió brecha y que la convirtieron en la figura más emblemática del feminismo en una época, en la década de 1960, en la que todo estaba por hacer. En este sentido, esta pionera de los derechos de las mujeres será recordada como una de las activistas que más han contribuido a trazar un camino hacia la igualdad real de géneros.

Nacida en el seno de una familia de origen judío, su padre, Harry, era joyero, y su madre, Miriam, abandonó su empleo como editora de un periódico para ejercer de ama de casa. Tras graduarse summa cum laude en el Smith College, en 1942, Betty realizó estudios de psicología en la Universidad de Berkeley y empezó a trabajar como redactora, escribiendo primero para Federated Press (1943-1946), servicio de noticias del que se nutrían la mayoría de los periódicos sindicales, y más tarde para UE News (1946-1952), publicación oficial de United Electrical, Radio and Machine Workers of America, sindicato radical en la lucha por la justicia social para los afroamericanos y para las mujeres trabajadoras.

Font: Biografías y vidas

Leer más: Desembre número 136

Juny número 133

 goodall-lgJane Goodall (Londres, 1934) Zoóloga y antropóloga británica, guanyadora del Premi Internacional Catalunya 2015. Va cursar estudis a la Universitat de Cambridge (1964), al Newnham College i el Darwin College. Va treballar a l'Àfrica al costat de|juntament amb l'antropòleg britànic Louis S. B. Leakey, que el va animar a instal·lar-se en la reserva de ximpanzés de Gombe, al llac Tanganyika l'any 1960.

Va passar deu anys estudiant la vida dels ximpanzés, descobrint en ells pautes de comportament i habilitats com la de fer servir pals per extreure tèrmits dels seus nius. Va descobrir que els ximpanzés s'assemblen molt als humans. «La gran diferència que els separa de nosaltres, és que els humans tenim un llenguatge verbal que ens permet ensenyar un coneixement abstracte. El llenguatge és el que ha permès que la humanitat avanci, que passi de l'ús d'eines a la tecnologia.» Fins i tot, tenen|posseeixen consciència del seu propi jo. «Si es miren en un mirall es reconeixen», «tenen capacitat per pensar en un passat immediat» i «la tradició d'utilització d'eines passa de generació en generació a través de l'observació».

Autora d'En l'ombra de l'home (1971), va escriure també Assassins innocents (1971), obra que tracta de les hienes clapades|tacades.
El 21 de maig de 2003 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pel que ha significat el seu treball|feina "per comprendre les arrels del comportament i la cultura humanes".

Leer más: Juny número 133

Març número 130

“Cap causa no pot justificar l'abús contra els drets humans”

Irene Khan (Bangladesh, 1956). És la setena secretària general d'Amnistia Internacional (AI) i la primera dona, la primera musulmana i la primera asiàtica al capdavant d'aquesta organització de defensa dels drets humans. Especialista en Dret Internacional, va treballar durant vint-i-un anys en defensa dels refugiats en l'ACNUR. Des d'aleshores, aquesta incansable defensora dels drets humans prefereix treballar sobre el terreny per conèixer, de primera mà, les tragèdies dels més desfavorits.

Leer más: Març número 130

Novembre número 135

"Todas las mujeres conciben ideas, pero no todas conciben hijos. El ser humano no es un árbol frutal que sólo se cultive por la cosecha".

Emilia Pardo Bazán, (La Coruña, 1851-Madrid, 1921), Escriptora espanyola . Filla dels comtes de Pardo Bazán , títol que va heretar al 1890 , es va establir a Madrid al 1869 , un any després de contraure matrimoni. Assídua lectora dels clàssics espanyols, es va interessar també per les novetats literàries estrangeres. Es va donar a conèixer com a escriptora amb un Estudi crític de Feijoo (18769) i una col·lecció de poemes, publicats per F. Giner de los Ríos.

El 1879 va publicar la seva primera novel·la, Pascual López, influïda per la lectura d'Alarcón i de Valera, i encara al marge de l'orientació que la seva narrativa prendria en la dècada següent. Amb Un viatge de nuvis (1881) i La tribuna (1882) va iniciar la seva evolució cap a un matisat naturalisme.

El 1882 va començar, a la revista L'Època, la publicació d'una sèrie d'articles sobre Zola i la novel·la experimental, reunits posteriorment en el volum La qüestió palpitant (1883), que la van acreditar com un dels principals impulsors del naturalisme a Espanya. Enfront dels principis ideològics i literaris de Zola, Pardo Bazán accentuava la connexió de l'escola francesa amb la tradició realista europea, el que li permetia acostar-se a un ideari més conservador, catòlic i benpensant. De la seva obra assagística cal citar, a més, La revolució i la novel·la a Rússia (1887), Polèmiques i estudis literaris (1892) i La literatura francesa moderna (1910), en què es manté atenta a les novetats de fins de segle a Europa.

Font: Biografías y vidas

Leer más: Novembre número 135

Maig número 132

 

250px-Florence NightingaleFlorence Nightingale (Florència, 1820 - Londres, 1910). Pionera de la infermeria professional moderna. Procedent d'una família rica, va rebutjar la còmoda vida social per treballar com a infermera des de 1844. Motivada pels seus desitjos d'independència i per les seves conviccions religioses, es va enfrontar a la seva família i als convencionalismes socials de l'època per buscar una qualificació professional que li permetés ser útil a la Humanitat.

Al 1853 va arribar a ser supervisora d'infermeres d'un hospital de caritat de Londres; amb el seu treball va començar a superar-se el model assistencial tradicional, basat en els bons sentiments i en el sectarisme religiós, i substituir-se per una assistència sanitària científica, la qual precisava una rigorosa formació del personal d'infermeria.

Al 1854-56 es va fer famosa organitzant un servei d'infermeres per als soldats britànics de la Guerra de Crimea. Va aconseguir millores sanitàries espectaculars, enfrontant-se als prejudicis dels metges militars i a la pobresa de mitjans amb què l'exèrcit solia tractar els soldats.

Al seu retorn a Anglaterra, va aprofitar aquesta popularitat per exercir influència en les altes esferes del poder, aconseguint el suport de la reina Victòria. Desplegant una activitat frenètica, va aconseguir la reforma de la Sanitat militar britànica, l'extensió progressiva del seu model a la sanitat civil, la introducció de reformes sanitàries a l'Índia i la creació d'una escola d'infermeres (1860). Des de 1861, tanmateix, va romandre retirada per problemes de salut, conseqüència de l'esforç desplegat durant la Guerra de Crimea.

Leer más: Maig número 132

Febrer número 129

 Vam ser les oblidades entre els oblidats

NeusCatalaNeus Català (Els Guiamets, 1915). Un dels fets que es commemoren aquest 2015 és el centenari de la lluitadora antifeixista Neus Català. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück i posteriorment a Flossenburg. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 va ser escollida Catalana de l'Any per la seva tasca de defensa de la memòria de les 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. Amb 97 anys va inspirar la novel·la Un cel de plom de Carmen Martí. Una novel·la que és alhora i abans que res una biografia. 

 

Leer más: Febrer número 129

Octubre número 134

 "El machismo mata, empobrece y atonta, por ese orden".

Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós (Madrid, 1950). Nomenada el 23 juny 2006 consellera electiva del Consell d'Estat (Òrgan consultiu suprem del Govern espanyol), i catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (Uned), membre del consell assessor de la Fundació Carolina dirigida a la cooperació al desenvolupament, vicepresidenta del Reial Patronat del Museu del Prado, vocal del Reial Patronat de la Biblioteca Nacional.

Filòsofa, escriptora, i una de les màximes exponents del feminisme de la igualtat, l'àmplia i polifacètica trajectòria curricular d'Amelia Valcárcel l'ha portat a configurar-se com una de les dones més representatives de l'ideari feminista i progressista al nostre país, ocupant llocs de responsabilitat en diverses institucions i organismes, i desenvolupant, ara des de la Universitat Nacional d'Educació a Distància però també al llarg de tota la seva carrera com a professora (1977) i catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universitat d'Oviedo (2002), un extraordinari treball en el món de la docència i la investigació.

Font: Gabinete de Prensa de Presidencia del Principado de Asturias, septiembre de 2006, disponible a la pàgina web de l'autora.

Leer más: Octubre número 134

Abril número 131

WollstonecraftMary

Mary Wollstonecraft (1759-1797). Va ser una escriptora i filòsofa anglesa que va passar a la història pel seu llibre titulat “Reivindicació dels drets de la dona”, en el qual argumenta que les dones no són inferiors per naturalesa, si no que és la falta de mitjans i el no accés a una educació apropiada el que genera aquesta diferència. De la mateixa manera, va ser la primera dona en suggerir obertament que homes i dones havien de ser tractats com a éssers racionals i iguals, establint un únic ordre social basat en la raó.

Leer más: Abril número 131

¡Atención! Este sitio usa cookies y tecnologías similares.

Si no cambia la configuración de su navegador, usted acepta su uso.

Acepto