Butlletí de maig, número 182
Butlletí
Butlletí de setembre, número 175
Març número 174
CLARA ZETKIN (1857-1933)
Clara Zetkin va ser una revolucionària comunista alemanya d’origen polonès. Va néixer a Wiederau, Saxònia el 5 de juliol de 1857.
Va estudiar a Leipzig, on va establir contactes amb el partit socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), en el qual va ingressar el 1881. Va començar a col·laborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat. Va ser una destacada feminista i va presidir l’organització socialista de les dones alemanyes i va ser responsable del secretariat femení de la Internacional.
Febrer número 173
OKSANA SHACHKO (1987-2018)
Oksana Shachko va néixer el 31 de gener a Khmelnitski, Ucranïa en un ambient ortodox.
Va estudiar filosofia però l'art formava una part molt gran de la seva vida.
A la universitat va coneixèr a altres joves que, com ella, volien treballar la creativitat i qüestionar les restriccions imposades sobre l'expressió de les idees i el pensament femení. D'aquesta manera va cofundar el grup activista de feminisme radical Femen, l'any 2008.
Un any més tard, va començar a protestar en topless i amb corones de flors, per a representar a la dona i la seva imatge, tant en l'art com en la història. Oksana considerava el nu públic com una manera de prendre el control del seu propi sexe i convertir les seves accions en una forma pacífica d'activisme.
Desembre número 172
MARIELLE FRANCO DA SILVA (1979-2018)
Va néixer el 27 de juliol de 1979 a Rio de Janeiro, Brasil, al complex de faveles de Maré, una de les zones més violentes de la ciutat.
Va estudiar, va guanyar una beca i es va graduar en Sociologia, després va realitzar un mestratge en administració pública.
Des de ben jove, va destacar pel seu activisme a favor de les dones, les persones negres, homosexuals i la gent més pobra. En les eleccions municipals de 2016 -en les quals una vintena d'aspirants a l'alcaldia o regidories van ser assassinades per bandes narcotraficants i milícies- Franco es va convertir en la cinquena candidata entre les més votades de Rio, amb 46.000 sufragis, sent triada regidora.
Octubre número 171
BERTA ISABEL CÁCERES FLORES (1973-2016)
Berta Cáceres Flores (L'Esperança 4 de març de 1973 - L'Esperança 3 de març de 2016) va ser una activista feminista, líder indígena i social hondurenya. Fundadora del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), des del qual va liderar manifestacions en defensa del medi ambient oposant-se a la construcció de projectes hidroelèctrics en l'occident del seu país per considerar que atemptaven contra els recursos naturals. Per la seva lluita en defensa dels recursos naturals va ser guardonada el 2015 amb el Premi Mediambiental Goldman, el màxim reconeixement mundial per activistes de medi ambient. A causa de la seva lluita, va ser assassinada el 2016.
Va ser perseguida i va estar empresonada per la seva defensa davant les violacions a què són sotmeses les comunitats indígenes a Hondures. Va organitzar i va liderar al poble lenca, la major ètnia indígena, els que habiten l'occident hondureny i lluiten en defensa del seu territori ancestral que es va veure amenaçat per projectes hidroelèctrics i miners aprovats pel govern sense prèvia consulta.
Juny número 170
BENITA CASIMIRA ASAS MANTEROLA (1873-1968)
Va néixer a Sant Sebastià el 4 de març de 1873. Els seus pares van ser Ruperto Asas Aja, natural de Cantàbria i Plàcida Blasa Manterola Vidal, nascuda a Sant Sebastià. Educada en la precària formació escolar que la societat espanyola de finals del segle XIX destinava a les nenes (basada en l'aprenentatge de les tasques domèstiques i, amb una mica de sort, en l'ensenyament de les primeres lletres i uns rudimentaris coneixements d'aritmètica), va mostrar, però, des de la seva infantesa una innata curiositat intel·lectual i una ferma vocació per la docència, que acabarien conduint fins a les aules en qualitat de mestra.
Al 1897 va obtenir el títol de Mestra de Primer Ensenyament a la Universitat de Valladolid. Aquest mateix any va ser destinada com a mestra auxiliar de pàrvuls a l'escola de l'Albereda de San Mamés de Bilbao, on va romandre fins a l’1 de febrer de 1902.
En aquest any es va traslladar com a mestra a Madrid i va començar la seva tasca com a escriptora en diaris i revistes de la ciutat i també de Bilbao, com El Nervión. Aviat, aquests articles es van centrar en la defensa de l'accés a la cultura de les dones i en la demanda de la igualtat entre els sexes. El 1910, en una conferència sobre el feminisme a l'Ateneu madrileny es va declarar feminista i sufragista. En nombrosos articles publicats amb posterioritat, Benita Asas i altres escriptores afins a la seva ideologia, han assenyalat aquest moment com el punt d'inici del feminisme a Espanya.