Florence Nightingale (1820-1910). Itàlia
A la tradicional Anglaterra Victoriana, on no es concebia el paper de la dona més enllà dels murs de la seva llar, una jove emprenedora va renunciar a una vida tranquil·la per submergir-se en l'estudi i la pràctica de la infermeria. L'importantíssim paper que va jugar Florence Nightingale en la Guerra de Crimea li van donar la fama i el reconeixement com una de les pioneres de la infermeria moderna.
En el seu afany per convertir-se en una infermera professional, Florence va iniciar el 1849 un llarg viatge per Europa i Egipte en el qual va conèixer diverses persones de renom i va visitar diferents hospitals en els quals va aprendre diferents metodologies i procediments. Al 1850 va ingressar com a infermera en l'Institut de San Vicente de Paul a Alexandria, una institució catòlica; posteriorment visitaria l'hospital del Pastor Theodor Fliedner a Kaiserwerth i l'Institut alemany per a Diaconesses Protestants, ambdós a Düsseldorf. A París també hi va estar a l'hospital Saint Germain.
Leer más: Març número 148

Sarah Frances Whiting (1847 - 1927). EEUU
Va néixer el 23 d'agost de 1847 a Wyoming, Nova York, filla d'Elizabeth Comstock i Joel Whiting. El seu pare, professor de física, qui li va ensenyar els racons de la física i les matemàtiques mentre ella li ajudava preparar les seves classes.
Després d'anys d'estudi al costat del seu pare, Sarah Frances Whiting es graduava a la Universitat Ingham de Le Roy, Nova York, el 1865. Va començar a treballar com a professora en el Seminari Femení Brooklyn Heights com a professora de física. Una tasca que va compaginar amb diferents treballs en laboratoris.
Deu anys després, el fundador del Wellesley College, Henry Fowle Durant, li va proposar de treballar en la seva institució com a professora de física. es va traslladar a Boston on a més va començar a col·laborar amb el laboratori de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. El 1878 creava el seu propi laboratori en el Wellesley College, on anys després faria les primeres fotografies amb rajos X.
El seu laboratori i les seves classes a Wellesley van ser un complement perfecte. Mentre investigava amb un telescopi i espectroscopi, ensenyava als seus alumnes els seus treballs. Una de les seves alumnes va ser Annie Jump Cannon, que amb el temps es convertiria també en una prestigiosa científica. A més d'ensenyar i investigar, Sarah va publicar diversos articles científics i un llibre pedagògic per als seus alumnes.
Leer más: Febrer número 147
Annie Jump Cannon (1863 - 1941). EEUU
Va néixer l'11 de desembre de 1863 a Dover, Delaware. Annie era la més gran de tres germans del matrimoni Cannon. El seu pare, Wilson Cannon, era senador i constructor de vaixells que vivia amb la seva segona esposa, Mary Jump. Va ser precisament Mary, la mare d'Annie, qui va despertar i va impulsar l'amor de la seva filla cap a les estrelles i el món de l'astronomia.
El 1880 va marxar a Massachussets a estudiar matemàtiques, biologia i física en el prestigiós Wellesley College, una institució educativa femenina de caràcter liberal. Entre les seves professores, comptava amb l'astrònoma Sarah Frances Whiting. Quatre anys després es graduava en física i tornava a casa.
Poc temps després, Annie va emmalaltir d'escarlatina, la principal conseqüència de la qual va ser una sordesa aguda. Quan el 1894 moria la seva mare, Annie, necessitada de trobar la seva pròpia destinació, va decidir tornar Massachusets i demanar a la seva antiga professora Sarah Frances Whiting un lloc com a professora. No només es dedicaria a ensenyar física, ella mateixa va continuar estudiant i perfeccionant els seus coneixements sobre mesures espectroscòpiques.
Leer más: Gener número 146

Maria Winkelmann (1670 - 1720). Alemanya
Va néixer el 25 de febrer de 1670 a la ciutat alemanya de Leipzig. Des de ben petita, Maria va rebre l'educació que li va brindar el seu pare de manera excepcional per a una nena al segle XVII. Pastor luterà, el seu pare creia que les dones tenien el mateix dret que els homes per rebre una formació bàsica. Al morir el seu pare, quan Maria era encara una nena, el seu oncle va continuar encarregant-se de la seva educació.
Aviat a Maria se li va despertar el seu interès per la que seria la seva professió, l'astronomia, i va començar a treballar com a ajudant d'un astrònom anomenat Christopher Arnold mentre aprenia tot el que podia d'ell. Gràcies a ell va coneixer a Gottfried Kirch, un altre astrònom trenta anys més gran amb el que s'acabaria casant, a l'any 1692, i tenint 4 fills.
El matrimoni també compartien l'observatori on ambdós es complementaven, ella com la seva ajudant. Al 1670 es van traslladar a viure Berlín on el seu marit va ser nomenat astrònom de l'Acadèmia de les Ciències. Maria no va obtenir cap càrrec oficial per la seva condició de dona.
Leer más: Desembre número 145
Mary Somerville (1780-1872). Escòcia
Mary no va tenir una educació formal pel que va haver d'aprendre de manera autodidacta. Als 10 anys encara no sabia llegir i als 13 va coneixer aldoctor Somerville, qui seria el seu futur sogre, un home savi que se'n va adonar al moment de les ganes d'aprendre de la petita. Així, els seus primers contactes amb el saber es van centrar en la vida de grans dones de l'antiguitat.
Va començar a aficionar-se als passatemps matemàtics de les revistes femenines que resolia amb rapidesa. Aviat va intentar immiscir-se en les classes que rebia el seu germà de matemàtiques i va aconseguir superar el tutor en persona.
Leer más: Novembre número 144

Émilie du Châtelet (1706-1749). França
Marquesa del segle XVIII que es va colar entre els principals noms de la Revolució Científica.
Als deu anys ja havia llegit Ciceró i les matemàtiques i la metafísica ja no eren desconegudes per a ella. Dos anys després parlava diversos idiomes i traduïa textos del grec i del llatí. La seva única limitació era que, a causa de la seva condició femenina, el seu accés a la universitat estava vetat, per lo que la seva família li facilitar els millors preceptors.
A Cirey, Émilie junt al filòsof Voltaire, van iniciar un intens període d'estudi i investigació científica. Crearen una de les biblioteques més extenses i espectaculars de l'època, i la publicació d'una obra en tres volums sobre Leibniz, les Institucions de física i un tractat sobre Newton.
Va aconseguir un ampli reconeixement de la comunitat científica del XVIII a tot Europa. Enrere quedaven les seves entrades al cafè Gradot de París, centre de trobada de científics, matemàtics i filòsofs, vestida d'home perquè no li vetessin l'accés.
Font: Mujeres en la historia.
Leer más: Octubre número 143