L'Agenda 2030 feminista

Ens posem les ulleres violetes per aconseguir que els ODS siguin una realitat a la vida de totes les dones i nenes, i així promoure el desenvolupament sostenible de les societats. Construïm el nostre treball des d’un marc conceptual de Drets Humans amb perspectiva de gènere i el feminisme interseccional. Perquè no podem entendre la crisi mediambiental (ODS 13. Acció climàtica) sense parlar de violències masclistes. No podem parlar de Treball decent i creixement econòmic (ODS 8) sense parlar de la crisi de la cura,  de la divisió sexual del treball i del sistema heteropatriarcal.  Perquè  si volem assolir l’ODS 11: “Ciutats i comunitats sostenibles”, hem de treballar  la violència sexual que pateixen les dones.   Perquè no podem assolir l’ODS 3: “Salut i Benestar” sense lluitar per l’autonomia física i sexual de les dones, etc.

 Des de les últimes dècades del segle XX, el moviment feminista i la teoria crítica feminista van denunciar, conceptualitzar, polititzar i evidenciar que: 

• La Declaració Universal dels Drets Humans parteix d’un mite fundacional: La igualtat de totes les persones. 
• Es va construir prenent com a paràmetre de mesura un subjecte home, blanc, heterosexual, propietari, independent i autònom, que estava per sobre dels condicionants de classe, raça i gènere, i que exercia els seus drets a l’esfera pública. Deixant fora, per tant, les realitats i necessitats específiques de les dones i d’altres grups i col·lectius. Des del feminisme es va criticar la visió androcèntrica i etnocèntrica dels Drets Humans. 

Que les pràctiques nocives no es basen en cultures, costums o religions, sinó en l’objectiu de controlar la sexualitat femenina i la subordinació de la dona a l’home.

• La redefinició de la relació públic-privat.
• El feminisme evidencia i denuncia el sistema patriarcal. 
• La categoría universal dona, que recullen els instruments de Drets Humans, deixa fora les realitats i les experiències de dones concretes. Dones situades a l’encreuament de múltiples discriminacions resultants de les seves múltiples identitats: de gènere, però també de classe, edat, origen ètnico-racial, orientació sexual, diversitat funcional...

Gràcies a aquests conceptes feministes, generats des de les pràctiques i les vivències de les pròpies dones, s’han desenvolupat i es segueixent ampliant els instruments de protecció i promoció dels Drets Humans de les dones. No obstant això:

• La majoria de dones i nenes arreu del món segueixen discriminades.
• La violència contra les dones i les nenes es dóna a tots els països, cultures i classes socials.
• El reconeixement dels drets sexuals i reproductius es nega a milions de dones i nenes a tot el món, impedint-les exercir control sobre el seu propi cos i sobre la seva sexualitat.
  Les dones de tot el món segueixen estan discriminades a l’esfera pública, la participació política, els mitjans de comunicació, etc.
• Existeix gran impunitat pel que fa als Drets Humans de les nenes i les dones.

Perquè l’enfocament jurídic sobre Drets Humans, expressat en Convencions i altres instruments de Drets Humans de les dones, és imprescindible però no suficient per provocar el canvi a la cultura que sustenta les relacions desiguals de gènere. Per això, des del feminisme, continuem treballant per canviar el paradigma patriarcal i per aconseguir la transformació social, dotant de contingut polític feminista els Instruments Internacionals de Drets Humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Podeu llegir-ne més en el document OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DES D’UNA MIRADA FEMINISTADESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DES D’UNA MIRADA FEMINISTA

Cliqueu sobre el text per veure la inforgrafia. 

Font: Agenda2030 Feminista