Vés al contingut

Pàgina principal de la UdL

Butlletí

Març número 174

CLARA ZETKIN (1857-1933)

Clara Zetkin va ser una revolucionària comunista alemanya d’origen polonès. Va néixer a Wiederau, Saxònia el 5 de juliol de 1857.

Va estudiar a Leipzig, on va establir contactes amb el partit socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), en el qual va ingressar el 1881. Va començar a col·laborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat. Va ser una destacada feminista i va presidir l’organització socialista de les dones alemanyes i va ser responsable del secretariat femení de la Internacional.

Llegeix més: Març número 174

Febrer número 173

OKSANA SHACHKO (1987-2018)

Oksana Shachko va néixer el 31 de gener a Khmelnitski, Ucranïa en un ambient ortodox.

Va estudiar filosofia però l'art formava una part molt gran de la seva vida.

A la universitat va coneixèr a altres joves que, com ella, volien treballar la creativitat i qüestionar les restriccions imposades sobre l'expressió de les idees i el pensament femení. D'aquesta manera va cofundar el grup activista de feminisme radical Femen, l'any 2008. 

Un any més tard, va començar a protestar en topless i amb corones de flors, per a representar a la dona i la seva imatge, tant en l'art com en la història. Oksana considerava el nu públic com una manera de prendre el control del seu propi sexe i convertir les seves accions en una forma pacífica d'activisme.

Llegeix més: Febrer número 173

Desembre número 172

MARIELLE FRANCO DA SILVA (1979-2018)

Va néixer el 27 de juliol de 1979 a Rio de Janeiro, Brasil, al complex de faveles de Maré, una de les zones més violentes de la ciutat.

Va estudiar, va guanyar una beca i es va graduar en Sociologia, després va realitzar un mestratge en administració pública.

Des de ben jove, va destacar pel seu activisme a favor de les dones, les persones negres, homosexuals i la gent més pobra. En les eleccions municipals de 2016 -en les quals una vintena d'aspirants a l'alcaldia o regidories van ser assassinades per bandes narcotraficants i milícies- Franco es va convertir en la cinquena candidata entre les més votades de Rio, amb 46.000 sufragis, sent triada regidora.

Llegeix més: Desembre número 172

Octubre número 171

BERTA ISABEL CÁCERES FLORES (1973-2016)

Berta Cáceres Flores (L'Esperança 4 de març de 1973 - L'Esperança 3 de març de 2016) va ser una activista feminista, líder indígena i social hondurenya. Fundadora del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), des del qual va liderar manifestacions en defensa del medi ambient oposant-se a la construcció de projectes hidroelèctrics en l'occident del seu país per considerar que atemptaven contra els recursos naturals. Per la seva lluita en defensa dels recursos naturals va ser guardonada el 2015 amb el Premi Mediambiental Goldman, el màxim reconeixement mundial per activistes de medi ambient. A causa de la seva lluita, va ser assassinada el 2016.

Va ser perseguida i va estar empresonada per la seva defensa davant les violacions a què són sotmeses les comunitats indígenes a Hondures. Va organitzar i va liderar al poble lenca, la major ètnia indígena, els que habiten l'occident hondureny i lluiten en defensa del seu territori ancestral que es va veure amenaçat per projectes hidroelèctrics i miners aprovats pel govern sense prèvia consulta.

Llegeix més: Octubre número 171

Juny número 170

BENITA CASIMIRA ASAS MANTEROLA (1873-1968)

Va néixer a Sant Sebastià el 4 de març de 1873. Els seus pares van ser Ruperto Asas Aja, natural de Cantàbria i Plàcida Blasa Manterola Vidal, nascuda a Sant Sebastià. Educada en la precària formació escolar que la societat espanyola de finals del segle XIX destinava a les nenes (basada en l'aprenentatge de les tasques domèstiques i, amb una mica de sort, en l'ensenyament de les primeres lletres i uns rudimentaris coneixements d'aritmètica), va mostrar, però, des de la seva infantesa una innata curiositat intel·lectual i una ferma vocació per la docència, que acabarien conduint fins a les aules en qualitat de mestra.

Al 1897 va obtenir el títol de Mestra de Primer Ensenyament a la Universitat de Valladolid. Aquest mateix any va ser destinada com a mestra auxiliar de pàrvuls a l'escola de l'Albereda de San Mamés de Bilbao, on va romandre fins a l’1 de febrer de 1902.

En aquest any es va traslladar com a mestra a Madrid i va començar la seva tasca com a escriptora en diaris i revistes de la ciutat i també de Bilbao, com El Nervión. Aviat, aquests articles es van centrar en la defensa de l'accés a la cultura de les dones i en la demanda de la igualtat entre els sexes. El 1910, en una conferència sobre el feminisme a l'Ateneu madrileny es va declarar feminista i sufragista. En nombrosos articles publicats amb posterioritat, Benita Asas i altres escriptores afins a la seva ideologia, han assenyalat aquest moment com el punt d'inici del feminisme a Espanya.

Llegeix més: Juny número 170

Maig número 169

HELENE LANGE (1848-1930)

És una de les personalitats més importants del moviment del segle XIX de les dones. Va lluitar per la igualtat d'oportunitats de carrera per a les dones.Va néixer el 9 d'abril de 1848 a Oldenburg, Alemanya, en el si d'una família de classe mitjana, filla del comerciant Carl Theodor Lange i la seva esposa Johanne Sophie Amalie Dieck.

Quan Helene tenia sis anys mor la seva mare, en 1855 de tuberculosi, i deu anys més tard el seu pare, el 1864 d'un vessament cerebral. Pel que era completament depenent de si mateixa en una edat relativament jove. Va passar un any a la casa familiar d'un sacerdot del sud d'Alemanya, allà va comprendre que les dones es formaven amb menys qualitat en comparació amb els homes, i havien d'obeir aquest mitjà i  romandre en silenci.

La petita, que patia una deficiència visual, va tenir accés a una bona educació, va estudiar per ser professora, finalitzant els seus estudis en 1871, que li va permetre treballar primer com institutriu, aquest mateix any, a l'edat de 23 anys, va poder obtenir una petita fortuna heretada a Berlín per perseguir el seu objectiu de continuar estudiant.

Comença un estudi intensiu de la filosofia, la literatura i la història de la religió, la història i les llengües antigues, per tal de preparar-se per a l'examen dels mestres.

Llegeix més: Maig número 169

Abril número 168

ALICIA GOYENA WETZSTEIN (1897-1977). 

Va néixer a Montevideo el 22 de gener de 1897, provinent d'una família de classe mitjana que va estimular des de la seva infantesa l'accés a la cultura i va motivar la seva decisió de cursar estudis superiors, en un país on a principis del segle XX no era habitual que les dones optessin per l'educació universitària. El 1918 va assumir el càrrec de docent d'Història Nacional i Americana del Liceu Femení - "la femenina".

Posteriorment, el 1922 la professora Goyena va passar a formar part de la càtedra de literatura de l'institut, en reemplaçament i successió de Maria Eugenia Vaz Ferreira, qui la va proposar com substituta.

Des de la seva posició docent, Goyena va ser defensora de l'educació secundària no solament com a promotora cultural i integral de l'educand, sinó com a gestora de l'estructura de la seva personalitat i del desenvolupament de les capacitats de l'individu.

El 13 de juliol de 1939, es reinaugura la seu del liceu femení a l'Avinguda Libertador Lavalleja i Veneçuela, on actualment funciona l'Institut de Professors Artigas. El 1944 i sota el nom d'Institut Batlle i Ordóñez, assumeix la direcció d'aquest centre educatiu. Goyena alternava la feina de casa com a directora, amb la docència directa, la qual no va deixar de dictar, mantenint la seva càtedra per un extens període de temps. L'acte de designació va ser realitzat en el Teatre Solís, on la recentment nomenada directora va pronunciar un discurs que marcaria el seu ideari pedagògic.

Llegeix més: Abril número 168

Març número 167

ELLEN KEY (1849-1926)

Ellen Key va néixer l'11 de desembre de 1849 a la mansió del seu pare –un propietari agrícola dedicat a la política amb tendències liberals– a Sundholm, Suècia.

Ellen Key va ser una de les primeres dones d'Europa en qüestionar els rols de la dona, a més d'escriure llibres i fer classes d'orientació feminista. El seu enfocament era crític de la forma en què l'educació reforçava els rols de gènere establerts.

Nascuda a la província sueca de Småland, Key mantenia que la maternitat era tan crucial per a la societat que el govern, i no pas els marits, era qui havia d’ajudar a les mares i llurs fills.

Part dels seus estudis sortien del desencant que Ellen Key va tenir amb les idees progressistes que Europa va començar a implementar després de la Revolució Francesa. El seu pare, embolicat en la política, la va apropar molt a aquest món, involucrant-la en les controvèrsies del moment.

Tanmateix, l'única ocasió en què va assistir a l'escola va ser per prendre el Curs d'Educació per a Dones Adultes de Jenny Rossander, i ho va fer sol durant l'hivern perquè també havia de complir tasques de la casa, com ser la secretària del seu pare. La resta del temps va ser educada a casa per dues institutrius, primer una alemanya i després una francesa.

El 1868 el seu pare va obtenir un escó del Riksdag, el parlament suec, i es van mudar a Estocolm. Allà va començar a treballar com a professora en una petita escola exclusiva per a dones en la qual tenia set alumnes.

Llegeix més: Març número 167

Febrer número 166

MARTA MATA GARRIGA (1926-2006)

Neix a Barcelona el 22 de juny de 1926. Els pares són oriünds del Penedès. Josep Mata Virgili (1896-1934), hereu d'una antiga casa pagesa de Saifores, és tècnic industrial; mor en accident de treball. Àngels Garriga Martin (1898-1967), nascuda a St. Vicenç de Calders, és mestra del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, i després del Magisteri va fer els Estudis Normals de la Mancomunitat.

Marta Mata va al parvulari i a la primària del Grup Escolar Baixeras i del Grup Escolar Pere Vila. L’any 1937 comença el batxillerat a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l'Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. Els ha d'interrompre a causa d’una malaltia abans d'acabar el primer curs.

L’any 1944 es trasllada a passar la convalescència a la casa familiar, Cal Mata de Saifores, en un petit poble de seixanta habitants on comença a treballar en l'educació del temps lliure dels infants.

L’any 1959 fa una primera sortida a Ginebra per estudiar el fons de llibre de text del Bureau International d’Éducation on coneix Pere Rosselló. Fa l’assessorament pedagògic de les editorials Nova Terra i La Galera, i de la revista Cavall Fort, i treballa en algunes publicacions de l'Instituto Nacional del Libro Español i de les editorials Teide i Vicens Vives. L’estiu de 1964 viu un mes al kibbutz Dvir d'Israel on coneix el seu sistema d’educació.

Llegeix més: Febrer número 166

Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vosté accepta el seu ús.

Accepto