Elizabeth Blackwell. Seguint la dinàmica de metgesses destacades, avui mirem internacionalment per parlar de la primera dona diplomada en medicina a una universitat dels EEUU i la primera en poder exercir la professió a tot el món. Ella va ser Elizabeth Blackwell, nascuda el 1821 a Bristol (Anglaterra), l'any 1831 es traslladà a Nova York amb la seva família. Al 1847, quan tenia 26 anys, desrpés de ser rebutjada per 12 universitats, finalment va aconseguir matricular-se en l'Escola de medicina de la Universitat de Geneva.
L'any 1849 va ser graduada com a metgessa, amb l'aspiració d'arribar a exercicir com a cirurgiana. Cap hospital nortamericà la va admetre per tal de realitzar les pràctiques, de manera que va marxar a París, amb l'esperança de trobar allí noves oportunitats i poder exercir la pràctica mèdica. Però allí no només va rebre la mateixa negativa, sinó que, a més, els metges francesos no li reconeixien el títol. Allà es va matricular en la "Maternité" i va estudiar obstetrícia, i en acabar aquests estudis va tornar a Nova York, amb el propòsit d'exercicir la professió.
Leer más: Novembre número 154
Rosa Turú i Marsal
Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral de Terrassa que es dedica al lloguer de tartanes. Afanyosa d’aprendre, apreses les primeres lletres, Rosa demana aprendre el francès. Després se les enginya per convèncer els pares que l’inscriguin en una acadèmia on s’estudia per ser mestre. Passat un temps, s’ofereix als alumnes convalidar els estudis amb els de batxillerat i, quasi sense adonar-se, els pares han d’acabar acceptant que la filla continuï els estudis secundaris a Barcelona on viu segons el moment a casa d’amics i familiars. Alumna brillant, obté el títol de batxiller el 1915 i, de nou, aconsegueix que la deixin estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1922 per la Universitat de Barcelona, tot i que el títol arriba un any més tard.
Leer más: Octubre número 153
Martina Castells
Dona avançada en el seu temps que ha de superar un món d’obstacles. Si bé, al llarg dels temps, les dones han estat sanadores -metgesses, llevadores o farmacòlogues amb extraordinaris coneixements d’herbes medicinals- no se’ls facilita el camí cap a aquestes disciplines. Com els seus germans, Martina pertany a una llarga nissaga de metges lleidatans. Tot i així, la realització dels estudis no li resulta fàcil tant per la seva salut com pel fet de ser dona i, tot, agreujat per la mort d’un germà ofegat al riu Segre. Per problemes de salut, als 8 anys es veu obligada a deixar els estudis.
Leer más: Setembre número 152
Dorotea Barnés (1904-2003). Espanya
Dorotea Barnés va ser una de les més brillants dones científiques dels anys 20 i 30.Durant la seva època universitària va rebre vàries beques per ampliar la seva recerca a Estats Units per estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a l'anàlisi químic i per fer recerca sobre l'àcid nicleínic.
El 1931 es doctora en Química a la Universitat Central de Madrid i entra a treballar com a investigadora de l'Instituto Nacional de Física y Química. Al 1932 és becada per anar a Graz (Àustria) per treballar l'espectrocopia Raman, tècnica que introdueix a Espanya fins a la Guerra Civil Espanyola, quan va haver d'exiliar-se a Carcassone.
La seva carrera científica va quedar truncada després d'aquest conflicte.
Leer más: Juny número 151
Edith Cavell (1865-1915). Regne Unit
Edith era la més gran de quatre germans. El seu pare, un reverend anomenat Frederick Cavell, va inculcar en els seus fills l'amor al proïsme i la necessitat d'ajudar els més necessitats.
La seva família ajudava als altres sempre que podia tot i no tenir massa ingressos. Edith va començar a treballar com institutriu fins que es va formar com a infermera a l'Hospital de Londres de la mà d'Eva Lucke, que va ser una reputada llevadora.
Al 1907 va aconseguir un treball de llevadora en una escola d'infermeria a Brussel·les. Des de llavors fins a l'inici de la Gran Guerra, Edith es va bolcar en la seva professió de llevadora i infermera treballant en diferents hospitals, ensenyant a escoles d'infermeria i creant fins i tot una revista a la qual va titular L'infirmière. La seva professionalitat la va convertir en aquests anys en una de les principals pioneres de la infermeria moderna.
Leer más: Maig número 150
Rosa González de Behringuer (1900-1991). Panamà
Va ser la primera dona llicenciada en Dret de Panamà i la primera d’Amèrica Llatina a obtenir el títol de doctora en Lleis per la Universitat de Nova York.
La inquietud perquè les dones del seu país poguessin participar en els àmbits jurídics i polítics s’evidenciava amb la tesi de graduació, titulada “La mujer ante el derecho panameño”. Fou cofundadora del Partit Nacional Feminista (1923) i de l’Escola de Cultura Femenina, que tenia per objectiu el desenvolupament professional i social de les dones. Va propiciar, entre altres iniciatives, el dret al sufragi femení (1946). Així mateix, va ser la primera dona proposada com a candidata de la segona vicepresidència del Partit Renovador, i uns anys després fou la primera dona nomenada jutgessa del Tribunal Tutelar de Menors.
Clara González va ser una dona solidària que basava la lluita feminista en els principis d’igualtat, democràcia, solidaritat amb les persones més dèbils, distribució de la riquesa i justícia social.
Leer más: Abril número 149
