A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z
A
Assetjament ambiental: es produeix quan el comportament sexual impropi o un determinat comportament adreçat a una persona per raó del seu sexe crea un ambient intimidador, hostil, ofensiu: comentaris de naturalesa sexual, bromes (normalment requereix insistència i repetició de les accions, en funció de la gravetat del comportament).
Assetjament d’intercanvi (o quid pro quo): es produeix quan es força la persona assetjada a escollir entre sotmetre’s als requeriments sexuals o perdre certs beneficis o condicions en el treball (incorpora el xantatge sexual). La negativa de la persona a una conducta de naturalesa sexual s’utilitza per negar-li l’accés a la formació, a l’ocupació, la promoció, el salari o qualsevol altra decisió sobre l’ocupació.
Assetjament horitzontal: pressió exercida per una persona treballadora, un o una membre de l’alumnat o per un grup de persones treballadores, alumnes o sobre un company o companya.
Assetjament per raó de sexe: Situació on es produeix un comportament no desitjat, relacionat amb el sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’aquesta persona i de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Assetjament sexual: Situació en la qual es produeix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment quan es crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Assetjament vertical ascendent: pressió exercida per un/a treballador/a alumne/a o un grup de treballadors/ores o alumnes/as sobre una persona amb superioritat jeràrquica.
Assetjament vertical descendent: pressió exercida per una persona amb superioritat jeràrquica sobre una o més persones treballadores i/o alumnat.
Atenció: Conjunt d’accions destinades a una persona per a que pugui superar les situacions i conseqüències generades per l’abús en els àmbits personal, familiar i social, garantint la seva seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i procediments per a que pugui resoldre la situació.
D
Detecció: Posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant si apareix de manera precoç com de manera estable, i que permetin també conèixer les situacions en les que s’hauria de intervenir, per a evitar el seu desenvolupament i cronicitat.
Discriminació directa: Situació en què es troba una persona que sigui, hagi estat o pugui ser tractada, atenent el seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable.
Discriminació indirecta: Situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa persones d’un sexe en desavantatge particular respecte a persones de l’altre sexe, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica es puguin justificar objectivament atenent una finalitat legítima i que els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin necessaris i adequats.
Discriminació per embaràs o maternitat: Qualsevol tracte desfavorable a les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat.
P
Prevenció: Conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista a través de la reducció dels factors de risc, i impedir així la seva normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania, especialment a les dones, en el sentit de que cap forma de violència és justificable ni tolerable.
R
Recuperació: Etapa del cicle personal i social d’una dona que ha viscut situacions de violència en que es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
Reparació: Conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars adoptades pels diferents organismes i agents responsables de la intervenció en el àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
S
Sensibilització: Conjunt d’accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en el imaginari social que permetin avançar cap a la eradicació de la violència masclista.
V
Victimització secundària o revictimització: Maltractament addicional exercit vers les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits –quantitatius i qualitatius– de les intervencions portades a terme pels organismes responsables, així com per les actuacions no encertades provinents d’altres agents implicats.
Violència econòmica: Privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una persona i, si s’escau, de llurs filles o fills, així com la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits l’àmbit de parella.
Violència en la parella: Violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida sobre les dones i realitzada per part de l’home que és o ha estat el seu cònjuge o persona lligada per relacions similars d’afectivitat.
Violència física: Qualsevol acció no accidental que provoqui danys físics o malalties.
Violència laboral: Violència física, sexual o psicològica que es pot produir tant en el centre de treball i durant la jornada de treball, com fora del centre i de les hores de treball, sempre que tinguin relació amb la feina.
Violència masclista: Violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Violència psicològica: Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una persona desvaloració o patiment, mitjançant amenaces, humiliació, vexacions, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, conductes de restricció, conductes destructives (referides a objectes de valor econòmic o afectiu per a la víctima i el maltractament d’animals domèstics), culpabilització de la dona en les conductes violentes de l’home o qualsevol altre limitació del seu àmbit de llibertat.
Violència sexual i abusos sexuals: Qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les persones, inclosa l’exhibició, l’observació, la imposició -mitjançant violència, intimidació, prevalença o manipulació emocional- de relacions sexuals, per part de la persona que té una relació conjugal, de parella o afectiva amb la dona que pateix aquesta situació.
Entre un 30% y un 60 % de les dones del món són objectes de maltractament. Cada quinze segons una dona és maltractada. El maltractament és la major causa de lesions en la dona; preval sobre la delinqüència, robatoris i accidents de trànsit.
El 35 % de les dones que ingressen en urgències a l’estat espanyol ho fan per temes relacionats amb la violència de gènere.
El 20% dels maltractadors que fan teràpia, recauen durant el primer any i el 60 % ho fan en la primera dècada.
Molts autors identifiquen com a causes de la violència en l'àmbit de la parella, la organització masclista de les societats.
L’alcohol i les drogues no són la causa dels maltractaments
(Fonts: “Fundación Mujeres” i “Estudio de las tipologias de agresores de pareja en centros penitenciarios”, Ismael Loinaz 2010).
La violència de gènere, és un problema social que afecta a dones de diferents edats, classes socials, cultures o nivells acadèmics i supera els estereotips respecte a qui la sofreix, per qui i on es produeix.
Segons un estudi del realitzat per l’Instituto de la Mujer, 1 de cada 10 treballadores ha patit alguna forma d’assetjament sexual a la feina en l’any previ a l’estudi. El 2.1 % de les dones que ho van patir l’han afrontat de manera molt greu (petons no desitjats per exemple) i el 3.6% de manera greu (peticions sexuals i insinuacions per exemple). De l’estudi es desprèn també que de les empreses enquestades no han actuat per a resoldre aquestes situacions i que les dones que han patit l’assetjament oculten els fets
Segons un altre estudi realitzat per CCOO l’any 2000, el 18.3 % de les dones treballadores espanyoles ha viscut alguna situació d’assetjament sexual al llarg de la seva vida professional.
Segons un estudi sobre “Violències de gènere en l’àmbit universitari? Realitats, formes i superació” realitzat per AGAUR en l’àmbit universitari català el 14% de les noies enquestades han contestat que sí coneixen alguna situació de violència de gènere que hagi succeït a la universitat o entre persones de l’àmbit universitari. Per altra banda quan se’ls pregunta per situacions concretes el 44 % afirma haver patit o conèixer situacions de violència, assetjament i discriminació per sexe. D’aquesta manera l’inicial 14% acaba convertint-se en 58%.
