Ir al contenido

Página principal de la UdL

Divulgació

Gener número 165

 SUSAN BROWNELL ANTHONY (1820-1906)

Susan Brownell Anthony va néixer el 15 de febrer de 1820 a Adams, Massachusetts. Els seus pares, Daniel Anthony i Lucy Read van tenir set fills, que van educar en la importància del treball dur i la vida senzilla així com en els valors de la llibertat i els drets humans. Tant el seu pare com alguns dels seus germans van ser actius lluitadors contra l'esclavitud.

Susan tenia sis anys quan es va traslladar amb la seva família a viure a Battensville, a Nova York on va estudiar en una escola local que va abandonar per les queixes dels seus responsables a causa de la seva condició femenina. El seu pare va decidir llavors que fos educada en la col·legio que ell mateix havia fundat. Després d'estudiar pedagogia en una internat femení, Susan va començar a treballar com a mestra, professió que va exercir fins que va complir els trenta anys.

Susan B. Anthony va viure des de la seva infantesa en un ambient reivindicatiu i d'activisme polític que va acabar calant en els seus propis ideals. La seva primera incursió en les organitzacions reivindicatives d'aquells anys va ser el 1848 quan es va unir a un moviment en contra de l'alcoholisme. Ja llavors, Susan es va adonar que pel fet de ser dona, malgrat participar en un moviment liberal, tenia moltes traves.

Leer más: Gener número 165

Desembre número 164

ROSA SENSAT (1873-1961)

Rosa Sensat va néixer en una època de grans canvis polítics (1873-74). Era una dona menuda, amb uns ulls negres molt vius, un caràcter dolç i un desig immens d’aprendre coses, que va tenir l’empenta i el coratge d’introduir canvis fonamentals en la pedagogia catalana i en les aules en les primeres dècades del segle XX. Va dirigir durant molts anys l’Escola de Bosc de Montjuïc, la primera escola activa i pública catalana, que va arribar a tenir prestigi internacional.

Nascuda al Masnou en una família treballadora, va ser la gran de dues germanes. La mare, Josepa Vila, era brodadora i feia puntes de coixí. El pare, Jaume Sensat, es passava llargues temporades fora de casa, embarcat en els velers de la marina mercant que comerciaven amb les colònies espanyoles d’Amèrica.

La infantesa de Rosa Sensat va estar marcada, doncs, per les absències perllongades del pare, que es van tornar definitives quan va morir el 1882. Va ser llavors que la Rosa va començar a rebre classes particulars a casa seva, després d’haver anat un temps a l’escola del poble. Quan tenia 12 anys la van enviar a estudiar per mestra a Barcelona, i després a Madrid.

Leer más: Desembre número 164

Novembre número 163

RAGNA NIELSEN (1845-1924)

Ragna Wilhelmine Nielsen(1845-1924) va ser una pedagoga noruega, així com una activista política bolcada en la causa de les dones. De casta li venia, doncs la seva mare Wilhelmine Ulmann (1816—1915) professora i directora d'un asil de nens, va ser una precursora del que avui coneixem com a guarderies infantils. Així mateix la senyora Ulmann va participar en els debats periodístics de la seva època mostrant els seus ideals radicals i democràtics i veient en el feminisme la consecució d'una societat més humana, justa i feliç. Aquests ideals serien també defensats pel seu fill Viggo Ullmann, besavi de l'actriu Liv Ullmann.

De petita Ragna va assistir a l'escola de la seva mare i posteriorment a l'Hartvig Nissen, escola privada per a nenes, fins a 1860. Amb tot just 17 anys i després de la separació dels seus pares exercirà com a mestra en aquesta escola i posteriorment en altres del país, arribant a ser la primera directora d'un institut de secundària a Noruega.

Leer más: Novembre número 163

Octubre número 162

Comencem un nou curs, i durant aquests mesos en els butlletins us anirem presentant diferents Dones importants i significatives per al món de l'educació i la pedagogia. Així doncs, la primera dona que us volem presentar és:

MARIA DE MAEZTU (1881-1948)

María de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria el 18 de juliol de 1881. Els seus pares eren Manuel de Maeztu Rodríguez i Juana Whitney. Ell d'origen cubanoespanyol, ella filla d'un diplomàtic anglès, es van conèixer a París i se'n van anar a viure junts a Vitòria. La parella tindria cinc fills, Ramiro, Ángela, Miguel, María i Gustavo.

Juana Whitney va decidir llavors traslladar-se a Bilbao on va fundar una residència de senyoretes, un centre cultural en el qual les dones que volguessin podien estudiar. Mentrestant, la seva filla María va cursar els seus estudis de Magisteri i Dret i va col·laborar amb la seva mare en l'organització de la residència.

Leer más: Octubre número 162

Guia de prevenció de la mutilació genital femenina des de l'àmbit sanitari

L'Organització Mundial de la Salut (OMS 2016) defineix la MGF com tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics, ni terapèutics, sinó generalment culturals. Durant molt de temps, s'ha referit a aquesta pràctica amb el terme de «circumcisió femenina», El que podia portar a pensar erròniament en certa semblança amb la circumcisió masculina. 

Es tracta de dues pràctiques clarament diferents la MGF sol diferir considerablement de la circumcisió masculina, que no produeix repercussions negatives ni a la salut ni en la sexualitat de l'home, al contrari que la MGF, que té conseqüències greus per a la salut i el benestar de les dones. 

Leer más: Guia de prevenció de la mutilació genital...

Juny número 161

Per concloure el curs acadèmic, en aquest últim butlletí, i trencant la dinàmica d’aquests darrers mesos, us portem la biografia d’una metgessa més internacional de les que hem donat a conèixer fins ara.

La neuròloga Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí, el 22 d’abril de 1909, en una família d’origen sefardita, filla d’un enginyer i una pintora. En aquells temps, la seva condició de dona i jueva no li posaren les coses gens fàcil per poder dedicar-se a la ciència, però com que ella tenia ben clar què volia ser, va dedicar tots els seus esforços en aconseguir-ho.

El primer repte va ser aconseguir els estalvis suficients per poder-se permetre la matrícula de la carrera. Tot i la seva al·lèrgia als llevats, va entrar a treballar a una panaderia fins que, als vint anys, amb els estalvis necessaris es va matricular a l’Escola de Medicina de Turín on va finalitzar, amb qualificació de cum laude, els seus estudis de medicina i cirurgia el 1936.

Leer más: Juny número 161

¡Atención! Este sitio usa cookies y tecnologías similares.

Si no cambia la configuración de su navegador, usted acepta su uso.

Acepto