Divulgació
"La pau era i serà l'ideal humà d'un món en llibertat, igualtat i justícia. No hi ha pau amb fam "
Vera Grabe (Colombia, 1951). Va estudiar Antropologia. Va començar la seva militància política i va ser confundadora del M-19, una organtizació política-militar. A més, va ser representant de la Càmera i senadora per l'Aliança Democràtica M-19. També, es va convertir en consellera per als Drets Humans de l'Ambaixada de Colombia, a Espanya. Actualment és investigadora a l'Observatori de Pau, a Bogotà, sobre aspectes d'educació i cultura.
Leer más: Novembre núm. 104
"Vull recórrer el món sencer perquè sàpiguen el que està passant per aquí!"
Palwasha Kakar (Afganistan, 1968). Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Kabul. Va ser guardonada el 2006 amb el Women Peace Maker (Dones Creadores de Pau) per l'Institut per la Pau i la Justícia Joan B. Kroc (Joan B. Kroc Institute for Peace and Justice).
Leer más: Octubre núm. 103
"Faig una crida a les dones de tot el món, joves i velles, perquè estimin només a aquells homes que estan disposats a manifestar-se clarament contra la violència"
Petra Karin Kelly (Alemanya, 1947-1992). Va estudiar Relacions Internacionals a Washington i un Màster en Ciències Polítiques i Integració Europea, a la Universitat d'Amsterdam. Va ser funcionària de la Comunitat Econòmica Europea, va pertànyer al Partit Socialista Alemany (SPD) fins a la creació de Die Grünen (Els Verds), el partit ecologista alemany que ella va contribuir a fundar el 1979. Va ser parlamentària verd des de 1982 fins 1987. Ecologista, pacifista i feminista, va treballar intensament contra les armes nuclears. Es va implicar també en la lluita pel respecte als drets humans al Tibet i la millora de les vides dels nens i nenes amb càncer. Defensava la no-violència i la tendresa en la política, una política a la qual ella pensava que calia afegir esperança i cor.Va viure en primera persona els esdeveniments dramàtics que van marcar una època: el moviment contra la guerra del Vietnam, l'assassinat de Martin Luther King i el de Robert Kennedy. La lectura del llibre de Henry David Thoreau, Desobediència Civil (On the Duty of Civil Disobedience) i la seva posada en pràctica per Martin Luther King li van acostar a la no-violència i van constituir una guia que mai va abandonar.
Leer más: Setembre núm. 102
"Nosaltres no lluitem contra la violència sinó que treballem per la pau"
Marcela Lagarde i dels Rios (Mèxic, 1948). Etnòloga i doctora en Antropologia. Professora dels postgraus de Sociologia i d'Antropologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, així com del Diplomat en Estudis Feministes. Presidenta de la Xarxa Per la Vida i la Llibertat de les Dones. Presidenta de la Comissió Especial de Feminicidi de la Cambra de Diputats de Mèxic de la LIX Legislatura. Diputada promotora de la Llei general d'Accés de les Dones a Una Vida Lliure de Violència. Autora de diverses obres feministes. Néixer a Mèxic ha marcat la seva experiència. Al seu país la violència entra gairebé en el terreny de la mitologia amb un continu succeir de revolucions sagnants. La seva joventut va transcórrer a l'Amèrica Llatina de la revolució cubana. Ha viscut en un entorn de discursos bel·ligerants llibertaris o opressius que mai la van deixar indiferent. Tanmateix, la seva educació ha estat pacifista en un país exaltador de les revolucions: "Jo he optat sempre per la democràcia i per la pau". Treballar, com ho fa Marcela, per la millora de les condicions de vida de les dones al nostre planeta suposa posar el focus en la població que pateix les majors desigualtats i, alhora, en la població que atresora la major capacitat transformadora de tota la societat.
Leer más: Juliol núm. 101
"La decisió més important que la humanitat podria prendre avui és la de transformar la Declaració dels Drets dels Infants en una realitat universal"
Graça Machel (Mozambique, 1946). Llicenciada en Filologia Germànica per la Universitat de Lisboa (Portugal). Secretària d'Estat d'Educació i Cultura durant 1983-89. Presidenta de la Comissió d'Estudis de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats en la Infància de 1994-1998. El 1998 va ser nomenada delegada d'UNICEF i presidenta de la Comissió Nacional de la UNESCO. També presideix "Gavi Fund Board", òrgan que finança la "Global Alliance for Vaccines and Immunication" (GAVI) i la "Fundaçao per o desenvolupament dóna Comunidade" (FDC). És promotora i membre de "The Elders" juntament amb el seu actual marit, Nelson Mandela. Va ser guardonada el 1995 amb la Medalla Nansen per les Nacions Unides pels seus treballs en defensa dels drets humans i de la infància. El 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional al costat de Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino i Olayinka Kosovo Thomas pel seu treball en defensa i per la dignitat de la dona. El 2008 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Leer más: Juny núm. 100
"Quan una persona es normalitza en un nivell inacceptable de violència, llavors la pau prendrà molt, molt temps", Monica McWilliams (Guatemala, 1959). Política i acadèmica, va ser professora d'Estudis de la Dona i de Política Social a la Universitat d'Ulster i és investigadora a l'Institut de Justícia Transicional (Transitional Justice Institute). És co-fundadora de la Coalició de les Dones d'Irlanda del Nord (Northern Irland Women's Coalition). Ha estat representant a l'Assemblea d'Irlanda del Nord de 1998 fins al 2003. En l'actualitat, és l'alta responsable de la Comissió dels Drets Humans d'Irlanda del Nord (Northern Ireland Human Rights Commission). Els seus treballs han rebut diversos premis, entre d'altres, el premi John F. Kennedy al Valor (Profile in Courage Award) i el Premi Frank Cousins per a la Pau (Frank Cousins Peace Award). És també doctora honoris causa de diverses universitats.
Leer más: Maig núm. 99
