BENITA CASIMIRA ASAS MANTEROLA (1873-1968)
Va néixer a Sant Sebastià el 4 de març de 1873. Els seus pares van ser Ruperto Asas Aja, natural de Cantàbria i Plàcida Blasa Manterola Vidal, nascuda a Sant Sebastià. Educada en la precària formació escolar que la societat espanyola de finals del segle XIX destinava a les nenes (basada en l'aprenentatge de les tasques domèstiques i, amb una mica de sort, en l'ensenyament de les primeres lletres i uns rudimentaris coneixements d'aritmètica), va mostrar, però, des de la seva infantesa una innata curiositat intel·lectual i una ferma vocació per la docència, que acabarien conduint fins a les aules en qualitat de mestra.
Al 1897 va obtenir el títol de Mestra de Primer Ensenyament a la Universitat de Valladolid. Aquest mateix any va ser destinada com a mestra auxiliar de pàrvuls a l'escola de l'Albereda de San Mamés de Bilbao, on va romandre fins a l’1 de febrer de 1902.
En aquest any es va traslladar com a mestra a Madrid i va començar la seva tasca com a escriptora en diaris i revistes de la ciutat i també de Bilbao, com El Nervión. Aviat, aquests articles es van centrar en la defensa de l'accés a la cultura de les dones i en la demanda de la igualtat entre els sexes. El 1910, en una conferència sobre el feminisme a l'Ateneu madrileny es va declarar feminista i sufragista. En nombrosos articles publicats amb posterioritat, Benita Asas i altres escriptores afins a la seva ideologia, han assenyalat aquest moment com el punt d'inici del feminisme a Espanya.
Leer más: Juny número 170
MARTA MATA GARRIGA (1926-2006)
Neix a Barcelona el 22 de juny de 1926. Els pares són oriünds del Penedès. Josep Mata Virgili (1896-1934), hereu d'una antiga casa pagesa de Saifores, és tècnic industrial; mor en accident de treball. Àngels Garriga Martin (1898-1967), nascuda a St. Vicenç de Calders, és mestra del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, i després del Magisteri va fer els Estudis Normals de la Mancomunitat.
Marta Mata va al parvulari i a la primària del Grup Escolar Baixeras i del Grup Escolar Pere Vila. L’any 1937 comença el batxillerat a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l'Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. Els ha d'interrompre a causa d’una malaltia abans d'acabar el primer curs.
L’any 1944 es trasllada a passar la convalescència a la casa familiar, Cal Mata de Saifores, en un petit poble de seixanta habitants on comença a treballar en l'educació del temps lliure dels infants.
L’any 1959 fa una primera sortida a Ginebra per estudiar el fons de llibre de text del Bureau International d’Éducation on coneix Pere Rosselló. Fa l’assessorament pedagògic de les editorials Nova Terra i La Galera, i de la revista Cavall Fort, i treballa en algunes publicacions de l'Instituto Nacional del Libro Español i de les editorials Teide i Vicens Vives. L’estiu de 1964 viu un mes al kibbutz Dvir d'Israel on coneix el seu sistema d’educació.
Leer más: Febrer número 166
Comencem un nou curs, i durant aquests mesos en els butlletins us anirem presentant diferents Dones importants i significatives per al món de l'educació i la pedagogia. Així doncs, la primera dona que us volem presentar és:
MARIA DE MAEZTU (1881-1948)
María de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria el 18 de juliol de 1881. Els seus pares eren Manuel de Maeztu Rodríguez i Juana Whitney. Ell d'origen cubanoespanyol, ella filla d'un diplomàtic anglès, es van conèixer a París i se'n van anar a viure junts a Vitòria. La parella tindria cinc fills, Ramiro, Ángela, Miguel, María i Gustavo.
Juana Whitney va decidir llavors traslladar-se a Bilbao on va fundar una residència de senyoretes, un centre cultural en el qual les dones que volguessin podien estudiar. Mentrestant, la seva filla María va cursar els seus estudis de Magisteri i Dret i va col·laborar amb la seva mare en l'organització de la residència.
Leer más: Octubre número 162
HELENE LANGE (1848-1930)
És una de les personalitats més importants del moviment del segle XIX de les dones. Va lluitar per la igualtat d'oportunitats de carrera per a les dones.Va néixer el 9 d'abril de 1848 a Oldenburg, Alemanya, en el si d'una família de classe mitjana, filla del comerciant Carl Theodor Lange i la seva esposa Johanne Sophie Amalie Dieck.
Quan Helene tenia sis anys mor la seva mare, en 1855 de tuberculosi, i deu anys més tard el seu pare, el 1864 d'un vessament cerebral. Pel que era completament depenent de si mateixa en una edat relativament jove. Va passar un any a la casa familiar d'un sacerdot del sud d'Alemanya, allà va comprendre que les dones es formaven amb menys qualitat en comparació amb els homes, i havien d'obeir aquest mitjà i romandre en silenci.
La petita, que patia una deficiència visual, va tenir accés a una bona educació, va estudiar per ser professora, finalitzant els seus estudis en 1871, que li va permetre treballar primer com institutriu, aquest mateix any, a l'edat de 23 anys, va poder obtenir una petita fortuna heretada a Berlín per perseguir el seu objectiu de continuar estudiant.
Comença un estudi intensiu de la filosofia, la literatura i la història de la religió, la història i les llengües antigues, per tal de preparar-se per a l'examen dels mestres.
Leer más: Maig número 169
SUSAN BROWNELL ANTHONY (1820-1906)
Susan Brownell Anthony va néixer el 15 de febrer de 1820 a Adams, Massachusetts. Els seus pares, Daniel Anthony i Lucy Read van tenir set fills, que van educar en la importància del treball dur i la vida senzilla així com en els valors de la llibertat i els drets humans. Tant el seu pare com alguns dels seus germans van ser actius lluitadors contra l'esclavitud.
Susan tenia sis anys quan es va traslladar amb la seva família a viure a Battensville, a Nova York on va estudiar en una escola local que va abandonar per les queixes dels seus responsables a causa de la seva condició femenina. El seu pare va decidir llavors que fos educada en la col·legio que ell mateix havia fundat. Després d'estudiar pedagogia en una internat femení, Susan va començar a treballar com a mestra, professió que va exercir fins que va complir els trenta anys.
Susan B. Anthony va viure des de la seva infantesa en un ambient reivindicatiu i d'activisme polític que va acabar calant en els seus propis ideals. La seva primera incursió en les organitzacions reivindicatives d'aquells anys va ser el 1848 quan es va unir a un moviment en contra de l'alcoholisme. Ja llavors, Susan es va adonar que pel fet de ser dona, malgrat participar en un moviment liberal, tenia moltes traves.
Leer más: Gener número 165
Per concloure el curs acadèmic, en aquest últim butlletí, i trencant la dinàmica d’aquests darrers mesos, us portem la biografia d’una metgessa més internacional de les que hem donat a conèixer fins ara.
La neuròloga Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí, el 22 d’abril de 1909, en una família d’origen sefardita, filla d’un enginyer i una pintora. En aquells temps, la seva condició de dona i jueva no li posaren les coses gens fàcil per poder dedicar-se a la ciència, però com que ella tenia ben clar què volia ser, va dedicar tots els seus esforços en aconseguir-ho.
El primer repte va ser aconseguir els estalvis suficients per poder-se permetre la matrícula de la carrera. Tot i la seva al·lèrgia als llevats, va entrar a treballar a una panaderia fins que, als vint anys, amb els estalvis necessaris es va matricular a l’Escola de Medicina de Turín on va finalitzar, amb qualificació de cum laude, els seus estudis de medicina i cirurgia el 1936.
Leer más: Juny número 161
ALICIA GOYENA WETZSTEIN (1897-1977).
Va néixer a Montevideo el 22 de gener de 1897, provinent d'una família de classe mitjana que va estimular des de la seva infantesa l'accés a la cultura i va motivar la seva decisió de cursar estudis superiors, en un país on a principis del segle XX no era habitual que les dones optessin per l'educació universitària. El 1918 va assumir el càrrec de docent d'Història Nacional i Americana del Liceu Femení - "la femenina".
Posteriorment, el 1922 la professora Goyena va passar a formar part de la càtedra de literatura de l'institut, en reemplaçament i successió de Maria Eugenia Vaz Ferreira, qui la va proposar com substituta.
Des de la seva posició docent, Goyena va ser defensora de l'educació secundària no solament com a promotora cultural i integral de l'educand, sinó com a gestora de l'estructura de la seva personalitat i del desenvolupament de les capacitats de l'individu.
El 13 de juliol de 1939, es reinaugura la seu del liceu femení a l'Avinguda Libertador Lavalleja i Veneçuela, on actualment funciona l'Institut de Professors Artigas. El 1944 i sota el nom d'Institut Batlle i Ordóñez, assumeix la direcció d'aquest centre educatiu. Goyena alternava la feina de casa com a directora, amb la docència directa, la qual no va deixar de dictar, mantenint la seva càtedra per un extens període de temps. L'acte de designació va ser realitzat en el Teatre Solís, on la recentment nomenada directora va pronunciar un discurs que marcaria el seu ideari pedagògic.
Leer más: Abril número 168
ROSA SENSAT (1873-1961)
Rosa Sensat va néixer en una època de grans canvis polítics (1873-74). Era una dona menuda, amb uns ulls negres molt vius, un caràcter dolç i un desig immens d’aprendre coses, que va tenir l’empenta i el coratge d’introduir canvis fonamentals en la pedagogia catalana i en les aules en les primeres dècades del segle XX. Va dirigir durant molts anys l’Escola de Bosc de Montjuïc, la primera escola activa i pública catalana, que va arribar a tenir prestigi internacional.
Nascuda al Masnou en una família treballadora, va ser la gran de dues germanes. La mare, Josepa Vila, era brodadora i feia puntes de coixí. El pare, Jaume Sensat, es passava llargues temporades fora de casa, embarcat en els velers de la marina mercant que comerciaven amb les colònies espanyoles d’Amèrica.
La infantesa de Rosa Sensat va estar marcada, doncs, per les absències perllongades del pare, que es van tornar definitives quan va morir el 1882. Va ser llavors que la Rosa va començar a rebre classes particulars a casa seva, després d’haver anat un temps a l’escola del poble. Quan tenia 12 anys la van enviar a estudiar per mestra a Barcelona, i després a Madrid.
Leer más: Desembre número 164
Belén Martínez - Herrero. La doctora Martínez - Herrero és pediatra especialitzada en lactància materana. Belén va estudiar Medicina, a finals dels anys 70, a la Universitat de Zaragoza i posteriorment es va formar com a pediatra en l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, on va començar a endinsar-se, però molt superficialment, en el món de la lactància i l'alletament. D'aquesta etapa com a resident de pediatria, va concloure que la lactància materna era el millor aliment pels lactants i que amés, afavoria el vicle matern.
Després de 5 anys exercint com a pediatra, la doctora Martínez - Herrero va ser mare, i va tindre la seva primera experiència com a mare lactant i va ser llavors, quan va prendre més consciència de la importància d'aquest període tant en la vida de la mare com del lactant, i sobretot, va ser conscient de l'escàs coneixement que tenia ella com a pediatra sobre aquest tema, i tots els pediatres del seu entorn, incloent-hi el seu marit. Sentia que tothom la volia ajudar, però no comptaven amb els coneixements necessaris per fer-ho de forma idònia.
Leer más: Maig número 160
ELLEN KEY (1849-1926)
Ellen Key va néixer l'11 de desembre de 1849 a la mansió del seu pare –un propietari agrícola dedicat a la política amb tendències liberals– a Sundholm, Suècia.
Ellen Key va ser una de les primeres dones d'Europa en qüestionar els rols de la dona, a més d'escriure llibres i fer classes d'orientació feminista. El seu enfocament era crític de la forma en què l'educació reforçava els rols de gènere establerts.
Nascuda a la província sueca de Småland, Key mantenia que la maternitat era tan crucial per a la societat que el govern, i no pas els marits, era qui havia d’ajudar a les mares i llurs fills.
Part dels seus estudis sortien del desencant que Ellen Key va tenir amb les idees progressistes que Europa va començar a implementar després de la Revolució Francesa. El seu pare, embolicat en la política, la va apropar molt a aquest món, involucrant-la en les controvèrsies del moment.
Tanmateix, l'única ocasió en què va assistir a l'escola va ser per prendre el Curs d'Educació per a Dones Adultes de Jenny Rossander, i ho va fer sol durant l'hivern perquè també havia de complir tasques de la casa, com ser la secretària del seu pare. La resta del temps va ser educada a casa per dues institutrius, primer una alemanya i després una francesa.
El 1868 el seu pare va obtenir un escó del Riksdag, el parlament suec, i es van mudar a Estocolm. Allà va començar a treballar com a professora en una petita escola exclusiva per a dones en la qual tenia set alumnes.
Leer más: Març número 167
RAGNA NIELSEN (1845-1924)
Ragna Wilhelmine Nielsen(1845-1924) va ser una pedagoga noruega, així com una activista política bolcada en la causa de les dones. De casta li venia, doncs la seva mare Wilhelmine Ulmann (1816—1915) professora i directora d'un asil de nens, va ser una precursora del que avui coneixem com a guarderies infantils. Així mateix la senyora Ulmann va participar en els debats periodístics de la seva època mostrant els seus ideals radicals i democràtics i veient en el feminisme la consecució d'una societat més humana, justa i feliç. Aquests ideals serien també defensats pel seu fill Viggo Ullmann, besavi de l'actriu Liv Ullmann.
De petita Ragna va assistir a l'escola de la seva mare i posteriorment a l'Hartvig Nissen, escola privada per a nenes, fins a 1860. Amb tot just 17 anys i després de la separació dels seus pares exercirà com a mestra en aquesta escola i posteriorment en altres del país, arribant a ser la primera directora d'un institut de secundària a Noruega.
Leer más: Novembre número 163
Carme Valls. Metgessa catalana nascuda el 1945 a Barcelona. L'any 1962 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant el seu periode estudiantil va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona que va portar a terme l'acte conegut com la Caputxinada. Acabats els estudis, quan va començar a exercir la medicina, es va especialitzar en endocrinologia. A més, es va introduir en el món de la política i més endavant es convertiria en secretària i diputada del Parlament de Catalunya durant dues legislatures.
La seva tasca com a metgessa ha anat molt més enllà de la pràctica clinica estricta, ja que ha engegat nombrosos projectes, la majoria d'ells, enfocats a visibilitzar les diferències en mortalitat i mobilitat entre homes i dones, fet que no es té en compte a l'hora de fer investigacions mèiques i els seus respectius assaigs clínics. Com a professional ha treballat molt en el camp de la medicina amb perspectiva de gènere, dirigeix el programa "Dona, Salut i Qualitat de Vida" en el Centre d'Alàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) ONG de la què és membre des del 1983 i actualment vicepresidenta. Aquesta organització té com a objectiu investigar i posar en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris, i proporcionar a les dones un accés adequat a la informació per poder millorar la qualitat de vida.
Leer más: Abril número 159
