"Vull recórrer el món sencer perquè sàpiguen el que està passant per aquí!"
Palwasha Kakar (Afganistan, 1968). Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Kabul. Va ser guardonada el 2006 amb el Women Peace Maker (Dones Creadores de Pau) per l'Institut per la Pau i la Justícia Joan B. Kroc (Joan B. Kroc Institute for Peace and Justice).
"Faig una crida a les dones de tot el món, joves i velles, perquè estimin només a aquells homes que estan disposats a manifestar-se clarament contra la violència"
Petra Karin Kelly (Alemanya, 1947-1992). Va estudiar Relacions Internacionals a Washington i un Màster en Ciències Polítiques i Integració Europea, a la Universitat d'Amsterdam. Va ser funcionària de la Comunitat Econòmica Europea, va pertànyer al Partit Socialista Alemany (SPD) fins a la creació de Die Grünen (Els Verds), el partit ecologista alemany que ella va contribuir a fundar el 1979. Va ser parlamentària verd des de 1982 fins 1987. Ecologista, pacifista i feminista, va treballar intensament contra les armes nuclears. Es va implicar també en la lluita pel respecte als drets humans al Tibet i la millora de les vides dels nens i nenes amb càncer. Defensava la no-violència i la tendresa en la política, una política a la qual ella pensava que calia afegir esperança i cor.Va viure en primera persona els esdeveniments dramàtics que van marcar una època: el moviment contra la guerra del Vietnam, l'assassinat de Martin Luther King i el de Robert Kennedy. La lectura del llibre de Henry David Thoreau, Desobediència Civil (On the Duty of Civil Disobedience) i la seva posada en pràctica per Martin Luther King li van acostar a la no-violència i van constituir una guia que mai va abandonar.
"Nosaltres no lluitem contra la violència sinó que treballem per la pau"
Marcela Lagarde i dels Rios (Mèxic, 1948). Etnòloga i doctora en Antropologia. Professora dels postgraus de Sociologia i d'Antropologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, així com del Diplomat en Estudis Feministes. Presidenta de la Xarxa Per la Vida i la Llibertat de les Dones. Presidenta de la Comissió Especial de Feminicidi de la Cambra de Diputats de Mèxic de la LIX Legislatura. Diputada promotora de la Llei general d'Accés de les Dones a Una Vida Lliure de Violència. Autora de diverses obres feministes. Néixer a Mèxic ha marcat la seva experiència. Al seu país la violència entra gairebé en el terreny de la mitologia amb un continu succeir de revolucions sagnants. La seva joventut va transcórrer a l'Amèrica Llatina de la revolució cubana. Ha viscut en un entorn de discursos bel·ligerants llibertaris o opressius que mai la van deixar indiferent. Tanmateix, la seva educació ha estat pacifista en un país exaltador de les revolucions: "Jo he optat sempre per la democràcia i per la pau". Treballar, com ho fa Marcela, per la millora de les condicions de vida de les dones al nostre planeta suposa posar el focus en la població que pateix les majors desigualtats i, alhora, en la població que atresora la major capacitat transformadora de tota la societat.
"La decisió més important que la humanitat podria prendre avui és la de transformar la Declaració dels Drets dels Infants en una realitat universal"
Graça Machel (Mozambique, 1946). Llicenciada en Filologia Germànica per la Universitat de Lisboa (Portugal). Secretària d'Estat d'Educació i Cultura durant 1983-89. Presidenta de la Comissió d'Estudis de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats en la Infància de 1994-1998. El 1998 va ser nomenada delegada d'UNICEF i presidenta de la Comissió Nacional de la UNESCO. També presideix "Gavi Fund Board", òrgan que finança la "Global Alliance for Vaccines and Immunication" (GAVI) i la "Fundaçao per o desenvolupament dóna Comunidade" (FDC). És promotora i membre de "The Elders" juntament amb el seu actual marit, Nelson Mandela. Va ser guardonada el 1995 amb la Medalla Nansen per les Nacions Unides pels seus treballs en defensa dels drets humans i de la infància. El 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional al costat de Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino i Olayinka Kosovo Thomas pel seu treball en defensa i per la dignitat de la dona. El 2008 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.
"Quan una persona es normalitza en un nivell inacceptable de violència, llavors la pau prendrà molt, molt temps", Monica McWilliams (Guatemala, 1959). Política i acadèmica, va ser professora d'Estudis de la Dona i de Política Social a la Universitat d'Ulster i és investigadora a l'Institut de Justícia Transicional (Transitional Justice Institute). És co-fundadora de la Coalició de les Dones d'Irlanda del Nord (Northern Irland Women's Coalition). Ha estat representant a l'Assemblea d'Irlanda del Nord de 1998 fins al 2003. En l'actualitat, és l'alta responsable de la Comissió dels Drets Humans d'Irlanda del Nord (Northern Ireland Human Rights Commission). Els seus treballs han rebut diversos premis, entre d'altres, el premi John F. Kennedy al Valor (Profile in Courage Award) i el Premi Frank Cousins per a la Pau (Frank Cousins Peace Award). És també doctora honoris causa de diverses universitats.
"La població indígena ha sabut triar i lluitar pel que ens correspon"
Rigoberta Menchú (Guatemala, 1959). Va ser guardonada el 1992 amb el Premi Nobel de la Pau. També va rebre l'any 1998, al costat de sis dones activistes pels drets humans, el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional que es concedeix a Espanya. Ha estat la primera dona indígena candidata a la presidència de Guatemala el 2007. El pare de Rigoberta Menchú, Vicente Menchú, va morir calcinat en l'assalt de la policia guatemalenca a l'Ambaixada d'Espanya a l'any 1980.
"Ha arribat l'hora que els homes s'uneixin a les dones en la seva lluita per la igualtat"
Gertrude Mongella (Tanzania, 1945). És la primera presidenta del Parlament Panafricà, creat el 2004. Figura internacional de gran influència i prestigi, aquesta veterana política, feminista, professora i mare, és una convençuda defensora de que el futur del continent passa pel desenvolupament econòmic de les seves dones, que han d'ocupar llocs de decisió. El 1995 va presidir la IV Conferència de la Dona a Pequín. Gertrude Mongella és una convençuda que el seu continent ha de trobar vies de ajudar-se a si mateix i parlar amb una sola veu. I que les dones africanes han de participar, ocupar llocs on es prenguin decisions perquè l'Àfrica es desenvolupi i tingui estabilitat pacífica. "El desenvolupament d'Àfrica passa per la presa de consciència i l'increment del poder econòmic de les seves dones". I argumenta: "Són les africanes les que treballen durant tot el dia per sostenir les seves famílies. Per això, si donem la tecnologia a les dones, canviaran activitats com l'agricultura. Si eduquem a les dones, estarem educant les persones que porten el pes del desenvolupament ". Enèrgica, alegre i expressiva, porta més de 30 anys dedicada a la defensa d'aquests principis. Ha ocupat cinc carteres ministerials diferents al seu país. Defensa per tot el món la igualtat de drets de la dona, especialment en els països en desenvolupament, va crear a Tanzània l'organització no governamental Advocacy for Women in Africa (Suport per a les Dones a l'Àfrica).
"La meva feina requereix que sigui la veu d'aquells que no tenen veu"
Mary Robinson (Irlanda, 1944). Advocada i llicenciada en Humanitats. Presidenta d'Irlanda des de 1990 a 1997. Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans des de 1997 a 2002. Professora de la Universitat de Columbia. Presidenta del Consell de Dones Líders del Món (Council of Women World Leaders), membre del Consell de Direcció del Fons de Vacunes (GAVI Alliance), del Consell de Lideratge de la Coalició Global sobre Dones i Sida de les Nacions Unides i presidenta d'honor d'Oxfam Internacional. Que el seu cor no és tebi ni la seva veu és fràgil ho saben els qui, en les seves innombrables compareixences públiques, han vist prendre la paraula a Mary Robinson per defensar els drets humans al món. No sembla haver volgut evitar en la seva trajectòria els reptes que altres haurien esquivat. Incidint en una globalització més humana, que no escatimi els drets de la creixent població immigrant del planeta, on les relacions internacionals siguin equilibrades i els principis humanistes de justícia, equitat i dignitat siguin efectius. Aquest és el nou horitzó per Mary Robinson i l'organització Ethical Globalization Initiative ( Iniciativa per a la Globalització Ètica), que va fundar l'octubre de 2002.
" No n'hi ha prou amb parlar de pau. Un ha de creure-hi i treballar per aconseguir-la"
Eleanor Roosevelt (Estats Units, 1884 -1962). Casada amb Franklin D. Roosevelt, va tenir una filla i cinc fills. Descendent d'immigrants i de família influent, va quedar òrfena amb 10 anys. Les seves tasques de voluntariat van ser una constant en la seva vida. Després de ser primera dama dels Estats Units (1933-1945), va ser nomenada delegada de Nacions Unides (1946-1952) per Harry S. Truman, va liderar l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Designada per John F. Kennedy, va presidir una comissió per analitzar l'estatus de la dona al seu país (1961-1962). Va defensar els drets dels afroamericans i de les dones, va ser diplomàtica, pacifista i escriptora.Ella va dir en una ocasió que: "és més intel·ligent tenir esperança que no tenir-la, tractar de fer les coses que no intentar-ho". Estava convençuda que "el futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis".
"Em sento realitzada en qualsevol lloc on pugui aportar alguna cosa, m'agrada treballar amb l'ésser humà"
Dora María Téllez (Nicaragua, 1956). Guerrillera del Frente Sandinista de liberación Nacional que, al 1978, va prendre junt amb el comandant Edén Pastora el Palau Nacional de Managua en la coneguda com a Opreación Chanchera. El seu objectiu: enderrocar el règim dictatorial d'Anastasio Somoza. Era la "Comandante Dos". Actualment es dedica a defensar els drets dels menys afavorits des del Moviemiento Renovador Sandinista, una escissió del Frente.
"Algèria està en una presó a cel obert"
Dalila Taleb (Algèria, 1966). Activista pels drets humans. El 1993 va crear l'organització sociocultural RAJ, per canalitzar les reivindicacions dels joves algerians. Diputada per Bejaia (província de la Cabília) entre 1997 i 2002, milita des de 1999 al Front de Forces Socialistes (FFS), un partit d'oposició al règim. En aquesta formació s'ocupà de la Direcció per a la Joventut i el Moviment Associatiu i va ser membre del Consell Nacional. El 2000 va crear la seva pròpia organització, Generacions Ciutadanes, un espai de trobada per a associacions locals. Ha col·laborat amb Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Lliga Algeriana per a la Defensa dels Drets Humans, entre moltes altres.
"El nostre enemic principal no és l'imperialisme, ni la burgesia. El nostre enemic principal és la por, i la portem dins." Domitilia Barrios (Bolívia, 1937). És una de les primeres líders dels moviments miners a Bolívia. L'any 2007, el Govern mexicà li va lliurar la Medalla al Mèrit Democràtic per la seva contribució al restabliment de la democràcia a Bolívia, després de més de 20 anys de dictadures.