Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

Maig núm. 88

"Harambee és el meu crit preferit. Significa tothom a una"

Wangari Maathai (Kenia, 1940). Premi Nobel de la Pau 2004. Primera dona de l'Àfrica Centrel i Oriental en aconsseguir un doctorat així com un deganat de la Universitat de Nairobi. Creadora del Moviment Cinturó Verd (The Green Belt Movement)

Activitats del Centre Dolors Piera d'Igualtat i Promoció de les Dones

ACTE CONMMEMORATIU del 28 de MAIG, Dia Internacional de l'Acció per a la Salut de les Dones. Presentació de la NOVEL·LA de l'escriptora de Lleida GLORIA MARTÍN, Nos recibirá la tierra

  • Data: 27 de maig de 2011
  • Horari:  18.00 h.
  • Lloc: Aula Magna del Campus de Ciències de la Salut
  • Organitza: Facultat de Medicina, Facultat d'Infermeria, Gestió de Serveis Sanitaris (Hospital Santa Maria) i Centre Dolors Pier
  • Més informació: a la web

Activitats conmemoratives del Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones

TAULA RODONA “LA SALUT DE LES DONES EN TEMPS DE CRISI”

  • Data: 26 de maig
  • Hora: les 19 hores
  • Lloc: Sala Gran (3a planta) CCD Francesca Bonnemaison Sant Pere més Baix 7, 2a i 3a planta de l’edifici Francesca Bonnemaison 08003 Barcelona
  • Col·laboradores: CCDFB, Ajuntament de Barcelona, Institut Català de les Dones, Departament de Salut.
  • Organitza: Xarxa de Dones per la Salut Entitats
  • Més informació: Tel.: 932 684 218 Fax: 933 151 432

Activitats a Lleida

EXPOSICIÓ “TREBALLADORES DEL MÓN”

  • Data: fins al 12 de maig
  • Horari: de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.
  • Lloc: Centre Cívic del Centre Històric
  • Organitza: Fundació Pau i Solidaritat-CCOO
  • Més informació: a la web

 EXPOSICIÓ “ES DIU QUE LES DONES SÓN ROMÀNTIQUES”

  • Data: del 10 de maig fins al 26 d'agost
  • Horari: de 10 a 14 i de 17 a 21 hores, dilluns i festius tancat.
  • Lloc: Fundació Vallpalou, carrer Roger de Llúria 2
  • Preu: 3 euros // 2 euros reduïda
  • Organitza: Fundadació Vallpalou 
  • Més informació: a la web

XERRADA “L'ADVOCADA RESPON”

  • Data: 26 de maig
  • Horari: de 18 a 20 hores
  • Lloc: Casal de la Dona
  • Preu: Activitat gratuïta. Aforament limitat.
  • Organitza: Regidoria de Polítiques d'Igualtat
  • Més informació: al blog

EXPOSICIÓ “IGUALTAT DE GÈNERE, MITE I REALITAT”

  • Data: fins al 31 de maig
  • Horari: Dilluns i dijous, de 9 a 15 hores. Dimarts, dimecres i divendres, de 15 a 20:30 hores.
  • Lloc: Biblioteca Central Comarcal (Plaça de Sant Antoni), Tàrrega
  • Organitza: Associació Lika i Regidoria de Polítiques d'Igualtat
  • Més informació: a la web

Jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris

SEMNINARI: "SURVIVOR THERAPY. PROGRAMA TERAPÉUTICO PARA  MUJERES SUPERVIVIENTES DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO"

  • Data: del 17 al 20 de maig
  • Lloc: Universidad de Salamanca, Aula Salinas (Patio de Escuelas)
  • Organitza: Postgrado Intervenció Multidisciplinar en Violencia de Género. Facultad de Psicología UPSA
  • Més informació: tríptic

Premis, beques i ajuts

PREMI LEONOR DE GUZMÁN

  • Data límit de presentació: 31 de maig
  • Adreçat a: Persones físiquesl; tindran perferència les persones nascudes o residents a Andalusia
  • Dotació econòmica: 2.000 € per cadascun dels ajuts
  • Més informació: a la Univerisdad de Córdoba

VII CONVOCATÒRIA D'AJUTS A LA RECERCA FRANCESCA BONNEMAISON

  • Data límit de presentació: 6 de juny
  • Tipus de projecte: Els projectes de recerca aplicada han de versar sobre qualsevol temàtica relacionada amb la igualtat de gènere en l'àmbit local i han de comptar amb el suport d'un o més Ajuntaments de la província de Barcelona.
  • Adreçat a: Persones físiques, de forma individual o en equip de treball
  • Nombre d'ajuts: 2
  • Dotació econòmica: 6.000 € per cadascun dels ajuts
  • Més informació: a la web

Altres activitats

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: “SÉ QUI ETS. LES DONES DEL NEPAL” D'ANDREA BASAVE FERRES

  • Data: del 12 de maig al 21 de juny 
  • Horari: De dilluns a divendres de 9 a 20 hores
  • Lloc: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones. Carrer Camèlies, 36-38, Barcelona
  • Organitza: Centre d'Informació i Recursos per a les Dones
  • Més informació: a la web

XIX MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES

  • Dates: del 26 de maig al 5 de juny.
  • Llocs de prjecció: Filmoteca de Catalunya, Avinguda de Sarrià, 33. Espai Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere més Baix, 7. CCCB, Montalegre, 5. Barcelona.
  • Programa: aquí
  • Organitza: Drac Màgic, treballem la cultura audivisual.
  • Més informació: a la web a/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Carrer Sant Pere Mitjà 66, 08003 Barcelona, Tel. (+34) 93 216 00 04.

XV PREMIO "LEONOR GUZMÁN"

  • Data límit de presentació: 13 hores del 31 de maig
  • Lloc: Registro general de la Cátedra de Estudios de las Mujeres “Leonor de Guzmán” Edificio “Pedro López de Alba”. C/Alfonso XIII, 13. 14071 Córdoba (España).
  • Dotació econòmica: 2.000 €
  • Organitza: Cátedra de Estudios de las Mujeres “Leonor de Guzmán”
  • Més informació: Tel./Fax.: 957 21 21 71. a/e: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Notícies

Els mitjans de comunicació no han de fer apologia de la violència

Des de Dones Juristes, associació catalana, fundada l'any 1989, hem llegit l'article publicat al Diari El Mundo, signat per Salvador Sostres en el qual començava dient: "Hi havia un noi normal ..." de 21 anys que havia matat la seva nòvia de 19 embarassada en intentar la jove trencar la relació i ...assabentar-se ell que el fill no era seu, justificant el pobre noi "víctima d'atroç violència". També hem seguit amb atenció la polèmica que aquest article ha desencadenat.

La majoria de les sòcies de la nostra organització som advocades en exercici, feministes i portem anys lluitant contra la violència de gènere.

No hi ha més sord que el que no vol sentir ni més cec que el que no vol veure.

Ens trobem amb dues realitats: homes que han pres consciència de la situació actual de les dones i de la històrica i que estan totalment al nostre costat en la defensa contra la violència de gènere. Altres homes, creiem que pocs, però que fan molt soroll, que s'han organitzat i que lluiten desesperadament per defensar l'indefensable, fins i tot amb arguments grollers.

És cert que hi ha comportaments bons i dolents en ambdós sexes, però en la qüestió de la violència les estadístiques són concloents. Les morts d'any rere any de dones en mans dels seus marits, parelles o ex parelles i les denúncies per maltractaments no tenen res a veure amb la nimietat que es dóna en algun cas de maltractament de dones a homes.

A més, totes les juristes que hem defensat i defensem dones, sabem del dolor ocult de moltes dones que ni tan sols s'atreveixen a denunciar.

Potser ja fora hora que els mitjans de comunicació es dediquessin a informar de fets i es prohibís la seva utilització per fer apologia de la violència, com ha fet el periodista Salvador Sostres i ha permès el director d'El Mundo Pedro J. Ramírez.

Nosaltres, al costat de moltes altres juristes de la resta de l'estat espanyol, seguirem treballant per desterrar aquesta xacra que hauria de avergonyir a totes i a tots, però més als homes.

Pel que fa als arguments d'aquesta minoria, no val la pena comentar-los, són propis de cecs que no volen veure i de sords que no volen sentir i que mereixen un suspens en matemàtiques.

Escrit per Dones Juristes

La Independent

Les polítiques locals d'igualtat avancen a la periferia de Buenos Aires

Durant el mes de març, dos municipis de la província de Buenos Aires-Morón i Luján-es van comprometre en la renovació i posada en marxa, respectivament, de plans d'igualtat entre Dones i Homes. Els PIO són polítiques públiques que transversalitzen els temes de gènere en tota la gestió i donen compte d'un actiu compromís polític amb la superació de les desigualtats.

Els plans d'Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes són polítiques públiques que busquen transversalitzar la perspectiva de gènere a l'interior de tota la gestió de govern, és a dir que cada àrea-i no només les específicament dedicades a temes de dona i / o de gènere -, es comprometen en l'execució de polítiques actives per superar les desigualtats. A l'Argentina, diversos municipis van implementar PIO's des del 2000 en endavant, però en molts casos les polítiques son discontinues. Maria Rigat-Pflaum de la Fundació Friederich Ebert, especialista en el tema i assessorara de molts d'aquests executius comunals, rescata els PIO's com a instàncies per instal lar les polítiques de gènere en totes les gestions sense per això renunciar a l'especificitat de les àrees de dona i / o de gènere que generen programes específics.

'L'execució dels PIO's implica una important voluntat política de les gestions -assenyala Rigat-Pflaum-. És una política d'Estat que genera canvis substantius si s'aconsegueix que els qui hi participen s'apropiïn del concepte. I no es tracta d'una política aïllada, sinó que té a veure amb administracions que fan de la igualtat un valor polític. Les gestions que s' implementen tenen en comú la premissa de la importància de la distribució, tant de la riquesa com de les diferències. És, per tant, un procés més profund que el de la igualtat d'oportunitats. El compromís amb els PIO's implica no només millorar l'accés de dones i homes per igual al que hi ha, sinó incrementar la qualitat del que hi ha. "

A més de Morón i Luján, a Argentina s'han implementat PIO's amb l'assessorament de la Fundació Ebert als municipis de Rosario (PIO I: 2001-2004, PIO II: 2005-2009 i PIO III: 2010-2014); Mendoza (2003-2006); Mar del Plata (2003-2006) i Resistencia (2003-2006). Altres ciutats que també ho van fer van ser la de Buenos Aires, Paraná i Capilla del Monte.

Si bé en altres països es van implementar PIO's a nivell nacional i regional, Rigat-Pflaum destaca la major possibilitat de concreció política dels municipis en relació amb estructures polítiques més grans. 'Els PIO's nacionals tenen un perfil més declaratiu i menys executiu perquè per implementar la política sempre s'ha de baixar a la instància municipal, per això escollim els municipis per desenvolupar aquests projectes.'

La continuïtat dels PIO's està intrínsecament lligada al procés polític. Quan la gestió és descontinúa el més probable és que els PIO's també. És el que va succeir a Mendoza, Mar del Plata i Resistencia. En el cas de Rosario, el projecte segueix però amb diferent empremta, ja que es va modificar l'equip de persones que el porten endavant perquè moltes funcionàries i funcionaris que van implementar els primers PIO's es van traslladar l'any 2007 a la gestió del govern provincial quan Hermes Binner (alcalde de Rosario entre 1995 i 2003) va guanyar les eleccions.

Morón

El Municipi de Morón està a càrrec del Partit Ecuentro por la Democracia i la Equidad (liderat a nivell nacional per Martín Sabatella) des de l'any 1999. En el marc d'aquesta gestió va començar a implementar-se el primer PIO l'any 2006, que va culminar el 2008. El 2009 es va fer el procés d'avaluació a càrrec del funcionariat que hi intervingué i del Consell Municipal de les Dones, un organisme consultiu de la societat civil.

El saldo va ser positiu en relació a la majoria de les àrees, amb avaluacions que oscil.len entre alta i molt alta en relació als objectius proposats per a 'Treball i Ocupabilitat', 'Comunicació i Llenguatge no sexista', 'Violència i Drets Humans' i 'Participació Ciutadana'. I van rebre una qualificació entre mitjana i baixa àrees vinculades a l'equipament urbà i tècnic, i algunes prestacions de serveis de salut específiques per a dones.

Leonardo Di Dio, coordinador general de la Direcció de Polítiques de Gènere del Municipi, assenyala els dos aspectes que considera fonamentals del procés que va travessar el municipi amb el primer PIO: 'Per una banda, l'agenda de gènere avui és part del debat a Morón , un municipi de 350 mil habitants del conurbano Buenos Aires. La comunitat sap que hi ha una política pública sobre aquest tema i som referència entre els districtes de la zona. De l'altra, es va instal.lar la transversalitat de gènere en àrees diverses. Nosaltres no som el mateixos ni les mateixes de fa quatre o cinc anys. Hi ha una altra lògica de treball. Avui, quan l'àrea de cultura planifica a qui va a convidar a un acte, avalua que les creacions d'aquesta persona no tinguin un biaix sexista '.

En relació al PIO II, els aspectes destacats són la quantitat d'àrees municipals involucrades, 27, i l'haver sumat zones habitualment no incloses com Finances o el Consell Deliberante. 'Els reptes que tenim -assenyala Di Dio-són avançar amb les àrees que en el primer PIO van tenir un baix rendiment i complexitzar i aprofundir l'enfocament, que la societat de Morón estigui prou sensibilitzada amb el tema com per venir i demanar que implementem determinades polítiques. '

Luján

El procés del PIO és liderat a Luján per la gestió de Graciela Rosso, alcaldesa des del 2007 pel Frente para la Victória. Durant l'any 2010, el municipi es va submergir en l'habitual procés de diagnòstic participatiu al costat de la societat civil i els resultats van quedar plasmats en el PIO I, que es va donar a conèixer al març. 'Des del moment de la creació de la Direcció de la Dona era un objectiu arribar a dissenyar i implementar a Luján un Pla d'Igualtat d'Oportunitats-assenyala Luciana Manni, responsable de la Direcció de la Dona i Polítiques de Gènere del municipi-. Tanmateix, per aconseguir-ho, havíem de crear les condicions per instal lar el tema de la igualtat i equitat de gènere tant a l 'ajuntament  com a política pública com al municipi de Luján, com a dret de totes i tots. Abans de la gestió de Graciela Rosso no hi havia cap espai institucional, ni tampoc organitzacions, que treballessin específicament temes com drets de les dones o que s'ocupessin de pensar en programes i polítiques que atenguin les necessitats específiques de les dones. '

En relació a les propostes arribades amb especial èmfasi des de la societat civil, Manni assenyala l'hàbitat i els espais públics com a àrees que des del Poder Executiu no havien estat tan accentuades i, no obstant això, les dones van reclamar com a molt necessàries per aconseguir la igualtat. La democratització dels vincles familiars també va estar molt present en el procés de diagnòstic vinculada a la violència familiar: la necessitat de modificar hàbits i remoure estereotips sexistes per aconseguir més paritat cap a l'interior de les llars que baixi els índexs de maltractament.

L'execució del PIO estarà liderada a Luján per una Comissió de la Igualtat, integrada per totes les àrees involucrades, que serà coordinada per la Direcció de Polítiques de Gènere i monitoreada per un Fòrum Consultiu de la societat civil (similar al Consell Municipal de les Dones de Morón).

 Sandra Chaher escriu al conegut diari argentí Página 12. És també la presidenta d'ARTEMISA comunicación i com a tal imparteix molts tallers de formació per a l'administració local. La Independent la va acompanyar, aquest passat mes de març, al municipi de Luján on va realitzar un taller sobre dos temes: les polítiques locals de donesi mitjans de comunicació i gènere.
Acostant-nos a les nostres eleccions municipals reproduim aquest article de
Chaher on ens parla dels avenços justament en dos dels municipis on treballadors i treballadores i el moviment associatiu de dones han rebut la seva formació: Luján i Morón.

La Independent 

La trampa del vel: el mocador, el niqab i el debat amb el feminisme.

En els últims deu anys s'ha produït un important procés de hijabització o extensió del hijab entre les musulmanes, acompanyat molt recentment per certa expansió del niqab (conegut com burca). Alhora, aquestes peces han passat a ser un element polític de primer ordre, tant dins com fora del món musulmà. La seva regulació és un assumpte d'Estat en els països europeus d'immigració, així com en una part dels països musulmans. En tots els casos, el seu ús es debat acaloradament des del punt de vista de la política, de la integració de les minories, de la construcció nacional i comunitària i per descomptat, del feminisme.

La qüestió és: per què tanta importància? ¿Què és el que hi ha darrere de les discussions i conflictes sobre el mocador? Què discursos circulen i quins objectius tenen? Què passa amb la construcció de les dones que hi ha sota de l'obligació de cobrir-se el cap? Què pot dir el feminisme de tot això?

Els conflictes relacionats amb el mocador s'han donat a Espanya dins d'escoles i instituts, on hi havia noies escolaritzades que el portaven. El primer cas es dóna a la província de Madrid el 2002; el segon a Girona el 2007; el tercer a Madrid el 2010 i el quart a Galícia el 2011. En els dos primers, les noies no van haver de deixar el centre, mentre que en els altres dos van ser expulsades després d'una sèrie de moviments i de pressions sobre diferents instàncies implicades. Excepte en el cas de Girona, els governs autònoms implicats, la Comunitat Autònoma de Madrid i la Junta de Galícia, van apostar fortament per l'expulsió de les noies. És important destacar que no es tracta de la primera vegada que hi ha una noia amb mocador en una escola o institut, sinó que es converteix en un cas perquè algun responsable de l'establiment escolar decideix que l'hijab i l'educació són incompatibles. També a 2010 la secretària dels populars catalans va portar una proposta al Senat per instar al govern a prohibir el niqab, que va ser aprovada en aquesta instància, però rebutjada al Congrés dels Diputats. El Parlament de Catalunya tampoc va aprovar la seva prohibició aquest mes d'abril. Mentre tant, un grapat de municipis a Catalunya, un a Màlaga i un altre a Madrid, han prohibit portar el niqab a les dependències municipals, tot sovint amb el suport no només de dretes i extremes dretes, sinó del Partit Socialista. Tant les expulsions de les escoles per causa del mocador com la prohibició del niqab suposen una tragèdia per a les persones que les pateixen-de manera manifestament il•legal-i creen tot un clima de desassossec i incomoditat per a les noies musulmanes i el seu entorn. Essent musulmanes, estan potencialment fora de la llei si decideixen fer servir el mocador. Així se les percep: entre víctimes i fanàtiques.

Però, si les regulacions del mocador i del niqab tenen com a finalitat la seva restricció a Europa, en altres contextos les dones són obligades a portar-los, com passa a l'Iran o a zones de l'Afganistan, Aràbia Saudita, Gaza o Txetxènia. A més, cal considerar molts altres contextos del món musulmà en què les dones són atacades per grups "incontrolats" que les obliguen a cobrir-se. Ambdós tipus de regulació, la que obliga i la que restringeix, tenen un objectiu comú, que és la dominació de les dones per mitjà de l'aplicació sobre els seus cossos de normatives legals (normativització).

D'aquesta manera, es pot dir que hi ha un doble eix de dominació de les dones musulmanes: el patriarcal i el de la islamofòbia. En el primer, el mocador pot esdevenir una eina - la més evident-de control de les dones, que habitualment s'acompanya d'altres restriccions a la llibertat. En els països o grups on el mocador és obligatori o altament recomanable, les dones depenen jurídica i socialment dels homes. El mocador és el símbol visible d'aquesta manca d'autonomia. El segon eix de dominació es dóna en països on els musulmans són una minoria. Aquesta islamofòbia utilitza l' hijab com a icona de la diferència cultural i com a prova de la inferioritat dels musulmans. Regulant l' hijab, els països no musulmans troben una excusa per restringir els drets de les minories musulmanes en el seu conjunt. D'altra banda, la prohibició del niqab estableix consensos des de les dretes, criminalitza les dones que el porten i les portadores potencials. El feminisme crític confronta aquí un important dilema que no està resolt ni tan sols en el sentit de poder articular un discurs informat i militant sobre el tema, de manera que inclogui l'atenció a les dones que decideixen portar-lo o que lluiten contra ell sense per això donar suport el patriarcat o el racisme antimusulmà. D'una banda, les perspectives "salvadores", que concentren la seva acció en l'emancipació de les dones musulmanes tot arrabassant el mocador per "alliberar-les" de la seva pròpia cultura poden estar servint perquè les dretes i algunes" esquerres "sostinguin una posició clarament islamòfoba i antiimmigració; de l'altra, la interpretació de l' hijab i el niqab únicament com a formes de resistència cultural pot portar-nos a passar per alt les consideracions patriarcals que poden estar a la base de la construcció del cos de les musulmanes com una cosa que ha de ser ocultada, legislada i controlada. En aquest sentit, seria molt positiu propiciar debats seriosos entre el feminisme crític i les dones musulmanes que parlen des del que defineixen com a feminisme islàmic. Aquest debat no s'ha produït encara per al cas espanyol. Podria ser, com va dir de manera provocadora Ndeye Andújar de la Junta Islàmica Catalana en al darrer Congrés de Feminisme Islàmic, celebrat a Madrid, que el futur del feminisme passi també pel feminisme islàmic. Però, el que és ben segur és que el futur del feminisme islàmic ha de passar pel feminisme.

Escrit per Àngels Ramírez, autora de La trampa del velo

La Independent

Campanya a Euskadi a favor de l'esport femení.

L’Institut Basc de la Dona està recollint material de tots els clubs d'Euskadi per fer una exposició

La presència dels esports femenins als mitjans de comunicació i a la societat en definitiva segueix estant a anys llum de la masculina. Les institucions tenen molt a dir i a fer. I, poc a poc, es va avançant en un camp on encara queda molt camí per recórrer. L’Institut Basc de la Dona, EMAKUNDE, està posant el seu granet de sorra a la causa. Ha començat una campanya per rendir homenatge a les dones que practiquen esport d’alt nivell a Euzkadi. L’objectiu: que els seus èxits tinguin més visibilitat.

La campanya consisteix en demanar material als diferents clubs, sobretot samarretes i pilotes signades per tots els equips femenins d'Euskadi. Amb tot el material recollit faran un exposició perquè tothom sigui conscient del que s’aconsegueix i que sovint queda en un segon pla. La secretària general d’Emakunde, Arantxa Elizondo, explica que “vam constatar fa uns mesos en unes jornades sobre l’esport femení que les dones en l’esport d’alt nivell ho tenen més complicat. No se les veu i els seus èxits no tenen presència. Per això van tirar endavant aquesta iniciativa. La resposta està sent molt bona i el lliurament de material s’està fent en partits i actes esportius, fet que li dóna més visibilitat a la campanya.”

De sobres és sabut que les comparacions amb l’esport masculí en general i el futbol en particular són odioses. I que per tenir presència als mitjans de comunicació s’ha d’aconseguir un gran èxit. Segons Elizondo "és tasca de les institucions reflexionar per intentar anar més enllà i actuar en la bona línia".

Destaca els valors i l’exemple que pot aportar l’esport femení a les generacions que s’estan formant. “És important que els nens i les nenes tinguin referents que trenquin l’estereotip clàssic del rol femení. Que tinguin una visió més àmplia del que poden arribar a ser o fer quan creixin. M’agrada veure quan vaig als partits que dones fortes i preparades poden fer esport d’alt nivell. Perquè estem acostumats a veure homes forts i àgils però se’ns nega la possibilitat de veure dones fent el mateix igual de bé i aconseguint també títols importants. També em crida l’atenció que el públic té una actitud més respectuosa, menys insultant i menys agressiva. I en l’aprenentatge és important també aprendre a respectar els rivals”, comenta Elizondo.

Tot i que els temps han canviat i als últims anys s’ha avançat molt, a EMAKUNDE tenen clar que la igualtat entre homes i dones encara està molt lluny. Detecten molta resistència en un àmbit clau com és el financer. “És molt complicat que els patrocinadors inverteixin en les dones i al final s’entra en un cercle viciós del que és molt difícil sortir: sense patrocinadors no és rentable, no hi ha diners, no es fa publicitat, no surt als mitjans de comunicació i per tant no interessa als patrocinadors”.

Per això, institucions com EMAKUNDE segueixen treballant perquè les polítiques públiques també de l’esport se’n recordin de les dones. L’homenatge que estan fent als equips femenins d’Euskadi segueix aquesta línia. I l’exposició que estan preparant servirà per evidenciar que en l’esport femení també s’aconsegueixen èxits importants tot i que no sempre surtin en primera pàgina.

Escrit per Sònia Ribó

La independent

Feministas con barba

La barba -patriarcal antes que revolucionaria con Fidel Castro, plena moda islámica desde la revolución iraní...- también es feminista. Y no por quienes la llevan, sino por quienes se la ponen, como en la foto. Son activistas francesas que han recurrido a este atributo masculino para denunciar la desigualdad en el país que hizo bandera de ella. Pese a ir en trío con la libertad y la fraternidad desde la madre de todas las revoluciones, la de 1789 -cuya Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano excluía los de las mujeres, por cierto-, la egalité entre los dos sexos dista de ser real en Francia. De ahí llega este activismo feminista con sentido del humor: provistas de barbas de peluche, grupos de mujeres irrumpen pacíficamente en actos públicos donde queda patente la falta de protagonismo femenino -excepto las azafatas, si acaso- suben al estrado y felicitan a sus varoniles protagonistas por cerrar el paso a las mujeres. Son las activistas de La Barbe. Cámara en mano inmortalizan a esos hombres de traje gris, ya sean  el ministro de Hacienda, empresarios, parlamentarios, periodistas, etc, rodeados de barbudas que les animan a seguir así. Y a la web con los vídeos. Un muestrario surtido para cuyo disfrute no es imprescindible hablar la lengua de Molière. Es feminismo de acción en la era de las nuevas tecnologías. Ironía y denuncia en pro de la paridad.

Debutaron en 2008 con una intervención espectacular: poner barba a Marianne, la efigie femenina que simboliza la República Francesa, en una céntrica plaza de París. Y desde entonces no han parado. Su última acción, el pasado 2 de abril, ocurrió en el Festival de Cine Español de Nantes, donde se pusieron barba y subieron al escenario para denunciar que no había una sola mujer en los jurados. Con mucha cortesía y con el peluche en la cara han acompañado a muchos representantes del poder en Francia, que unas veces reaccionan con desagrado, otras con ironía, paciencia... y alguna vez, con grosería. Ellas, ni se inmutan.

Este colectivo con decenas de activistas que se define como "autoservicio" al carecer de cuotas o carnés,dirige su manifiesto (en francés) "a todas las mujeres asustadas por el ascenso del sexismo en los medios de comunicación, superadas por la dominación masculina en la sociead francesa, atemorizadas al ver aumentar aún más las desigualdades entre hombres y mujeres en todos los sectores de actividad". "Es hora de volver a poner el feminismo en marcha y de salir a la conquista de los territorios del poder en todas sus formas", advierte. "Cuando las mujeres tengan el poder, ya se verá qué hacen con él. Mientras tanto, que lo tomen", concluye.

La barbe, que amén del obvio "la barba" también es una expresión traducible como "basta ya", ofrece en su web un "kit de feminismo" descargable para pasar a la acción: hacerse una barba, elegir un objetivo, escribir un educado discurso de agradecimiento por el machismo demostrado, llevar cámara de vídeo y de fotos... En México, ya tienen una organización hermanada, Las Bigotonas. Cuando las barbas del vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar, advierte el refrán castellano. O cómprate unas de peluche, añaden las vecinas del norte.

Escrit per Charo Nogueira

Blog de El País

Nosaltres les dones

Yolande Mukagasana, Ruanda 1954

Infermera, anestesista fins al genocidi ruanes al 1994. Autora de diversos llibres sobre el genocidi y testimonis supervivents. Es copautora de l'obra teatral Ruanda 94, escrita el 2002. La seva tasca ha sigut reconeguda amb diversos premis, entre altres, el Premi pel Testimoni i la Solidaritat, per la Fundació Alexandre Langer, Itàlia, juny de 1998, Premi per la Comprensió Internacional entre les Nacions i pels Drets Humans, al novembre de 1999. Premi "Paloma de Oro por la Paz", per la seva activitat periodística, per la fundació Archivo Disarmo, Roma, juliol de 2002, Premi de la Dona del Segle XXI per la Resistència, per la Associació de la Dona del Centre Cultural de Schaerbeek, Bèlgica, març de 2003. Menció d'Honor en el Premi UNESCO d'educació per la Pau, setembre de 2003. Premi del Cortge Moral, pel Comité Jueu Americà, Washington D. C., maig de 2008.

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto