Butlletí

Juny número 161

Per concloure el curs acadèmic, en aquest últim butlletí, i trencant la dinàmica d’aquests darrers mesos, us portem la biografia d’una metgessa més internacional de les que hem donat a conèixer fins ara.

La neuròloga Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí, el 22 d’abril de 1909, en una família d’origen sefardita, filla d’un enginyer i una pintora. En aquells temps, la seva condició de dona i jueva no li posaren les coses gens fàcil per poder dedicar-se a la ciència, però com que ella tenia ben clar què volia ser, va dedicar tots els seus esforços en aconseguir-ho.

El primer repte va ser aconseguir els estalvis suficients per poder-se permetre la matrícula de la carrera. Tot i la seva al·lèrgia als llevats, va entrar a treballar a una panaderia fins que, als vint anys, amb els estalvis necessaris es va matricular a l’Escola de Medicina de Turín on va finalitzar, amb qualificació de cum laude, els seus estudis de medicina i cirurgia el 1936.

Llegeix més:Juny número 161

Maig número 160

Belén Martínez - Herrero. La doctora Martínez - Herrero és pediatra especialitzada en lactància materana. Belén va estudiar Medicina, a finals dels anys 70, a la Universitat de Zaragoza i posteriorment es va formar com a pediatra en l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla, on va començar a endinsar-se, però molt superficialment, en el món de la lactància i l'alletament. D'aquesta etapa com a resident de pediatria, va concloure que la lactància materna era el millor aliment pels lactants i que amés, afavoria el vicle matern. 

Després de 5 anys exercint com a pediatra, la doctora Martínez - Herrero va ser mare, i va tindre la seva primera experiència com a mare lactant i va ser llavors, quan va prendre més consciència de la importància d'aquest període tant en la vida de la mare com del lactant, i sobretot, va ser conscient de l'escàs coneixement que tenia ella com a pediatra sobre aquest tema, i tots els pediatres del seu entorn, incloent-hi el seu marit. Sentia que tothom la volia ajudar, però no comptaven amb els coneixements necessaris per fer-ho de forma idònia.

Llegeix més:Maig número 160

Abril número 159

Carme Valls. Metgessa catalana nascuda el 1945 a Barcelona. L'any 1962 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Durant el seu periode estudiantil va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona que va portar a terme l'acte conegut com la Caputxinada. Acabats els estudis, quan va començar a exercir la medicina, es va especialitzar en endocrinologia. A més, es va introduir en el món de la política i més endavant es convertiria en secretària i diputada del Parlament de Catalunya durant dues legislatures.

La seva tasca com a metgessa ha anat molt més enllà de la pràctica clinica estricta, ja que ha engegat nombrosos projectes, la majoria d'ells, enfocats a visibilitzar les diferències en mortalitat i mobilitat entre homes i dones, fet que no es té en compte a l'hora de fer investigacions mèiques i els seus respectius assaigs clínics. Com a professional ha treballat molt en el camp de la medicina amb perspectiva de gènere, dirigeix el programa "Dona, Salut i Qualitat de Vida" en el Centre d'Alàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) ONG de la què és membre des del 1983 i actualment vicepresidenta. Aquesta organització té com a objectiu investigar i posar en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris, i proporcionar a les dones un accés adequat a la informació per poder millorar la qualitat de vida.

Llegeix més:Abril número 159

Març número 158

Ginko Ogino  Va néixer en 1851 a la província de Musashi, antiga província japonesa, actual Kumagaya, en la prefectura de Saitama. Va ser la primera dona metgessa de la medicina occidental al Japó. Va pertànyer a una poderosa família camperola i des de petita va ser una àvida lectora.

Es va casar als setze anys, per un matrimoni concertat. Prompte es va divorciar, després de contraure gonorrea del seu marit. En aquella època la malaltia era incurable i el nou govern Meiji que s'havia instal·lat al Japó (1868-1912), recorria als coneixements científics del món occidental: en medicina, es van abandonar els remeis a base d 'herbes, a favor de la medicina occidental. Ginko va haver d'acudir a metges barons, en un hospital de Tòkio, i va sofrir tal vergonya i humiliació, que va decidir ser ella mateixa metgessa per ajudar a altres dones en similar situació.

Amb perseverança i determinació es va matricular en 1875 a l'Escola Normal Superior Femenina de Tòkio (avui en dia Universitat Femenina de Ochanomizú), i es va graduar amb honors el 1879. Va ingressar a l'Escola de Medicina de Juntendo, una institució privada, amb només estudiants barons.

Llegeix més:Març número 158

Febrer número 157

Francesca Fontova i Rosell. Nascuda a Lleida el 31 d'octubre de 1877, segons dades del Registre Civil; però segons la partida de baptisme, l'1 de novembre. Acabà el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota d’ excel·lent. A l'expedient de batxillerat tenia 6 excel·lents, 6 notables i 4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de Medicina a Barcelona entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de 1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de càncer de la mama.

Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i domiciliat a Lleida, al carrer de Blondel núm. 52, i la mare, Francesca Rosell i Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.

En el seu expedient hi ha un document prou interessant, que reflecteix el que passava amb les dificultats per estudiar les noies. És un escrit llarg del pare, de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial predilección" [...]"hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibía cierta Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de septiembre de 1883, por la cual se manda [...] admitir a matrícula a los estudios de segunda enseñanza [el batxillerat] a las señoras y señoritas que lo soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.

Llegeix més:Febrer número 157

Gener número 156

Trinitat Sais i Plaja. Va néixer a La Bisbal d'Empordà el 22 de juliol de 1878. Va estudiar magisteri, i va aconseguir aquest títol a Barcelona l'any 1893. Féu el batxillerat a l'Institut de Figueres, graduant-se amb Premi Extraordinari de batxillerat el 1896. Féu els estudis de Medicina a Barcelona, entre els anys 1896 i 1903, en que es llicencià. L'examen de grau el va fer el 5 de febrer de 1904, amb qualificació d'aprovat.

Va tenir una activitat professional important, es va dedicar principalment a medicina general i malalties de nens, en el seu consultori del carrer de Pelai núm. 10 de Barcelona, fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1933, quan només tenia 55 anys.

Va tenir una intervenció activa en l'organització dels Congressos de la Tuberculosi de 1910, d’Higiene Escolar de 1913, i va fer la conferència inaugural de curs de l'any 1914, del Col·legi de Metges de Barcelona, la primera que feia una metgessa. Va tenir activitat en organitzacions de caràcter assistencial i social vinculades a la Lliga i el Centre Catalanista Doctor Robert.

Llegeix més:Gener número 156

Desembre Número 155

Novembre número 154

Elizabeth Blackwell. Seguint la dinàmica de metgesses destacades, avui mirem internacionalment per parlar de la primera dona diplomada en medicina a una universitat dels EEUU i la primera en poder exercir la professió a tot el món. Ella va ser Elizabeth Blackwell, nascuda el 1821 a Bristol (Anglaterra), l'any 1831 es traslladà a Nova York amb la seva família. Al 1847, quan tenia 26 anys, desrpés de ser rebutjada per 12 universitats, finalment va aconseguir matricular-se en l'Escola de medicina de la Universitat de Geneva.

L'any 1849 va ser graduada com a metgessa, amb l'aspiració d'arribar a exercicir com a cirurgiana. Cap hospital nortamericà la va admetre per tal de realitzar les pràctiques, de manera que va marxar a París, amb l'esperança de trobar allí noves oportunitats i poder exercir la pràctica mèdica. Però allí no només va rebre la mateixa negativa, sinó que, a més, els metges francesos no li reconeixien el títol. Allà es va matricular en la "Maternité" i va estudiar obstetrícia, i en acabar aquests estudis va tornar a Nova York, amb el propòsit d'exercicir la professió.

Llegeix més:Novembre número 154

Octubre número 153

Rosa Turú i Marsal

Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral de Terrassa que es dedica al lloguer de tartanes. Afanyosa d’aprendre, apreses les primeres lletres, Rosa demana aprendre el francès. Després se les enginya per convèncer els pares que l’inscriguin en una acadèmia on s’estudia per ser mestre. Passat un temps, s’ofereix als alumnes convalidar els estudis amb els de batxillerat i, quasi sense adonar-se, els pares han d’acabar acceptant que la filla continuï els estudis secundaris a Barcelona on viu segons el moment a casa d’amics i familiars. Alumna brillant, obté el títol de batxiller el 1915 i, de nou, aconsegueix que la deixin estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1922 per la Universitat de Barcelona, tot i que el títol arriba un any més tard.

Llegeix més:Octubre número 153

Setembre número 152

Martina Castells

Dona avançada en el seu temps que ha de superar un món d’obstacles. Si bé, al llarg dels temps, les dones han estat sanadores -metgesses, llevadores o farmacòlogues amb extraordinaris coneixements d’herbes medicinals- no se’ls facilita el camí cap a aquestes disciplines. Com els seus germans, Martina pertany a una llarga nissaga de metges lleidatans. Tot i així, la realització dels estudis no li resulta fàcil tant per la seva salut com pel fet de ser dona i, tot, agreujat per la mort d’un germà ofegat al riu Segre. Per problemes de salut, als 8 anys es veu obligada a deixar els estudis.

Llegeix més:Setembre número 152

Juny número 151

Dorotea Barnés (1904-2003). Espanya 

Dorotea Barnés va ser una de les més brillants dones científiques dels anys 20 i 30.Durant la seva època universitària va rebre vàries beques per ampliar la seva recerca a Estats Units per estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a l'anàlisi químic i per fer recerca sobre l'àcid nicleínic.

El 1931 es doctora en Química a la Universitat Central de Madrid i entra a treballar com a investigadora de l'Instituto Nacional de Física y Química. Al 1932 és becada per anar a Graz (Àustria) per treballar l'espectrocopia Raman, tècnica que introdueix a Espanya fins a la Guerra Civil Espanyola, quan va haver d'exiliar-se a Carcassone.

La seva carrera científica va quedar truncada després d'aquest conflicte.

Llegeix més:Juny número 151

Maig número 150

Edith Cavell (1865-1915). Regne Unit

Edith era la més gran de quatre germans. El seu pare, un reverend anomenat Frederick Cavell, va inculcar en els seus fills l'amor al proïsme i la necessitat d'ajudar els més necessitats.

La seva família ajudava als altres sempre que podia tot i no tenir massa ingressos. Edith va començar a treballar com institutriu fins que es va formar com a infermera a l'Hospital de Londres de la mà d'Eva Lucke, que va ser una reputada llevadora.

Al 1907 va aconseguir un treball de llevadora en una escola d'infermeria a Brussel·les. Des de llavors fins a l'inici de la Gran Guerra, Edith es va bolcar en la seva professió de llevadora i infermera treballant en diferents hospitals, ensenyant a escoles d'infermeria i creant fins i tot una revista a la qual va titular L'infirmière. La seva professionalitat la va convertir en aquests anys en una de les principals pioneres de la infermeria moderna.

Llegeix més:Maig número 150