"La població indígena ha sabut triar i lluitar pel que ens correspon"
Rigoberta Menchú (Guatemala, 1959). Va ser guardonada el 1992 amb el Premi Nobel de la Pau. També va rebre l'any 1998, al costat de sis dones activistes pels drets humans, el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional que es concedeix a Espanya. Ha estat la primera dona indígena candidata a la presidència de Guatemala el 2007. El pare de Rigoberta Menchú, Vicente Menchú, va morir calcinat en l'assalt de la policia guatemalenca a l'Ambaixada d'Espanya a l'any 1980.
Leer más: Abril núm. 98
"Ha arribat l'hora que els homes s'uneixin a les dones en la seva lluita per la igualtat"
Gertrude Mongella (Tanzania, 1945). És la primera presidenta del Parlament Panafricà, creat el 2004. Figura internacional de gran influència i prestigi, aquesta veterana política, feminista, professora i mare, és una convençuda defensora de que el futur del continent passa pel desenvolupament econòmic de les seves dones, que han d'ocupar llocs de decisió. El 1995 va presidir la IV Conferència de la Dona a Pequín. Gertrude Mongella és una convençuda que el seu continent ha de trobar vies de ajudar-se a si mateix i parlar amb una sola veu. I que les dones africanes han de participar, ocupar llocs on es prenguin decisions perquè l'Àfrica es desenvolupi i tingui estabilitat pacífica. "El desenvolupament d'Àfrica passa per la presa de consciència i l'increment del poder econòmic de les seves dones". I argumenta: "Són les africanes les que treballen durant tot el dia per sostenir les seves famílies. Per això, si donem la tecnologia a les dones, canviaran activitats com l'agricultura. Si eduquem a les dones, estarem educant les persones que porten el pes del desenvolupament ". Enèrgica, alegre i expressiva, porta més de 30 anys dedicada a la defensa d'aquests principis. Ha ocupat cinc carteres ministerials diferents al seu país. Defensa per tot el món la igualtat de drets de la dona, especialment en els països en desenvolupament, va crear a Tanzània l'organització no governamental Advocacy for Women in Africa (Suport per a les Dones a l'Àfrica).
Leer más: Març núm. 97
"La meva feina requereix que sigui la veu d'aquells que no tenen veu"
Mary Robinson (Irlanda, 1944). Advocada i llicenciada en Humanitats. Presidenta d'Irlanda des de 1990 a 1997. Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans des de 1997 a 2002. Professora de la Universitat de Columbia. Presidenta del Consell de Dones Líders del Món (Council of Women World Leaders), membre del Consell de Direcció del Fons de Vacunes (GAVI Alliance), del Consell de Lideratge de la Coalició Global sobre Dones i Sida de les Nacions Unides i presidenta d'honor d'Oxfam Internacional. Que el seu cor no és tebi ni la seva veu és fràgil ho saben els qui, en les seves innombrables compareixences públiques, han vist prendre la paraula a Mary Robinson per defensar els drets humans al món. No sembla haver volgut evitar en la seva trajectòria els reptes que altres haurien esquivat. Incidint en una globalització més humana, que no escatimi els drets de la creixent població immigrant del planeta, on les relacions internacionals siguin equilibrades i els principis humanistes de justícia, equitat i dignitat siguin efectius. Aquest és el nou horitzó per Mary Robinson i l'organització Ethical Globalization Initiative ( Iniciativa per a la Globalització Ètica), que va fundar l'octubre de 2002.
Leer más: Febrer núm. 96
" No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure-hi i treballar per aconseguir-la"
Eleanor Roosevelt (Estats Units, 1884 -1962). Casada amb Franklin D. Roosevelt, va tenir una filla i cinc fills. Descendent d'immigrants i de família influent, va quedar òrfena amb 10 anys. Les seves tasques de voluntariat van ser una constant en la seva vida. Després de ser primera dama dels Estats Units (1933-1945), va ser nomenada delegada de Nacions Unides (1946-1952) per Harry S. Truman, va liderar l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Designada per John F. Kennedy, va presidir una comissió per analitzar l'estatus de la dona al seu país (1961-1962). Va defensar els drets dels afroamericans i de les dones, va ser diplomàtica, pacifista i escriptora.Ella va dir en una ocasió que: "és més intel·ligent tenir esperança que no tenir-la, tractar de fer les coses que no intentar-ho". Estava convençuda que "el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis".
Leer más: Gener núm. 95
"Em sento realitzada en qualsevol lloc on pugui aportar alguna cosa, m'agrada treballar amb l'ésser humà"
Dora María Téllez (Nicaragua, 1956). Guerrillera del Frente Sandinista de liberación Nacional que, al 1978, va prendre junt amb el comandant Edén Pastora el Palau Nacional de Managua en la coneguda com a Opreación Chanchera. El seu objectiu: enderrocar el règim dictatorial d'Anastasio Somoza. Era la "Comandante Dos". Actualment es dedica a defensar els drets dels menys afavorits des del Moviemiento Renovador Sandinista, una escissió del Frente.
Leer más: Novembre núm. 93
"Algèria està en una presó a cel obert"
Dalila Taleb (Algèria, 1966). Activista pels drets humans. El 1993 va crear l'organització sociocultural RAJ, per canalitzar les reivindicacions dels joves algerians. Diputada per Bejaia (província de la Cabília) entre 1997 i 2002, milita des de 1999 al Front de Forces Socialistes (FFS), un partit d'oposició al règim. En aquesta formació s'ocupà de la Direcció per a la Joventut i el Moviment Associatiu i va ser membre del Consell Nacional. El 2000 va crear la seva pròpia organització, Generacions Ciutadanes, un espai de trobada per a associacions locals. Ha col·laborat amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Lliga Algeriana per a la Defensa dels Drets Humans, entre moltes altres.
Leer más: Desembre núm. 94
