12-11-10

Preguntes freqüents

Violència laboral

1. Quins són alguns exemples d’assetjament en el lloc de treball?
2. Quina diferència hi ha entre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe?
3. Tota mena d’assetjament en el lloc de treball és il·legal?
4. L’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe ha de passar a la feina per a que sigui il·legal?
5. Els homes poden patir assetjament sexual o assetjament per raó de gènere? Estan protegits igual que les dones?
6. Es considera assetjament sexual si algú amb qui tenia relació afectiva no em deixa en pau a la feina?

Violència en l’àmbit de la parella

1. La meva parella em pot denunciar per abandonament de la llar, si marxo de casa ja que pateixo maltractament?
2. Quines conseqüències jurídiques pot tenir un canvi de lloc de residència en un procés de separació o violència de gènere?
3. Què he de fer per aconseguir un/a advocat/da d’ofici?
4. Es pot canviar un pany de porta per evitar que el agressor pugui accedir a la llar?
5. Què és víctima de violència de gènere?
6. Quins drets es té si s’està treballant i es pateix violència de gènere?
7. Per què es dóna aquest tipus de violència? Quines són les causes?
8. L’agressor es pot curar?
9. Les persones maltractadores estan malaltes?
10. Quines conseqüències pot tenir per a una dona patir maltractaments?
11. Què puc fer per a prevenir aquesta situació?
12. Hi ha algun perfil de maltractadors? Quins homes poden veure’s impulsats a generar violència de gènere?

Violència laboral

1. Quins són alguns exemples d’assetjament en el lloc de treball?
   L’assetjament al lloc de treball involucra conductes inapropiades i ofensives basades en la raça, sexe, ideologia, discapacitat o edat d’una o més persones . Els exemples d'assetjament sexual inclouen acudits ofensius o despectius, calúmnies racials o ètniques, pressions per aconseguir cites o favors sexuals, comentaris inapropiats sobre la religió o les vestimentes religioses d'una persona, o dibuixos, caricatures o fotos ofensives.
2. Quina diferència hi ha entre assetjament sexual i assetjament per raó de sexe?
   La diferència principal és que l’assetjament sexual té un component sexual i l’assetjament per raó de sexe té a veure amb discriminacions relacionades amb el fet de ser dona, sense que hi hagi un component sexual.
3. Tota mena d’assetjament en el lloc de treball és il·legal?
   No, no tot l’assetjament a la feina és il·legal. Les lleis no prohibeixen les bromes simples, els comentaris o els incidents aïllats. Perquè l’assetjament a la feina sigui il·legal, la conducta ha de ser greu i/o generalitzada (és a dir, que ocorre amb freqüència). Una única instància de conducta assetjadora en general no és suficient, llevat que sigui molt greu, tal com un atac físic. Si creus que estàs sent assetjat/da a la feina, has de denunciar la conducta, fins i tot si va ocórrer una sola vegada o no sembla ser molt greu.
4. L’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe ha de passar a la feina per a que sigui il·legal?
   No. Les lleis et protegeixen contra la discriminació i l’assetjament a la feina, tant si la situació ocorre dins de l’espai físic com fora del mateix, sempre que les persones implicades es trobin per raons laborals. Per exemple, pots tenir un potencial reclam per assetjament sexual si una persona et pressiona per aconseguir una cita mentre estan en una conferència o reunió de feina.
5. Els homes poden patir assetjament sexual o assetjament per raó de gènere? Estan protegits igual que les dones?
   Sí. Tant homes com dones estan protegits/des contra l’assetjament en el lloc de treball pel sexe.
6. Es considera assetjament sexual si algú amb qui tenia relació afectiva no em deixa en pau a la feina?
   Pot ser, si deixes en clar a la persona amb qui solies sortir i a l'empresa que ja no t'interessa la relació. Si la persona insisteix a continuar la relació o et fa propostes sexuals o comentaris, pots tenir un potencial reclam per assetjament sexual.

Violència en l’àmbit de la parella

1. La meva parella em pot denunciar per abandonament de la llar, si marxo de casa ja que pateixo maltractament?
   El delicte d’abandonament de la llar no existeix. Solament existeix el delicte d’abandonament de família. Això vol dir que la persona que ha patit el maltractament es pot anar del domicili sempre i quan no deixi desprotegits als fills/es o familiars al seu càrrec i sempre i quan en un termini màxim de 30 presenti la demanda de separació al Jutjat de Primera Instància del municipi habitual.
2. Quines conseqüències jurídiques pot tenir un canvi de lloc de residència en un procés de separació o violència de gènere?
   Pots marxar del teu domicili sempre que tu així ho decideixis. Fa falta que facilitis la nova adreça al Jutjat que porta el procediment de separació o la instrucció del procés penal per violència de gènere.

Si el motiu del canvi és per ocultar el teu lloc d'estada fa falta que ho comuniquis al Jutjat Instructor del teu procediment a efectes oportuns.
3. Què he de fer per aconseguir un/a advocat/da d’ofici?
   Quan sol·licitis un advocat del torn d'ofici, només es tenen en compte els propis ingressos per establir el dret o no a Justícia Gratuïta.

Per demanar l'assignació de lletrat d'ofici fa falta que et presentis a les oficines del Jutjat del teu municipi.

Si has decidit realitzar denúncia per violència de gènere fa falta que tinguis en compte que la Policia Municipal et facilitarà un lletrat d'ofici que farà la primera assistència de forma gratuïta i t'assessorarà legalment.
4. Es pot canviar un pany de porta per evitar que el agressor pugui accedir a la llar?
   Legalment no està permès el canvi del pany de la porta sense que el Jutge adopti unes mesures que atribueixin l'ús del domicili familiar a la persona que ha patit el maltractament. Si et trobes en una situació de perill demana una mesura cautelar de prohibició d'acostament amb la major brevetat possible.
5. Què és víctima de violència de gènere?
   És víctima de violència de gènere: La dona que és o ha estat objecte d'actes de violència física o psicològica, agressions a la llibertat sexual, amenaces, coacció o privació de llibertat exercida pel seu cònjuge, excònjuge o persona que hi estigui o hi hagi estat lligat a ella per una relació similar d'afectivitat, encara que no haguessin conviscut.
6. Quins drets es té si s’està treballant i es pateix violència de gènere?
   Si hi ha una sentència judicial o informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis que està sent objecte de violència de gènere es pot sol·licitar:
   • La suspensió temporal de la relació laboral:
     Es pot sol·licitar la suspensió temporal de la relació laboral per un període inicial de 6 mesos prorrogables fins a 18 mesos, sempre que l'autoritat judicial acrediti la necessitat de mantenir la suspensió per garantir la seguretat de la víctima.
Aquesta pèrdua d'ocupació temporal es considera com a desocupació involuntària i es permet el cobrament de la prestació o subsidi per insuficiència de cotització sempre que es reuneixin les condicions necessàries.
El període de suspensió es compta com a període cotitzat per a la jubilació, incapacitat permanent, mort o supervivència, maternitat i desocupació.
   • L'extinció definitiva de la relació laboral:
     Aquesta extinció es considera com a situació de desocupació involuntària, permetent a la persona que ha patit el maltractament sol·licitar la prestació o subsidi de desocupació sempre que reuneixi els requisits.
Ambdós supòsits de suspensió o extinció de la relació laboral, i a efectes de la quantia de la seva prestació, s'incrementen les bases de cotització si en el seu moment van ser afectades per la reducció de jornada derivada de la seva condició de víctima de violència de gènere.
7. Per què es dóna aquest tipus de violència? Quines són les causes?
   Hi ha diverses teories; una de les més esteses i acceptades defensa que la causa de la violència de gènere és la desigualtat entre homes i dones. Els homes consideren legítim imposar la seva autoritat sobre la dona, fins i tot mitjançant la violència, ja que tenen molt arrelada la idea de la superioritat masculina.
8. L’agressor es pot curar?
   És complicat, les teories i teràpies no es fiquen d’acord. Hi han estudis que demostren que el 20% dels maltractadors que fan teràpia, recauen durant el primer any i el 60 % ho fan en la primera dècada.
   No obstant, tal i com comenta Miguel Lorente, Delegat del Govern per a la Violència de Gènere (2010), “s’ha de treballar d’alguna manera amb els maltractadors, per tant, el tractament de l’agressor es podrà plantejar de manera individualitzada després d’analitzar les circumstàncies específiques de cada cas i les particularitats de cada agressor i sempre com a mesura complementària a la pena durant el seu internament a la presó, si procedeix, o després del mateix. El tractament ha de ser capaç de modificar els patrons masculins de l’home, i ha de fer veure a l’agressor que la conducta violenta exercida es mereixedora de la pena imposada i que la víctima no es responsable de lo que ha passat, sinó la persona que ha exercit l’agressió”.
9. Les persones maltractadores estan malaltes?
   En absolut. Un maltractador no és un malalt, a priori, encara que pot tenir alguna infermetat com qualsevol altra persona. Només n'hi ha una sèries de trastorns que d'alguna manera modifiquen el contacte del subjecte amb la realitat i que poguessin ser incapacitants a l'hora de considerar el control de l'individu sobre la seva conducta. Aquests trastorns són a la franja, des d'un punt vista mental, de les psicosis o dels traumatismes cranoencefàlics que debiliten el cervell per exercir el control. En termes de percentatge aquestes malalties no passen del 3%, més o menys, de prevalença en la població.
   Per tant, un maltractador és una persona que vol imposar la seva voluntat, que sap perfectament el que fa i que pot decidir maltractar o no.
10. Quines conseqüències pot tenir per a una dona patir maltractaments?
    A més del dany físic (que pot portar a ocasionar fins i tot la mort), les dones maltractades sofreixen problemes psicològics, com angoixa, malsons, baixa autoestima, constant estat d'alerta, por, culpa, anulació de la pròpia persona...
11. Què puc fer per a prevenir aquesta situació?
    S’ha de detectar la situació violenta i no s’ha de culpabilitzar a la persona que la sofreix.
    S’ha d’informar a la persona i a la societat en general dels drets que tenen i dels recursos que hi ha per a aquestes situacions.
    S’han de denunciar les situacions violentes i donar o buscar recolzament en les entitats que treballen la violència de gènere o en les persones de confiança del nostre entorn.
12. Hi ha algun perfil de maltractadors? Quins homes poden veure’s impulsats a generar violència de gènere?
    No hi ha cap característica comuna a tots els maltractadors, a excepció de que estan convençuts de la seva superioritat masculina, i de la necessitat de controlar la seva parella, encara que això impliqui utilitzar la violència.