"La població indígena ha sabut triar i lluitar pel que ens correspon"
Rigoberta Menchú (Guatemala, 1959). Va ser guardonada el 1992 amb el Premi Nobel de la Pau. També va rebre l'any 1998, al costat de sis dones activistes pels drets humans, el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional que es concedeix a Espanya. Ha estat la primera dona indígena candidata a la presidència de Guatemala el 2007. El pare de Rigoberta Menchú, Vicente Menchú, va morir calcinat en l'assalt de la policia guatemalenca a l'Ambaixada d'Espanya a l'any 1980.
Leer más: Abril núm. 98
"Em sento realitzada en qualsevol lloc on pugui aportar alguna cosa, m'agrada treballar amb l'ésser humà"
Dora María Téllez (Nicaragua, 1956). Guerrillera del Frente Sandinista de liberación Nacional que, al 1978, va prendre junt amb el comandant Edén Pastora el Palau Nacional de Managua en la coneguda com a Opreación Chanchera. El seu objectiu: enderrocar el règim dictatorial d'Anastasio Somoza. Era la "Comandante Dos". Actualment es dedica a defensar els drets dels menys afavorits des del Moviemiento Renovador Sandinista, una escissió del Frente.
Leer más: Novembre núm. 93
"Si penses que l'educació és un cost, imagina't la ignorància"
Christiana Thorpe (Serra Lleona, 1949). És Doctora en Filosofia y Màster en educació y Administració (Honoris Causa). Va ser nomenada Ministra d'Educació al 1994 i és Presidenta de la Comissió Electoral Nacional de Serra Lleona des de 2005.
Leer más: Octubre núm. 92
"Ha arribat l'hora que els homes s'uneixin a les dones en la seva lluita per la igualtat"
Gertrude Mongella (Tanzania, 1945). És la primera presidenta del Parlament Panafricà, creat el 2004. Figura internacional de gran influència i prestigi, aquesta veterana política, feminista, professora i mare, és una convençuda defensora de que el futur del continent passa pel desenvolupament econòmic de les seves dones, que han d'ocupar llocs de decisió. El 1995 va presidir la IV Conferència de la Dona a Pequín. Gertrude Mongella és una convençuda que el seu continent ha de trobar vies de ajudar-se a si mateix i parlar amb una sola veu. I que les dones africanes han de participar, ocupar llocs on es prenguin decisions perquè l'Àfrica es desenvolupi i tingui estabilitat pacífica. "El desenvolupament d'Àfrica passa per la presa de consciència i l'increment del poder econòmic de les seves dones". I argumenta: "Són les africanes les que treballen durant tot el dia per sostenir les seves famílies. Per això, si donem la tecnologia a les dones, canviaran activitats com l'agricultura. Si eduquem a les dones, estarem educant les persones que porten el pes del desenvolupament ". Enèrgica, alegre i expressiva, porta més de 30 anys dedicada a la defensa d'aquests principis. Ha ocupat cinc carteres ministerials diferents al seu país. Defensa per tot el món la igualtat de drets de la dona, especialment en els països en desenvolupament, va crear a Tanzània l'organització no governamental Advocacy for Women in Africa (Suport per a les Dones a l'Àfrica).
Leer más: Març núm. 97
"Algèria està en una presó a cel obert"
Dalila Taleb (Algèria, 1966). Activista pels drets humans. El 1993 va crear l'organització sociocultural RAJ, per canalitzar les reivindicacions dels joves algerians. Diputada per Bejaia (província de la Cabília) entre 1997 i 2002, milita des de 1999 al Front de Forces Socialistes (FFS), un partit d'oposició al règim. En aquesta formació s'ocupà de la Direcció per a la Joventut i el Moviment Associatiu i va ser membre del Consell Nacional. El 2000 va crear la seva pròpia organització, Generacions Ciutadanes, un espai de trobada per a associacions locals. Ha col·laborat amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Lliga Algeriana per a la Defensa dels Drets Humans, entre moltes altres.
Leer más: Desembre núm. 94
"No malbarateu la nostra terra, no malbarateu el nostre futur"
Eileen Kampakuta Brown (Australia, 1930). Cofundadora de la Kupa Piti Kungka, el Consell d'Ancianes Aborígens de Coober Pedy a l'Austràlia Meridional que van lluitar a partir de l'any 1995 contra el projecte del govern australià de crear un abocador nuclear al desert australià, terres de les comunitats aborígens.
Leer más: Juny núm. 89
"La meva feina requereix que sigui la veu d'aquells que no tenen veu"
Mary Robinson (Irlanda, 1944). Advocada i llicenciada en Humanitats. Presidenta d'Irlanda des de 1990 a 1997. Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans des de 1997 a 2002. Professora de la Universitat de Columbia. Presidenta del Consell de Dones Líders del Món (Council of Women World Leaders), membre del Consell de Direcció del Fons de Vacunes (GAVI Alliance), del Consell de Lideratge de la Coalició Global sobre Dones i Sida de les Nacions Unides i presidenta d'honor d'Oxfam Internacional. Que el seu cor no és tebi ni la seva veu és fràgil ho saben els qui, en les seves innombrables compareixences públiques, han vist prendre la paraula a Mary Robinson per defensar els drets humans al món. No sembla haver volgut evitar en la seva trajectòria els reptes que altres haurien esquivat. Incidint en una globalització més humana, que no escatimi els drets de la creixent població immigrant del planeta, on les relacions internacionals siguin equilibrades i els principis humanistes de justícia, equitat i dignitat siguin efectius. Aquest és el nou horitzó per Mary Robinson i l'organització Ethical Globalization Initiative ( Iniciativa per a la Globalització Ètica), que va fundar l'octubre de 2002.
Leer más: Febrer núm. 96
"El nostre enemic principal no és l'imperialisme, ni la burgesia. El nostre enemic principal és la por, i la portem dins." Domitilia Barrios (Bolívia, 1937). És una de les primeres líders dels moviments miners a Bolívia. L'any 2007, el Govern mexicà li va lliurar la Medalla al Mèrit Democràtic per la seva contribució al restabliment de la democràcia a Bolívia, després de més de 20 anys de dictadures.
Leer más: Juliol núm.90
"Harambee és el meu crit preferit. Significa tothom a una"
Wangari Maathai (Kenia, 1940). Premi Nobel de la Pau 2004. Primera dona de l'Àfrica Centrel i Oriental en aconsseguir un doctorat així com un deganat de la Universitat de Nairobi. Creadora del Moviment Cinturó Verd (The Green Belt Movement)
Leer más: Maig núm. 88
" No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure-hi i treballar per aconseguir-la"
Eleanor Roosevelt (Estats Units, 1884 -1962). Casada amb Franklin D. Roosevelt, va tenir una filla i cinc fills. Descendent d'immigrants i de família influent, va quedar òrfena amb 10 anys. Les seves tasques de voluntariat van ser una constant en la seva vida. Després de ser primera dama dels Estats Units (1933-1945), va ser nomenada delegada de Nacions Unides (1946-1952) per Harry S. Truman, va liderar l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Designada per John F. Kennedy, va presidir una comissió per analitzar l'estatus de la dona al seu país (1961-1962). Va defensar els drets dels afroamericans i de les dones, va ser diplomàtica, pacifista i escriptora.Ella va dir en una ocasió que: "és més intel·ligent tenir esperança que no tenir-la, tractar de fer les coses que no intentar-ho". Estava convençuda que "el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis".
Leer más: Gener núm. 95
"No hi ha democràcia sense igualtat de drets."
Pakhshan Zangana (Irak, 1947). És Diputada de l'Assemblea Nacional de Kurdistan Iraquí des de 2005 i és Presidenta de la Comissió Parlamentària sobre Dones. Porta des dels quinze anys dedicada a la política i a les qüestions de gènere.
Leer más: Setembre núm. 91
"No hay niñas que se dediquen a la prostitución sino niñas prostituidas"
Somaly Mam (Cambodja, 1970). Presidenta de l'organització per a erradicar la prostitució y el tràfic infantil des del 1997 i Presidenta de la Confederació d'Organitzacions de Dones de la ASEAN (Asociació de Nacions del Sudest Asiàtic)
Leer más: Abril núm. 87
